Entrevistes 2011 del 20/5/2011 — La indignació ciutadana i les protestes a plaça Catalunya
Reflexió inicial sobre el sorgiment de les protestes i la sensació d'alegria en veure que el descontentament social és compartit per molta gent.
Connexió en directe amb Plaça Catalunya per descriure com s'organitza la protesta a través de comissions i assemblees populars horitzontals.
Valoració de la prohibició de la Junta Electoral Central per al dia de reflexió i reflexió sobre la continuïtat de les mobilitzacions socials.
En aquest episodi de Ràdio Castelldefels, concretament al programa Entrevistes 2011, s'analitza l'onada de protestes i mobilitzacions ciutadanes sorgides arran del moviment d'indignats.
Els inicis de la protesta
- Es destaca el sentiment de comunió i esperança en veure que la indignació pròpia és compartida per molta més gent.
- La necessitat d' actuar un cop fet el diagnòstic d'una societat que va rumb a la deriva.
"Alegria perquè veus que la teva indignació de fa temps és compartida, no està sol, en aquest fàstic, en aquesta por, fa moltes coses que van realment molt malament a la nostra societat."
Organització i assemblees populars
El punt neuràlgic de les protestes s'ha establert a Plaça Catalunya, on s'aplica un model basat en els principis d'un altre món possible:
- Absència de líders o caps visibles.
- Creació de comissions de treball repartides per l'espai públic.
- Realització d'assemblees populars on tothom pot aportar el seu pensament i coneixements.
La resposta institucional i de futur
La prohibició de la Junta Electoral Central respecte a les concentracions durant la jornada de reflexió s'interpreta com un error que només farà créixer el descontentament i la presència ciutadana als carrers de tot l'estat espanyol.