2009 - Àudios històrics del 21/10/2009 — Juan Domingo Perón: L'Auge i Caiguda del Peronisme
Presentació de Juan Domingo Perón com a protagonista del programa i contextualització del peronisme.
Anàlisi dels precedents polítics, la crisi econòmica de 1930 i l'arribada dels militars al poder el 1943.
El paper de Perón al Ministeri de Treball, la campanya del 1946 i la connexió amb els 'descamisados'.
El control de la premsa, els conflictes amb l'església i el deteriorament de l'economia.
Revolució Libertadora, l'exili, el retorn al 1973 i la mort de Perón el 1974.
La figura de Juan Domingo Perón i el context històric
El programa analitza la trajectòria de Juan Domingo Perón, una figura clau i controvertida de la política argentina al segle XX. Elcontext previ a l'ascens del peronisme està marcat per:
- La inestabilitat política argentina provocada pels cops d'estat militars des de 1930.
- La crisi econòmica mundial derivada del Crac del 29.
- L'èxode rural cap a les ciutats, que va crear una massa social sense recursos.
- La formació de moviments filofeixistes i el paper de la dictadura militar de 1943.
L'ascens al poder i el justicialisme
Perón va aprofitar el seu paper al Ministeri de Treball per connectar amb els sectors més desfavorits, els descamisados. Les seves polítiques van rebre el nom de justicialismo:
"El que tenia clar és que tota la informació que passés per terra argentina i que tingués repercussió dins de la seva població havia de passar per ell. Ell l'havia de controlar i ell l'havia de manipular."
- El control dels mitjans de comunicació i la propaganda van ser eines essencials.
- La influència d'Evita Perón va ser fonamental per mantenir l'entusiasme popular.
- El model es va inspirar en el corporativisme musolinià, barrejant populisme, nacionalisme i assistencialisme.
Crisi, caiguda i llegat
Cap a finals dels anys 40 i inicis dels 50, el règim va començar a erosionar-se a causa de la crisi econòmica i la deriva autoritària:
- La supressió de la premsa independent i l'empresonament d'opositors.
- L'excomunicació per part de l'Església Catòlica arran de la llei del divorci.
- La mort d'Evita el 1952, que va representar un cop duríssim pel govern.
- Finalment, la Revolució Libertadora de 1955 va precipitar la caiguda de Perón i el seu inici de l'exili a països com Espanya.
El peronisme, tot i els fracassos econòmics posteriors i la breu segona presidència de Perón abans de la seva mort el 1974, continua sent, segons el programa, un referent inevitable per entendre la política argentina contemporània.