Cooperació
Cooperació
Programa

Cooperació

·42 episodis
RSS

episodis

37-42 de 42
  • 46'

    Cooperació del 13/4/2015 — Entrevista a Ivona Flanszczyńska: Art i integració a Castelldefels

    Entrevista a Ivona Flanszczyńska En aquest episodi del programa Vinguts d'arreu del món de Ràdio Castelldefels, les presentadores Càssia i Francesc entrevisten a Ivona Flanszczyńska, una artista polonesa que porta 25 anys vivint a Castelldefels. Els inicis i el camí cap a Catalunya • L'arribada d'Ivona a Castelldefels va ser fruit de diverses circumstàncies vitals després d'haver estudiat Belles Arts a Varsòvia i d'haver residit temporalment a Mèxic i als Estats Units. • Recorda amb nostàlgia la seva etapa universitària a Polònia, destacant la gratuïtat dels estudis i la vida cultural d'aquell moment, tot i les dificultats econòmiques i polítiques del règim comunista. "Jo caure del cel aquí, diguem-ne." La vida i la cultura a Castelldefels • S'aborden les dificultats d'integració administrativa d'abans de l'entrada de Polònia a la Unió Europea en contrast amb la rapidesa actual dels tràmits per a estrangers. • Ivona destaca la seva vinculació amb el municipi, especialment pel seu amor pel mar i la muntanya del Massís del Garraf. Reivindicacions artístiques i culturals • Com a restauradora de pintura i artista, reivindica la necessitat de crear espais culturals específics a la ciutat: - Una galeria d'art municipal per donar visibilitat als creadors locals. - La recuperació del festival de dansa contemporània al Castell de Fels. - El retorn dels concerts de petit format a la capella del castell. • Es menciona la creació recent de l'associació cultural Art de Fells per agrupar artistes i artesans locals.

  • 46'

    Cooperació del 13/4/2015 — Entrevista a Ivona Flanszczyńska a Vinguts d'arreu del món

    Entrevista a Ivona Flanszczyńska Orígens i trajectòria vital • Ivona Flanszczyńska, artista i restauradora de pintura originaria de Varsòvia (Polònia), repassa la seva trajectòria vital i artística. • Recorda amb nostàlgia la seva època universitària a Polònia, destacant la gratuïtat i accessibilitat del sistema educatiu i cultural d'aquell moment. • Explica el seu periple internacional que la va portar a Mèxic gràcies a una beca del Ministeri de Cultura polonès, on va viure quatre anys i va conèixer el seu marit. Arribada i integració "Jo vaig caure del cel aquí, diguem-ho així." • Es detallen les dificultats burocràtiques prèvies a l'entrada de Polònia a la Unió Europea per aconseguir permisos de residència i reagrupament familiar. • S'assenyala com es va establir a Castelldefels fa 25 anys, trobant una gran acollida i suport familiar i veïnal. • Valora positivament la convivència intercultural existent al municipi del Baix Llobregat. Reivindicacions culturals locals • S'analitza la situació del sector artístic a la ciutat, posant de manifest la manca d'espais expositius estables i galeries d'art. • Es comenta la creació de la nova associació cultural Art de Fells per aglutinar artistes i artesans locals. • Es fan diverses propostes per recuperar l'activitat cultural al Castell de Fels, com el festival de dança contemporània i els recitals musicals a la capella.

  • 35'

    Cooperació del 4/3/2015 — Exili i poesia des de l'Uruguai a Castelldefels

    Presentació i inicis del programa El programa de ràdio local comença amb una conversa distesa entre els locutors sobre la vida quotidiana a Castelldefels, comentant celebracions locals com la tradicional calçotada popular al barri de Lluminetes. Posteriorment, es dona la benvinguda a l'invitat especial de l'episodi, originari de l'Uruguai. L'arribada i el context polític Sergio Cámez explica com va haver de marxar del seu país natal l'any 1974 a causa de la forta persecució política contra els sindicalistes i periodistes durant les dictadures del cono sud. Es detalla com la seva sortida no va ser per motius econòmics, ja que gaudia d'una situació professional estable com a locutor i periodista, sinó un exili forzós motivat per la defensa dels drets dels treballadors. "Toda emigración es traumática, aún la que va en busca de un amor." La vida a Catalunya i la integració Els anys de clandestinitat Durant els primers anys a l'estat espanyol, Sergio va viure en situació d'irregularitat legal, experimentant episodis de detenció i la necessitat de moure's per diferents ciutats com València, Pamplona o Bilbao abans d'establir-se definitivament a Castelldefels. Recorda el suport legal rebut per part d'una advocada d'origen uruguaià a Barcelona. Explica que mai s'ha sentit com un estranger al municipi, considerant-lo la seva veritable llar i la pàtria on han nascut les seves filles. La importància de la poesia Al llarg de l'entrevista, la literatura i la figura de Mario Benedetti prenen un paper central. Sergio comparteix la seva afició per llegir poesia en veu alta i recita fragments de l'emotiu poema La casa i el ladrillo, reflexionant sobre la condició de l'exiliat i l'acollida de les societats d'arribada. Cultura i reflexió final Identitat i costums uruguaians Es discuteix la idiosincràcia de la República Oriental de l'Uruguai, descrit com un país d'inmigrants format per un ric crisol de cultures europees, indígenes i d'arreu del món. En l'etapa final de la seva vida, jubilat i després d'haver participat activament en la política local amb el PSC, col·labora amb entitats socials com la ONG Casa Charrúa Uruguay de Castelldefels. Mirada cap al futur Per concloure l'entrevista, Sergio reflexiona sobre la realitat actual de la immigració, demanant a la societat catalana que eviti els estereotips i mantingui viva la memòria històrica per acollir aquells que necessiten una oportunitat.

