Entrevistes 2011 del 18/1/2011 — La transició, l'estat de les autonomies i el debat sobre la recentralització
Es discuteix com la **transició democràtica** va crear un model autonòmic artificial per frenar les aspiracions de Catalunya.
S'analitzen les diferents estratègies polítiques actuals, destacant les propostes de partits com el Partit Popular per unificar serveis bàsics.
Es repassa la tendència centralista des de *1714* i es reafirma la **ferma voluntat d'autogovern** dels catalans front a les retallades.
Anàlisi del model autonòmic i la recentralització
Els orígens de l'estat de les autonomies
Durant la transició democràtica, i amb la clara intenció de retallar les aspiracions nacionals de Catalunya, el govern de la UCD liderat per Suárez va dissenyar un estat de les autonomies de caràcter artificial. Aquest model pretenia equiparar la realitat històrica catalana amb la resta de territoris.
- Centralització històrica: Des de l'arribada dels Borbons l'any 1714, Espanya ha cercat persistentment un model centralitzat inspirat en el sistema francès.
- Sentiment de culpabilitat: Durant la transició, la culpabilitat per l'herència del franquisme va temperar aquest impuls, un factor que actualment ha desaparegut completament.
Les amenaces actuals i la resposta catalana
Amb l'excusa de la crisi econòmica, s'impulsa una estratègia clara per recentralitzar el poder polític i econòmic.
- Les propostes del Partit Popular se centren a unificar serveis essencials com la sanitat i l'educació, a més de prioritzar la preservació del castellà.
- Per la seva banda, la postura socialista advoca per contenir la despesa de les comunitats autònomes.
"Espanya, des de l'arribada dels Bourbons el 1714, és un país que ha intentat imitar França i buscar un model centralitzat"
La ciutadania catalana manté una voluntat d'autogovern ferma i no tolerarà democràticament cap mena de retrocés en els drets i competències assolits històricament.