2009 - Àudios històrics del 4/11/2009 — Les Corts de Càdiz i la Constitució de 1812: Història i Llegat
Anàlisi del buit polític generat el 1808 i la convocatòria de les Corts davant la invasió napoleònica.
Explicació del paper de les juntes, els setges i la guerra de guerrilles com a resposta al domini francès.
Contrast entre afrancesats, tradicionalistes, il·lustrats i liberals sobre el futur del país.
Detall dels principis liberals, drets reconeguts i l'abolició de l'Inquisició que van definir la Pepa.
El retorn de Ferran VII, la nul·litat pràctica de les reformes gaditanes i el llegat en conflictes posteriors.
Introducció al constitucionalisme espanyol
En aquest episodi de 2009 - Àudios històrics, es reconstrueix el període vital de les Corts de Càdiz, el primer gran intent de modernització política de l'Espanya contemporània durant la invasió napoleònica.
El context de la Guerra del Francès
- La invasió francesa de 1808 va provocar el buit de poder, la fugida de la monarquia i la formació de les juntes d'armament i de defensa.
- Es destaca la resistència popular, iniciada amb els fets del 2 de maig de 1808 a Madrid, que va derivar en un conflicte global amb dos fronts: els setges a les ciutats i la Guerra de Guerrillas.
- La Junta Suprema Central va esdevenir la màxima autoritat política, traslladant-se a Càdiz, l'única ciutat que resistia el setge.
"L'objectiu principal de tot aquell moment de govern [...] era el de realitzar una Constitució que promulgués drets i deures de tots els espanyols."
La Constitució de 1812: La Pepa
Innovacions jurídiques i socials
El 19 de març de 1812 es va promulgar la primera Constitució liberal espanyola, coneguda popularment com la Pepa.
- Establia la sobirania nacional i la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
- Garantia drets fonamentals com la llibertat d'impremta, la igualtat davant la llei i l'abolició de la Inquisició.
- Introduïa un model meritocràtic que pretenia substituir l'estructura ineficaç de l'Antic Règim.
L'enfrontament entre dos mons
El final de la guerra el 1814, amb el retorn de Ferran VII, va marcar un punt crític. El monarca va anul·lar tota l'obra legislativa gaditana, restaurant l'absolutisme. Aquest fet va obrir un llarg segle XIX caracteritzat pel conflicte permanent entre liberals i conservadors (posteriorment absolutistes i carlins).