1996 - Àudios històrics del 13/2/1996 — Ernesto Baquer: Vida, exili i vocació educativa
Ernesto detalla com ha evolucionat la seva docència des dels infants fins a l'educació d'adults al municipi.
El relat sobre els 10 anys de separació dels seus pares i la vida amb la seva família a Osca.
Com va decidir seguir els passos dels seus pares en el magisteri i les dificultats de la postguerra.
Experiències com a educador i catequista, les diferències culturals i la situació política sota la dictadura.
La fi de la seva època a l'Uruguai per motius polítics i el seu assentament definitiu a Catalunya.
Trajectòria vital i formació
L'episodi se centra en la vida d'Ernesto Baquer, un educador amb una extensa carrera marcada per la vocació i el compromís social. Durant la conversa, es repassen els esdeveniments que han forjat la seva personalitat:
- La infància durant la guerra: Ernesto narra la seva separació dels pares durant deu anys a causa de la Guerra Civil, vivint amb uns tiets a Osca mentre els seus pares es trobaven a l'exili a Bèlgica.
- La superació personal: Malgrat les adversitats de la postguerra, destaca la importància de l'afecte i l'entorn proper per créixer com un nen feliç en temps de penúria.
- Vocació docent: Improntat pels seus pares, també mestres, Ernesto es va formar en magisteri en una època en què la professió estava molt mal remunerada, expressant sovint la dita: > "Que passes més gana que un mestre d'escola".
Experiència a l'estranger i retorn
L'etapa a l'Uruguai
El convidat relata la seva decisió de marxar a Amèrica als anys 60, impulsat per la necessitat d'ajudar en tasques educatives i religioses. Allà va passar 15 anys, una experiència que li va permetre:
- Comparar la convivència política entre Espanya i l'Uruguai durant aquella època, valorant la major tolerància que va trobar a llatinoamèrica.
- Viure els convulsos anys de la guerrilla dels Tupamaros i l'arribada de la dictadura militar.
- El seu retorn forçat en no obtenir la "fe democràtica" que exigia el règim militar de l'època.
Educació a Castelldefels
Finalment, l'entrevista se centra en els seus 18 anys de trajectòria a Castelldefels. Ernesto explica el canvi de paradigma en la seva tasca educativa: des de la dinàmica ràpida i energètica amb els nens petits fins a la satisfacció d'escoltar les experiències de vida de la gent gran en els grups d'alfabetització. Reflexiona sobre com la docència ha estat el fil conductor de la seva vida, adaptant-se a les diferents etapes i necessitats dels alumnes.