Musicalia del 1/7/2017 — La història de la música: El període clàssic
Presentació del cinquè bloc dedicat al Període Clàssic (1750-1820), destacant la influència de la Il·lustració, la recerca de la claredat i el pas del mecenatge aristocràtic al mercat públic.
Anàlisi de la simplificació respecte al Barroc i biografia de Johann Christian Bach, conegut com el Bach de Londres, la seva relació amb Mozart i la seva contribució a la música anglesa.
Estudi del naixement de l'orquestra moderna a les corts europees i el paper de compositors com Christian Cannabich i Johann Stamitz en la creació d'un estil unificat.
Explicació del concepte de sonata, la seva estructura de tres moviments i la seva recepció per part d'una nova classe mitjana amant de la interpretació instrumental.
Com l'evolució de la sinfonia va afegir un quart moviment basat en el minuet i la importància de la escola de Mannheim en aquest procés.
Repàs biogràfic i artístic de Josef Haydn, els seus viatges a Londres, la relació amb Mozart i Beethoven i la creació d'obres mestres com La Creació.
Anàlisi de la pràctica de la música entre amics, els conjunts de cambra, la influència d'Anton Reicha i el llegat teòric i operístic de Jean-Philippe Rameau.
Introducció al Període Clàssic
El quart episodi del programa Musicalia s'endinsa en el Període Clàssic, que abasta des de l'any 1750 fins a 1820. Aquest període està marcat per la influència de la Il·lustració i el pensament racional.
- Es prioritza la claredat, la senzillesa i l'equilibri enfront de la complexitat de la música barroca.
- Els compositors guanyen independència respecte al mecenatge exclusiu de les élites gràcies al desenvolupament del mercat i els concerts públics.
- Els tres grans exponents d'aquesta època són Haydn, Mozart i Beethoven.
"La il·lustració, amb el seu èmfasi en la claredat i el pensament racional, va tenir la seva expressió més pura en la música dels tres colosos del Període Clàssic."
Johann Christian Bach i la transició
Conegut com el Bach de Londres, Johann Christian Bach va ser una figura clau en la difusió del nou estil. Nascut a Leipzig, es va establir a Anglaterra on va promoure concerts, va introduir el clarinet a l'orquestra de l'òpera i va ser professor de la reina.
L'evolució de l'orquestra i la sonata
Creixement de l'orquestra moderna
L'orquestra va evolucionar considerablement durant el segle XVIII:
- Inicialment mantinguda per les corts com a símbol d'estatus i riquesa.
- La formació instrumental va incorporar de manera notable la secció de vent-fusta amb flautes, oboes, clarinets i fagots.
- Compositors com Christian Cannabich i Johann Stamitz van perfeccionar la tècnica orquestral, especialment a la cèlebre escola de Mannheim.
La importància de la sonata
El terme sonata va passar a designar obres per a instruments solistes o teclat amb acompanyament, estructurades habitualment en tres moviments (ràpid, lent, ràpid).
La sinfonia i la figura de Josef Haydn
El desenvolupament de la sinfonia
La sinfonia va passar de ser una obra breu de tres moviments a consolidar-se com el gènere orquestral per excel·lència amb l'afegit d'un quart moviment basat en la dansa, concretament el minuet.
Josef Haydn, pilar del clasicisme
Josef Haydn va abastar gairebé 80 anys d'activitat musical prodigiosa:
- Va establir les bases formals de la sinfonia i el quartet de corda.
- Va compondre obres mestres com les Sinflonies de Londres i l'oratori La Creació.
- Va ser mestre i mentor de Beethoven al seu retorn a Viena.
Música de cambra i la Il·lustració
La pràctica musical es va traslladar a l'àmbit domèstic gràcies a una classe mitjana emergent amb més temps d'oci i poder adquisitiu.
- La música de cambra es va convertir en un entreteniment social molt popular entre amics.
- Autors com Anton Reicha van enriquir el repertori amb obres per a quintets de vent i formacions variades.
- Figures teòriques com Jean-Philippe Rameau van reflexionar sobre la ciència de la música, tot i la resistència inicial dels defensors de l'estil barroc.

