Entrevistes 2018 del 28/3/2018 — 40 anys d'Amnistia Internacional a Espanya
Introducció de l'entrevista a Alfonso López i repàs dels inicis de l'organització, la seva fundació mundial el 1961 i la creació de la secció espanyola el 1978 amb l'arribada de la democràcia.
Discussió sobre com han canviat les denúncies des del franquisme fins a l'actualitat, destacant el pas de la repressió sistemàtica a altres problemàtiques com la tortura o el creixement exponencial de socis.
Explicació detallada de com investiga l'entitat, la campanya per als defensors de drets humans i les estratègies de pressió davant de governs tancats com la Xina, l'Iran o l'Aràbia Saudita.
Anàlisi final sobre la política migratòria europea, l'assetjament a activistes com Elena Maleno i Jesús Palazón, i la defensa de la tasca humanitària d'Open Arms al Mediterrani.
Entrevista a Alfonso López sobre Drets Humans
En aquest episodi del magazín matinal de Ràdio Castelldefels, el locutor entrevista a Alfonso López, antic president d'Amnistia Internacional a Catalunya i Espanya, amb motiu del 40è aniversari de la creació de la secció estatal de l'organització.
Orígens i evolució d'Amnistia Internacional
- L'entitat es va fundar a nivell internacional el 1961 gràcies a una carta publicada a The Observer per Peter Benenson.
- A Espanya, la secció va néixer oficialment el juliol de 1978, després d'una reunió prèvia a Barcelona al febrer del mateix any, coincidint amb l'arribada de la democràcia.
- Durant el franquisme, l'organització ja denunciava casos de repressió a figures destacades com Antonio Amar, Enrique Tierno Galván, Pujol o Marcelino Camacho.
"Amnistia Internacional no solament somos los 84.000 socios que pagamos cuota, sino que además tiene la suerte de ser una organización que tiene un impacto social muy grande."
Canvis en la repressió i prioritats actuals
- Amb l'arribada de la democràcia, s'abandonen denúncies com la pena de muerte o la persecució massiva per llibertat d'expressió, però persisteixen problemes greus.
- Es continua lluitant contra la tortura, els mals tractaments policials i l'ús desproporcionat de la força en manifestacions.
- A nivell global, l'entitat gestiona prioritats diferents segons la capacitat d'èxit, enfrontant-se a governs molt hermètics com el de la Xina o centrant pressions en països com l'Aràbia Saudita o l'Iran.
La crisi dels refugiats i el vaixell Open Arms
- Es denuncia una política d'assetjament a les entitats i persones que defensen els drets dels migrants i refugiats a la frontera sud europea.
- Casos destacats inclouen activistes com Jesús Palazón a Melilla i Elena Maleno a Marroc, investigades injustament.
- Es critica durament la inacció i la omissió del deure de socors per part de la Unió Europea, així com els acords amb països com Líbia que vulneren constantment els drets humans bàsics.