1994 - Àudios històrics del 4/4/1994 — Miquel Erentxun: El seu nou disc i la carrera en solitari
Erentxun detalla la naturalesa elèctrica i conceptual del seu nou disc, contrastant-lo amb els treballs acústics anteriors.
L'artista parla sobre el seu concert en directe i la importància de no utilitzar edicions innecessàries, a més d'explicar el valor de les col·laboracions amb altres músics.
Debat sobre la realitat de les gires nacionals, l'acollida del públic i la naturalesa dels concerts en directe com a via de contacte fonamental.
Reflexions sobre la seva carrera en solitari i la decisió de seguir vinculat a segells independents, apostant per formats de concerts més propers.
L'autor critica l'excés dels catxés de la indústria i explica per què considera que cantar en idiomes que no li són propis seria un error artístic.
En aquesta edició de 1994 - Àudios històrics, l'artista Miquel Erentxun ens parla sobre el seu segon treball en solitari, El abrazo del erizo. L'EP explica com ha evolucionat la seva música, oferint una proposta més conceptual i elèctrica en comparació amb el seu anterior disc.
Punts clau de l'entrevista:
- Procés creatiu: Erentxun destaca que la composició és la part que més li agrada actualment, visualitzant el seu futur a llarg termini totalment enfocat en la faceta de compositor.
- Honestedat musical: Sobre el disc en directe gravat al Teatro Victoria Eugenia, emfatitza la importància de l'autenticitat, rebutjant el recurs de l'edició sonora posterior per mantenir la fidelitat de l'enregistrament original.
- Col·laboracions destacades: L'artista explica la inclusió de veus i guitarres externes, destacant especialment la col·laboració amb Miguel Bosé, que aporta un contrast necessari amb la resta d'influències indie internacionals.
- Visió de la indústria: > "El tiempo ha puesto las cosas en su sitio", comenta referint-se a l'ajust dels catxés i a la realitat actual dels concerts, on prioritza l'accessibilitat de les entrades i el contacte directe amb el públic en recintes més íntims.
Finalment, l'artista descarta la possibilitat de cantar en altres idiomes, argumentant que la qualitat interpretativa perd força quan no es fa servir la llengua materna, compartint l'experiència pròpia i crítica sobre el fet d'intentar forçar idiomes que no li són naturals en la seva locució.