Temps de Sardana
Temps de Sardana
Programa

Temps de Sardana

Programa de l'Associació Sardanista de Castelldefels.

·297 episodis
RSS

episodis

205-216 de 295
  • 55'

    Temps de Sardana del 8/10/2017 — Temps de Sardana: El Relicario i Vicenç Bou

    La Relació entre el Cuplet i la Sardana El programa d'avui explora la fascinant connexió existent entre la música lleugera i popular del primer terç del segle XX i el món sardanístic. Es posa de manifest com grans èxits de l'època van travessar fronteres i van marcar un abans i un després en la cultura musical del país. El Fenomen d'El Relicario • S'analitza la cèlebre peça composta per José Padilla l'any 1914 amb lletra d'Armando Oliveros i José María Castellbi. • Es destaca la innovadora interpretació de la cupletista Raquel Meyer, qui va transformar un pasdoble alegre en un cant dramàtic vestida totalment de negre. • La cançó va assolir una enorme projecció internacional, arribant a ser utilitzada en la campanya electoral d'Eisenhower als Estats Units i en la filmografia de Federico Fellini. "Vista morena, vista con garbón, que un relicario me voy a hacer." El Mestre Vicenç Bou i la seva Obra Biografia i Estil Musical • Es repassa la vida de Vicenç Bou i Geli, nascut a Torroella de Montgrí, considerat un dels compositors més populars i estimats de la història de la sardana. • Tot i una formació musical modesta, el mestre posseïa un do innat per crear melodies irresistibles i properes al poble. • S'examina l'anomenat Cas Bou, la controvèrsia estètica entre els seus defensors i els seguidors de corrents més acadèmics com Enric Morera. Peces Emblemàtiques • S'escolten i s'analitzen obres cabdals com Saltiró de la Cardina, Anell de Prometatge, Girona i Olot, La Llevantina, Mimosa i Torroella Vilavella. • Es recorda el paper de cobles històriques com Els Montgrins en l'estrena i difusió de tot aquest repertori immens.

  • 54'

    Temps de Sardana del 24/9/2017 — Especial Jaume Bonaterra a Temps de Sardana

    Vida i Obra del Mestre Bonaterra Aquest episodi de Temps de Sardana ret un merescut homenatge al compositor Jaume Bonaterra i de Bau, una figura clau de la música de cobla i la cultura popular catalana. Orígens i Formació Musical • Nascut a Vilajuïga l'any 1898, fill d'un fiscornaire. • Va rebre classes de piano i violí des de ben jove, connectant ràpidament amb la sensibilitat musical del seu poble. • Durant el seu servei militar a l'Àfrica, va compondre la seva primera obra, La cabra d'or, iniciant-se en la creació sardanística. Trajectòria i Col·laboracions "En Jaume Bonaterra ha esdevingut el músic i l'home que ha posat solfa a les festes i paisatges de la vila durant més de mig segle." • Va compondre més de 150 sardanes, moltes d'elles inspirades en els poemes de Jaume Quintana. • Destaca la seva faceta com a activista cultural, director d'orquestrina i organista del cor parroquial durant seixanta anys. Les Obres Més Emblemàtiques • De Palau-saverdera a Sant Onofre (1980) • Sota el sol de Catalunya (1932) • Sota el Mas Ventós (1955), la seva sardana més universal i popular, amb lletra de mossèn Gallar.

  • 55'

    Temps de Sardana del 17/9/2017 — Músics i compositors: Josep i Francesc Cassú

    Presentació i efemèrides històriques El programa arrenca amb un repàs detallat de l'agenda sardanista del dia i les efemèrides històriques més destacades del 17 de setembre, recordant figures com el geòleg Norbert Font i Sagué o l'escriptora Maria Barbal. Els inicis del programa • S'introdueixen les activitats i ballades previstes arreu del territori. • Es destaca la importància de mantenir viva la tradició musical malgrat les inclemencies meteorològiques. La trajectòria de Josep Cassú i Serra La primera part central del capítol s'endinsa en la biografia i obra musical del mestre Josep Cassú i Serra, nascut a Bordils. "Una nissaga de músics dedicada en cos i ànima a la sardana i a l'ensenyament musical." • S'analitza la seva etapa com a fiscornaire i director d'emblemàtiques formacions com Els Montgrins i la Cobla Principal de la Bisbal. • S'escolten obres cabdals com Ullets blaus, Maria, Al capdavall del Pont Vell i Les pedres diuen el teu nom. La figura de Francesc Cassú i Jordi La segona meitat està protagonitzada pel fill, en Francesc Cassú i Jordi, qui va agafar el relleu generacional i de direcció a una edat ben jove. • Es posa èmfasi en la seva aposta per la vessant concertística de la cobla. • Es repassen creacions icòniques com Impressió (composta a una edat molt precoç), De nit al pont de Sant Agustí i la guardonada La màgia de les torretes. • S'inclou també una mostra de la seva faceta com a arranjador amb la interpretació de peces d'orquestra simfònica.

