Temps de Sardana
Temps de Sardana
Programa

Temps de Sardana

Programa de l'Associació Sardanista de Castelldefels.

·297 episodis
RSS

episodis

265-276 de 295
  • 58'

    Temps de Sardana del 21/2/2016 — Temps de Sardana: Pep Ventura i la Capitalitat

    La Revolució de la Sardana El Llegat de Pep Ventura Aquest episodi del programa Temps de Sardana ofereix un recorregut detallat per la vida i l'obra del compositor Pep Ventura, destacant-ne el paper clau en la modernització d'aquest gènere musical tradicional. • S'analitzen els inicis biogràfics del mestre i el seu naixement a Jaén. • S'examina la creació de la sardana llarga i la incorporació d'instruments de metall. • S'estudia la importància de la innovació de la tenora impulsada pel mestre André Toron. "Pep Ventura va transformar la sardana i la va convertir en un símbol d'identitat i un vehicle d'expressió cultural i política." Audicions i Context Històric Durant l'emissió es presenten diverses peces emblemàtiques que mostren la diversitat de registres de l'autor i la seva connexió amb el context social del segle XIX. • S'escolten versions cantades d'artistes destacades com Marina Rossell. • S'interpreten sardanes d'alt voltatge polític i revolucionari com Fra Diàbolo. • S'explora la sardanització de melodies populars com El cant dels ocells. Agenda i Capitalitat Sardanista Esdeveniments i Tradicions La part final del programa repassa l'actualitat sardanista del territori català, posant èmfasi en les cites culturals més destacades de la setmana. • Es detallen les ballades previstes a diferents municipis i places del país. • S'esmenta el relleu de la capitalitat de la sardana, passant el testimoni de Calella a Mollerussa. • Es recorden xerrades i conferències de figures rellevants del món de la musicologia catalana.

  • 58'

    Temps de Sardana del 21/2/2016 — Temps de Sardana: Pep Ventura i la Capitalitat

    Agenda Sardanista i Activitats Repàs d'actuacions i concerts a diverses localitats catalanes com Barcelona, Sitges i el Prat de Llobregat. Anunci de la clenda de la capitalitat de la sardana a Calella i el traspàs a Mollerussa. La Revolució Musical de Pep Ventura S'analitza la figura clau de Pep Ventura i la seva importància en la transformació del gènere sardanista. Sardanes cantades: Audició de peces interpretades per Marina Rossell amb melodies del mestre. Evolució tècnica i instrumental: La creació de la sardana llarga enfront de la tradicional sardana curta. La transformació de la tenora moderna gràcies al mestre André Toron. "La música pot explicar una societat i ser un vehicle d'expressió quan no hi ha llibertat." Connotacions polítiques i històriques: Inclusió d'himnes republicans i de protestes en les composicions de l'època. Sardanització de melodies populars com El cant dels ocells.

  • 59'

    Temps de Sardana del 7/2/2016 — Temps de Sardanes: Tradicions, Música i Cultura Popular

    Resum del programa El programa d'avui de Temps de Sardanes a Ràdio Castelldefels s'ha centrat en la cultura catalana, la tradició sardanista i diversos homenatges musicals. Punts clau del programa • Aclariments històrics: S'ha debatut sobre la figura de Josep Ventura, conegut popularment com a Pep Ventura, aclarint el seu origen a Andalusia i la seva relació familiar amb l'Empordà, així com la seva importància cabdal en la introducció del canvi a la tenora per a la difusió de la sardana. • Trobades i aplecs: S'ha repassat l'actualitat sardanista, destacant recentment una trobada de germanor a Viladecans amb gran èxit d'assistència i una agenda farcida de ballades arreu del territori. • Homenatge a Frederic Mompou: S'ha parlat de la vida d'aquest cèlebre compositor català i la creació de la seva fundació, escoltant la seva famosa Sinfonia Azul, utilitzada com a sintonia històrica a la ràdio. • Món sardanista i càmpings: S'ha analitzat un recopilatori en disc dedicat al Càmping Botànic Bonavista Quim i als seus 45 anys d'història, posant en relleu la germanor entre el món del càmping i el sardanisme. "La sardana és germanor, i jo trobo que hi ha molta relació amb aquest món del càmping i els sardanistes." Concloent El programa ha finalitzat amb un recull de sardanes interpretades per diferents cobles, animant a tota la ciutadania de Castelldefels i rodalia a aprendre a ballar sardanes als espais habilitats de la ciutat.

