Musicalia del 1/7/2018 — Grans Bandes Sonores del Cinema a Musicalia
Anàlisi de les Millors Bandes Sonores de la Història del Cinema Les Obres Mestres de Basil Poledouris i Miklós Rózsa El programa Musicalia, emès a Ràdio Castelldefels, dedica el seu espai a repassar les partitures més emblemàtiques que han marcat la història del cinema. • Conan el Bàrbar (1982): Composta per Basil Poledouris, destaca per transmetre una passió desbordant fins i tot en produccions menors. La seva adaptació cinematogràfica va elevar una aventura clàssica a cotes de gran personalitat gràcies als ritmes eslaus i coros salvatges. • Ben-Hur (1959): Obra de Miklós Rózsa, aquesta partitura captura tot l'espectre de les emocions humanes mitjançant una història moral clàssica sobre la fe, l'esperança i la redempció. • Quo Vadis (1951): També de Miklós Rózsa, va establir les bases musicals de les superproduccions històrico-religioses amb marxes grandioses que simbolitzen el poder de Roma. Èptics Contemporanis i Clàssics del Western La selecció musical continua explorant gèneres variats des de l'època daurada fins a la modernitat. • L'últim mohicà (1992): Amb una banda sonora col·laborativa entre Trevor Jones i Randy Edelman, destaca per la seva melodia principal reconeguda arreu del món com un clàssic contemporani. • Els set magnífics (1960): Elmer Bernstein va revolucionar el cinema de western amb una composició per a gran orquestra que va marcar un abans i un després en el gènere. • La conquesta de l'Oest (1962): Alfred Newman, el compositor amb més premis Oscar de la història, signa una de les obres més espectaculars de la gran pantalla utilitzant el sistema Cinerama. Ciència-Ficció i Superherois de Llegenda El recorregut finalitza amb les melodies galàctiques i heroiques que tothom té gravades a la memòria. • Star Trek (1979): Jerry Goldsmith va crear un tema principal universal que s'ha convertit en el referent absolut de tota la saga intergalàctica. • Star Wars (1977): John Williams va inaugurar una era daurada amb una fanfarria inconfusible que va transformar per sempre la relació entre la imatge i la música. • Superman (1978): Del mateix John Williams, la seva marxa inicial va insuflar vida i grandesa a l'icònic superheroi de DC Comics. "Quan vaig anar a veure la primera sessió de gravació de John Williams amb la London Symphony Orchestra i vaig escoltar la marxa que va crear per als crèdits inicials, els meus ànims van despertar." Nota sobre el programa: Aquest recull forma part dels continguts culturals de l'emissora municipal, oferint un viatge sonor inoblidable per als amants del setè art.
