2009 - Àudios històrics del 7/11/2009 — Blues contemporani: descobreix el blues actual
Presentació de l'episodi centrat en propostes de blues contemporani i biografia de l'artista Watermelon Slim.
Anàlisi de l'estil abrasiu i intens del guitarrista Michael Caton i el seu pes en l'escena del blues d'Michigan.
Discussió sobre el disc Tijuana Bible i el sabor Tex-Mex del grup Monkey Beat.
Descripció de la tècnica d'slide de Dave Hole i comentaris sobre la seva lletra irònica en la cançó presentada.
Anàlisi de bandes de nova generació, les seves produccions d'estudi i col·laboracions destacades.
Debat sobre l'aposta minimalista i de culte del duo The Black Keys en l'escena del blues modern.
Repàs a guitarristes virtuosos i bandes que fusionen funky i blues des de Chicago.
El Blues Contemporani
Aquest episodi de 2009 - Àudios històrics se centra a explorar l'escena del blues més actual i vibrant, demostrant que el gènere està lluny de ser una relíquia del passat i que molts artistes estan renovant el seu so amb força.
Artistes i trajectòries
- Watermelon Slim & The Workers: Veterà amb una trajectòria marcada per la seva experiència a Vietnam, un doctorat en història i una tècnica singular amb el dobro.
- Michael Caton: Originari de Hell, Michigan, conegut pels seus concerts intensos a Detroit amb un estil abrasiu proper al hard rock.
- Jim Sullins & Monkey Beat: Banda jove que destaca per la fusió de sons fronterers i el seu reconegut àlbum Tijuana Bible.
- Dave Hole: Virtuós britànic resident a Austràlia amb una tècnica única d'slide deguda a una lesió a la mà, que interpreta temes amb gran sentit de l'humor.
"Si hi ha alguna salvació en aquest món, dóna-la a la meva salvació total."
Sons i estils emergents
En el transcurs del programa es discuteixen les produccions modernes del blues, sovint gravades amb gran qualitat tècnica tant a Amèrica com en escenes internacionals. S'analitzen grups com The Black Keys i la seva aposta per un so blues primitiu i l'ús de duos guitarra-bateria, així com la fusió de blues i funky de Howard and the White Boys.
- Característiques tècniques: S'esmenta la influència de grans productors en l'estudi de gravació.
- Virtuosisme: Destaca el paper d'Eric Gales, comparat amb Jimi Hendrix per la seva tècnica amb la guitarra tocant com a esquerrà amb cordes invertides.