1991 - Àudios històrics
1991 - Àudios històrics
Programa

1991 - Àudios històrics

·4 episodis
RSS

episodis

4 episodis
  • 1991 - Àudios històrics del 16/5/1991 — Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa - episode art
    27'

    1991 - Àudios històrics del 16/5/1991 — Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

    El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC) va ser inaugurat a Terrassa amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni industrial de Catalunya. L'enginyer industrial Eusebi Casanelles ha liderat la construcció i la creació d'aquest museu, que es troba en una antiga fàbrica tèxtil modernista de 22.000 metres quadrats. Una xarxa de museus única a Europa El projecte destaca per ser el nucli d'un sistema de museus repartits per tot el territori català. Aquesta xarxa inclou dotze centres especialitzats en temàtiques diverses, convertint el territori en un espai viu de divulgació tècnica. • Cadascun dels museus, com el de paper a Capellades o el de la pell a Igualada, explica processos productius concrets. • L'ús d'un passaport permet als visitants conèixer aquests centres de manera conjunta. La importància de l'exposició permanent El museu aposta per una museografia didàctica i experiencial. Les màquines no estan només exposades; l'objectiu és que el visitant entengui l'evolució energètica del país. "L'experiència és la finalitat del museu, aquí l'experiència és per comprendre la peça exposada." • Temàtiques clau: Des de l'energia animal fins a la nuclear, passant pel procés tèxtil complet. • Patrimoni industrial: El museu conserva vehicles històrics fabricats a Espanya, com l'Hispano-Suiza. Reptes i futur del patrimoni El museu s'ha construït en gran part gràcies a donacions particulars (aproximadament el 80% dels fons), convertint-lo en una institució molt popular. Casanelles recalca la importància que la societat aprengui a valorar aquest llegat, considerant la visita no com un regal, sinó com una inversió cultural necessària.

  • 1991 - Àudios històrics del 19/3/1991 — Entrevista a Maria Lliga Buscarons: Records, exili i integració - episode art
    1h 28min

    1991 - Àudios històrics del 19/3/1991 — Entrevista a Maria Lliga Buscarons: Records, exili i integració

    Història personal i exili des de l'Uruguai Maria Lliga Buscarons narra la seva experiència vital des de la seva infància a l'Uruguai fins a l'arribada a Castelldefels. La decisió de migrar es va precipitar pel context del cop militar al 1976, tot i haver viscut prèviament en un entorn de llibertat democràtica. El procés de sortida va ser complex, marcat per la inestabilitat econòmica i la persecució política. El record de la seva arribada a Barcelona és viu, particularment l'angoixa viscuda durant la nit de Sant Joan amb el llançament de petards, costum desconegut per a ella. El procés d'arrelament i integració El contacte amb el teixit associatiu local va ser clau per sentir-se integrada. La Biblioteca RFJ, situada a prop de la Plaça Neus Català, va ser un dels primers punts de trobada. La protagonista destaca com la cultura i les activitats comunitàries li van permetre superar el sentiment d'estrangeria. La fundació de l'entitat Teca va servir per fomentar la gastronomia i l'art, entenent la cuina com una forma d'expressió cultural. Reflexions sobre la política i l'actualitat Al llarg de l'entrevista, Maria reflexiona sobre la naturalesa de la política i la importància del pacte, malgrat la desconfiança ciutadana envers les promeses electorals. "Quan coneixes algú el respectes i després acabes estimant." Aficions i benestar Practica el Tai Chi com a mètode de concentració i equilibri. Mostra un gran desinterès pel consum televisiu d'esports, preferint viure-ho en directe o concentrar-se en la lectura i la música.

  • 1991 - Àudios històrics del 12/3/1991 — Cesario Martín: De pastor a músic, vida i tradicions - episode art
    29'

    1991 - Àudios històrics del 12/3/1991 — Cesario Martín: De pastor a músic, vida i tradicions

    La trajectòria vital de Cesario Martín El programa explora la vida de Cesario Martín Brieva, un home amb una història fascinant que abasta des de la vida rural a Sòria fins a la seva arribada a Castelldefels. L'entrevista destaca com les experiències personals han modelat la seva personalitat i la seva passió pel folklore. Els orígens i la vida de pastor • Es detalla la seva infància en un poble petit de Sòria, marcat per la vida agrària i el paper del pastor com a ofici necessari. • Es descriu com compaginava les tasques al camp amb l'assistència a escoles d'adults i el seu aprenentatge autodidacte. • Es recorda el paper de la família numerosa i l'emigració d'alguns germans cap a Amèrica, els anomenats indianos. Tradició musical i habilitats • La passió de Cesario per la música va néixer dels seus orígens com a pastor, fabricant els seus propis instruments, com flautes i gaites. "Les flautes és un vici meu, és una malaltia, ja que ara tinc aquests i en quant pugui, me'ls faig." • Explica la importància de l'oïda i la pràctica per desenvolupar la seva destresa tocant en festes majors per tota la província. L'adaptació a Castelldefels • Cesario reflexiona sobre el contrast entre la vida a la seva terra natal i la seva nova vida al Baix Llobregat. • Es fa esment de la gran presència de sorians a la ciutat, destacant l'exportació de productes i valors de la seva terra com la fusta, les setes i l'educació.

  • 1991 - Àudios històrics del 3/3/1991 — Debat Polític: Balanç de la Legislatura 1987-1991 a Castelldefels - episode art
    30'

    1991 - Àudios històrics del 3/3/1991 — Debat Polític: Balanç de la Legislatura 1987-1991 a Castelldefels

    Introducció al debat electoral L'episodi de 1991 - Àudios històrics presenta un debat municipal emès per Ràdio Castelldefels amb motiu de la precampanya electoral. Els portaveus dels grups polítics locals analitzen la tasca realitzada durant la legislatura 1987-1991 a Castelldefels. Els participants En el debat intervenen: • Ramon Martí (Convergència i Unió) • Juan Manuel Patón (Partit dels Comunistes de Catalunya) • Representant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) • Joaquim Ferreruela (Centre Democràtic i Social) Punts clau i posicions polítiques La discussió se centra en si el balanç del mandat ha estat positiu o negatiu. Sorgeixen tensions sobre la definició de l'orientació ideològica i la gestió municipal: "Jo considero que el programa del Partit Socialista quan va arribar a l'Ajuntament no s'ha complert." • Crítica a la gestió: S'apunta a la falta d'infraestructures bàsiques (alcantarillat, asfaltat i enllumenat) com a punts de conflicte. • Debat ideològic: Mentre uns defensen la vigència de l'eix esquerra-dreta, altres es defineixen com a "partit del poble", allunyant-se del que consideren etiquetes caducades. • Gestió de l'oposició: S'analitza si l'oposició ha estat realment constructiva o si ha caigut en contradiccions votant a favor de les propostes del govern després de criticar-les. Desenvolupament de les infraestructures El representant socialista subratlla les millores urbanístiques realitzades al Baix Llobregat, destacant els: • Col·lectors generals d'aigües pluvials i fecals. • Renovació de serveis bàsics en barris com la Pineda, Bellamar i el barri del Castillo.