Tots els episodis · 2001

7 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

7 episodis
  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Visita dels Reis a la UPC de Castelldefels - episode art
    2001 - Àudios històrics
    2'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Visita dels Reis a la UPC de Castelldefels

    Crònica de la visita reial al campus universitari En aquest episodi de 2001 - Àudios històrics, emès per Ràdio Castelldefels, es narra l'arribada dels Reis al recinte de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Castelldefels. L'esdeveniment, seguit en directe per la nostra emissora, destaca pel següent: Recepció institucional: Les autoritats, encapçalades pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i representants locals del Baix Llobregat, van donar la benvinguda a les majestats. Visita acadèmica: El monarca va rebre explicacions sobre les noves infraestructures del campus de la mà del rector, destacant que el centre començarà la seva activitat lectiva el proper curs. Personalitats convidades: Es va destacar una conversa prolongada entre el Rei i el senyor Gabriel Ferraté, ex-rector de la UPC i actual responsable de la UOC. "És en aquests moments en què s'iniciarà la visita. A través ja entrarem a dintre del recinte." L'emissió, realitzada mitjançant el desplegament d'una Unitat Mòbil, posa en valor la importància d'aquest nou equipament com un motor clau per a la ciutat, reforçant el paper de la Programació Local en la cobertura d'esdeveniments rellevants per al teixit associatiu i acadèmic del nostre municipi.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Anàlisi del Dakar: victòria, tàctica i polèmica - episode art
    2001 - Àudios històrics
    7'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Anàlisi del Dakar: victòria, tàctica i polèmica

    Reflexions sobre el Dakar L'anàlisi de la competició posa de manifest la complexitat extrema del ral·li Dakar, on la gestió dels nervis i els factors externs juguen un paper tan decisiu com la velocitat pura. S'ha debatut intensament sobre la victòria de Jutta Kleinschmidt, lloant la seva professionalitat com a pilot tot i les controvèrsies reglamentàries. Factors determinants en la cursa Equilibri tècnic: Es destaca com el reglament ha aconseguit, finalment, igualar les condicions entre els vehicles 4x4, com el Mitsubishi, i els buggies de Schleser. Variables del terreny: El rendiment depèn dràsticament del tipus de bloc: mentre els buggies brillen al desert obert, els 4x4 tenen avantatge en pistes sinuoses o terrenys complexos. La gestió dels pilots: Es subratlla el paper clau de la tàctica, on el rol de gregari ha estat clau per bloquejar rivals i gestionar el ritme de la cursa. "És una carrera de resistència a motor i en el desert on hi ha moltíssimes variables que afecten." El factor humà i la mecànica El desgast de la mecànica a causa de l'exigència de guanyar etapes ha estat finalment el que ha decidit el campionat. Errors de conducció, penalitzacions i les trampes de sorra han capgirat una classificació que semblava decidida, demostrant que en el Dakar, fins al darrer segon, res no està sentenciat.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Joan Majó: Tecnologia, societat i el futur digital - episode art
    2001 - Àudios històrics
    9'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Joan Majó: Tecnologia, societat i el futur digital

    En aquesta edició de 2001 - Àudios històrics, Anna López entrevista l'exministre Joan Majó per abordar els desafiaments de la societat de la informació i l'impacte de les noves tecnologies. Reptes de la tecnologia i desigualtat social L'entrevista se centra en com les innovacions tecnològiques poden ampliar la bretxa entre ciutadans si no s'implementen polítiques públiques adequades: Exclusió digital: Segons Majó, el mercat per si sol no garanteix una distribució equitativa dels beneficis tecnològics. Responsabilitat pública: Les xarxes d'informació han de ser tractades com un servei públic per garantir l'accés universal, més enllà de la rendibilitat privada. Paper de l'escola: L'educació és clau per democratitzar l'accés i actuar com a element reequilibrador de les desigualtats d'origen. "S'enganyen aquells que ens volen fer creure que només de les lleis del mercat ja en traurem un bon repartiment del progrés." Regulació i política L'exministre incideix en diversos punts sobre el control i la gestió tecnològica: Natura de l'eina: Les tecnologies són mitjans, no fins en si mateixes; per tant, el seu ús pot ser tant positiu com negatiu. Necessitat de regulació: Internet no ha de ser un espai d'anarquia; tot allò prohibit al món físic ha d'estar regulat també a l'entorn digital. Vitalitat política: Reflexiona sobre la transformació d'Espanya durant la seva etapa com a ministre, contrastant-la amb una suposada desacceleració de la iniciativa política en etapes posteriors.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Campanya solidària de joguines de Creu Roja a Castelldefels - episode art
    2001 - Àudios històrics
    5'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Campanya solidària de joguines de Creu Roja a Castelldefels

