2002 - Àudios històrics

·41 episodis

RSS

episodis

25-36 de 41

1 de jul. del 2002
50'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Debat Municipal i Salut Mental Infantil a Castelldefels
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Castelldefels L'episodi comença amb una sessió plenària de l'Ajuntament de Castelldefels, on es discuteix el canvi a l'alcaldia. • El Partit Popular expressa la seva postura davant el nou mandat, subratllant el seu paper com a segona força política i la seva voluntat de fiscalitzar el compliment del programa electoral. • El PSC defensa la seva gestió, destacant projectes de sostenibilitat, noves zones verdes i la transformació urbana del municipi. • Es posa èmfasi en la necessitat de generar riquesa per mantenir la qualitat dels espais públics i garantir el benestar dels ciutadans. Psicologia i Desenvolupament Infantil La segona part del programa compta amb la presència d'Inés Culler, psicòloga del Grup de Dones de Castelldefels, que analitza els reptes en l'educació i la salut mental dels nens i adolescents: Factors de risc i influència social • La psicòloga destaca que els nens són molt influenciables per la televisió i la violència en videojocs, la qual cosa pot afectar la seva percepció de la realitat fins als 4 o 5 anys. • S'adverteix sobre els perills de pressions socials, com els models estètics, que poden desencadenar trastorns com l'anorèxia o la bulímia. Importància del vincle familiar "La comunicació és fonamental." - Inés Culler • La qualitat del temps que els pares dediquen als fills és molt més rellevant que la quantitat. • Es trenca el tabú sobre acudir al psicòleg, presentant el servei com una eina necessària per a l'orientació educativa i emocional.
1 de jul. del 2002
17'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Inauguració del Parc dels Tallinaires a Castelldefels
Inauguració d'un nou pulmó verd El govern municipal de Castelldefels ha inaugurat la primera fase del Parc dels Tallinaires, un ambiciós projecte de 56.000 metres quadrats situat al costat de l'autopista C-32. Aquesta obra suposa una fita important en la transformació urbana del municipi: Integració paisatgística: L'objectiu principal és recuperar espais degradats per la construcció de l'autopista, convertint-los en zones verdes d'ús públic i respectuoses amb l'entorn. Equipaments i serveis: Aquesta primera zona de 14.500 metres quadrats inclou vegetació autòctona, zones de jocs infantils i instal·lacions esportives, com el Club Petanca Castelldefels. Memòria històrica: El nom del parc ret homenatge al passat pesquer de la ciutat, recordant els antics camins i la tasca dels tallinaires i les botigues de peixadors que van donar nom al barri de les Botigues. "Tot el parc serà el parc de la corredera, però cada espai tindrà la seva pròpia denominació per fer el reconeixement a la història de la ciutat." Futur i desenvolupament urbà L'alcalde va destacar la importància de continuar les següents fases del projecte, que inclouen el tractament de la zona de la corredera i la millora de la connectivitat del barri de Can Bou amb el centre de la ciutat. També s'anuncien futurs serveis essencials per al veïnat, com la construcció d'un nou centre de salut.
1 de jul. del 2002
3'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Manolo Rivera: Artista i denuncia contra el vandalisme
En aquesta peça informativa, coneixem l'actualitat de l'artista i veí de Castelldefels, Manolo Rivera, a través de la cobertura de Ràdio Castelldefels. Exposició internacional L'artista viatjarà pròximament a Inca (Mallorca) per inaugurar una nova mostra pictòrica en un celler. La col·lecció es compon principalment de: * Pintures a l'oli * Marines * Retrats L'espai, situat en un entorn natural privilegiat, ha servit d'inspiració per a la creació de les noves obres que s'exposaran en aquest entorn multidisciplinari que combina vi i art. Denúncia per vandalisme L'entrevista també aborda el problema dels desperfectes soferts per una escultura seva ubicada a Can Vinader: "Espero que ells mateixos se n'adonin que són ells mateixos els que han fet l'obra, perquè a fi de comptes som tots del mateix poble" L'artista ha hagut de reparar l'escultura en diverses ocasions a causa de l'acció incívica de grups de joves, especialment durant la revetlla de Sant Joan. Malgrat la frustració, Manolo Rivera manté la voluntat de preservar el teixit associatiu i cultural del municipi, fins i tot barrejant la possibilitat d'utilitzar materials més resistents per evitar futures agressions contra la seva obra.
