2009 - Àudios històrics
2009 - Àudios històrics
Programa

2009 - Àudios històrics

·535 episodis
RSS

episodis

85-96 de 535
  • 2009 - Àudios històrics del 20/11/2009 — L'Associació Musical de Castelldefels: 5 anys de trajectòria - episode art
    30'

    2009 - Àudios històrics del 20/11/2009 — L'Associació Musical de Castelldefels: 5 anys de trajectòria

    La consolidació de l'Associació Musical En aquesta edició el programa se centra en la trajectòria de l'Associació Musical de Castelldefels, representada per la seva presidenta, Candy Eleta, i el seu director, Agustí Jimeno. Després de cinc anys d'activitat, l'entitat ha aconseguit establir-se com un pilar cultural al municipi, superant els reptes logístics i de finançament que comporta la gestió d'una banda de música amateur. Reptes i motivació Els convidats reflexionen sobre la complexitat de mantenir un projecte basat en la voluntarietat: • La dificultat de combinar la vida laboral amb els assaigs setmanals a la Casa de Cultura Popular. • La importància de la motivació personal dels músics, que troben en la música un espai de realització malgrat l'esforç extra que suposa. • El paper de l'entitat com a element de cohesió social i el desig d'apropar la música a la ciutadania de Castelldefels. El primer projecte discogràfic i el futur del Teatre Plaça L'entitat ha celebrat el seu cinquè aniversari produint el seu primer disc, un treball modest però significatiu que serveix com a carta de presentació i agraïment als col·laboradors. Segons els convidats: "Això ha estat com un part, més o menys. És una cosa d'agraïment, de commemoració, de tenir una carta de presentació, més que una cosa per vendre." Cultura i espais a Castelldefels • L'Associació destaca la seva col·laboració amb entitats locals com la Coral Margalló. • Es posa èmfasi en l'ús dels nous espais culturals, com el recentment estrenat Teatre Plaça, que es converteix en un escenari clau per als concerts de la temporada. • Els convidats reivindiquen la necessitat d'una millor formació base, suggerint la creació d'un conservatori de nivell elemental al municipi per potenciar el talent jove local.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Grip A i pediatria: consells i gestió des de Can Bou - episode art
    7'

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Grip A i pediatria: consells i gestió des de Can Bou

    En aquest fragment de l'emissió del programa 2009 - Àudios històrics de la Ràdio Castelldefels, el doctor Jaume Conejero aborda la preocupació social causada per la grip A (o grip estacional) en la població infantil. Punts clau tractats: Gestió de l'alarmisme: El doctor destaca que, tot i el gran volum d'informació, és fonamental mantenir la calma. Gran part de l'angoixa de les famílies prové d'un excés d'exposició informativa als mitjans. Mesures d'higiene bàsiques: Es recomana accions senzilles però efectives per frenar el contagi, com: Tapar-se la boca en tossir. Rentar-se les mans amb freqüència. Fomentar el descans i la hidratació dels infants. Comunicació efectiva: El doctor insisteix en utilitzar la via telefònica per demanar assessorament al centre de salut de Can Bou abans d'anar-hi presencialment, evitant així més contagis a la sala d'espera (el conegut caldo de cultiu). "L'important és intentar desangoixar els pares davant d'aquesta pandèmia de grip que tenim." Per finalitzar, s'aclareix que la vacunació només és necessària per a nens amb factors de risc (asma, problemes cardíacs o renals) des dels 6 mesos d'edat.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Presentació de l'estudi sobre la Justícia de Pau - episode art
    22'

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Presentació de l'estudi sobre la Justícia de Pau

