El presentador dona la benvinguda a un nou episodi d’El Checkpoint, comenta la seva tarda (transport, migdiada i vídeo llarg sobre Spec Ops The Line) i enllaça amb l’inici formal del programa i de les notícies.

S’anuncia que FX ha donat llum verda a una sèrie basada en Far Cry. El presentador explica què implica realment aquesta ‘llum verda’ a nivell de producció i calcula que encara passarà força temps abans que es vegin tràilers o materials rellevants.

Es comenta la filtració d’un suposat gameplay de GTA VI que resulta estar generat amb intel·ligència artificial. El presentador reflexiona sobre com la IA ha passat de crear muntatges òbvis a vídeos molt versemblants, i alerta del perill de les fake news audiovisuals.

S’analitza l’esdeveniment d’Attack on Titan dins Assassin’s Creed Shadows: una missió amb un membre del Cos d’Exploració mort, una cova amb un tità mal resolt i combats contra onades d’enemics genèrics. Es descriuen les recompenses cosmètiques i, sobretot, les skins de Naoe (inspirada en Mikasa) i Yasuke (tità cuirassat), criticant que siguin de pagament en un joc single player.

El presentador explica la nova col·laboració de Fortnite amb Kill Bill, que inclourà una cinemàtica basada en un ‘capítol perdut’ planejat per Tarantino. Tot i criticar habitualment l’excés de col·laboracions del joc, reconeix que aquesta li fa especial il·lusió i fins i tot imagina recomanar a un professor entrar a Fortnite només per veure aquest contingut.

S’anuncia que la setmana següent s’estrena la pel·lícula Five Nights at Freddy’s 2, amb menció als cinemes Yelmo. Es recomana comprar entrades anticipades perquè el primer cap de setmana probablement estarà ple, tot comparant-ho amb l’afluència de pel·lícules d’anime, encara que també es relativitza la importància de veure-la el primer dia.

Es desenvolupa la notícia més greu: el CEO de Roblox ha afirmat que veu els depredadors sexuals a la plataforma com una ‘oportunitat’ i no com un problema a resoldre. El presentador descriu la situació de risc per a infants i adolescents, es mostra consternat per les declaracions i adreça consells molt concrets al seu públic jove: no parlar amb adults, desconfiar de converses privades o secretes i explicar immediatament aquestes situacions als pares.

S’obre la secció de jocs gratis explicant que tant la setmana actual com la vinent són fluixes pel que fa a ofertes gratuïtes. Es decideix reservar contingut per no quedar-se sense material. El joc d’aquesta setmana és Universe for Sale, gratuït a Epic però amb ressenyes molt positives a Steam: un títol de misteri, estètica cuidada i base de puzzles sobre un noi que crea universos amb les mans. L’host el considera un bon joc però un descens de nivell respecte a les setmanes anteriors.

Es passa de la gratuïtat a les ofertes, explicant que som en plena setmana de Black Friday i proper al Blue Monday. El presentador comenta que pràcticament tot està rebaixat i parla d’exemples personals: ha comprat el DLC de Bomb Rush Cyberfunk per 1,99 €, i es debat sobre si comprar Spider-Man 2 al 50 % de descompte, cosa que li permetria obtenir el tercer platí d’un joc de Spider-Man. Deixa en l’aire la decisió per comentar-la al pròxim programa.

Recupera el tema de Roblox a la secció de queixes i confessa que li costa trobar el to adequat entre la indignació i la calma. Torna a remarcar la gravetat de tractar els depredadors com una oportunitat quan hi ha nens en joc i dirigeix un missatge als pares: no cal prohibir Roblox, però sí ser molt conscients del que hi passa i estar atents a qualsevol senyal que els infants necessiten ajuda.

El presentador canvia de tema per criticar la manera com Netflix ofereix l’anime de One Piece: només hi ha els episodis 1–16 i després el bloc 1031–1070. Explica que ell ja havia vist el primer tram en manga i en versió reduïda One Pace, de manera que aquesta selecció no li serveix, i reclama que la plataforma incorpori més temporades de forma coherent, recordant que hi ha centenars d’episodis doblats tant en castellà com en català, emesos per cadenes com SX3.

Es barreja la crítica al CEO de Roblox amb el cas del raper Ajax, de qui li agradava la música però va deixar d’escoltar arran d’acusacions greus. Ara, amb les declaracions de Roblox, sent que tampoc pot jugar-hi amb la mateixa tranquil·litat moral. Reflexiona, mig seriós mig en broma, sobre com intentar ser moralment coherent li està prenent moltes alegries i conclou que acabarà jugant a The Binding of Isaac al portàtil mentre manté públicament aquesta postura ètica per evitar la hipocresia.

Abans de la recomanació principal, el presentador explica que un amic periodista li va preguntar pels seus jocs favorits i va adonar-se que no en té un de sol. Defensa que és millor pensar en jocs favorits per aspectes (estètica, narrativa, mobilitat, cooperatiu…) i posa exemples: Bomb Rush Cyberfunk per la seva estètica i grafitis, God of War per la narrativa, UFC 4 pels combats, Rocket League per ser un ‘futbol sense ser coix’, Nidhogg com a millor cooperatiu, Spider-Man per la mobilitat, i Balatro per l’addicció i el pixel art. Anima l’audiència a fer la mateixa anàlisi amb els seus propis jocs.

Es desenvolupa una anàlisi extensa de Spec Ops: The Line com a un dels jocs favorits del presentador i com a exemple d’història que només pot existir en format videojoc. Situa el joc en plena època daurada dels shooters, explica que a simple vista semblava un shooter bèl·lic més però que amaga una crítica profunda a la guerra i a la propaganda nord-americana. Resumeix la trama: un equip de soldats entra a un Dubai devastat amb la missió de comprovar la situació d’un destacament liderat per un vell amic del protagonista; la missió degenera en una espiral d’atrocitats i crims de guerra, impulsada per l’estat mental fràgil del protagonista, marcat per experiències prèvies a Kabul. A mesura que avança la història, el jugador presencia visions i situacions distorsionades fins a descobrir que l’amic fa temps que és mort i gran part del relat era fruit de l’estrès posttraumàtic i la bogeria del personatge. Es destaquen els quatre finals possibles, que giren entorn de l’acceptació o la negació de la culpa, incloent-hi el suïcidi, l’assassinat metafòric de l’alter ego, la rendició als equips de rescat o l’elecció de disparar-los i convertir-se en una mena de senyor de Dubai. Tot plegat serveix com a crítica a la manera com els videojocs glorifiquen sovint la guerra, col·locant aquí el jugador com a còmplice de crims de guerra i confrontant-lo amb la seva responsabilitat.

Després de l’anàlisi de Spec Ops: The Line, el presentador tanca l’episodi desitjant bones tardes als oients i anunciant que tornaran la setmana vinent amb un nou programa d’El Checkpoint.