  • 48'

    Temps de Sardana del 10/9/2017 — Evolució de la sardana: un viatge musical històric

    Introducció al programa especial de sardanes Una col·laboració musical única • Presentació d'un episodi molt especial de Temps de Sardana a Ràdio Castelldefels. • Participació del reconegut locutor i creador del programa Musicalia, Diego González, acompanyant l'Elisabet. • Introducció d'un mix musical continu d'una hora de durada que repassa les obres més importants de la història de la dansa catalana. Els inicis i l'evolució clàssica Des dels inicis fins a la revolució del segle XIX • Anàlisi de les primeres mostres de la dansa amb el mestre Josep Faust de Potau al voltant de l'any 1700. • La figura clau de Pep Ventura i la seva contribució a la transició de la sardana curta a la llarga, renovant instruments com la tenora. • L'empremta d'Enric Morera amb la seva immortal obra L'Empordà. Mestres del segle XIX i principis del XX • El recordatori a Josep Vicenç Juli, l'Avi Xaixo, i la seva música popular i estimada. • El geni de Juli Garreta amb la seva emblemàtica i celebrada sardana Juny. • La contribució de Vicenç Bou i Geli amb peces tan recordades com Llevantina. De la postguerra fins a l'actualitat Transformació i adaptacions contemporànies • L'homenatge musical entre compositors, destacant l'obra que Agustí Burgunyó va dedicar a Garreta. • El canvi de segle i de registre de la mà de Francesc Mas i Ros. • La incursió d'altres gèneres musicals per part de Josep Maria Tàrides amb Isles Canàries. • La resistència cultural durant la guerra civil amb la creació de Joaquim Soms. Joves talents i continuïtat sardanista • El paper de la Catalunya Nord amb Max Hubbard. • La presència de compositors en actiu com Josep Casanovas Serra i el seu fill Francesc Casanovas. • Les noves generacions de creadors com Lluís Alcalà Ibaqués i Marc Timón, amb propostes innovadores i internacionals. • > "No podíem concloure aquesta emissió dedicada a l'evolució de la sardana fins als nostres dies sense escoltar la sardana més emblemàtica de tots els temps." • Comiat final de l'episodi amb la interpretació de La Santa Espina.

  • 56'

    Temps de Sardana del 30/7/2017 — Cloenda de temporada i capital de la sardana

    Resumen de l'episodi Aquest episodi especial de Temps de Sardana a Ràdio Castelldefels serveix com a cloenda de temporada, fent un repàs exhaustiu de les tradicions, festivitats i esdeveniments culturals més destacats del municipi i de Catalunya. Festes del Mar i Patrimoni • S'analitzen les Festes del Mar de Castelldefels amb fragments de reportatges de televisió local. • S'inclouen declaracions institucionals sobre la importància de recuperar el patrimoni històric i cultural. "Un viatge als nostres avantpassats, amb el que podíem viure en aquell moment amb els desembarcaments pirates" • Es destaca la participació ciutadana i la implicació de les entitats locals en la recreació històrica. Premis Ciutat de Castelldefels • Es ret homenatge a la dotzena edició dels guardons celebrada al Teatre Plaça. • Es reconeixen la solidaritat, el progrés i el civisme de persones i entitats del municipi. • Es recorda amb especial afecte figures clau de la història i l'arqueologia local. Música, Cobles i Tradició Sardanista • S'ofereix una selecció musical molt variada amb peces emblemàtiques interpretades per reconegudes cobles. • Es rememora que Figueres és la Capital de la Sardana durant el 2017, coincidint amb el bicentenari de Pep Ventura. • S'interpreten sardanes festives, habaneres i versions modernes de la mà de la Copla Contemporània. Un programa ple de música, emoció i cultura de proximitat per donar la benvinguda a l'estiu.

