1997 - Àudios històrics

·15 episodis

RSS

episodis

1-12 de 15

4 de nov. del 1997
21'
1997 - Àudios històrics del 4/11/1997 — Entrevista a Ernest Cabré: Barça, Castelldefels i lideratge
En aquesta edició del programa 1997 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, l'entrevistat Ernest Cabré, president de l'Associació de Comerciants de la Platja, comparteix la seva visió personal sobre l'actualitat del Barça i el seu rol en el Teixit associatiu local. La passió pel Barça Cabré descriu la seva afició al club com un sentiment irracional. Critica durament la gestió de la directiva, especialment pel que fa a la falta d'oportunitats per a una oposició real i la dependència del conservadorisme dels socis. Destaca que, tot i la relació complexa amb el Real Madrid i l' Espanyol, el club manté una essència que el converteix en "més que un club". Lideratge i vida personal "Normalment quan un ha de prendre una decisió que afecta a un col·lectiu, hi ha situacions d'incomprensió." Cabré reflexiona sobre la dificultat de ser president i gestionar les expectatives dels associats. Valors de convivència: defensa la comunicació directa per resoldre conflictes en lloc de la crítica indirecta. Passions personals: ens parla de la seva afició a la vela i de com cerca la solitud i el silenci del mar, així com la seva visió sobre el futur de Castelldefels.
1 de nov. del 1997
23'
1997 - Àudios històrics del 1/11/1997 — Prèvia Unió Esportiva Castelldefels vs Caprabo
Anàlisi del partit i situació actual L'episodi se centra en el moment esportiu de la Unió Esportiva Castelldefels davant els seus propers compromisos. S'analitza l'empat recent contra el Prat i les expectatives reals del proper duel contra el Caprabo. Perspectiva dels jugadors • Jordi (Prat) i Nando (Caprabo), ambdós exjugadors del Castelldefels, opinen sobre les causes del rendiment de l'equip local. • Es destaca la manca d'agressivitat i encert golejador com a factors clau que llasten el joc tècnic del conjunt de Castelldefels. • Aguilera, jugador actual del Castelldefels, reconeix que existeix una càrrega de pressió psicològica que impedeix gaudir i materialitzar les ocasions creats durant els partits. "Salim a guanyar, però es nota la preocupació pel resultat. El nerviosisme és el problema més greu que tenim ara mateix." Reptes i expectatives • El proper enfrontament davant el Caprabo es defineix com un partit clau per retallar distàncies amb la part alta de la classificació. • S'ha volgut aprofundir en les diferències de model de joc: mentre el Castelldefels aposta per la tècnica, rivals com el Caprabo basen el seu èxit en la intensitat i la lluita constant.
13 d’oct. del 1997
52'
1997 - Àudios històrics del 13/10/1997 — Castelldefels, el futur i l'UPC: Xerrada amb Alfons López
Evolució i futur de Castelldefels En aquesta edició del programa, conversem amb Alfons López sobre la transformació recent de Castelldefels. Durant la xerrada, es destaquen diversos punts clau sobre el desenvolupament del municipi: • L'impacte de la UPC: Es reconeix la arribada de la Universitat Politècnica com el canvi més significatiu. Tot i el pessimisme inicial sobre si s'acabaria produint, el procés ja està en marxa i promet ser un motor de desenvolupament local. • Gestió de la identitat: S'emfatitza la necessitat que la nova població estudiantil i els professors s'arrelin al municipi en lloc de tractar-lo com un simple barri de Barcelona. • Projectes pendents: Reflexionem sobre el Castell de Castelldefels i la capella romànica. Tot i la restauració parcial, la recuperació integral continua depenent de finançament extern, ja sigui via la Diputació de Barcelona o la Generalitat. Ciència, passat i present L'entrevista també explora la faceta com a arqueòleg i apassionat de l'astronomia d'Alfons López: • Observació astronòmica: Es parla de la possibilitat d'instal·lar un petit observatori a la zona de Calganxo per fomentar l'afició al cel nocturn entre els ciutadans. • Passió pel coneixement: L'entrevistat aprofundeix en la seva curiositat insaciable, que el porta a explorar des de la paleontologia fins a l'exploració espacial, amb un alt interès en el futur del planeta Mart. Compromís social amb Amnistia Internacional Finalment, es tracta la creació d'un nou grup de treball al Baix Llobregat (Llobregat Sud): "No només hem d'investigar el passat o el futur, hem de preocupar-nos seriosament pel present del que afecta els éssers humans." • L'organització, a través d'aquests grups, realitza accions directes com ara l'enviament de cartes internacionals per denunciar abusos i defensar els drets humans, mantenint un caràcter global necessari davant les injustícies mundials.