    En aquest episodi de ## 2001 - Àudios històrics ##, s'entrevista a dos voluntaris de la Creu Roja per presentar la nova campanya de Reis a la ciutat de Castelldefels. Objectius de la iniciativa Objectiu principal: Garantir que cap nen es quedi sense joguina durant la nit de Reis gràcies a la solidaritat del teixit associatiu i la ciutadania. Com col·laborar: Els voluntaris fan una crida a la població, entitats, escoles i comerciants per donar joguines noves, evitant tant les que siguin bèl·liques com les usades, amb l'objectiu de no discriminar cap infant. Detalls operatius "Què millor que un nen amb joguina nova? seria que totes les joguines que arribessin poguessin ser noves perquè l'el·lusió del nen és bé augmentada i no es vegi discriminat en aquest tema." Aportacions econòmiques: També es permet la col·laboració en metàl·lic per a la compra de material addicional si fos necessari. Logística: La recollida es centralitza a la seu de l'entitat al carrer 1 de Maig i es coordina amb altres organitzacions com Càritas i les associacions de pares i mares. Impacte local: Tot i la percepció que la realitat del municipi és privilegiada, els convidats recorden que existeixen desenes de famílies amb pocs recursos al Baix Llobregat que necessiten aquest suport directe.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Renovació del Carnet de la Gent Gran a Castelldefels - episode art
    2001 - Àudios històrics
    3'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Renovació del Carnet de la Gent Gran a Castelldefels

    Renovació i millora del Carnet de la Gent Gran La regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Castelldefels ha iniciat un procés de renovació i dinamització del carnet de la gent gran. Aquesta iniciativa busca actualitzar el catàleg de serveis i fer el document més atractiu per als usuaris del municipi. Novetats i millores Ampliació de serveis: El catàleg s'ha vist incrementat amb una quarantena de nous comerços locals, incloent perruqueries i barbers. Inclusió de serveis municipals: S'està promovent el coneixement dels descomptes existents en instal·lacions públiques com la piscina municipal, el futbol o el cinema. Figura del dinamitzador: La incorporació d'un professional dedicat a la gestió del carnet permet realitzar un millor control del cens i establir contacte amb nous establiments col·laboradors. "S'està ampliant una mica el catàleg de serveis, s'està ampliant en molts comerços més de la ciutat i el que farem serà una nova difusió i s'està mirant de canviar el format perquè sigui una mica més atractiu" Accés i distribució El repartiment es gestiona des del Centre Cívic Federic Montpou. Tot i que inicialment ja s'han tramitat uns 4.000 carnets (part d'ells per correu), s'anima a tota la ciutadania interessada a dirigir-se a la regidoria per assegurar-se la recepció del document i gaudir dels avantatges del teixit associatiu i comercial local.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Xavier Fogg: L'experiència al Dakar - episode art
    2001 - Àudios històrics
    8'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Xavier Fogg: L'experiència al Dakar

    La passió pel motor i el repte del desert En aquest episodi destaquem la trajectòria de Xavier Fogg, pilot de Molins de Rei vinculat al món del motor des de 1991. L'entrevista aprofundeix en la seva experiència participant al Rally Dakar, una competició que combina resistència, tècnica i solidaritat. Els aspectes clau de la competició La duresa del desert: Molt més que sorra, el Dakar presenta un terreny hostil amb pedres, vegetació canviant i zones inundables que generen perillosos socavons. Orientació i tecnologia: La introducció i l'evolució dels sistemes GPS ha transformat la navegació. Anteriorment, es depenia del guiatge natural o de pistes militars, però la tecnologia actual permet una precisió mil·limètrica, tot i les restriccions imposades per l'organització per mantenir l'esperit d'aventura. Solidaritat extrema: > "En cas d'accident, tothom para, tothom és solidari." Aquest és un dels valors intrínsecs de la prova, on la competició s'atura davant una situació de perill real. L'esperit amateur vs. professional El Dakar es defineix com una de les poques curses on els pilots amateurs i els grans equips professionals comparteixen bivacs i espais comuns. Fogg destaca que la satisfacció d'acabar la prova, més enllà dels resultats, és el recompensa final a un treball d'equip que va molt més enllà del pilot i el copilot.

  • 2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Inauguració del Campus de la UPC a Castelldefels (2001) - episode art
    2001 - Àudios històrics
    2'

    2001 - Àudios històrics del 1/7/2001 — Inauguració del Campus de la UPC a Castelldefels (2001)

    Els detalls sobre la posada en marxa de la nova seu universitària al Baix Llobregat han estat clarificats per José Luis Aguilar, director de l'Escola Universitària Politècnica. Calendari acadèmic i trasllat El curs 2001-2002 marcarà l'inici de les classes al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels durant el mes de setembre. Tot i que es va valorar començar el segon quadrimestre al febrer, l'estat de les obres va obligar a endarrerir el trasllat definitiu després de Setmana Santa. La matrícula per al pròxim curs està garantida i es realitzarà el mes de juliol del 2001 a les noves instal·lacions. Oferta educativa i infraestructures L'espai oferirà estudis d'enginyeria tècnica, centrats en telecomunicació i telemàtica, amb una capacitat total de 300 places (aproximadament 200 per a telemàtica i 100 per a sistemes de telecomunicació). "L'increment de la zona destinada a empreses s'ha aconseguit, en detriment, però, del parc temàtic." En aquest sentit, s'ha reestructurat el projecte original reduint la superfície del parc temàtic per incrementar l'àrea destinada a parc d'empreses tecnològiques, fomentant així la vinculació directa amb l'activitat universitària.