  • 59'

    Temps de Sardana del 7/2/2016 — Temps de Sardana: Tradició, Cultura i Música a la Ràdio

    Resum del Programa Introducció i Aclariments Històrics • El programa d'avui comença amb un aclariment històric important sobre un personatge esmentat al programa anterior: Pep Ventura. • L'oient Isabel Fernández assenyala que s'havia qualificat el músic com a «senyor de Jaén» sense dir el seu nom, generant confusió. • Es recorda que Pep Ventura va néixer a Alcalá la Real (Jaén) per motius familiars, però era de família empordanesa i va ser clau per al canvi de la tenora. Trobades Sardanistes i la Vida als Càmpings • Es repassa la recent trobada de germanor a Viladecans amb una gran participació de la gent gran, on es van ballar sardanes i altres estils musicals. • S'escolta una selecció de sardanes d'un CD especial dedicat al Càmping Botànic Bonavista pel seu 45è aniversari. • Es destaca la relació entre el món del càmping i la sardana, simbolitzant valors de germanor i contacte amb la natura. Homenatge a Frederic Mompou i la seva Música • Es parla de l'edifici Frederic Mompou de Castelldefels on es fan activitats sardanistes, explicant l'origen del nom del compositor barceloní. • S'emet la famosa Sinfonia Azul, utilitzada com a sintonia històrica de la Cadena SER. Agenda Sardanista i Perspectives de Futur • S'anuncia l'agenda sardanista per als pròxims dies a localitats com Vilafranca del Penedès, Barcelona, Esplugues de Llobregat i Gavà. • Es reflexiona sobre la dificultat d'incorporar el jovent a les ballades i el paper de la gent gran, que sovint ha de cuidar els nets o utilitzar tutorials d'internet. "La sardana és germanor, és trobar-se i compartir moments a l'aire lliure." — Reflexió del programa

  • 1h

    Temps de Sardana del 31/1/2016 — Temps de Sardana: Tradició, Cultura i Diversitat

    Introducció al món sardanista Aquest episodi de Temps de Sardana aborda la importància de mantenir vives les tradicions catalanes i difondre la cultura musical a través de Ràdio Castelldefels. Es parla de la necessitat de trobar relleu generacional per a les entitats i s'anuncien diverses trobades i ballades de sardanes per la comarca. • Importància del relleu generacional en les associacions sardanistes • Difusió d'activitats i tallers per apropar el ball als més joves • Promoció cultural a través de la ràdio de proximitat "La sardana és un baile que pueden hacerlo todo el mundo. Unirse, agarrarse de la mano y bailar." — Conxita Benjumea La importància de les entitats locals Es destaca la labor de l'Associació Sardanista de Castelldefels com a entitat de referència al municipi. Malgrat les dificultats per atreure jovent en una ciutat tan cosmopolita i diversa, la lluita per mantenir la tradició continua amb entusiasme. Diàleg intercultural i tradicions La presència de Conxita Benjumea, vicepresidenta de la Casa d'Andalusia de Castelldefels, obre un debat enriquidor sobre la integració cultural i la convivència entre diferents tradicions regionals. • Visió compartida sobre la música com a element unificador • Diversitat cultural com a riquesa dels municipis • Projectes conjunts per apropar el folklore andalús i el català Poesia i sentiment d'identitat Durant el programa es reciten poemes propis que reflecteixen l'amor tant per la terra d'origen (Sevilla) com per la terra d'acollida (Catalunya), posant de manifest el pont cultural existent entre ambdues comunitats.