6 d’oct. del 1997
30'
1997 - Àudios històrics del 6/10/1997 — Història de vida: Del camp andalús a la industrialització de Catalunya
Orígens i vida al camp Jesús Sánchez Pajares comparteix la seva experiència personal com a fill de camperols a Benalúa de Guadix. La seva infància va estar marcada per les dures condicions de la postguerra i l'explotació laboral en entorns on els treballadors no tenien cap propietat. • Explotació agrícola: La vida se sustentava en el sistema de terres a mitges, on els treballadors posaven la mà d'obra i els propietaris, o cacics, es quedaven amb la major part de la producció. • Reivindicació precoç: Ja des de molt jove, Jesús va mostrar un caràcter combatiu, especialment contra les jornades laborals abusives i el control dels capatassos. La migració cap a Catalunya La decisió d'emigrar cap a Catalunya al voltant dels anys 60 va ser impulsada per la necessitat de trobar estabilitat laboral davant d'un futur incert en l'agricultura tradicional. El factor motivador "Jo la primera vegada que se lo vi a mi pueblo fue para hacer mi camión en Cuba y en la nada. [...] Si el campo siempre está allí, te vienes allí, te vienes allí, te vienes a Cataluña i tal." • Xarxa de suport: L'arribada a territori català, concretament a Castelldefels, va estar facilitada per familiars i coneguts que ja havien emigrat prèviament. • Dificultats d'integració: El testimoni destaca l'absència d'infraestructures d'habitatge en aquella època, forçant condicions de vida molt precàries. Reflexions sobre el desenvolupament econòmic El convidat analitza el desequilibri entre el nord industrialitzat i el sud agrari, posant de manifest una profunda crítica a la mentalitat dels propietaris andalusos de l'època. • Models d'inversió: Mentre que a Catalunya s'apostava per reinvertir el capital, a les zones del sud faltava consciència de país i manca de visió per modernitzar i mecanitzar el sector agrícola.
4 de set. del 1997
53'
1997 - Àudios històrics del 4/9/1997 — Magí Casamitjana: Radioaficionat i comunicacions espacials
La passió per la ràdio i l'experimentació El programa entrevista a Magí Casamitjana, veí de Castelldefels i apassionat radioaficionat, que destaca per la seva dedicació a l'escolta i el contacte amb emissores d'arreu del món. Aquest hobby va molt més enllà de la simple recepció: • Construcció pròpia: Magí dissenya i construeix les seves antenes, incloent-hi una instal·lació de 22 metres d'alçada per superar obstacles naturals i captar el senyal de manera òptima. • Radioaficionat com a investigador: Més que parlar per ràdio, l'activitat se centra en el desenvolupament de circuits i sistemes tècnics, validant els seus èxits mitjançant les QSL. Explorant nous horitzons: El rebot lunar i l'SETI Comunicació via satèl·lit natural Magí explica la tècnica del rebot lunar (EME), que consisteix a utilitzar la Lluna com a mirall passiu per fer rebotar (reflexió) senyals radiofònics cap a altres punts de la Terra. "La Lluna es mira com un mirall, és un mirall, on s'envien senyals d'unes freqüències determinades i la Lluna les rebota." Cerca de vida intel·ligent El convidat és membre de projectes enfocats a la ràdio-astronomia i a la cerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI). Comenta els reptes tècnics d'identificar senyals artificials enmig del soroll còsmic i la complexitat de mantenir un seguiment continu amb recursos limitats. Reptes, desinformació i futur El diàleg també aprofundeix en aspectes més personals i socials: • Aïllament vs. Comunicació: Tot i ser una tasca solitària en molts moments, la ràdio li permet una connexió estreta amb científics i aficionats d'altres països. • Gestió de l'arxiu: Magí explica la dificultat d'organitzar tota la informació i els enregistraments obtinguts, sovint guardats de forma dispersa, malgrat la seva importància científica. • El futur de les telecomunicacions: Reflexiona sobre com les tecnologies actuals són només l'inici d'avenços que encara no podem ni imaginar.
