1996 - Àudios històrics

·41 episodis

RSS

episodis

1-12 de 41

29 de nov. del 1996
49'
1996 - Àudios històrics del 29/11/1996 — Romà Luera: Una vida al costat del Floquet de Neu
La vida amb en Floquet de Neu En aquesta entrevista, Romà Luera, veterinari i històric subdirector del Zoo de Barcelona, relata la seva experiència única acollint en Floquet de Neu a casa seva durant els seus primers mesos de vida. • L'origen de la cura a casa: Gràcies al precedent de la seva dona, que ja criava altres cries rebutjades al zoo (com goril·les, lleons i tigres), les autoritats van decidir que el goril·la albí seria tractat a la llar de Luera per garantir-ne la supervivència. • Comportament i desenvolupament: Luera destaca que l'animal es va comportar com un fill més, jugant amb les mascotes de la família i formant part del teixit domèstic durant 11 mesos, abans de la seva integració definitiva al parc zoològic. Reflexions sobre la professió i els zoològics El futur dels zoos Luera reflexiona sobre la utilitat dels espais zoològics i la polèmica sobre si són el lloc adequat per a la fauna salvatge. "Cada animal ha d'estar dintre el seu hàbitat." • Argumenta que el zoo ideal hauria de ser una reserva gran, tipus safari, reconeixent les limitacions dels recintes urbans com el de Barcelona. • Defensa la importància de l'atenció veterinària de qualitat i revela com el control d'hàbits alimentaris (com el pas de peix fresc a congelat per evitar paràsits) va ser crucial per a la salut dels animals com els dofins. Anecdotari personal El convidat recorda el seu vincle amb Castelldefels, municipi on s'ha establert i que descriu com un entorn privilegiat per viure a prop del mar i la natura, tot destacant l'evolució urbanística de la zona al llarg de cinquanta anys.
27 de nov. del 1996
51'
1996 - Àudios històrics del 27/11/1996 — Entrevista a Rafael Romero: Negocis, Futbol i Castelldefels
Trajectòria vital i consolidació professional L'entrevista explora la vida de Rafael Romero, un emprenedor establert a Castelldefels que ha sabut compaginar el seu taller d' alumini amb una forta implicació en la comunitat. • Orígens i emigració: Nascut a Villanueva de Córdoba, va arribar al Baix Llobregat a una edat primerenca, vivint de primera mà la duresa del treball al camp i l'adaptació a una nova vida a Catalunya. • Evolució laboral: Els seus inicis van ser precoços, treballant en negocis emblemàtics com la pastisseria Patuel abans de fundar el seu propi negoci, conegut popularment com Cubero, que s'ha convertit en una referència en el sector de la fusteria metàl·lica i vidrieria. El lideratge i la gestió del talent Romero descriu la seva empresa no només com un taller, sinó com una família. Destaca: • La importància de crear un bon ambient laboral, organitzant viatges amb els treballadors per fomentar la cohesió. • > "Jo els vull com si fossin fills", comenta sobre el seu equip, amb qui manté una relació basada en la confiança i la transparència. • La gestió basada en la comunicació directa i la democràcia interna per resoldre conflictes. Impuls del futbol local i identitat municipal El podcast també tracta sobre el Castelldefels de fa anys, amb records sobre inundacions històriques i la transformació urbana del municipi: • Esports locals: Com a directiu del club de futbol local, treballa per ascendre a la tercera divisió, subratllant que el suport del públic i l'afició és el motor que fa que els jugadors donin el màxim al camp. • Compromís amb la ciutat: Tot i residir en zones limítrofes, Romero manté la seva vinculació i empadronament a Castelldefels, mostrant un fort sentiment de pertinença.
