1983 - Àudios històrics del 1/7/1983 — Rafael Alberti: De la generació del 27 a l'exili i la poesia
Alberti narra la seva fugida d'Espanya, el pas per Orà i la posterior arribada a França i Argentina, marcant l'inici d'una vida exiliada.
El poeta recorda la seva joventut al Puerto de Santa María i a Madrid, on la pintura va ser la seva primera gran passió abans de descobrir la literatura.
Discuten l'aparició de l'avantguarda, el paper de Góngora i la consolidació d'una generació brillant de poetes espanyols.
Anàlisi dels canvis d'estil poètic, la influència del cinema i la importància del llibre 'Sobre los ángeles'.
La transformació cap a una poesia combativa i la seva incorporació en les lluites estudiantils i polítiques a Espanya.
Recital i lectura de monòlegs dramàtics del seu llibre 'El matador', mostrant la seva visió de la representació poètica.
Anècdotes sobre els seus encontres amb Pablo Picasso a Antí i el famós poema sobre els vuit noms del pintor.
Rafael Alberti: Una vida marcada per la literatura i el compromís
La trajectòria vital i l'exili
- Alberti relata amb emotivitat els seus anys d'exili després de la Guerra Civil, des del seu pas per França, el Marroc i finalment la seva etapa a l'Argentina, on va trobar refugi durant 39 anys.
- Destaca la seva faceta com a speaker radiofònic a París, on llegia parts de guerra i treballava en petites peces teatrals que van marcar la seva experiència amb la locució.
L'evolució poètica: Des de la tradició a l'avantguarda
- El poeta explica la seva transició des de la pintura de joventut fins a la creació de la Generació del 27, un grup que va reivindicar la figura de Góngora com l'"àngel de les tenebres" contra el menyspreu oficial.
- Reflexiona sobre els seus llibres clau:
- Marinero en tierra: influït pels cançoners populars i el ritme musical.
- Sobre los ángeles: una obra de tint surrealista i introspectiu que evoca un "subsòl poètic".
"Jo soc un poeta, realment... tinc que elogiar-me, molt dotat per al canvi... soc una espècie de poeta picasiano."
El compromís polític i l'obra teatral
- Alberti expressa amb fermesa el seu compromís social, defenent que la poesia mai ha estat un "secret" sinó un acte públic, reivindicant la utilitat de la seva poesia "de combat".
- Parla de la seva faceta com a dramaturg, destacant El hombre deshabitado i els seus poemes escènics, com els monòlegs que va compartir en recitales per tot Espanya amb Núria Espert.
Picasso i la vida a Roma
- L'autor dedica moments a recordar la seva gran amistat amb Pablo Picasso, descrivint les tardes plenes d'anècdotes quotidianes a Antí i la seva particular manera de tractar la llengua, com es reflecteix al seu poema basat en els vuit noms del pintor.