13 d’ag. del 1997
24'
1997 - Àudios històrics del 13/8/1997 — Festa Major 1997 a Castelldefels: Activitats i novetats
La programació de la Festa Major 1997 En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, l'emissora Ràdio Castelldefels conversa amb la regidora de festes, África Lorente, per repassar els actes destacats de la celebració municipal a Castelldefels. Actes principals i novetats tècniques • Pregó i espectacles: El tret de sortida l'ofereix la pregonera Irma, esportista olímpica, seguit d'una notable selecció d'actuacions musicals. • Focs artificials: Se celebren des del Castell, una ubicació consolidada per garantir la seguretat en comparació amb l'antiga ubicació a la plaça de l'Església. • Matinades diabòliques: Una proposta trencadora programada a les 3 de la matinada, on els tambors i la percussió prometen mantenir despert el centre de la ciutat. • Homenatge a Elvis: Una iniciativa original gestada per Ràdio Castelldefels i la regidoria de Joventut per commemorar els 20 anys de la mort del rei del rock amb grups locals. "Hem d'aprofitar el que tenim. I jo crec que l'aprofitem molt bé entre l'Agrupació de Cultura Popular, la Tropicanya i els grups locals." Esports i participació ciutadana El programa subratlla la importància de la gratuïtat de tots els esdeveniments, enfocant la festa com un espai de convivència oberta a tothom. Es destaquen: • Activitats esportives: Tornejos de petanca, futbol amb la Unió Esportiva Castelldefels i el club Vista Alegre, a més de vòlei platja. • Cultura i art: Visites al Torreó Mediterrà per gaudir d'exposicions de pintura i gravat. • Difusió digital: Per primera vegada, el programa es pot consultar a través del web oficial de l'ajuntament, modernitzant l'accés a la informació per als ciutadans.
1 de jul. del 1997
22'
1997 - Àudios històrics del 1/7/1997 — Entrevista exclusiva amb el meteoròleg Tomàs Molina
En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, emès a Ràdio Castelldefels, conversem amb el reconegut físic i home del temps Tomàs Molina. Durant l'entrevista, Molina desgrana els secrets de la metodologia meteorològica moderna i el funcionament de la televisió. Punts clau: Evolució tècnica: L'ús de superordinadors i sistemes de satèl·lits ha canviat radicalment l'art de predir el temps en comparació amb l'època de les prediccions basades en l'observació directa o intuïció. La realitat del croma: Molins revela que treballar davant d'un croma televisiu és un procés tècnic on els presentadors no veuen els mapes, sinó que es guien gràcies a l'experiència. Responsabilitat pública: Es discuteix la pressió social que implica ser un referent públic, la importància de les dades numèriques en la prevenció d'incendis i l'impacte de la meteorologia en sectors decisius com l'hostaleria o el món militar. Projectes de futur: L'expert destaca el potencial de Catalunya com a centre de referència internacional en l'ensenyament i la pràctica de la meteorologia, apostant per la creació de postgraus especialitzats. "Nosaltres el que fem és utilitzar superordinadors per fer corremodels que ens fan fotografies de l'aire, de com estarà l'aire els pròxims dies." L'entrevista conclou amb una nota personal sobre com la popularitat televisiva converteix el meteoròleg en una figura sempre exposada, fins i tot fora dels estudis de gravació.