    L'acte celebrat a l'Ajuntament de Castelldefels va servir per presentar els resultats d'una exhaustiva investigació sobre la situació actual dels jutjats de pau a Catalunya. La trobada va posar de manifest la importància d'aquestes institucions com a primer esglaó de proximitat en el sistema judicial. Conclusions principals de l'estudi Increment constant d'activitat: Es registra un augment sostingut de la càrrega de treball, especialment en el registre civil i la tramitació d'exhorts. Funció mediadora: S'ha destacat el paper dels jutges com a facilitadors en la resolució de conflictes, apostant per vies com l'arbitratge i la conciliació en comptes de la judicialització. Perfil sociodemogràfic: Tot i que predomina un perfil masculí i d'edat avançada, s'observa una major presència femenina i de perfils més joves a la demarcació de Barcelona. Modernització: Es va posar èmfasi en el procés d'informatització i la col·laboració amb el punt neutre per millorar l'eficàcia administrativa dels jutjats. "No és tant la qüestió reformar la justícia com repensar la justícia. I repensar-la des de baix." La ponència de Marta Poblet va subratllar que, tot i els reptes tècnics derivats de l'ús de dades, els jutges de pau mostren una alta implicació i voluntat de servei envers la ciutadania, consolidant-se com una peça clau del teixit institucional.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Presentació de l'estudi sobre els Jutjats de Pau a Catalunya - episode art
    22'

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Presentació de l'estudi sobre els Jutjats de Pau a Catalunya

    En aquesta sessió celebrada a Castelldefels, es va presentar un estudi exhaustiu sobre la situació actual i els reptes de futur dels Jutjats de Pau a tot Catalunya. L'acte, presidit pel Departament de Justícia i amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, va posar de manifest la importància d'aquests organismes com a administració de justícia propera al ciutadà. Punts clau de la presentació: Funció mediadora: Es va destacar que el jutge de pau actua sovint com a facilitador de solucions, evitant la judicialització excessiva dels conflictes quotidians. Activitat creixent: Tot i ser sovint anomenats els "germans pobres" de la justícia, els jutjats de pau han experimentat un increment constant d'activitat anual. El pes del Registre Civil: Una part crucial de la feina es centra en el Registre Civil, que s'ha complexificat considerablement per l'augment de tràmits que involucren estrangeria. Perfil dels jutges: L'estudi revela que, encara que el perfil majoritari segueix sent l'home de més de 60 anys, Barcelona destaca per ser la demarcació amb una major presència femenina i una edat mitjana lleugerament més jove. Modernització administrativa: S'ha avançat en la informatització dels jutjats i s'ha subratllat la importància de convenis, com l'accés al Punt Neutre, per millorar l'eficiència en el tractament de dades. "No és tant la qüestió de reformar la justícia com de repensar la justícia des de baix, convertint els jutges de pau en peces clau per a la reconciliació." L'estudi conclou que cal continuar treballant en la professionalització i millora de recursos, tot reconeixent l'esforç d'aquests servidors públics que, en molts casos, realitzen la seva tasca de forma vocacional.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Balanç inicial sobre l'ordenança de civisme de Castelldefels - episode art
    0'

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Balanç inicial sobre l'ordenança de civisme de Castelldefels

    En aquest fragment, s'analitza l'impacte del primer mes d'aplicació de l'ordenança de civisme a Castelldefels. Es presenta un balanç sobre l'activitat sancionadora al municipi del Baix Llobregat. Punts clau: S'han comptabilitzat 44 sancions per diversos motius relacionats amb la convivència. Les infraccions inclouen aspectes com la gestió de la poda, residus voluminosos (cartons), control d'animals i grafitis. El departament encarregat del Servei Municipal considera que les dades són equilibrades, servint principalment com a fase d'adaptació per a la ciutadania. "Són uns números en un principi ni alts ni baixos, simplement és un mes d'aplicació en el qual la gent es consciencia que l'ordenança va entrar en vigor." L'objectiu principal de la mesura continua sent la millora en l'ús i el manteniment de l'espai públic per part de tots els veïns i veïnes.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Ràdio Oberta: Especial Ràdio i Escola i Castellers - episode art
    1h

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Ràdio Oberta: Especial Ràdio i Escola i Castellers