  • 59'

    Temps de Sardana del 25/6/2017 — Temps de Sardana: Cloenda de temporada

    Resum del Programa Activitats i Efemèrides • S'inicia el programa del 25 de juny de 2016-2017 repassant l'agenda sardanista amb esdeveniments a Olesa de Montserrat i les pròximes ballades d'estiu a la Plaça de l'Església de Castelldefels. • Es recorden fets històrics rellevants com l'ocupació de Tarragona el 1811, el naixement d'Antoni Gaudí i Carme Montoriol, i la defunció d'Anna Maria Matute. Recordant les Festes del Mar • S'emet un reportatge de Televisió Castelldefels sobre les tradicionals Festes de la Mar, destacant el desembarcament pirata i la participació ciutadana. • Intervencions de l'alcaldessa Candela López i el regidor Jordi Maresma, posant en valor la recuperació del patrimoni històric al llarg del Baix Llobregat. Premis Ciutat de Castelldefels • Repàs de la dotzena edició dels guardons al Teatre Plaça, conduïts per David Fernández i Miguel Ángel Ripeu. • Es destaca el reconeixement a entitats socials, esportives i culturals, així com el premi pòstum a l'arqueòleg Alberto López Muñoz i a Maria Josep Odina i Josep Soler. Audició de Sardanes i Capitalitat • S'escolten diverses sardanes emblemàtiques com La Festa Major d'Enric Morera, Nois Alegres de Francesc Mas Ros i peces de la Cobla Contemporània. • Es fa esment especial a Figueres com a capital de la sardana l'any 2017 en el bicentenari de Pep Ventura. "A la plaça hi ha sardanes, quines ganes de ballar. A la plaça hi ha sardanes, mare, deixeu-m'hi anar." • S'acomiada la temporada amb la interpretació humorística de Les Sardanes per part de La Trinca, desitjant un bon estiu a tots els oients abans del retorn al setembre a Ràdio Castelldefels.

  • 1h

    Temps de Sardana del 18/6/2017 — Especial Pep Ventura al Dia Universal de la Sardana

    Homenatge a Pep Ventura i el Dia Universal de la Sardana Aquest episodi especial de > "Temps de sardana" a Ràdio Castelldefels està dedicat íntegrament a la figura del mestre Pep Ventura coincidiendo amb la commemoració del bicentenari del seu naixement i la celebració del Dia Universal de la Sardana. Els inicis i la revolució musical Durant el programa es repassa la trajectòria del considerat pare de la sardana moderna: • Els seus orígens familiars vinculats a la vila de Roses i el seu establiment a Figueres. • La revolució instrumental que va suposar la introducció de la tenora i l'ampliació de la cobla. • El pas de la sardana curta de 96 compassos a la sardana llarga amb un nombre il·limitat de compassos. "Amb la tenora, ell es va fer l'amo de les places. La gent deixava de ballar per escoltar el so d'aquesta tenora." Anàlisi d'obres emblemàtiques Al llarg de l'espai s'escolten i es comparem diverses peces clau del compositor amb versions originals i arranjaments moderns: • Una mirada: Comparativa entre la versió original i la reinstrumentalització de Lluís Albert estrenada per la Cobla Ciutat de Girona. • El cant dels ocells: Una versió pròpia del folklore català adaptada pel mestre. • Per tu ploro: Obra profundament emotiva dedicada a la seva difunta esposa Maria. • El diablo en el poder i Fra Diabolo: Mostres del caràcter revolucionari i de la vinculació de les seves obres amb el moviment republicà. • Sardana del bailet i Cants del Dia per tancar l'emissora. Agenda sardanista i pròximes cites El programa conclou amb un repàs detallat de l'agenda sardanista arreu del territori català per a les pròximes setmanes i recorda l'inici de les tradicionals ballades d'estiu a la plaça de l'Església de Castelldefels a partir del proper 2 de juliol.

