Monosapiens del 26/11/2011 — Psicologia i Disonància Cognitiva a Monosapiens
Explicació teòrica de la disonancia cognitiva segons Festinger i com el cervell cerca la coherència interna davant de pensaments contradictoris o conductes incoherents.
Anàlisi de com podem influir en un comportament hostil o d'antipatia mitjançant un tracte amable i educat per obligar l'altra persona a replantejar-se la seva actitud.
Presentació de la teoria de Moreno sobre la *tele* i com les discrepàncies en la reciprocitat de les relacions generen conflictes i etiquetes com la falsetat.
Relat d'un cas pràctic i real viscut per Boris Izaguirre amb el crític Ferran Monegal a Sant Jordi que reflecteix perfectament els efectes de la disonancia cognitiva.
Breu menció a casos extrems de dualitat de personalitat i tancament del programa resumint la importància de reconèixer aquests mecanismes psicològics.
La disonancia cognitiva
Què és i com funciona?
- La disonancia cognitiva és la sensació de malestar que experimenta una persona quan té al mateix temps dos pensaments que entren en conflicte entre si, o quan realitza un comportament contrari a les seves creences.
- Quan es produeix aquesta incongruència, la persona s'esforça al màxim per generar noves idees o creences a la desesperada per tal de reduir la tensió i aconseguir una coherència interna.
- En moltes ocasions s'acaba recorrent a rumors i estereotips per justificar conductes que no encaixen amb el nostre discurs, com pot passar amb actituds racistes inconscients.
"És aquella sensació de malestar que experimenta una persona cuando tiene al mismo tiempo dos pensamientos que entran en conflicto entre sí."
Induir la disonancia en terceres persones
- Es pot provocar una disonancia cognitiva en terceres persones amb un objectiu determinat, trencant la coherència del seu comportament.
- Si algú et tracta malament perquè li caus malament, reaccionar amb amabilitat i educació pot fer que aquesta persona senti culpa i malestar en no quadrar el seu rebuig amb el teu bon tracte.
El concepte de tele de Moreno
- El psicòleg social Moreno va encunyar el terme tele per definir la forma de relacionar-se, ja sigui de manera positiva o negativa.
- Els problemes i conflictes en els grups sorgeixen sovint quan les percepcions no són recíproques, com ara que algú et caigui bé però tu li caiguis malament.
Exemples pràctics i culturals
- Es repassa l'anècdota de Boris Izaguirre i el crític Ferran Monegal durant la signatura de llibres a Sant Jordi, on la cordialitat inesperada va generar desconcert i una posterior revisió de postures.
- S'esmenta breument la pel·lícula Believer per analitzar casos extrems de dualitat en la identitat i la conducta humana.