  • 1h

    Temps de Sardana del 31/1/2016 — Temps de Sardana: Tradició i Diversitat Cultural

    Introducció al Món de la Sardana El programa Temps de Sardana, emès des de l'estudi situat al carrer Bisbe Urquinaona i sota el paraigua de Ràdio Castelldefels (al dial 98.0 FM), ens apropa setmanalment a la cultura tradicional catalana. En aquesta emissió, conduïda pel Centre Sardanista de Castelldefels, es repassen les principals activitats sardanistes del territori. Activitats i Trobades Sardanistes • S'anuncia una important trobada a Viladecans amb ballades, dinar de germanor i concert a càrrec de la cobla Ciutat de Terrassa. • Es recorda la llarga trajectòria de l'associació sardanista local, fundada fa molts anys, i es destaca la necessitat de trobar relleu generacional. • Es llisten altres ballades a poblacions veïnes com Barcelona (Can Fabra), Cornellà i Sant Just Desvern. "La sardana és un baile que pueden hacerlo todo el mundo. Unirse, agarrarse de la mano y bailar." — Conchita Benjumea Diàleg Intercultural amb la Casa d'Andalusia La Música com a Element d'Unió En la segona part del programa s'incorpora com a convidada especial Conchita Benjumea, vicepresidenta de la Casa d'Andalusia de Castelldefels. • Es reflexiona sobre la importància de la diversitat cultural i la integració social a través de la música. • Es posa en valor el respecte mutu entre les tradicions catalanes i les d'altres regions de l'Estat. • Conchita recita un emocionat poema propi que simbolitza el vincle profund entre Andalusia i Catalunya. Orígens i Futur de la Dansa • S'ofereixen apunts històrics sobre l'origen incert de la sardana i la seva relació amb figures populars i de la migració. • Es destaca la importància del Dia Universal de la Sardana en la recuperació de la cultura catalana durant el segle XX.

  • 57'

    Temps de Sardana del 31/1/2016 — Temps de Sardana a Ràdio Castelldefels: Cultura i Tradició

    La importància de la sardana Història i tradició local L'emissió radiofònica ofereix un espai dedicat a la difusió de la cultura catalana i la música tradicional al municipi de Castelldefels. Es recorda que l'associació sardanista local és una de les entitats més antigues de la ciutat, defensant la vigència de la dansa malgrat els reptes de relleu generacional. Activitats i trobades sardanistes S'anuncien diverses ballades i trobades comarcals per fomentar la participació ciutadana, incloent dinars de germanor i concerts. La diversitat cultural i la integració Diàleg intercultural La presència de la vicepresidenta de la Casa d'Andalusia de Castelldefels aporta una perspectiva enriquidora sobre la mescla de tradicions. Es destaca com la música esdevé un pont d'unió entre diferents comunitats i orígens culturals. "L'origen de la sardana potser és molt antic, però el que importa és com uneix a les persones a través de la música." Poesia i sentiment S'intercalen recitacions poètiques pròpies que reflecteixen l'amor per Andalusia i l'acollida rebuda a Catalunya, simbolitzant el vincle entre ambdues terres.

  • 1h

    Temps de Sardana del 24/1/2016 — La vida i obra del mestre Josep Maria Terrides

    Biografia del Mestre Josep Maria Terrides Aquest episodi de Temps de Sardana repassa la trajectòria vital i musical del compositor Josep Maria Terrides i Zibarri, nascut a Sant Pol de Mar el 1903. Des de ben jove va mostrar un gran talent musical, començant a estudiar solfeig i violí amb mestres destacats de la zona costanera catalana. Primers Anys i Èxit Juvenil Als 14 anys va compondre el seu primer xotis, titulat L'infantil Sant Polenc. Als 15 anys va treballar com a pianista de cinema mut a Pineda i Malgrat de Mar. El 1923 va fundar la cobla-orquestra La Llevantina abans de complir els 20 anys. "El mestre Terrides portava la música a l'interior i els desenganys amorosos li van servir de meravella per crear obres fantàstiques." Relacions i Inspiració Musical La vida sentimental del compositor va marcar profundament la seva obra sardanista, amb creacions dedicades als seus diferents amors de joventut. Més endavant, l'amistat amb figures com Amadeu Vives el va introduir en el món del teatre líric i les operetes, estrenant obres a Barcelona. El Pas Doble Islas Canarias Durant els anys 30 va continuar la seva activitat musical col·laborant amb formacions com els Fatxendes de Sabadell. L'any 1935 va compondre el seu major èxit internacional, el pas doble Islas Canarias, amb lletra de Joan Picot, una obra que va traspassar fronteres i va ser interpretada arreu del món malgrat que ell mai havia visitat les illes. Anys Finals i Llegat Després de superar el període de la Guerra Civil espanyola conduint ambulàncies, el mestre es va instal·lar a Madrid durant els anys 60, on va compondre sarsueles i música lleugera tot i continuar enviant sardanes cap a Catalunya. Va morir a l'edat de 89 anys l'any 1992, deixant un llegat de 111 sardanes i un reconegut paper en la cultura catalana.

