Entrevistes 2017 del 6/6/2017 — Entrevista a Marius Cepudina i Pep Soler
Introducció dels convidats Marius Cepudina i Pep Soler, destacant la seva llarga contribució social, cultural i educativa a la ciutat i la seva nominació als premis locals.
Repàs de la seva implicació en la creació de la Coral Margalló, la banda simfònica i el quartet de música antiga Assai, així com la vinculació musical de la seva família.
Conversa sobre la seva trajectòria pedagògica, la creació de grups de suport als docents i l'adaptació de contes propis com a espectacles musicals infantils massius.
Records de la seva etapa com a regidors al primer consistori democràtic de 1979, el significat de parlar català a la institució i la lluita per aconseguir la biblioteca municipal.
Anàlisi del ràpid creixement demogràfic de la ciutat, les protestes veïnals històriques, la manca inicial d'instituts i ambulatoris, i l'evolució dels serveis sanitaris.
Reflexió sobre la decisió estratègica de comprar terrenys durant el seu mandat per poder aixecar futurament escoles, CAPs i el campus universitari.
Visió general de la Castelldefels actual, el sacrifici personal que va suposar fer política sense dedicació exclusiva i la importància vital del voluntariat.
Trajectòria cultural i associativa
Els inicis i projectes musicals
- Marius Cepudina i Pep Soler repassen la seva llarga trajectòria a Castelldefels des de l'any 1970.
- Van participar en la creació d'iniciatives culturals com la Coral Margalló i la banda sinfònica de l'Associació Musical de Castelldefels.
- Destaca també la creació del grup Assai, un reconegut quartet de música antiga a la ciutat.
Tasca pedagògica i literària
- La vessant educativa ha estat molt present, col·laborant amb figures com Marta Mata i institucions de referència.
- Són autors de contes i llibres històrics locals com Loya del Rei i Pirates a Castelldefels, convertits posteriorment en espectacles musicals escolars amb una gran participació de nens.
Els inicis de la democràcia a l'Ajuntament
Un consistori sense recursos
- L'any 1979 van formar part del primer ajuntament democràtic des de la República.
- Recorden que no hi havia pressupost i que van haver de gestionar una ciutat amb un creixement demogràfic exponencial, passant de 13.000 a més de 30.000 habitants en poc temps.
- > "Érem scouts de la política, érem gent del poble amb ganes de fer coses pel poble."
Fites històriques i anècdotes
- Un dels moments més emocionants va ser pronunciar el primer discurs en català a la sala de plens, provocant l'emoció i les llàgrimes dels assistents.
- Recorden també episodis complexos de la transició, com la tensa col·locació de la primera pedra del futur CAP i la manca inicial d'instituts, obligant els joves a desplaçar-se cap a Gavà.
Visió de futur i urbanisme
La importància de comprar terrenys
- Una de les decisions més encertades va ser adquirir sòl destinat a equipaments públics seguint consells externs.
- Gràcies a aquesta previsió a llarg termini, posteriorment es van poder construir escoles, instituts, centres sanitaris i la instal·lació del campus de la UPC al Baix Llobregat.
Reflexió final sobre el voluntariat
- Valoren positivament l'evolució de les infraestructures actuals, incloent la Biblioteca RFJ.
- Conclouen destacant que el voluntariat i l'esforç desinteressat de la ciutadania són pilars fonamentals perquè el municipi funcioni i progressi adequadament.