Monosapiens
Monosapiens
Programa

Monosapiens

·8 episodis
RSS

episodis

8 episodis
  • 30'

    Monosapiens del 23/2/2012 — Els 7 hàbits per a una vida plena i afectiva

    Introducció als hàbits de creixement personal En aquest episodi del programa Monosapiens, emès a través de Ràdio Castelldefels, s'analitza a fons l'emblemàtic llibre Els 7 hàbits de les persones altament afectives del reconegut autor Covey. Es tracta d'un programa de desenvolupament personal que requereix paciència, constància i canvis actitudinals profunds. El procés de creixement i la formació d'hàbits • Constància necessària: S'explica que per instaurar un nou hàbit de manera automàtica calen una mitjana de 21 dies de pràctica consecutiva. • Comparació amb la muntanya: L'autor descriu aquest camí com un ascens progressiu a una muntanya, on cal assegurar cada pas per no patir esgotament innecessari. Els 7 hàbits fonamentals 1. La proactivitat Es refereix a la llibertat per escollir les nostres respostes i assumir la plena responsabilitat de les nostres eleccions, evitant caure en el paper de víctima o culpar els altres. 2. Tenir una visió clara Cal fixar una direcció clara i amb sentit per al futur, garantint que els objectius vitals triats corresponguin realment a les nostres motivacions personals i no a pressions externes. 3. Posar primer el primer Es tracta de prioritzar les tasques i metes segons la seva importància, establint objectius a curt termini per generar motivació i avançar de manera sostenible. 4. Pensar en guanyar-guanyar "Quan hi ha un conflicte, intentar ceder de manera que puguem entendre les necessitats dels demanés." Promou la cooperació mútua (win-win) per sobre de la competitivitat individualista. 5. Comprendre primer i ser comprès Subratlla la importància de l'empatia i el respecte mutu, recordant que la fraternitat és un dels valors essencials sovint oblidats en la societat actual. 6. Sinergitzar La col·laboració en equips heterogenis permet combinar idees divergents per obtenir resultats molt superiors als de l'esforç aïllat. 7. Afilar la sierra Fa referència a la millora constant i renovació en quatre dimensions clau: física, emocional, mental i espiritual. Conclusió Adoptar aquests hàbits durant almenys vint-i-un dies ajuda a enriquir la nostra identitat i a afrontar amb garanties els diferents rols de la vida quotidiana.

  • 30'

    Monosapiens del 16/2/2012 — Psicologia de parella: El jo, el superyo i l'ell

    Anàlisi Transaccional en les Relacions En aquest programa especial de la Setmana de Sant Valentín, s'analitza el comportament de les parelles a través de l' anàlisi transaccional, explicant com les diferents facetes de la personalitat influeixen en la convivència i els conflictes. Les Tres Facetes de la Personalitat • L'ell: Representa els nostres desitjos, necessitats i la part més irracional o egocèntrica. • El superyo: Són les normes socials inculcades des de petits que s'acaben autoimposant. • El yo: Actua com a mediador per satisfer les demandes de l'ell de manera socialment acceptable. Analogia amb les Figures Humanes "Tots nosaltres tenim dins un pare, un adult i un nen." Es relacionen aquests conceptes amb els rols de pare, adult i nen que s'assumeixen dins de la parella, donant lloc a diferents tipus de relacions més sanes o conflictives: • Relacions pare-nen: Molt habituals, basades en la complementarietat o la inestabilitat per la recerca d'autoritat i suport emocional. • Relacions pare-pare: Dues persones molt rígides on cap dels dos cedeix mai. • Relacions nen-nen: Dinàmiques basades en la exigència mútua que solen acabar explotant. • Relació adult-adult: Considerada la més equilibrada i ideal, tot i que requereix feina i maduresa.

  • 29'

    Monosapiens del 15/12/2011 — Comprendre el condicionament clàssic

    Introducció al condicionament clàssic Aquest episodi de Monosapiens explora els conceptes fonamentals del condicionament clàssic, un dels tipus d'aprenentatge més bàsics descrits en la psicologia conductista. Conceptes clau • Estímul incondicionat: Aquell que provoca una resposta automàtica i no apresa, com ara la salivació davant del menjar. • Estímul neutre: Un estímul que inicialment no genera cap tipus de resposta específica. • Aprenentatge: Procés mitjançant el qual un estímul neutre s'associa repetidament amb un estímul incondicionat fins a provocar per si sol la resposta. Experiments històrics i exemples "El condicionament clàssic ocorre quan un estímul neutre adquireix la propietat de produir la resposta incondicionada." El gos de Pavlov • El famós experiment del fisiòleg Iván Pavlov amb un gos i una campaneta. • Associació del so del timbre amb el moment de menjar, provocant salivació només amb sentir el so. El petit Albert i Watson • Un experiment clàssic però antiètic dut a terme per John B. Watson. • El nen va associar una rata blanca amb un soroll fort, generant por generalitzada cap a objectes similars i peluts. La Naranja Mecànica i el contracondicionament • Un exemple cinematogràfic on s'aplica una substància per generar nàusees en veure violència. • El concepte de contracondicionament, que demostra que tot allò après pot desaprendre's amb el temps.