    Ràdio Oberta: Projecte Ràdio i Escola Aquest episodi de Ràdio Oberta se centra en la col·laboració educativa amb diversos centres del municipi de Castelldefels. L'espai combina la locució realitzada per alumnes amb continguts culturals i d'actualitat local. Continguts educatius i literaris • Els alumnes del col·legi Jacint Verdaguer i l'escola Edomar prenen el protagonisme com a periodistes. • S'ofereixen recomanacions literàries de col·leccions populars com Buscafieres i Geroniomo Stilton, a més d'anàlisis de cinema com Stuart Little. • Els nens expliquen el funcionament dels tallers radiofònics i el seu interès pel món de l'àudio digital. Entrevistes i temàtica local "Com que no m'havia plantejat (ser alcalde), no és ni fàcil ni difícil, sinó simplement que he acabat sent l'alcalde de la ciutat." – Alcalde de Castelldefels. • Entrevista a l'alcalde: Els alumnes van formular preguntes sobre les obres públiques, la gestió municipal i l'actualitat de la ciutat. • Cultura castellera: L'entrevista a l'Esteve Sebastià, cap de colla dels Castellers de Castelldefels, va servir per explicar la tècnica i el companyerisme necessaris per fer castells. Es va destacar la importància de la pinya, l'acotxador i l'enxaneta. Altres seccions • L'espai inclou la secció Croginoticies de l'IES Les Marines, aportant un toc d'humor i paròdia juvenil, així com la presentació de jocs tradicionals romanesos.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Ràdio Oberta: Ràdio i Escola al Jacint Verdaguer - episode art
    1h

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — Ràdio Oberta: Ràdio i Escola al Jacint Verdaguer

    Ràdio i Escola: Un projecte educatiu a Ràdio Castelldefels El programa Ràdio Oberta destaca en aquesta edició pel seu especial Ràdio i Escola, on alumnes del col·legi Jacint Verdaguer i de l'escola Edomar prenen els micròfons per mostrar el seu treball al món radiofònic. Continguts educatius i creativitat sonora • Els estudiants han realitzat un treball de locució i edició on han inclòs poemes, cançons i representacions sobre la castanyada. • Es destaca la utilització tècnica de programari com Audacity per manipuar àudios i veus. • S'han presentat recomanacions literàries, incloent col·leccions com Buscafieres i novel·les de Gerónimo Stilton. L'entrevista al món municipal Els alumnes han exercit de periodistes realitzant una entrevista a l'alcalde de Castelldefels. Durant la conversa, s'han tractat temes d'actualitat local com: • Les obres públiques al municipi i la seva planificació. • La gestió d'espais urbans i el civisme. • La percepció política sobre la tasca com a alcalde. "Ser alcalde de la seva ciutat és la satisfacció més gran que una persona pot tenir." Cultura popular: Els Castellers L'episodi compta amb la presència d'un col·laborador especial, l'Esteve Sebastià, cap de colla dels Castellers de Castelldefels, que explica la cultura del món casteller: • Explicació sobre el treball en grup, l'equilibri i la força necessària. • Diferències entre les posicions en un castell (pinya, tronc, enxaneta). • Destaca la importància de la seguretat amb l'ús del casc. Finalment, l'IES Les Marines presenta un noticiari creatiu on repassen l'actualitat tecnològica de les aules, centrant-se en l'ús de llibres digitals i calendaris interactius.

  • 2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — El servei CITE: Assessorament a immigrants - episode art
    6'

    2009 - Àudios històrics del 19/11/2009 — El servei CITE: Assessorament a immigrants

