Musicalia del 1/7/2019 — La música a l'edat mitjana: història, litúrgia i polifonia
Presentació del programa Musicalia i una introducció general al concepte i al misteri de la música durant l'edat mitjana.
Exposició sobre el període històric de la música medieval i les influències primerenques d'origen hebreu i grecorromà.
Anàlisi detallada del desenvolupament del cant gregorià, la unificació litúrgica impulsada pel papa Gregori I el Magne i les seves característiques formals.
Estudi de la tradició musical hispanovisigoda i mossàrab, la seva notació neumàtica i la seva importància cultural fins a finals del segle XI.
Discussió sobre la música profana, la diferència entre el moviment culte dels trobadors i troverues i l'activitat itinerant dels juglars, destacant l'obra d'Alfons X el Sabio.
Repàs exhaustiu dels instruments de l'època com la dulzaina, el salterio, l'arpa, l'organistrum, el rabel i la fídula a partir de la iconografia històrica.
Explicació del sorgiment de la polifonia i la seva evolució a través de tres grans etapes: els inicis, l'Ars Antiqua i l'Ars Nova.
Introducció a la música medieval
La música medieval comprèn tot el repertori europeu compost durant l'edat mitjana, aproximadament entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i el segle XV. Aquest període es caracteritza per la dificultat de conservació de les obres, ja que la notació musical pràctica era pràcticament inexistent o molt rudimentària.
- La música d'aquesta època es divideix principalment entre la música religiosa i la música profana.
- Les primeres influències clares provenen del món hebreu i de la tradició grecorromana.
"La música medieval és un dels temes més apasionants que la cultura en l'edat mitjana nos brinda."
El cant gregorià i la litúrgia
Unificació litúrgica
Amb l'expansió del cristianisme van sorgir nombroses liturgies regionals. Per tal de crear un ofici homogeni, el papa Gregori I el Magne va recopilar i organitzar els cants oficials.
- El cant gregorià es caracteritza per ser monòdic, a cappella i basat en el llatí.
- Cerca una exaltació estètico-espiritual mitjançant la sobrietat, la concentració i la simplicitat.
- El cant mossàrab va mantenir una gran importància a la península Ibèrica fins a la seva supressió a finals del segle XI.
La música profana i els instruments
Trobadors, troverues i juglars
Mentre que la música eclesiàstica quedava fixada en còdices, la música profana de caràcter popular i festiu es va transmetre de manera oral. A partir del segle XII va sorgir el moviment dels trobadors i troverues.
- Els trobadors eren poetes i compositors d'extracció noble.
- Els juglars eren artistes ambulants que entretenien el públic amb malabars i interpretació musical.
- A Catalunya i Espanya destaquen figures com Alfons X el Sabio amb les seves cèlebres Cántigas de Santa María.
Instruments musicals medievals
La iconografia de les catedrals romàniques i gòtiques ens ha permès conèixer i reconstruir els instruments de l'època:
- La dulzaina i el salterio.
- L'arpa i l'organistrum.
- El rabel i la fídula.
El naixement de la polifonia
El tercer gran pilar de l'època és el desenvolupament de la polifonia, on diferents veus suen simultàniament creant un tot armònic.
Etapes de la polifonia
- Naixement de la polifonia: Segle IX al segle XII, amb l'aparició de l'organum i el discantus.
- Ars Antiqua: Segles XII i XIII amb l'Escola de París i autors com Leonin i Perotín.
- Ars Nova: Del segle XIV al Renaixement, perfeccionant elritme i l'harmonia amb autors com Guillaume de Machaut.