1 de jul. del 2002
18'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — El Laberinto de Ariadna: Poesia i reflexió des de Castelldefels
En aquest episodi de 2002 - Àudios històrics, l'emissora Ràdio Castelldefels conversa amb el poeta i escriptor Felipe sobre el llançament de la revista poètica El laberinto de Ariadna. Aquesta publicació neix com una iniciativa comunitària amb l'objectiu de promoure la cultura en el Baix Llobregat sense dependre de subvencions institucionals. Punts clau tractats: El projecte editorial: Els convidats detallen la filosofia de la revista. El laberinto de Ariadna busca la simplicitat en la forma per prioritzar el fons, evitant luxes innecessaris per mantenir la independència econòmica. La situació de la poesia: Es reflexiona sobre la paradoxa que l'art poètic atregui molt de públic en festivals i actes, però que existeixi una manca crònica de vendes de llibres en el mercat editorial comercial. Homenatge a les arrels: Felipe explica la seva experiència recent en un homenatge institucional a Jaén, destacant la importància de valorar el patrimoni desconegut sense oblidar l'orgull de les arrels pròpies. La carrera d'escriptor: Repàs per la trajectòria literària de l'autor, incloent mencions als premis literaris i l'avaluació de com ha assolit una veu pròpia gràcies a l'ús de metàfores directes i un ritme precís en els seus versos. "L'autor destaca que, sovint, els silencis i les pauses en el poema són tan importants com les paraules mateixes." L'entrevista conclou amb una crítica constructiva cap als premis literaris massius i una defensa de la creació literària autèntica, lluny dels cercles viciats per l'interès purament comercial.
1 de jul. del 2002
16'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Poesia i memòria: El Cortijo del Fraile i el món literari
En aquesta entrevista amb l'escriptor Felipe, s'explora el seu procés creatiu i la seva fascinació per la memòria històrica i el paisatge. El diàleg se centra en dos projectes literaris personals: La ciudad de hielo: Novela ambientada al segle XVII durant la Guerra dels Trenta Anys. La pureza de la tierra: Un poemari en curs que estableix un diàleg íntim amb la dona que va inspirar Bodas de sangre de Federico García Lorca. El convidat relata la investigació real sobre la tragèdia ocorreguda el 1926 al Cortijo del Fraile a Almeria. Felipe destaca la desolació d'aquest indret com a motor d'inspiració i denuncia l'estigma que va patir la protagonista del succés, convertida per la premsa de l'època en una figura assenyalada. "És bonic perquè anem allà, anem de turista i anem de domingar. Tu has viscut allà tots els dies? Jo dic que és terrible allà pegar un estiu allà, amb el caliu inclements i amb l'estigma d'aquella dona." Finalment, l'entrevista serveix com a plataforma per al col·lectiu El Laberinto de Ariadna, recordant als oients l'aposta per la poesia a la ciutat, tot animant als autors locals a participar en la seva publicació cultural.
1 de jul. del 2002
12'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Inauguració del Parc del Xiprer a Castelldefels
L'episodi recull els parlaments oficials durant la inauguració del Parc del Xiprer i el nou circuit d'educació vial a Castelldefels. Aquest projecte representa una clara aposta per la regeneració urbana i la creació de zones verdes i d'oci per a la ciutadania. Punts destacats dels parlaments: Francesc Josep Bercero: Va destacar la importància del nou circuit d'educació vial, una eina clau per formar els infants en l'ús responsable de la via pública. José Manuel Pavón: Va posar l'èmfasi en la regeneració urbana del barri, transformant espais inutilitzables en una xarxa de parcs per a ús públic integral, preservant elements històrics com l'antic bosc de ciprers. Agustín Marina: L'alcalde va subratllar la necessitat de la coresponsabilitat ciutadana. > "Entre tots tenim l'obligació de mantenir-lo perquè són els nostres diners els que estan aquí invertits." L'acte va culminar amb una festa de la bicicleta, on van participar més de 500 persones, exemplificant l'ús del nou equipament com un espai de convivència i comunitat per als veïns del Baix Llobregat.