26 de nov. del 1996
32'
1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Manuel García: Vida, Records i Gestió d'Espais
Els inicis i l'entorn de joventut El podcast ens apropa a la figura de Manuel García, un treballador municipal vinculat a la gestió d'espais culturals i d'esdeveniments a Castelldefels. Durant la conversa, recorda amb nostàlgia la seva infància a Gavà: • La vida en un entorn on encara predominaven els camps i la natura. • L'ús de l'espai públic com a centre de jocs tradicionals, com les caniques i el palete. • L'experiència de créixer en una família nombrosa de vuit germans, destacant la unitat familiar com a pilar fonamental. Gestió professional i reptes tècnics Manuel detalla la complexitat del seu dia a dia mantenint les instal·lacions municipals actives i preparades per al públic: • Gestió de la pressió: Explica com l'organització d'esdeveniments, com els festivals de dansa, comporta nivells d'estrès elevats, especialment davant de situacions d'incertesa com les inclemències meteorològiques. • Resolució de problemes: Com a home polifacètic, ha d'actuar com a solució ràpida davant de fallades tècniques imprevistes, ja sigui en l'il·luminació o en altres infraestructures dels locals. "Jo intento que tot surti el millor possible, ja que estem de cara als ciutadans." Canvis socials i experiència personal Finalment, el programa explora la transició personal del convidat cap a la seva vida a Castelldefels després de formar la seva pròpia família: • Reflexiona sobre la transformació urbanística del Baix Llobregat i com l'evolució poblacional ha alterat la dinàmica de veïnatge, fent-la menys propera que temps enrere. • Valora positivament el seu rol com a pare de tres filles, descrivint com aquesta responsabilitat ha redefinit les seves prioritats vitals i quotidians. • Comenta la seva experiència amb el beisbol en la seva joventut, un esport amb molta tradició a la zona de Viladecans.
26 de nov. del 1996
55'
1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Memòries de Castelldefels: Història local i tradicions
La vida a Castelldefels: De les tradicions a la modernitat El podcast ofereix un recorregut nostàlgic per l'evolució de Castelldefels, des de les vivències de l'entrevistat, en Joan Julbé, fins a la transformació de les activitats quotidianes i el paisatge local. Oficis i costums desapareguts L'episodi repassa figures i professions que, amb el pas del temps, han esdevingut part de l'arxiu sonor local: • Venedor de gel: Un servei essencial per conservar el peix en una època sense electrificació domèstica generalitzada. • El drapaire i l'esmolet: Personatges que circulaven pel carrer amb reclams característics, senyal d'una economia de reaprofitament. • El paraigüero i el xatarrero: Professionals que reparaven estris domèstics, evitant la cultura de l'usar i tirar actual. El paisatge local i la transformació urbana "L'església de Santa Maria encara estava en construcció i tot el voltant era pràcticament camp obert." • La platja i la carretera: El testimoni explica com la distància de la platja ha variat i com el territori estava fragmentat per la manca d'infraestructures, amb pràctiques d'artilleria a la zona dels antics hotels. • La vida de barri: Les dinàmiques socials eren molt més reduïdes al propi barri, amb una mobilitat limitada vinculada a la bicicleta o al passeig a peu. Llegat familiar i aficions L'entrevistat, tercera generació al capdavant del conegut restaurant Casa Rita, combina la seva vida professional amb una forta vocació artística: • La Rondalla de Castelldefels: Fundada per ell mateix, va ser una formació amateur amb una trajectòria reconeguda arreu de l'Estat. • Pintura i modelisme: Una passió autodidacta per crear maquetes de vaixells i realitzar obres pictòriques amb un enfocament realista.
1 de jul. del 1996
51'
1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Anna Carné: Premsa Rosa, Política i Actualitat
La influència de la premsa rosa L'entrevista analitza el fenomen actual de la premsa del cor a Espanya, explorant diferents punts de vista: • La Boda Real: Anna Carné comenta que la resposta de la ciutadania de Barcelona va ser molt positiva, destacant que la gent cerca tranquil·litat. • Rol dels paparazzi: Es discuteix la tasca dels informadors gràfics, reconeixent-la com una sort de professió, tot i que crítica els muntatges i l'actitud d'alguns personatges públics que busquen l'atenció mediàtica. • Revistes del cor: Es menciona el prestigi de publicacions com ¡Hola!, tot i la preferència de l'entrevistada per Lecturas per la seva proximitat. Joan Manuel Serrat: Més que un ídol Una connexió personal L'artista és descrit per l'Anna com el seu "amor platònic". Es tracta la seva figura des d'una perspectiva íntima: • La seva trajectòria des de la Nova Cançó fins a l'actualitat. • Humilitat i sensibilitat: Destaca que, malgrat l'enorme èxit, l'artista ha sabut mantenir-se fidel a si mateix. • Les crítiques rebudes pel seu compromís lingüístic i polític són vistes per l'Anna com una mostra de la seva autenticitat. Reflexions sobre el panorama polític "Una retirada a temps bona d'una persona que ha fet una tasca, sempre se li recorda d'aquesta manera." • Felipe González: Es comenta la seva sortida de la primera línia política, valorant-la com un acte lògic i madur. • Unitat de les Esquerres: Anna Carné es mostra favorable a la unió de les forces progressistes per obtenir més força, i valora positivament figures com Cristina Almeida per la seva gran claredat política. • Canvi de govern: S'analitza la percepció del gir polític cap al Partit Popular, notant una major presència i influència d'institucions com l'Església en l'actualitat.