  • 35'

    Cooperació del 4/3/2015 — Sergio Cámez: Del exili polític a Castelldefels

    Entrevista a Sergio Cámez Els inicis i l'exili • En aquest episodi del programa Cooperació de Ràdio Castelldefels, els presentadors entrevisten Sergio Cámez, un uruguaià establert al municipi. • La seva sortida del país no va ser per motius econòmics, sinó un exili forzoso a causa de la seva condició de sindicalista i activista durant la dictadura a l'Uruguai. Arribada i integració "No se me pasa por la cabeza ni siquiera pensar en que he sido extranjero aquí." • Sergio explica les dificultats dels seus primers anys en situació d'irregularitat, incloent detencions i la necessitat d'adaptar-se a una nova realitat. • Ressalta la importància de la comunitat a Castelldefels i com es va sentir acollit des del primer moment, considerant la ciutat com la seva autèntica llar i destacant el paper de les segones patrias. Cultura i poesia • Durant la conversa es fa molta referència al llegat literari de Mario Benedetti, analitzant fragments del poema La casa y el ladrillo. • Es discuteixen les tradicions i el caràcter multicultural de l'Uruguai, conegut històricament com un país d'inmigrants. Reflexions finals sobre la immigració • En la darrera part de l'entrevista, Sergio reflexiona sobre la situació actual de la immigració i demana a la societat que no s'utilitzin estereotips amb les persones nouvingudes. • Reclama tenir memòria històrica recordant que Espanya va ser històricament un país d'emigrants.

  • 46'

    Cooperació del 3/3/2015 — La Crisi dels Refugiats a Europa i el Pacte amb Turquia

    Introducció a la situació dels refugiats En aquest episodi s'analitza profundament la crisi humanitària a Europa i la situació crítica dels refugiats que fugixen de conflictes armats. Es posa de manifest com la societat europea està gestionant de manera ineficient un problema que requereix una resposta col·lectiva i basada en els drets fonamentals. Marc jurídic i drets internacionals • Es recorda la importància de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951. • Totes les persones tenen una sèrie de drets universals pel simple fet de nàixer. • Europa té l'obligació legal i moral d'oferir protecció i asil, segons els tractats internacionals vigents. "No estant tractant amb pobres víctimes, sinó amb gent amb drets als quals Europa ha de tractar com a tal." El pacte entre la Unió Europea i Turquia Un dels eixos centrals de la discussió gira entorn de l'acord signat el 18 de març entre la Unió Europea i Turquia, considerat per molts com un veritable xantatge geopolític. Incompliments i controvèrsies • El tractat vulnera el dret d'asil universal i les normes bàsiques de protecció. • Turquia no pot ser considerada un país segur a causa de la falta de reconeixement d'aquests estatuts per a determinades nacionalitats. • Es critiquen les devolucions en calent i massives, les quals incompleixen la legalitat internacional. Responsabilitats i mobilització ciutadana S'examina el paper dels governs occidentals en la desestabilització de països com Síria i l'Iraq, així com el creixement de la por i la xenofobia alimentades per estereotips. • Es fa una crida a la solidaritat ciutadana i a la defensa dels drets humans. • S'anuncia un acte reivindicatiu a la Plaça de l'Església per exigir una resposta humanitària justa.

  • 46'

    Cooperació del 3/3/2015 — La Crisi dels Refugiats a Europa i el Pacte amb Turquia

    Introducció a la crisi dels refugiats En aquest episodi s'analitza a fons la situació de les persones refugiades a Europa i la resposta institucional dels països membres de la Unió Europea. Comptem amb la participació d'Alfonso López, representant d'Amnistia Internacional, qui aporta una perspectiva legal i històrica sobre aquesta problemàtica. Marc jurídic i drets universals • S'examina la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el protocol de 1967. • Es destaca que els drets humans són universals i que les persones que fugen de conflictes tenen drets reconeguts internacionalment. • S'assenyala el paper de països com el Líban i Turquia en l'acollida de milions de persones. "No estem parlant d'unes persones que estan sent blanques... és gent amb drets a la qual Europa ha de tractar com a persones que tenen drets." L'acord entre la Unió Europea i Turquia El pacte signat el 18 de març és qualificat de molt qüestionable des del punt de vista humanitari. • S'imposa un sistema d'intercanvi de persones on es devolen sol·licitants d'asil. • Grècia i altres fronteres pateixen una saturació extrema de recursos i manca de vies segures. • Es denúncia la violació del principi de no devolució i la manca de tramitacions individualitzades. Europa i la seva responsabilitat Es debat sobre el paper d'Europa en la desestabilització de països com Síria i l'Iraq a través del tràfic d'armes i intervencions militars. S'identifica una paradoxa entre el rebuig ciutadà alimentat per la por i la realitat d'una Europa rica amb capacitat d'acollida. Conclusions i mobilització ciutadana Tota la discussió tanca amb una crida a la solidaritat i la defensa dels drets humans, anunciant actes de suport a la Plaça de l'Església per exigir polítiques més justes i humanitàries.