1 de jul. del 1997
26'
1997 - Àudios històrics del 1/7/1997 — Història del Texà: Orígens i Evolució Tèxtil
Orígens dels teixits i la història del texà En aquesta edició de 1997 - Àudios històrics, comptem amb la presència de Rosa Maria Martín Ros, directora del Museu Tèxtil i de la Indumentària. La conversa se centra en desmitificar l'origen de la roba texana, sovint atribuïda erròniament als Estats Units. De Gènova al món • El teixit texà, conegut com a denim, té els seus orígens reals al segle XVI i XVII a Gènova i Nimes. • Inicialment, era una roba de treball barata, feta amb una barreja de lli i cotó i tenyida amb anyil. • La connexió americana arriba als anys 50, quan el cinema i la moda dels Estats Units popularitzen el texà a Europa, retornant-nos un producte d'origen europeu. "És un teixit europeu que ha tornat." El paper dels museus i la conservació El museu actua com a espai de preservació d'una història rica i oculta: • El museu gestiona al voltant de 17.000 peces, sent la punta de l'iceberg del que realment tenen a les reserves. • Destaquen peces excepcionals com el conjunt litúrgic de Sant Valeri del segle XIII, una obra d'art de la seda hispano-àrab. • La gestió d'exposicions temporals permet mostrar al públic la riquesa del fons, especialment aquelles vinculades a la indumentària popular, sovint difícil de conservar. Innovació en fibres i futur La tertúlia també aborda l'evolució dels teixits moderns: • La licra i altres fibres elàstiques han revolucionat la comoditat en el vestir des de mitjans del segle XX. • Es destaca la importància de barrejar fibres naturals i sintètiques per aconseguir el compromís ideal entre comoditat, facilitat de planxa i caiguda estètica. • La investigació actual a Catalunya, amb instituts a Sabadell i Terrassa, permet anàlisis físiques avançades que ajuden a la preservació i comprensió del teixit.
26 de juny del 1997
1h
1997 - Àudios històrics del 26/6/1997 — Indies Ràdio: Del Rock Gòtic al Tecno-Pop
Exploració musical a Indies Ràdio En aquest episodi, el programa realitza un recorregut eclèctic per diferents gèneres musicals, des dels ritmes funk dels anys 70 fins a la influència del tecno-pop. De Sly and the Family Stone a Pizzicato Five • El programa analitza la relació entre el llegendari Dance to the Music i la relectura feta pel grup japonès Pizzicato Five. • Es destaca la importància de la imatge i l'estètica en la construcció d'un producte musical exitós al llarg de les dècades. Figures icòniques i influències • Gary Glitter és presentat com una figura clau del glam rock, servint de pont cap a propostes musicals més futuristes. • S'examina la figura de Gary Numan i el seu llegat fonamental en la música electrònica i el tecno-pop. "Les modes tenen girs estranys, però no n'hi ha cap tan estrany com el cas de Gary Numan." Paisatges sonors sinistres i post-punk • El programa se submergeix en el rock gòtic amb bandes referencials com Bauhaus i Parálisis Permanente. • Es discuteix la importància de la movida madrilenya com a context creatiu per a bandes que van definir una època. • Es tanquen les propostes amb la força del pop alternatiu de grups com Superchunk, contrastant amb el so més fosc de Love and Rockets.