1 de jul. del 1996
31'
1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Entrevista amb Rosa Romero: L'Institut Castelldefels 3
Introducció i trajectòria professional En aquest episodi de 1996 - Àudios històrics, conversem amb Rosa Romero, la directora del nou Institut Castelldefels 3. L'entrevista repassa tant la seva experiència en la docència com els reptes de posar en marxa un centre educatiu des de zero. De la pintura al món acadèmic La Rosa explica la seva formació en Belles Arts, on la passió per la pintura va ser el seu motor inicial. Reconeix que la transició cap a la docència va ser una decisió pragmàtica i laboral, tot i que amb els anys s'ha convertit en una vocació plena. Reflexiona sobre les dificultats del món artístic i la importància de trobar l'equilibri entre la vida personal, professional i familiar. La posada en marxa del nou centre L'entrevista se centra en el funcionament del nou Institut Castelldefels 3, un projecte que ha generat molta expectació a Castelldefels. • Gestió de la transitorietat: Rosa detalla com han treballat amb les instal·lacions provisionals, les conegudes com a caracoles, destacant-ne la lluminositat i la qualitat malgrat la provisionalitat. • Convivència i edats: S'aborden els temors dels pares sobre l'adaptació dels alumnes d'origen de primària a la secundària, confirmant que l'ambient és positiu i l'adaptació va pel bon camí. • Procés de designació: La directora explica com la seva experiència al Josep Lluís Sert i el suport de la inspecció han estat clau per liderar aquest nou projecte del Servei Municipal d'educació. "No podem tenir confiança plena en que tot sortirà bé sense problemes, però sí que tenim un equipament que funciona amb una certa comoditat." Futur i identitat del centre El centre encara ha de definir el seu nom oficial. L'elecció es durà a terme a través del Consell Escolar durant la tardor, una participació que la directora valora molt positivament, ja que es vol implicar tota la comunitat educativa.
1 de jul. del 1996
22'
1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Teatre escolar a l'emissora: Els canals marxians
En aquesta edició especial del programa 1996 - Àudios històrics, l'equip de Ràdio Castelldefels es desplaça fins al col·legi Can Roca. L'objectiu és oferir una retransmissió en directe d'una obra de teatre titulada "Els canals marxians", representada per alumnes de 6è B. L'obra de teatre La trama, inventada pels mateixos alumnes a partir d'un conte, tracta sobre: * Uns marcians que arriben a la Terra. * El segrest d'una televisió per evitar un càstig dels seus pares. * Un desenllaç final on els extraterrestres es converteixen en amics de la família gràcies a l'ús de tranquil·litzants. Debat i crítica Després de la funció, el conductor del programa recull les opinions dels companys de classe i dels alumnes, que actuen com a crítics improvisats. S'analitzen aspectes tècnics i narratius de l'obra, com ara: "És metafísic. Jo no m'he enterat de res." Es parla sobre la metodologia de creació, l'elecció dels personatges i la curiositat del públic sobre futurs projectes teatrals, incloent una menció a una altra obra titulada "El encuentro de un misterio". El programa conclou amb la reflexió dels professionals sobre la dificultat de transmetre una obra visual a través d'un mitjà purament sonor com és la ràdio, tot i l'entusiasme demostrat pels participants.