  • 29'

    Monosapiens del 26/11/2011 — Psicologia i Disonància Cognitiva a Monosapiens

    La disonancia cognitiva Què és i com funciona? • La disonancia cognitiva és la sensació de malestar que experimenta una persona quan té al mateix temps dos pensaments que entren en conflicte entre si, o quan realitza un comportament contrari a les seves creences. • Quan es produeix aquesta incongruència, la persona s'esforça al màxim per generar noves idees o creences a la desesperada per tal de reduir la tensió i aconseguir una coherència interna. • En moltes ocasions s'acaba recorrent a rumors i estereotips per justificar conductes que no encaixen amb el nostre discurs, com pot passar amb actituds racistes inconscients. "És aquella sensació de malestar que experimenta una persona cuando tiene al mismo tiempo dos pensamientos que entran en conflicto entre sí." Induir la disonancia en terceres persones • Es pot provocar una disonancia cognitiva en terceres persones amb un objectiu determinat, trencant la coherència del seu comportament. • Si algú et tracta malament perquè li caus malament, reaccionar amb amabilitat i educació pot fer que aquesta persona senti culpa i malestar en no quadrar el seu rebuig amb el teu bon tracte. El concepte de tele de Moreno • El psicòleg social Moreno va encunyar el terme tele per definir la forma de relacionar-se, ja sigui de manera positiva o negativa. • Els problemes i conflictes en els grups sorgeixen sovint quan les percepcions no són recíproques, com ara que algú et caigui bé però tu li caiguis malament. Exemples pràctics i culturals • Es repassa l'anècdota de Boris Izaguirre i el crític Ferran Monegal durant la signatura de llibres a Sant Jordi, on la cordialitat inesperada va generar desconcert i una posterior revisió de postures. • S'esmenta breument la pel·lícula Believer per analitzar casos extrems de dualitat en la identitat i la conducta humana.

  • 30'

    Monosapiens del 13/10/2011 — La piràmide de Maslow i el màrqueting

    La piràmide de Maslow i les necessitats humanes Aquest episodi del programa > Monosapiens de Ràdio Castelldefels analitza en profunditat la conegueu teoria de les necessitats humanes desenvolupada per Abraham Maslow l'any 1943. Els cinc nivells de la piràmide El debat central s'articula entorn dels diferents esglaons que componen aquesta estructura psicològica: • Necessitats fisiològiques: Fan referència a la supervivència bàsica com l'alimentació, la respiració o el descans. • Seguretat: Inclou la protecció física, la salut, l'ocupació i una vivenda digna. • Afiliació i afecte: Destaca la importància tant de la qualitat com de la quantitat de les relacions socials. • Reconeixement i estima: Es divideix entre l'estima alta (autonomia i confiança) i l'estima baixa (necessitat excessiva d'aprovació i estatus). • Autorrealització: Representa el cim de la piràmide, molt relacionat amb el concepte de resiliència. El paper del màrqueting i la societat de consum Un dels blocs més importants de la discussió aborda com el mercat utilitza la psicologia humana. S'explica detalladament com el màrqueting crea necessitats artificials, fent que productes quotidians o articles de luxe es venguin associats a esglaons superiors com l'afiliació o l'estatus social, en lloc de cobrir només necessitats reals.

  • 25'

    Monosapiens del 29/9/2011 — La intel·ligència emocional: emocions, sentiments i èxit

