Castelldefels AIXÍ SOM, 11 a 12 h
Magazine matinal de ràdio Castelldefels amb entrevistes a les persones protagonistes de l’actualitat local i seccions fixes com l’espai de tertúlia política “Castelldefels Coffee”, “Trobades amb l’UPC”, “Càpsules de Salut” o “La Biblioteca al dia”, entre d’altres.
Subscriu-te
Castelldefels AIXÍ SOM, 11 a 12 h del 7/10/2026 — Drets de les dones, antiracisme i Ubuntu
Hanna Lema parla de les expectatives socials sobre les dones, de la discriminació social, econòmica i política i de pràctiques com la mutilació genital femenina i els matrimonis infantils, que diu que augmenten en el context del conflicte.
Lema defensa que les dones participin en la presa de decisions per influir en les polítiques i esdevenir referents. Comenta la presència de dones al gabinet ministerial i les dificultats per convertir aquesta participació en canvis legislatius.
Lema explica que Dispowerhouse fa investigació, incidència i projectes per a organitzacions públiques i privades. Descriu el recurs a subvencions i la col·laboració amb organitzacions que comparteixen els seus objectius.
La conversa aborda com plataformes com TikTok i Facebook han donat espai a veus joves per qüestionar l’ordre establert i el patriarcat, alhora que també serveixen per difondre moviments contraris als drets.
Lema valora la iniciativa de defensa dels drets humans i les trobades a les escoles. Explica que els alumnes li van preguntar per la mutilació genital femenina i altres pràctiques, i que molts desconeixien el conflicte d’Etiòpia.
La introducció presenta Sabic i la seva trajectòria. Ella explica que sosté espais de suport per a persones migrades i treballa amb persones blanques sobre el privilegi i el racisme, sense centrar-se en la culpa. També parla de sostenibilitat i de combinar coneixements indígenes i occidentals.
Sabic recorda la violència policial, els gasos lacrimògens, la desaparició de joves negres i les incursions de soldats a casa seva durant l’estat d’emergència. També evoca les diferències entre les vides de les persones negres i les blanques.
La conversa tracta de les pors durant el canvi de govern i de com l’Ubuntu va ajudar la comunitat a resistir i trobar motius de celebració. Kozo assenyala que la població negra continua tenint menys accés als recursos.
Sabic denuncia la persistència de la pobresa i la desigualtat, la manca de serveis bàsics en alguns habitatges i l’expansió dels barris de barraques. També parla de les dificultats d’accés a l’habitatge per a la població local i d’un moviment que defensa separar Ciutat del Cap.
Sabic reflexiona sobre els efectes diversos de la tecnologia i sobre com la colonització va afeblir les tradicions de l’Ubuntu. Relaciona l’orientació cap al capitalisme i l’individualisme amb l’allunyament de les formes de vida comunitàries.
Feminisme i drets de les dones a Etiòpia
L’activista Hanna Lema explica que les dones pateixen discriminacions socials, econòmiques i polítiques, vinculades al patriarcat, la religió i la cultura. Esmenta la mutilació genital femenina i els matrimonis infantils, pràctiques que, segons explica, augmenten en el context del conflicte.
Participació política i Dispowerhouse
Lema defensa que les dones ocupin espais de decisió, tant per influir en les polítiques com per oferir referents a les nenes i les joves. Explica que el 2019 les dones ocupaven la meitat dels llocs del gabinet ministerial, però que aquesta proporció ha disminuït. Dispowerhouse treballa en investigació, incidència i projectes per millorar l’accés de les dones a informació sobre gènere, amb suport de subvencions i organitzacions col·laboradores.
Les xarxes socials han donat veu a més joves i permeten qüestionar el patriarcat i les decisions del govern, però també són utilitzades per moviments contraris als drets. Lema comparteix la seva experiència en les jornades de pau i solidaritat: destaca l’interès dels escolars pels drets de les dones i les pràctiques nocives, i la manca de coneixement que va trobar sobre el conflicte a Etiòpia.
Antiracisme, apartheid i comunitat a Sud-àfrica
L’activista Nontokozo Sabic parla de la seva feina amb persones migrades i amb persones blanques que volen abordar el racisme i el privilegi. També treballa en sostenibilitat i en la construcció de comunitats a partir de coneixements indígenes i occidentals.
Records de l’apartheid i desigualtats actuals
Sabic recorda la violència policial, els gasos lacrimògens, les desaparicions de joves negres i els soldats que buscaven familiars a casa seva. Explica que l’Ubuntu va ajudar la comunitat a resistir i a mantenir espais de joia. Malgrat això, assenyala que persisteixen desigualtats d’accés als recursos i la pobresa, i que l’habitatge és cada vegada menys accessible per a la població local de Ciutat del Cap.
Ubuntu, tecnologia i individualisme
Sabic considera que la colonització ja va afeblir les tradicions comunitàries i que la tecnologia té efectes diversos. Explica que l’orientació cap a un model capitalista i individualista allunya part de la població jove de les formes de vida comunitàries associades a l’Ubuntu.