A Todo Tango del 3/9/2011 — La història i l'essència del tango clàssic
Inici del programa dedicat a la història del tango a partir dels anys 40 amb el tema Cafè de los Angelitos.
Audició del tema Marioneta interpretat per Floreal Ruiz.
Interpretació de Mi vieja viola per Jorge Casal, reflectint el mimetisme entre el cantor i la guitarra.
Escoltem el bulín de la calle Ayacucho cantat per Fiorentino.
Nelly Vázquez interpreta un homenatge a la ciutat cuna del tango.
Edmundo Rivero canta Cafetín de Buenos Aires, relatant les vivències juvenils.
Roberto Goyeneche interpreta Garúa, expressant el dolor de la pèrdua.
Anàlisi i audició del tango Uno per Edmundo Rivero.
Alberto Marino canta Con permiso, evocant la milonga del poble.
Floreal Ruiz deleita amb Romance de barrio.
Jorge Casal canta Patio de la Morocha de Mariano Mores.
Roberto Rufino interpreta Griseta, la història de la francesita a Buenos Aires.
Edmundo Rivero canta Tú, un cant d'amor i poesia.
Raúl Verón interpreta un tango on es barregen amor i apostes hípiques.
Raúl Verón ret homenatge al genial Disépolo.
Raúl Verón canta Medianoche i reflexiona sobre l'amistat.
Tancament del programa amb El Choclo i comiat de la setmana.
Els inicis de l'època daurada
El programa s'endinsa en el repertori clàssic del gènere rioplatense, començant per temes emblemàtics que defineixen la identitat cultural de Buenos Aires.
- S'analitza la importància de racons mítics com el Café de los Angelitos.
- Es recorden figures cabdals de la interpretació vocal.
Les veus i les lletres
"Café de los angelitos, bar de Gabino y Casón."
Es dóna protagonisme a autors i cantants històrics que van immortalitzar vivències de barri i desamors.
Temes i interpretacions destacades
Al llarg de l'espai es successivament s'escolten peces on la poesia lunfarda descriu la nostàlgia, la pèrdua i la vida quotidiana.
- Floreal Ruiz amb la seva profunda expressivitat.
- Edmundo Rivero interpretant grans clàssics filosòfics.
- Raúl Verón repassant composicions memorables.
Nota sobre el repertori: Les lletres reflecteixen el mimetisme entre el cantor i la seva guitarra, així com l'ambient de les tantes nits de bohèmia.