  • 1h 1min

    Temps de Sardana del 4/6/2017 — Temps de Sardana: L'Aplec de Bruguers i Calella

    Introducció i Context de l'Aplec El programa Temps de Sardana de Ràdio Castelldefels s'emet des de l'estudi situat al carrer Bisbe Urquinaona, oferint un espai dedicat a la cultura, les tradicions i la història local. En aquesta emissió s'analitzen els principals esdeveniments sardanistes del cap de setmana. Esdeveniments destacats • Celebració del 90è Aplec de Calella, amb concursos de colles improvisades i actuacions de reconegudes cobles com la Principal de la Bisbal. • Cobertura especial de l'Aplec de Bruguers, situat a l'ermita històrica del massís del Garraf. Història i Cultura al Massís del Garraf S'examina amb detall el patrimoni arquitectònic i cultural de l'entorn natural que envolta els municipis del Baix Llobregat. • L'Ermita de Bruguers: Edifici d'origen romànic del segle XIII que s'ubica al vell mig del camí entre Gavà i Begues. • Tradicions populars: Trobades de corals, balls de gitanes i participació d'entitats culturals de la zona. "El Bruguers ja té un encant especial per si sol, amb la llegenda de la trobada de la Mare de Déu de Bruguers." Compositors i Audicions de Sardanes Durant tot el programa s'escolten i s'analitzen diverses peces musicals emblemàtiques de la tradició catalana. • Obres d'autors destacats com Emili Saló, Francesc Mas i Ros i Agustí Burgunyó. • Repàs biogràfic de compositors que van portar la música de coble més enllà de les nostres fronteres. Agenda Sardanista Es detallen les properes cites i ballades programades per a la setmana entrant a diferents poblacions catalanes.

  • 59'

    Temps de Sardana del 28/5/2017 — El mestre Bonaterra i la seva obra sardanista

    Introducció a l'episodi Aquest episodi de Temps de Sardana a Ràdio Castelldefels està dedicat a la figura i l'obra del reconegut compositor Jaume Bonaterra, un autèntic músic de poble que va dedicar la seva vida a posar solfa als paisatges i festes de Catalunya. Agenda sardanista i efemèrides • S'inicia el programa repassant l'agenda cultural del cap de setmana amb esdeveniments destacats com el 32è Aplec de la Sardana a Vilafranca del Penedès. • Es recorden efemèrides històriques del 28 de maig, com el retorn de Catalunya al Regne d'Espanya el 1814 i la inauguració de la Biblioteca de Catalunya el 1914. • S'avança informació sobre el 90è Aplec de la Sardana de Calella, un esdeveniment molt important que se celebrarà properament. Vida i obra del mestre Bonaterra Al llarg del programa es radiquen nombroses obres emblemàtiques del compositor nascut a Vilajuïga, analitzant la seva trajectòria vital i artística. "En Jaume Bonaterra va esdevindre l'home que ha posat solfa a les festes, paisatges i indrets de la vila durant més de mig segle." Peces musicals destacades • S'escolten obres com De Palau Sabardera a Sant Onofre, Vents de Carroig i Sota el sol de Catalunya. • Es destaca la col·laboració del mestre amb el poeta Jaume Quintana per musicar poemes com Selva de Mar. • S'analitza detalladament la creació de la seva obra més universal i coneguda, Sota el Mas Ventós, composta l'any 1955. Cloenda de l'episodi • El programa es tanca amb una versió especial i inèditament cantada de Sota el Mas Ventós amb la veu de Ramon Calduc, acomiadant els oients fins al programa de la setmana vinent.

  • 58'

    Temps de Sardana del 21/5/2017 — La trajectòria musical de Salomé a Temps de Sardana

    Introducció a la figura de Salomé El retorn de la col·laboradora i la cultura local • L'episodi comença amb la conversa entre el presentador i la seva acompanyant, Isabel, qui explica el seu recent viatge a Londres i agraeix a l'Ajuntament de Castelldefels la cessió de nous locals per al grup de dones. • Es recorda la importància de les activitats culturals i formatives a la ciutat, mencionant tallers de tapisseria i restauració. "Un cop a l'any procura anar-hi amb unes companyes meves de restauració." L'èxit històric a Eurovisió • El tema central del programa és la cantant Salomé, nom artístic de Maria Rosa Marco Poquet, nascuda a Barcelona. • Es recorda la seva victòria històrica al Festival d'Eurovisió l'any 1969 amb la mítica cançó Vivo Cantando, compartint el triomf amb altres països en un quàdruple empat inèdit. • S'esmenta el famós vestit de dotze quilos fet de porcellana dissenyat per Manuel Pertegaz. Les sardanes cantades per Salomé Un repertori tradicional i entranyable • El programa repassa una selecció de sardanes històriques on la veu de Salomé aporta un caràcter únic i emotiu. • S'escolten peces emblemàtiques com Cançó d'amor i de Guerra de Rafael Martínez Valls, i Sota el mas ventós del mestre Jaume Bonaterra. • Es destaca la presència de compositores femenines com Anna Janer i Rosselló amb Tot dançant i Anna Fort i Comas amb Lluna d'amor. "Quan escolta la tenora li fa goig al cor." Cançons i sardanes emblemàtiques • S'analitzen altres obres mestres com Els degutalls, A la plaça i en sardanes de Joaquim Alfonso Navas, i la cèlebre La Santa Espina d'Enric Morera amb lletra d'Àngel Guimerà. • Es recorda la figura de Pep Ventura i la seva immortal sardana Per tu ploro, una peça carregada de profunda sensibilitat i emoció. Conclusió i comiat musical La importància de la sardana com a tradició viva • Durant tot el programa, s'anima als oients a participar en les classes i ballades organitzades a la ciutat, recordant els punts d'informació locals. • Es posa en valor la importància de la ràdio de proximitat i la difusió de la cultura catalana. • El podcast finalitza amb una versió internacional molt especial de l'èxit de Salomé, interpretada en anglès sota el títol The Feeling of Love.