  • 1h

    Temps de Sardana del 24/1/2016 — La vida i obra del mestre Josep Maria Terridas

    Introducció a la figura del mestre En aquest episodi del programa Temps de Sardana, emès a Ràdio Castelldefels, s'analitza a fons la biografia i el llegat musical del compositor Josep Maria Terridas i Zibarri. Nascut a Sant Pol de Mar el 1903. Fill d'un mestre d'obra i una brodadora. Mostrà un talent musical precoç des de la seva joventut. "Un músic molt important per la sardana que segur que hem escoltat moltes sardanes d'ell sense saber qui és el compositor." Trajectòria musical i primeres obres Formació i joventut El jove Terridas va iniciar els seus estudis de solfeig a Sant Pol de Mar i posteriorment a Calella i Barcelona. Amb només 14 anys va compondre el seu primer xotis per a piano titulat L'infantil santpolenc. Als 15 anys va exercir com a pianista de cinema mut a Pineda i Malgrat de Mar. El 1923 va fundar la cobla-orquestra La Llevantina. Va compondre la seva primera sardana destacada, Solitud, amb només 19 anys. Amistats i influències Durant els seus estius a Sant Pol de Mar, va conèixer el mestre Amadeu Vives, qui va despertar en ell una gran vocació pel teatre líric i les operetes, com ara La princesa Maranta. Les passions amoroses i les sardanes dedicades La vida sentimental del compositor va marcar profundament la seva obra musical. Cada sardana solia portar una història personal al darrere. Ola Peirot: Després de vuit anys de festeig i una ruptura dolorosa, va compondre la sardana Desengany. Roseta Llombart: El seu gran amor, a qui va dedicar obres mestres com Melangia i Lluny d'ella. L'èxit internacional i la maduresa El fenomen d'Islas Canarias Durant els anys trenta, Terridas va col·laborar amb cobles com Els Fatxendes de Sabadell. El 1935 va compondre el pasdoble Islas Canarias, amb lletra de Joan Picot, sense haver trepitjat mai l'arxipèlag. Es va convertir en el seu èxit més internacional. Interpretat per figures com Alfredo Kraus. Va ser popular en ambdós bàndols durant la Guerra Civil. Període de guerra i postguerra Durant la Guerra Civil espanyola, el mestre va evitar el front conduint ambulàncies. Posteriorment, es va casar amb Blanca Gómez de Silva i va traslladar-se a Madrid als anys seixanta, on va compondre sarsueles i música per a cinema. Va compondre 111 sardanes al llarg de la seva vida. El 1948 va crear La mel als llavis, incloent-hi compassos de La Santa Espina desafiant la dictadura franquista. Va morir el 1992 a la ripeja dels 89 anys, i les seves cendres descansen a la Roca Grossa.

  • 58'

    Temps de Sardana del 17/1/2016 — La sardana, un ball cultural i de grup

    Introducció a la sardana i la seva difusió El programa Temps de Sardana, emès a través de Ràdio Castelldefels en el dial 98.0 FM, dedica l'espai a parlar sobre aquesta dansa tradicional catalana. Josep Maria, llocutor del programa, rep la col·laboradora habitual Isabel Fernández i la seva amiga Carme Ferreres, resident a Eivissa, qui comparteix la seva visió sobre la cultura i les danses regionals. Característiques de la sardana La Carme destaca aspectes molt positius de la sardana en comparació amb altres balls regionals: • Es tracta d'un ball en grup on no cal portar parets prèvia. • Permet una fàcil integració de qualsevol persona, ja que només cal agafar-se de les mans. • No hi ha rebuig; al contrari, es rep amb hospitalitat a qualsevol nou participant. "La sardana m'ha semblat molt atractiva perquè és un ball que es fa en grup i no necessites que et tregui ningú a ballar." Foment de la sardana i la seva història Es parla de la importància de no perdre les tradicions i de com la junta de l'associació local treballa activament per mantenir viva la cultura sardanista al municipi de Castelldefels, organitzant ballades a la Plaça de l'Església gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Castelldefels. Instruments i estructura musical Durant la conversa s'analitzen els elements musicals que formen part d'una cobla: • El flabiol i el tamborí marquen l'inici. • La tenora és l'instrument de vent principal que dóna l'sonoritat característica. • S'explica la diferència entre els passos curts i els passos llargs durant l'execució d'una sardana.