1 de jul. del 2002
10'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Reflexions sobre la creació literària i la societat
La naturalesa de la creació literària L'autora descriu el procés d'escriptura com un acte que neix d'un petit "germení" o idea inicial. Els temes centrals de la seva obra giren al voltant del desassossec davant del dolor, la capacitat de resiliència humana i la importància vital de la relació amb els altres. Punts clau: Resiliència: L'ésser humà posseeix una "força màgica" per superar el sofriment, tot i que molts cauen en l'error de quedar-se encapsulats en el seu propi dolor. La importància de l'altre: L'autora subratlla que no existeix una vida digna sense l'assumpció de responsabilitats cap als altres. Crítica al mercat editorial: Es denuncia la pressió comercial i l'artificiositat que desvirtua la literatura, on sovint el valor d'una obra es mesura només per les vendes. "No s'ha de viure de la novel·la, perquè ja està bé totes les pressions que té, com estem parlant comercials i tal, com perquè a sobre les teves novel·les hagin de pagar-te la hipoteca." El paper del periodisme: L'escriptora defensa el periodisme com un ofici que permet independència econòmica, evitant així traslladar la pressió comercial a la creació literària.
1 de jul. del 2002
0'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Actes de commemoració i memòria policial
En aquest fragment, els ponents descriuen les dificultats logístiques i de seguretat derivades de la visita institucional del president, que va obligar a reprogramar els actes previstos. Adaptació de l'agenda: Davant la impossibilitat d'accés a certes zones per restriccions policials, el grup va decidir traslladar la seva activitat a la zona cero per realitzar una ofrena floral. Homenatge institucional: S'explica detalladament com la jornada anterior es va retre homenatge al cos de policia. "Ayer fuimos a la cadena de policías a rendir honores, y estuvimos a la cadena de policías a nos habíamos recibido los honores ahí formados con ellos" L'activitat culminarà amb el lliurament d'una placa commemorativa al museu de la policia, un gest que simbolitza el reconeixement i la proximitat entre els participants i les forces de seguretat.
1 de jul. del 2002
17'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — L'obra de Serra Santa a Castelldefels
Patrimoni artístic de Castelldefels En aquest episodi de 2002 - Àudios històrics, es fa un repàs detallat sobre la relació entre el pintor Josep Serra Santa i el municipi de Castelldefels. L'historiador i col·laborador del programa, Javier Clemente, presenta la seva obra dedicada a l'estudi d'aquesta figura clau del segle XX. L'empremta de Serra Santa El pintor, nascut a Buenos Aires però format artísticament a Catalunya, va deixar una petjada significativa a la ciutat, convertint-la en un referent de la pintura mural. Els llocs destacats són: Església parroquial de Santa Maria Capella de Can Vinyes Hotel Playa Fels Claus de l'obra i investigació El llibre analitza per què l'artista va triar certes temàtiques i com va influir el seu cercle personal, incloent-hi la seva esposa, el seu galerista i els líders locals de l'època. Alguns punts clau del seu estil són: Construcció d'escenaris: Gran habilitat per compondre figures individualitzades dins d'un bloc coral. Color: Ús de tonalitats vives i personals, sovint amb un estil postimpressionista. Llibertat creativa: Tot i les pressions de les èpoques de censura, Serra Santa va aconseguir mantenir una visió pròpia, sobretot en els encàrrecs parroquials on sovint s'allunyava del guió inicial per aportar la seva visió personal. "Quanta més gran és la llibertat que se li concedeix a un artista, amb més ganes ell treballa i, per tant, es pot esperar un resultat més gran." Finalment, l'entrevista recorda anècdotes curioses, com el canvi de nom dels carrers de la zona o la polèmica per l'acabament de les pintures a l'Hotel Playa Fels, situat al Baix Llobregat.
