1997 - Àudios històrics del 18/3/1997 — José Domingo: Memòries d'un barber a Castelldefels
Relat sobre la infància a Granada i el viatge migratori cap a Catalunya buscant un horitzó laboral més esperançador.
La recerca de feina al municipi, des dels treballs com a cambrer fins a l'estabilitat trobada en el sector de la perruqueria.
Experiències durant la mili, on va utilitzar el seu talent com a barber per sobreviure i on va conèixer la seva parella.
La gestió del traspàs de la seva pròpia perruqueria i la reflexió sobre l'ofici en relació amb els clients.
Diferències entre tallar amb navalla o utillatge modern, l'aprenentatge de la següent generació i anècdotes sobre la perruqueria.
Orígens i trajectòria migratòria
El José Domingo ens relata les dificultats econòmiques de la seva joventut a Granada, on, amb només 16 anys, es va veure obligat a emigrar per buscar un futur millor.
- El viatge cap a Castelldefels es va fer en un cotxe 1.500, on viatjaven fins a vuit persones per reduir costos.
- El sacrifici personal i la duresa del treball foren la nota dominant d'una generació que va haver de construir-se la vida amb molt d'esforç.
L'ofici de barber i la vida laboral
Després de diversos treballs inicials al municipi (el Quijote, Resíndex), va aconseguir establir la seva pròpia perruqueria, una professió que ha exercit durant 25 anys.
"El que tenim ha estat amb molt de sudor i molt de sacrifici."
La dinàmica en la perruqueria
- Evolució tecnològica: Ha passat de la utilització de la navalla tradicional (que requeria una gran habilitat) a estris més moderns.
- Relació amb el client: La barberia tradicional es troba en un punt d'equilibri entre l'atenció professional, la gestió de les expectatives sobre el tall de cabell i el paper de confessors o moderadors en les converses diàries.
- Formació: El seu fill ha continuat el llegat, tot superant els coneixements del pare gràcies a una formació especialitzada en acadèmies professionals.
Perspectiva social
L'entrevista subratlla com ha canviat el nostre entorn: recorda com des de la seva perruqueria abans es podia veure tot el paisatge del Castell i la Casa de la Cultura, una vista avui tancada pel nou creixement urbanístic del municipi.