
1997 - Àudios històrics del 6/5/1997 — Memòria viva: Juan Pedro Domingo i la seva història
Juan Pedro relata les dificultats del seu accés a l'educació i el treball infantil al camp, així com els seus primers contactes amb el món laboral abans del servei militar.
El convidat comparteix els seus records sobre el període de la guerra i Com les circumstàncies el van portar a formar part del front.
Es discuteix el fet que el seu fill es traslladés a Barcelona i com això va incentivar la decisió de Juan Pedro de venir a Catalunya per primera vegada.
La casualitat de convertir el que havien de ser unes vacances en una nova vida laboral cuidant apartaments a Castelldefels.
Anècdotes sobre la seva feina als apartaments vinculats a Iquino, des de la gestió de comunitats fins a la peculiaritat d'aquell entorn social.
Reflexions sobre la seva relació amb el mar, la caça i la cura dels seus ocells, demostrant la seva humilitat i dedicació constant.
Conclusió de l'entrevista recordant la boda del cap, la seva visió sobre l'evolució de Castelldefels i la seva rutina actual.
Una vida de treball i superació
En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, coneixem la figura de Juan Pedro Domingo Rodríguez, un testimoni viu del canvi social i laborals al segle XX. A través d'una entrevista íntima i entranyable, Juan Pedro ens relata el seu periple vital des de la seva infància a Galera (Granada) fins a la seva arribada i arrelament a Castelldefels.
Els orígens i la duresa del camp
- La seva infància va estar marcada per la manca d'escolarització, ja que el teixit associatiu familiar i les necessitats bàsiques l'obligaven a treballar des de ben petit al camp.
- Ens descriu amb cruesa la duresa dels jornals, on cobrava deu pesetes de sol a sol, en unes condicions gairebé de subsistència.
- Reflexiona sobre el període de la guerra i les revisions militars, esdeveniments que van marcar profundament la seva joventut.
L'arribada a Castelldefels i el nou model de vida
- El seu trasllat a Castelldefels cap al 1960, inicialment de vacances per veure el seu fill, va esdevenir un canvi permanent gràcies a una oportunitat laboral imprevista en els apartaments de la zona.
- Recorda la seva etapa treballant en les propietats associades al productor Iquino, on va exercir funcions de manteniment i custòdia en un entorn sovint ple de contrastos socials.
"No he tingut la desgràcia de caure malalt ni res. A menys si hagués estat un temps al llit... fixa't la classe de persona que seria."
Reflexions vitals i aficions
- Juan Pedro ens parla de la seva estreta relació amb la seva difunta dona i la nostàlgia que sent, un vincle que es remunta a la seva infantesa al poble.
- Actualment, dedica gran part del seu temps a gaudir de la seva petita perdició: la cura d'una perdiz, que li serveix d'animació i distracció en la seva etapa de jubilació, allunyat ja de la duresa del treball físic que va omplir la seva trajectòria.