  • 1h 2min

    Temps de Sardana del 23/4/2017 — Història, política i música a Castelldefels

    Memòria història i primeres passes al municipi L'arribada als anys setanta • La Maria Josep Odina i en Josep Soler es van establir a Castelldefels l'any 1970. • Van començar a viure al barri del Poal, gaudint d'una infància lliure per als nens, tot i els inconvenients d'ubicació. • Posteriorment, es van traslladar al nucli urbà, concretament al barri de Can Minader, buscant més comoditats diàries. Els inicis democràtics • Tots dos van participar activament en la política municipal i en el primer ajuntament democràtic. • > "És la primera vegada que hem sentit parlar català en aquesta sala des del temps de la república." • Van destacar les dificultats econòmiques inicials i la bona entesa que hi havia amb l'oposició política d'aquell moment. Vida cultural, associativa i musical Fundacions i entitats • El 1980 van ser cofundadors de la Coral Margalló arran d'una cantada improvisada a la missa del gall. • En Pep col·labora activament tocant la trompeta tant a la banda local com a la dels taxistes de Barcelona. • També forma part del quartet de música antiga Quartet Assai juntament amb altres professors i referents culturals. Recuperació de llegendes locals • Sota l'encàrrec municipal, van crear relats basats en fets històrics com L'olla del rei i els atacs pirates. • Aquestes històries s'han convertit posteriorment en obres musicals i teatrals representades al Teatre Plaça. Llegendari i figures històriques El llegat de Ramon Fernández Jurado • Es destaca la figura de Ramon Fernández Jurado com a referent de la cultura, la literatura i la política local. • Es recorda el paper de la biblioteca municipal que porta el seu nom i les iniciatives ciutadanes per defensar-lo enfront de decisions polítiques passades. • L'evolució demogràfica del municipi ha transformat completament el paisatge urbà des dels 13.000 habitants inicials fins a l'actualitat.

  • 59'

    Temps de Sardana del 16/4/2017 — Temps de Sardana: L'homenatge a Salomé

    Homenatge a Salomé i la seva trajectòria Els inicis i l'èxit a Eurovisió • En aquest episodi especial del programa Temps de Sardana de Ràdio Castelldefels, s'analitza en profunditat la figura artística de Maria Rosa Marco Poquet, més coneguda com a Salomé. • Es recorda el seu històric triomf al Festival d'Eurovisió de l'any 1969 celebrat a Madrid, on va compartir la victòria amb altres tres països interpretant el tema Vivo Cantando. • La seva vessant musical destaca per haver gravat nombroses sardanes cantades que formen part del patrimoni cultural català. Repertori de sardanes i col·laboracions "Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol" • Al llarg de l'espai s'escolten diverses peces emblemàtiques com Cançó d'amor i de guerra, Sota el mas ventós, Tot d'en Sant, Maria de les Trenes i la mítica Santa Espina. • Es destaca la col·laboració de la intèrpret amb grans compositors i poetes del país com Enric Morera, Vicenç Bou i Àngel Guimerà. Agenda sardanista i comiat • El programa finalitza amb un repàs detallat de l'agenda sardanista amb les properes ballades i aplecs previstos a diferents localitats del territori. • El punt final el posa una versió en anglès del seu gran èxit sota el títol The Feeling of Love.