Coneixements en Xarxa
Programa de periodicitat quinzenal amb entrevistes a les persones que formen part de la Xarxa de Coneixements.
Subscriu-te
Coneixements en Xarxa del 18/1/2016 — Evolució i Història del Teatre: Un Viatge Escènic
Explicació detallada de l'associació, la seva filosofia d'intercanvi de coneixements de forma horitzontal i llista de tallers actius.
Repàs al naixement del teatre a partir de rituals xamànics, el teatre grec clàssic amb la tragèdia i la comèdia, i la transició cap a l'època romana.
Anàlisi del teatre teocràtic medieval, el paper dels joglars i la posterior aparició de la comèdia de l'art italiana amb els seus personatges arquetípics.
Estudi del teatre barroc europeu, destacant autors fonamentals com Shakespeare, Lope de Vega i Molière, juntament amb la professionalització dels actors.
Evolució cap al romanticisme burgès, el teatre realista i la revolució interpretativa de Stanislavski amb la seva memòria afectiva i el treball psicològic.
Transformacions teatrals postrevolució russa i el teatre èpic de Bertolt Brecht basat en el distancient i la consciència crítica.
Reflexió sobre el teatre de l'absurd com a resposta a un món deshumanitzat i les característiques del teatre contemporani actual.
Introducció a la Xarxa d'Intercanvis
Presentació i filosofia de l'associació
- L'associació promou el trueque de coneixements des de 1994, fomentant la solidaritat i la connexió entre persones.
- El model és horitzontal: tothom pot ensenyar i aprendre alhora, sense jerarquies tradicionals.
- Els tallers s'organitzen segons les propostes dels inscrits i la col·laboració de l'ajuntament.
"Qualsevol tipus de coneixement és vàlid, des de la complexitat científica fins a un simple passeig per parlar de la vida."
Orígens i Teatre Antic
Del Paleolític a la Grècia Clàssica
- El teatre s'origina en rituals paleolítics i neolítics, on el xamà actua com el primer actor imitant animals.
- A la Grècia clàssica, el teatre evoluciona dels cantos corals a la creació de l'actor gràcies a figures com Tespis i el corifeo.
- Sorgeixen els dos grans gèneres clàssics: la tragèdia (temes mitològics i heroics) i la comèdia (crítica política i social amb final feliç).
Edat Mitjana i Comèdia de l'Art
La ruptura teocràtica i el renaixement popular
- El període medieval es divideix entre el teatre religiós (dins o al voltant de les esglésies) i el teatre profà (amb joglars i bufons).
- Durant el segle XV, amb el humanisme, neix la comèdia de l'art a Itàlia, caracteritzada per la improvisació, les màscares i personatges fixos com Arlequín.
- Autors com Carlo Goldoni institucionalitzen i posen per escrit aquestes obres populars.
El Barroc i el Teatre Modern
Els grans autors i la professionalització
- El teatre barroc destaca per la suntuositat, la barreja de gèneres i la introspecció personal a través del monòleg.
- Escriptors consagrats com Shakespeare, Lope de Vega, Calderón de la Barca i Molière creen arquetips universals.
- Els actors es professionalitzen i s'estableixen els primers teatres estables, com els corrals de comedies a Espanya.
Romanticisme, Realisme i Teatre del Segle XX
De Stanislavski al Teatre de l'Absurd
- El romanticisme trenca amb les unitats clàssiques i exalta el jo subjectiu, la passió fatal i la naturalesa.
- El realisme busca la versemblança i la psicologia del personatge, destacant el mètode de Konstantin Stanislavski.
- El segle XX introdueix el teatre èpic de Bertolt Brecht (amb la tècnica del distanciamiento) i el teatre de l'absurd, que reflecteix un món deshumanitzat després de les guerres mundials.
- El teatre contemporani del segle XXI prioritza el mestissatge cultural, l'ús de la tecnologia i el retorn a l'essència humana.