6 de maig del 1997
54'
1997 - Àudios històrics del 6/5/1997 — Memòria viva: Juan Pedro Domingo i la seva història
Una vida de treball i superació En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, coneixem la figura de Juan Pedro Domingo Rodríguez, un testimoni viu del canvi social i laborals al segle XX. A través d'una entrevista íntima i entranyable, Juan Pedro ens relata el seu periple vital des de la seva infància a Galera (Granada) fins a la seva arribada i arrelament a Castelldefels. Els orígens i la duresa del camp • La seva infància va estar marcada per la manca d'escolarització, ja que el teixit associatiu familiar i les necessitats bàsiques l'obligaven a treballar des de ben petit al camp. • Ens descriu amb cruesa la duresa dels jornals, on cobrava deu pesetes de sol a sol, en unes condicions gairebé de subsistència. • Reflexiona sobre el període de la guerra i les revisions militars, esdeveniments que van marcar profundament la seva joventut. L'arribada a Castelldefels i el nou model de vida • El seu trasllat a Castelldefels cap al 1960, inicialment de vacances per veure el seu fill, va esdevenir un canvi permanent gràcies a una oportunitat laboral imprevista en els apartaments de la zona. • Recorda la seva etapa treballant en les propietats associades al productor Iquino, on va exercir funcions de manteniment i custòdia en un entorn sovint ple de contrastos socials. "No he tingut la desgràcia de caure malalt ni res. A menys si hagués estat un temps al llit... fixa't la classe de persona que seria." Reflexions vitals i aficions • Juan Pedro ens parla de la seva estreta relació amb la seva difunta dona i la nostàlgia que sent, un vincle que es remunta a la seva infantesa al poble. • Actualment, dedica gran part del seu temps a gaudir de la seva petita perdició: la cura d'una perdiz, que li serveix d'animació i distracció en la seva etapa de jubilació, allunyat ja de la duresa del treball físic que va omplir la seva trajectòria.
21 d’abr. del 1997
17'
1997 - Àudios històrics del 21/4/1997 — Gastronomia i consells culinaris a Ràdio Castelldefels
Gastronomia, poemes i trucs a la cuina En aquest episodi del programa 1997 - Àudios històrics, els locutors comparteixen una estona distesa combinant la poesia amb consells pràctics de cuina. Els temes principals són: Consells pràctics: S'expliquen trucs per evitar que el peix s'enganxi a la planxa (usant rodanxes de llimona), com conservar el bacallà fresc o el secret per bullir ous sense que es trenquin gràcies al vinagre. Trucs d'aprofitament: Com mantenir les patates un cop pelades o com millorar els pèsols amb un toc de menta. Recepta destacada: Un pollastre ràpid elaborat amb alls aixafats, tomàquet, conyac i anís per aconseguir una salseta deliciosa en menys de 20 minuts. "No menja més els ulls que la boca i la presentació és la principal." L'emissió posa en valor la importància de la presentació en els plats i la connexió entre els productes de proximitat i el teixit associatiu del municipi. El programa es tanca amb un toc d'humor mitjançant una paròdia culinària.
15 d’abr. del 1997
55'
1997 - Àudios històrics del 15/4/1997 — Entrevista a Adolf Juncosa: Records i vida a Castelldefels
Una trajectòria vital entre el mar i la terra L'episodi repassa la biografia d'Adolf Juncosa, un home lligat a la professió nàutica i, posteriorment, al sector de les estacions de servei a Castelldefels. La conversa explora els seus orígens a Barcelona i el seu vincle amb l'estil de vida d'aquella època. De la nàutica a la gestió local • La seva faceta com a oficial de la marina mercant, incloent experiències en bacallaners a Terranova i Groenlàndia. • La transició professional cap a la visita mèdica i, finalment, la seva llarga etapa com a encarregat en una gasolinera local. • L'anècdota vital sobre la seva cura d'urgència a un company mariner accidentat, que va marcar la seva vocació per al socorrisme. Castelldefels: De ciutat d'estiueig a nucli residencial "Jo porto quasi 40 anys vivint aquí i l'he fet meu al poble." • Adolf Juncosa analitza com Castelldefels ha mutat cap a una "ciutat dormitori" mitjançant l'estudi minuciós de dades estadístiques de vendes de combustible. • Reflexions sobre la integració dels veïns al municipi i la importància de l'estimació cap a la història i cultura local. • Comentaris sobre la meteorologia, les riades i l'impacte climàtic al Baix Llobregat. Valors i aficions • La seva passió per l'estadística, el bàsquet -destacant la seva admiració per la Penya- i el bricolatge domèstic. • La importància de l'esport i la cultura, amb una visió crítica però entusiasta sobre l'actualitat i l'evolució del teixit social.