Gent de Castelldefels del 5/3/2010 — Entrevista a Mapi Clemente a Gent de Castelldefels
Presentació de la nova etapa dels divendres a càrrec de Mari José Blanco i objectius del programa.
Reflexió sobre la dificultat de compaginar la vida familiar, la feina i el poc temps personal disponible.
Anàlisi de com viu la joventut actual i detalls sobre l'elaboració del nou pla local de joventut municipal.
Records de l'arribada de Mapi Clemente a Castelldefels als anys vuitanta i la transformació urbanística.
Repàs de la seva implicació en el teatre local amb Teatro Paranoia, la seva vessant com a antropòloga i selecció musical final.
Entrevista a Mapi Clemente
Presentació i reptes actuals
El programa de Gent de Castelldefels comença una nova etapa els divendres amb Mari José Blanco. La primera invitada és Mapi Clemente, antropòloga social i cultural, educadora i tècnica de joventut a l'Ajuntament de Castelldefels.
- Es debateix sobre la complexitat de compaginar la vida familiar, professional i personal en l'actualitat.
- Es reflexiona sobre la sensació constant de no tenir prou hores al dia i la pressió del concepte de superwoman.
La joventut i la societat actual
S'analitza el comportament dels joves actuals, molt lligat al present i a la immediatesa tecnològica.
"Els joves conceben la realitat d'una forma diferent, viuen al present, el dia a dia."
- S'està elaborant un pla local de joventut a la ciutat per donar resposta a les necessitats reals detectades mitjançant enquestes.
- Es destaca la importància vital que els joves se sentin escoltats per les administracions públiques per reduir la distància participativa.
Vivències personals i teatre
- Es repassa l'arribada de Mapi a Castelldefels procedent de Madrid l'any 1987, recordant els canvis urbanístics i el creixement demogràfic de la ciutat.
- Es posa en valor el seu pas pel món associatiu i cultural, essent una de les fundadores de l'entitat teatral Teatro Paranoia.
- Es tanca l'entrevista parlant de la importància del teatre com a eina educativa i escollint la música de Joaquín Sabina com a banda sonora final.