  • 58'

    Temps de Sardana del 17/1/2016 — Temps de Sardana: Descobrint la sardana amb Carme Ferreres

    Introducció al programa En aquest episodi del programa Temps de Sardana, emès des de Ràdio Castelldefels al 98.0 FM, comptem amb la col·laboració habitual de la Isabel Fernández i la convidada especial Carme Ferreres, una amiga resident a Eivissa que s'endinsa en el món de la sardana durant la seva estada a Castelldefels. Carme Ferreres i la seva visió de la sardana • Carme destaca que la sardana és un ball de grup inclusiu, a diferència d'altres danses regionals. • No es necessita parella prèvia per participar-hi, la qual cosa facilita que qualsevol persona pugui entrar a la rotllana. • Es valora positivament com a exercici físic saludable i com a element cultural clau de Catalunya. "La sardana m'ha semblat molt atractiva perquè és un baile que es fa en grup i no necessites portar parella." La Junta i el foment cultural El programa repassa la importància de la tasca de l'Associació Sardanista per evitar que la tradició es perdi al municipi del Baix Llobregat. Es recorda l'activitat que es realitza al centre Frederic Montpou i les ballades d'estiu a la Plaça de l'Església gràcies a la subvenció de l'Ajuntament de Castelldefels. Instruments i indumentària Els instruments de la cobla Es detallen els components musicals que formen una cobla tradicional: • La tenora, un instrument de vent-fusta que aporta el so característic i expressiu. • El flabiol i el tamborí, encarregats de marcar l'inici. • Un total d'11 músics que integren la formació bàsica. Vestimenta i colles • Es discuteixen les diferències entre la indumentària quotidiana dels balladors i la roba d'exhibició de les colles. • L'ús tradicional de les espardenyes de vetes en moltes actuacions. Passos i estructura de la sardana S'explica de manera pràctica com s'estructura musicalment una sardana: • Diferència entre els passos de curt i de llarg. • Com es compten els compassos i el paper de la nova sardanista i compositora Marta Terridas i Hortet amb la seva obra dedicada.

  • 1h

    Temps de Sardana del 7/1/2016 — El Temps de Sardana: Música i Tradició a Ràdio Castelldefels

    Benvinguda i Presentació El programa Temps de Sardana, emès a Ràdio Castelldefels, compta en aquesta ocasió amb una excel·lent companyia formada per quatre col·laboradores: la Isabel Fernández, l'Elisabet Villar, la Rosi Martínez i la Teresa Suárez. Iniciatives Solidàries i Animals Durant la primera part de l'espai, es tracta un tema de gran importància per a aquestes dates: • La tinença responsable d'animals de companyia • El perill de regalar animals com si fossin ninots i el posterior abandonament • La campanya impulsada per l'Ajuntament de Castelldefels per a l'esterilització "Són seré vius i no peluches de juguete. Necesitan cuidados y ser atendidos como uno más de la familia." Les Activitats i Tallers de Sardanes On aprendre a ballar El conductor del programa, Josep Maria, repassa els llocs i horaris on es pot practicar la dansa tradicional: • Centre Frederic Montpou: Els divendres a les 11:30 h • Torre Lluc (Gavà): Els dimecres a les 18:00 h • Centre de la Gent Gran d'Albarrosa (Viladecans): Els divendres a les 17:15 h Multilingüisme a l'emissora L'Elisabet Villar realitza traduccions periòdiques al francès, italià i anglès per integrar tota la comunitat resident que vol gaudir de la cultura local. Reflexions i Cloenda La Teresa Suárez comparteix la seva experiència personal amb la música, la seva afició recent a la sardana i la seva vinculació amb el cor parroquial de la ciutat. • S'emfatitza que la sardana és considerada la dança més demòcrata del món • Es recorda la freqüència de l'emissora local: 98.0 FM • El programa finalitza amb notes musicals i una interpretació coral a càrrec del presentador