    Fonaments de les emocions i sentiments Definició i diferències • Una emoció és un estat afectiu passatger i genuí que reacciona davant d'esdeveniments externs o interns, orientat principalment a la supervivència. • El sentiment és més durador en el temps, trobant-se influït i racionalitzat pels pensaments. Nivells de canvi i presa de decisions • Les emocions generen canvis a tres nivells essencials: - Fisiològics (com ruboritzar-se o palpitacions) - Cognitius (interacció entre pensaments i sentiments) - Comportamentals (la conducta i l'actuació) • > "El űtimo componente que siempre toma la decisión es la emoción." • El màrqueting i la publicitat aprofiten aquest principi mitjançant conceptes com l'eros i el thánatos. Funcions i tipus d'emocions primàries Funcions principals • Funció adaptativa: Facilita la resposta instintiva davant l'entorn. • Funció motivacional: Guia la conducta i la presa de decisions. Emocions bàsiques • Es distingeixen sis emocions primàries principals: - La por - La sorpresa - L'aversió - La ira - L'alegria - La tristesa Intel·ligència Emocional Origen del concepte • El terme va ser popularitzat per Daniel Goleman arran de la investigació sobre el motiu pel qual persones sense expedients acadèmics excel·lents assolien l'èxit professional. • Autors precursors com John Mayer i Peter Salovey van establir les bases formals del concepte. Factors clau • La competència professional requereix habilitats que van més allá del quocient intel·lectual: - Gestió d'equips i lideratge - Empatia - Motivació personal i gestió emocional

  • 31'

    Monosapiens del 22/9/2011 — Les quatre potes d'una relació de parella

    Introducció a la teràpia vital L'obra d'Antonio Bolinches • En aquest episodi de Monosapiens analitzem les claus de les relacions afectives a partir de la teoria del reconegut psicòleg i sexòleg Antonio Bolinches. • Es recomanen llibres divulgatius essencials com Amor al segundo intento, El arte de enamorar i Sexo sabio. • La teràpia vital proposa mètodes de creixement personal basats en dos pilars fonamentals: l'autoestima i la maduresa. "Les respostes i les eines sempre estan en un mateix, el que passa és que cal saber utilitzar-les." Les quatre potes d'una relació de parella Pilars bàsics per a l'amor durador • Acoplamient sexual: Bona sintonia i satisfacció en la intimitat. • Caràcters compatibles: Capacitat de conviure i organitzar el dia a dia de manera fluida. • Escala de valors similars: Compartir principis fonamentals, especialment crucial si s'opta per tenir fills. • Projecte de vida convergent: Tenir metes i prioritats vitals comunes a llarg termini. La crisi de la convivència • Durant la convivència s'activen la llei d'habituació i la llei de desaturació. • Ens acostumem ràpidament a les coses bones de l'altra persona i tendim a magnificar els defectes amb el pas del temps. Les claus del bon acoblament sexual i el futur de la parella Els quatre punts de la sexualitat • Gestionar adequadament la iniciativa, la freqüència, els rituals i la resolució. • És fonamental actuar sempre des del desig previ i respectant la pròpia escala de valors. La incomprensió entre gèneres • Actualment les relacions pateixen una encrucijada amorosa on les dones busquen perfils d'homes que potser ja no existeixen, i viceversa. • L'evolució social i professional de la dona xoca sovint amb models tradicionals de relació basats en la dominació.

  • 29'

    Monosapiens del 15/9/2011 — Mecanismes de defensa de la ment

    Introducció als Mecanismes de Defensa En aquest episodi del programa Monosapiens, emès a Ràdio Castelldefels, s'analitza de manera amena i reflexiva la condició humana a través del concepte dels mecanismes de defensa. Què són els mecanismes de defensa? • Són processos inconscients que es posen en marxa davant situacions desagradables o estresants. • Redueixen les conseqüències dels esdeveniments traumàtics permetent que l'individu continuï amb una aparent normalitat. • El material emocional suprimit queda gravat al subconscient i pot sortir a través de símptomes o quan la barrera de la censura baixa. "Els mecanismes de defensa impedeixen que el material inconscient pugui arribar a ser conscient." Principals Mecanismes Explicats Al llarg de la sessió es detallen diversos mecanismes de defensa habituals: • Desplaçament: Redirigir les emocions inacceptables cap a un altre objecte o persona associada. • Negació: Enfrontar-se als conflictes negant la seva existència, la seva relació amb un mateix o la seva importància. • Projecció: Atribuir a altres persones sentiments, impulsos o pensaments propis que resulten inacceptables. • Racionalització: Justificar les pròpies accions mitjançant explicacions lògiques per evitar la culpabilitat o l'ansietat. • Disociació: Oblidar enèrgicament esdeveniments o pensaments dolorosos mitjançant una mena de protecció amnèsica. • Repressió: Enviar idees, records o desitjos dolorosos al més profund de l'inconscient de manera continuada. • Regressió: Tornar a un nivell inferior de desenvolupament o infantilitzar la conducta davant d'una situació superada. Quan es converteixen en patològics? Qualsevol persona pot posar en marxa aquests mecanismes de manera puntual. El problema sorgeix quan aquests comportaments es tornen excessivament freqüents, molt llargs en el temps o extremadament intensos, generant un malestar significatiu.