    En aquest programa de 2009 - Àudios històrics, analitzem la tasca fonamental del CITE (Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers) a Castelldefels. L'entitat, fruit d'un conveni entre el sindicat i l'Ajuntament, ofereix un servei essencial per a la integració i regulació dels ciutadans nouvinguts. Funcions principals del CITE El servei actua com a punt de referència per a la població immigrant, destacant les següents tasques: * Interpretació de la llei d'extranjeria: Assessorament en processos com l'arraïgament, reagrupacions familiars, permisos de residència (inicial, comunitaria, per estudis o feina) i nacionalitat. * Recursos legals: Gestió de recursos de reposició i d'alzada davant denegacions administratives. * Servei de primera acogida: Col·laboració activa amb el Servei Municipal, Serveis Socials i entitats locals per orientar les persones sobre el funcionament de l'entorn urbà i els recursos públics. Compromís amb la ciutadania "Nosotros lo que hacemos es un poco la interpretación de la ley de extranjería." L'entrevista subratlla que la gran majoria del servei es presta de manera gratuïta, garantint l'accés universal a la informació sobre els drets i deures a l'Estat. Com indica el convidat, Antonio García, l'elevada demanda els dilluns i dimecres a Castelldefels demostra l'eficàcia de la seva tasca i l'interès dels usuaris per mantenir la seva situació legal al dia.

  • 2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Viatges, curiositats geogràfiques i memòria històrica - episode art
    1h

    2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Viatges, curiositats geogràfiques i memòria històrica

    Notícies de Viatges • Connexions internacionals: La companyia Condor obre noves rutes amb Bahrain, un país petit i liberal dins del Golf Pèrsic, destacat per les seves curiositats econòmiques i esportives. D'altra banda, Jet2 connectarà Reus amb Manchester, facilitant l'accés al nord d'Anglaterra. • Curiositats i rumors: S'analitza un suposat reportatge sobre una ciutat sueca habitada només per dones que hauria captivat l'interès xinès, un cas clar de bulo mediàtic. També s'esmenta el repte d'una parella de viatgers que creua el continent americà en moto. • Centenari del Titanic: Es detallen els plans d'un creuer commemoratiu que seguirà la ruta original del Titanic l'any 2012, una proposta debatuda pel seu punt morbós. Geopolítica i Geografia • L'enigma de Magda: Es discuteix una particularitat geogràfica única: un meta-enclave situat a Oman i envoltat pels Emirats Àrabs Units, on existeix una ciutat dins d'un territori que, al seu torn, es troba dins d'un altre país. Memòria Històrica • Dachau: Es realitza un repàs històric sobre el sistema de camps de concentració nazi, prenent Dachau com a exemple principal. S'arriba a la conclusió que visitar aquests espais és un exercici necessari de memòria històrica per evitar la repetició de la barbàrie. "Crec que tenen que formar part d'un viatge, per acordar-nos de coses que han ocorregut i tenir-les ben presents." Escapada a Atenes • Guia turística: Atenes es proposa com a destí ideal per a un cap de setmana llarg. Es destaquen punts clau com la Acròpolis, el barri de Plaka, el barri de Monastiraki i la Plaça Sintagma, a més de la facilitat d'accés mitjançant transport públic modernitzat.

  • 2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Benito Mussolini i l'ascens del feixisme a Itàlia - episode art
    29'

    2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Benito Mussolini i l'ascens del feixisme a Itàlia

    La consolidació del poder a Itàlia El programa analitza la trajectòria de Benito Mussolini, des dels seus orígens com a fill de mestre fins a l'establiment del seu règim feixista. Es destaca com va utilitzar els mitjans de comunicació i la propaganda d'una manera inèdita a l'Europa contemporània. Els orígens i l'ascens polític • Inicis ideològics: Mussolini va començar vinculat al socialisme radical, essent editor d'òrgans com l'Avanti abans de derivar cap a l'ultranacionalisme. • La Fundació del Feixisme: L'any 1919 va crear els Fasci di Combattimento, utilitzant la força per guanyar poder davant la feblesa de l'estat. • La Marxa sobre Roma: Es detalla el moment clau del 1922 en què el rei Víctor Manuel III el va nomenar Primer Ministre. L'Estat Corporatiu i l'Economia El règim va intentar crear una "tercera via" entre el capitalisme i el socialisme basat en l'estat corporatiu: • Autarquia: Es va fomentar l'autosuficiència econòmica mitjançant campanyes com la "batalla del blat" i la "batalla de la lira". • Intervencionisme: Es va consolidar l'Institut de Reconstrucció Industrial (IRI) per rescatar bancs i empreses, un model àmpliament copiat per altres dictadures europees. "Tot per l'Estat, res fora de l'Estat." El declivi i la fi del govern L'aliança amb l'Alemanya nazi, les lleis racials i les derrotes militars a la Segona Guerra Mundial van segellar el seu destí: • El final: Després de ser deposat i posteriorment rescatat per les SS, va intentar governar des de la República de Saló abans de ser executat i penjat a la Piazzale Loreto de Milà el 1945.

