Entrevistes 2011 del 13/4/2011 — Barcelona 1700: Vida Quotidiana i Societat
Presentació de la tesi principal: una Barcelona econòmicament dinàmica, ben connectada i amb una intensa vida cultural abans de la guerra.
Descripció de l'aspecte físic de la ciutat, la dimensió de les cases, l'absència del concepte de palau i la generalització dels balcons.
Explicació de la importància dels horts i jardins urbans, incloent el cultiu de tulipes, com a símptoma d'una societat avançada i sofisticada.
Anàlisi demogràfica centrada en la immigració francesa, la ràpida integració dels estrangers i la prevalença del lloguer en l'habitatge.
Evolució cap a una economia comercial i de serveis, amb importació de productes d'arreu d'Europa com els rellotges de sol portàtils.
Detalls sobre la diversitat de teles, el mercat de les drogueries, la introducció del tabac, els granissats, la xocolata i els cafès.
Repàs de l'activitat lúdica de la ciutat, incloent els triquets, jocs de pilota, la importància del carnestoltes, la música i les representacions teatrals.
Reflexió sobre la contradicció amb els bombardejos bèl·lics i crida a recuperar la memòria històrica i la identitat de la plaça Major del Born.
Introducció a la Barcelona Moderna
Aquest episodi de les Entrevistes 2011 a Ràdio Castelldefels compta amb la participació de l'historiador i arquitecte Albert García Espuche. Durant la xerrada es des munta el tòpic de la decadència catalana dels segles XVI i XVII, presentant Barcelona com una ciutat pròspera, dinàmica i connectada amb el món abans dels fets de 1714.
Paisatge Urbà i Habitatges
El paisatge barceloní d'aquella època era molt heterogeni i estava en transformació constant:
- La ciutat comptava amb unes 5.500 cases, majoritàriament de planta baixa i dos pisos.
- El segle XVII va veure la implantació massiva de grans obertures i balcons.
- Hi havia una gran presència d'horts i jardins privats on es cultivaven fins i tot varietats exòtiques de flors.
"Cultura de jardins per governar perfectament les flors, arbres i plantes per la constel·lació de Barcelona."
Població i Cosmopolitisme
La societat barcelonina era un veritable gresol de cultures i una ciutat d'acollida:
- La població rondava els 38.000 habitants, amb una alta proporció d'immigrants, destacant un 16% d'homes d'origen francès.
- Els estrangers s'integraven ràpidament, fins i tot catalanitzant els seus cognoms (com per exemple perruquers flamencs o francesos).
- La majoria dels habitants eren llogaters, reflectint una alta mobilitat social i de pas.
Economia, Comerç i Oci
L'economia local havia evolucionat cap a un paper comercial, redistribuïdor i de serveis:
- S'importaven més de 300 classes diferents de robes i una enorme varietat de productes a través de les drogueries.
- El consum de tabac, xocolata i cafè estava molt estès entre la població general.
- Existia una intensa vida lúdica amb nombrosos espais de joc (triquets), pràctica de la pilota i una activitat festiva i musical desbordant.
La Memòria Històrica i la Plaça del Born
Per concloure, l'autor reivindica la necessitat de recuperar la memòria històrica d'aquell període i assenyala una paradoxa urbanística:
- Barcelona és l'única ciutat que té una plaça major històrica —la plaça del Born— i pràcticament no ho sap.
- Aquesta plaça va quedar mutilada pels enderrocs borbònics per construir la Ciutadella.