Entrevistes 2012 del 21/3/2012 — La reforma de la llei de dependència i els seus reptes
Es critica el model d'acreditació actual i es proposa un sistema basat en els graus de dependència i l'avaluació contínua dels resultats de l'atenció, inspirat en models de països europeus com Suècia o França.
S'analitza la necessitat de revisar el copagament vinculant-lo a la renda i al patrimoni de les persones per garantir la sostenibilitat econòmica del sistema.
Es defensa la prioritat de les prestacions de serveis professionals per damunt de les ajudes econòmiques, considerant aquestes darreres com a una desviació del propòsit inicial de la llei.
S'aborda el futur de la llei de dependència en temps de crisi, reclamant un increment de la despesa pública respecte a la mitjana europea i una revisió del finançament i de la corresponsabilitat individual.
La reforma de la llei de dependència
Propostes de millora en l'acreditació
El sistema actual d'acreditació de serveis no ha aportat els resultats esperats, per la qual cosa es proposa fer un pas endavant basat en els principis següents:
- Orientació a les persones: Adaptar l'acreditació segons els diferents graus de dependència i les necessitats específiques de cada usuari.
- Avaluació de resultats: Implementar un sistema semblant al d'altres països europeus com Suècia, Anglaterra o França, on es prioritza valorar contínuament els resultats de l'atenció per garantir la qualitat.
"El sistema d'acreditació que nosaltres proposem parteix d'un principi que creiem que fonamental és estar orientat a les persones."
Copagament i sostenibilitat
Es considera imprescindible revisar el sistema de copagament i l'aportació de l'usuari, vinculant-los directament a la renda i al patrimoni. D'aquesta manera, aquells que tinguin més recursos aportaran més, garantint així la sostenibilitat del sistema de benestar.
Prestacions de serveis versus ajudes econòmiques
El model de prestacions de serveis ha de primar per damunt de les ajudes econòmiques, les quals s'estan desvirtuant:
- La llei preveia les prestacions econòmiques com a quelcom excepcional.
- Actualment, prop del 45% de les prestacions a l'Estat són econòmiques i no professionals.
- Comparativa: Seria impensable en sectors com l'educació o la sanitat donar diners a canvi que l'usuari s'espavili.
Futur i finançament de la llei
El futur de la llei depèn d'una aplicació correcta i d'un increment dels recursos. Actualment, Espanya inverteix un 0,7% del PIB en cures de llarga duració, molt lluny de l'1,5% de països com França o Alemanya. Per tant, cal una revisió profunda del contingut, el finançament autonòmic i la corresponsabilitat individual.