21 de juny del 1996
54'
1996 - Àudios històrics del 21/6/1996 — Ofici i Vida de José Luis García: L'art del Sabater
L'ofici del sabater a Castelldefels El José Luis, un sabater artesà establert al Baix Llobregat, defensa un model de treball artesanal que prioritza la comoditat i la durabilitat del calçat per sobre de la producció ràpida. A través d'una filosofia pròpia, ha aconseguit mantenir uns preus estables durant anys gràcies a la optimització de les seves tècniques artesanals. La relació amb el client • Fidelització: Molts clients busquen el sabater no només per una reparació urgent, sinó per mantenir la qualitat de les seves sabates. • Honestedat: Una peça fonamental de la seva feina és informar el client quan una reparació no val la pena econòmicament o quan el calçat no té solució, guanyant així la confiança de la gent. • Garantia de qualitat: El José Luis afirma que la seva tècnica és tan específica que pot reconèixer les seves reparacions anys després, oferint una garantia real de confort. "Jo en el meu treball no puc treballar de pressa corrent i no puc estar 12 hores treballant cada dia. Puc fer-ho una temporada, però no puc estar-hi." Trajectòria vital i experiències La història personal del José Luis és la d'un esperit lliure amb una joventut marcada per l'aventura i la precarietat. Des de la seva estada a la mili a les Canàries, fins a la vida itinerant fent temporades agrícoles pel país, la seva vida va canviar radicalment en assentar-se a Castelldefels en ser pare. Projectes de futur El José Luis no es veu com un empresari tradicional de grans produccions, sinó com un artesà que vol compartir coneixement. Entre les seves idees destaca: • Docència: Ha dissenyat projectes per ensenyar l'ofici a col·lectius amb dificultats (com persones amb capacitats diferents o persones en risc d'exclusió), reivindicant que és un treball agraït i senzill d'aprendre amb les eines adequades. • Autonomia: Somia algun dia retirar-se al camp, mantenint una vida tranquil·la lluny de la pressió del taller petit que ara regenta al carrer on treballa.
9 de juny del 1996
14'
1996 - Àudios històrics del 9/6/1996 — Testimoni d'Engema: de Guinea Equatorial a Castelldefels
En aquesta edició del programa 1996 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, conversem amb l'Engema, professor de religió a l'Institut Mediterrània de Castelldefels, qui ens ofereix un relat captivador sobre les seves arrels a Guinea Equatorial i el seu posterior camí cap a la península. Els orígens africans L'Engema ens descriu la vida en la seva comunitat d'origen, un petit poblat de menys de 50 habitants anomenat Ndumulu Esengi. L'existència s'articulava al voltant d'una agricultura de subsistència fortament marcada pels rols tradicionals: * L'home s'encarregava de la tala, la caça i la pesca. * La dona gestionava la sembra i el manteniment dels conreus de nyam, cacauet i cafè. Una infància entre missions El convidat narra la seva experiència en un orfenat gestionat per monges, una etapa que ell defineix com un privilegi en comparació amb l'entorn exterior, ja que tenia garantida l'alimentació i l'accés a l'educació sota l'empar d'una missió catòlica. "La meva vida gira en torn de la missió catòlica... al voltant de les missions s'organitza la vida de la gent." El futur de la llengua i la geopolítica La conversa evoluciona cap a una reflexió crítica sobre el llegat del colonialisme i l'estat actual de Guinea Equatorial. L'Engema destaca: * La lluita d'influències entre França, els Estats Units i Espanya per controlar els recursos, com el petroli. * La situació del castellà, que es veu amenaçat per l'auge del francès i, potencialment, de l'anglès, emulant el que ha passat en altres regions. * La necessitat de posar en valor les llengües pròpies del continent africà per sobre de les imposicions colonials.