1 de jul. del 2002
8'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Investigació històrica sobre les pintures de Serra Santa
En aquesta conversa, l'investigador Javier Clemente detalla el seu treball sobre les pintures de l'artista Serra Santa a Castelldefels. L'autor explica el procés de consulta de documents històrics i testimonis directes per reconstruir aquesta part del patrimoni local. Aspectes destacats de la investigació Consulta d'arxius: L'anàlisi de l'arxiu parroquial ha permès esclarir que les obres van ser costejades pel galerista senyor Pla, donat que no consten pagaments directes a l'artista en les factures d'obres del temple. Testimonis vius: La investigació s'ha nodrit de la memòria de persones clau, com el senyor Pere Casadevall, que va ajudar directament en la preparació dels materials per a les pintures, i la filla del Marxandar, la senyora Mari Àngels Pla. Recepció pública: L'èxit del llibre demostra l'alt interès de la ciutadania de Castelldefels per la seva història i els seus elements artístics, generant un diàleg obert on els lectors aporten noves dades i records als autors. "No tenim cap dubte que fos d'ell l'obra. El que passa és que hi ha molt poques referències al que és la feina i l'encàrrec de Serra Santa, tot i la seva importància." Projectes de futur L'autor comenta que la tasca del recercador no s'acaba mai, ja que cada publicació obre noves vies de coneixement. Actualment, el Grup de Recerques Històriques està impulsant un arxiu digitalitzat mitjançant la recollida i escaneig de fotografies antigues del municipi per a una futura exposició.
1 de jul. del 2002
16'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — Ecologia, conservació i natura amb Miguel Delibes de Castro
Entrevista sobre la conservació de la natura En aquesta edició del programa 2002 - Àudios històrics, comptem amb la presència de Miguel Delibes de Castro, reconegut doctor en ciències biològiques i responsable de la Estación Biológica de Doñana. La conversa se centra en la necessitat d'un canvi de paradigma sobre com ens relacionem amb la natura al nostre planeta. Punts clau de la reflexió Objectivitat davant el catastrofisme: L'autor defensa que el fatalisme no ajuda a resoldre els problemes ambientals. Proposa una visió constructiva on els individus, els barris i els estats es comprometin activament a millorar la situació. La responsabilitat dels líders globals: Delibes expressa una profunda preocupació per l'actitud de països com els Estats Units, que prioritzen el benefici econòmic empresarial per sobre de la reducció d'emissions contaminants. El llegat de Félix Rodríguez de la Fuente: Es recorda el paper fonamental del divulgador en la transformació de la consciència de la societat espanyola envers el medi ambient. La importància de la biodiversitat i la ciència L'expert subratlla que actualment es coneix una fracció mínima de les espècies que habiten la Terra. Més enllà de l'exploració espacial, sosté que és prioritari conèixer i protegir la nostra pròpia biodiversitat per garantir la nostra supervivència com a espècie. "Si algú vol pagar molt per anar a l'espai, doncs tampoc li direm que no. El que hem de fer com a humanitat és saber mantenir un món útil per a nosaltres i habitable." Formació i futur Finalment, es destaca el paper de la formació científica rigorosa. El biòleg recomana als joves professionals no només la passió pel camp, sinó també una formació àmplia, interdisciplinària i sòlida per poder afrontar el repte de conservar la natura en el món actual.
1 de jul. del 2002
17'
2002 - Àudios històrics del 1/7/2002 — 20 Anys de Ràdio Castelldefels: Testimonis i Memòria
Els antics col·laboradors i professionals de Ràdio Castelldefels celebren el 20è aniversari d'una emissora històrica. L'episodi recull una sèrie de testimonis que radiografien l'evolució de la ràdio pública al Baix Llobregat des dels seus inicis el 1982. Una autèntica escola de ràdio Molts dels participants destaquen la importància de l'emissora no només com a mitjà d'informació, sinó com a escola on es van formar vocacions. La trajectòria dels col·laboradors ha estat diversa: Programació Local: Des de programes culturals i de flamenc, fins a espais esportius com el Dijuns Esportiu o magazins d'actualitat. Equip humà: Els convidats subratllen la figura dels tècnics de so i operadors de taula de mescles, sovint a l'ombra però essencials per al funcionament de l'estudi. Identitat: Ràdio Castelldefels s'ha consolidat com un espai on el teixit associatiu del municipi ha trobat la seva veu. "La ràdio és el mitjà de comunicació més fàcil i àgil per assabentar-se de qualsevol eventualitat i, evidentment, de contactar amb gent i crear moltíssims amics." Reptes de futur El sentiment general és d'agraïment cap a l'emissora. Tot i els canvis tecnològics viscuts —des de l'època de les cintes fins a l'actualitat—, el compromís amb la ciutadania es manté intacte. Els testimonis expressen el desig que la ràdio continuï sent un punt de trobada obert, inclusiu i un referent per a les generacions futures de Castelldefels.