  • 2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Igualtat i Conciliació Laboral a Castelldefels - episode art
    1h 16min

    2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Igualtat i Conciliació Laboral a Castelldefels

    Compromís amb la Igualtat i la Conciliació L'Ajuntament de Castelldefels ha presentat la seva estratègia de bones pràctiques per fomentar la corresponsabilitat i l'equilibri entre la vida personal i laboral, destacant el paper clau del Pla Municipal d'Igualtat. Les polítiques implementades des de 2002 busquen integrar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la gestió local. Eixos fonamentals de l'estratègia • Diagnosi i participació: Desenvolupament d'estudis interns i externs, incloent enquestes a la ciutadania, per identificar necessitats reals de conciliació. • Acords polítics: Unanimitat del ple municipal per aprovar mesures com el Pla Municipal d'Igualtat d'Oportunitats (2006). • Formació i sensibilització: Cicles de formació per al personal municipal en llenguatge no sexista i implementació del pla, a més de tallers de coeducació als centres educatius. "No era un tema només per parlar, sinó per predicar amb l'exemple, ens vam dotar en el seu moment d'un instrument que és el Pla Municipal d'Igualtat." El Projecte de Teletreball Com a eina per racionalitzar els usos del temps, s'ha implementat una prova pilot de teletreball amb l'objectiu de flexibilitzar les condicions laborals. Anàlisi de resultats • Avantatges: Millora organitzativa, aprofitament de les TIC i augment de la satisfacció del personal. • Desafiaments: Gestió de la incertesa, necessitat d'indicadors de productivitat clars i garantia que les persones en teletreball tinguin les mateixes oportunitats de promoció interna. L'experiència ha demostrat que la voluntat política i la coordinació interdepartamental són essencials per avançar, fins i tot amb recursos pressupostaris limitats, establint un model que s'ha consolidat en el conveni col·lectiu des de 2009.

  • 2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Polítiques d'Igualtat i Conciliació a Castelldefels - episode art
    1h 16min

    2009 - Àudios històrics del 18/11/2009 — Polítiques d'Igualtat i Conciliació a Castelldefels

    Compromís amb la Igualtat i la Conciliació El municipi de Castelldefels ha destacat com a model de bones pràctiques en l'aplicació de polítiques d'igualtat entre dones i homes. L'Ajuntament ha integrat la conciliació de la vida laboral i personal com un eix estratègic de la seva acció política, entenent que és un dret fonamental. Eines i mesures clau • Pla Municipal d'Igualtat: Aprovat per unanimitat el 2006, és l'instrument principal que recull estudis, auditories de gènere i formació per al personal municipal. • Corresponsabilitat: Foment d'un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques i de cures. • Gestió transversal: Creació de comissions de treball interdepartamentals que operen en diverses àrees municipals. El cas del Teletreball El projecte de teletreball es presenta com una eina innovadora per racionalitzar els usos del temps: "El teletreball ens permet una major flexibilitat i millores organitzatives basades en la confiança del nostre personal." S'ha implementat com a prova pilot per avaluar la productivitat i la satisfacció del treballador. Es basa en la voluntarietat i inclou una regulació clara dins del conveni col·lectiu. Conclusions i futur La perspectiva de gènere s'integra en tots els serveis, des de l'urbanisme fins als horaris d'equipaments culturals i esportius. L'experiència compartida amb delegacions internacionals, com la de Noruega, reforça la idea que la igualtat requereix una transformació cultural i horària constant per part de tota l'administració.