3 de juny del 1996
20'
1996 - Àudios històrics del 3/6/1996 — Entrevista a Rafael Collell: Ofici, esport i ciutat
En aquesta edició de 1996 - Àudios històrics, emesa a través de la Ràdio Castelldefels, conversem amb Rafael Collell. L'entrevista aborda diferents facetes de la seva vida, des de la seva passió per l'esport fins a la seva experiència professional com a òptic i el seu vincle amb Castelldefels. Passió per l'esport El convidat es declara un gran seguidor del futbol, especialment del futbol base, destacant la qualitat tècnica dels equips juvenils per sobre del professionalisme d'elit. Mostra un gran interès per una àmplia varietat de disciplines, incloent-hi el tennis, el ciclisme i el bàsquet. "Per mi el ciclisme és un dels esports més complerts i més sacrificats per l'esportista." L'ofici i la relació amb el client Collell reflexiona sobre la importància de combinar la tecnologia amb el valor humà del professional. Defensa el tracte directe amb el públic com la part més gratificant de la seva feina, subratllant la necessitat de mantenir una actitud empàtica davant les reclamacions. S'esmenten anècdotes curioses sobre les confusions habituals a l'establiment, com la demanda d'articles que no són propis d'una òptica. Visió de futur i convivència a la ciutat L'entrevistat aposta per un model de ciutat més integrador, proposant la creació de més casals per a la gent gran i espais d'esbarjo intergeneracionals. Expressa el seu interès pel món de la pintura com a hobby a desenvolupar en el futur.
21 de maig del 1996
50'
1996 - Àudios històrics del 21/5/1996 — Francesc Lara: Memòries de Castelldefels
Orígens i immigració El programa explora la història vital de Francesc Lara, des de la seva arribada a Castelldefels procedent de Màlaga als 8 anys. • Es relata el viatge migratori: un trajecte de tres dies i tres nits en tren, marcat per la precarietat de la postguerra. • El procés d'integració a Catalunya va ser progressiu, enfrontant-se a vegades a les barreres lingüístiques i als prejudicis socials de l'època. Trajectòria professional i l'esperit de lluita L'entrevistat detalla la seva faceta com a treballador i posterior empresari, rememorant els seus inicis en la indústria del cinema en una època de censura cinematogràfica: • TreBALL al Cine Montecarlo i Cine Catalunya, projectant pel·lícules sota controls estrictes. • La creació del seu propi negoci d'instal·lacions (fontaneria i electricitat), basat en una visió de diversificació i esperit de superació. Castelldefels: Evolució i canvis Es discuteix la transformació del municipi del Baix Llobregat: "De 4.000 a 40.000 habitants, el poble s'ha convertit en una ciutat." • Pèrdua de turisme estranger: S'analitza com el perfil del visitant ha canviat comparat amb el model clàssic europeu de temps enrere. • Dèficit industrial: L'entrevistat assenyala la falta d'indústria local, fet que obliga bona part de la població a desplaçar-se constantment a Barcelona. • Records urbanístics: Esment especial a les dunes de la platja, llocs emblemàtics de la infància ara transformats per l'especulació urbanística.
17 de maig del 1996
51'
1996 - Àudios històrics del 17/5/1996 — Entrevista a José Blancat: El ciclisme a Castelldefels
Orígens i trajectòria professional • José Blancat, president del Club Ciclista de Castelldefels, repassa els seus inicis des que va arribar a Castelldefels als 10 anys provinent de Còrdova. • Repassa la seva evolució professional en el món de les arts gràfiques, recordant l'ofici de cajista (composició manual amb lletres de plom) i com la tecnologia va transformar el sector. El món del ciclisme local Gestió d'un club esportiu • L'època daurada i la recuperació: Blancat explica com va agafar el relleu del club fa dos anys amb gairebé cap soci i com, gràcies a un equip de directiva, han aconseguit revitalitzar l'entitat fins a la situació actual. • Esport base i competició: El club aposta per una escola de joves ciclistes, formant el planter des de la categoria de cadet. Aspectes tècnics i curiositats • La seguretat: Es debat la perillositat dels circuits urbans vs. les carreres en ruta, defensant la necessitat de millorar les infraestructures. • Estètica i rendiment: Per què els ciclistes es depilen les cames? Blancat aclareix que és una barreja d'estètica, facilitat en curacions d'accidents i un lleuger avantatge aerodinàmic. • Material: La importància de la inversió en el ciclisme i com el bon material és una ajuda, però sense l'esforç humà no hi ha resultats. "No és que et cansis menys, sinó que et vas desgastant menys, i el cap de fila es va reservant." Futur i projectes de ciutat • Infraestructures: Es posa sobre la taula la necessitat d'un carril bicicleta que connecti el nucli urbà amb la platja per millorar la mobilitat local. • Agenda: Promoció de la nova fira del club al pavelló de Can Roca (al costat de la Biblioteca RFJ i la Plaça Neus Català), una cita oberta a tothom per conèixer les activitats i la història de l'entitat.