Un guiño a la vida del 13/2/2019 — La relació amb Déu, la por i el perdó
Inici de la conversa sobre el conflicte que genera la paraula Déu, el rebuig inicial i la necessitat d'observar les creences inconscients sense judici.
Es discuteix com treballar amb el perdó des del present, la memòria col·lectiva i el mecanisme inconscient d'autoculpa com a protecció.
Reflexió sobre les motivacions darrere de les nostres accions, la reciprocitat en les relacions i el temor profund a Déu.
Anàlisi dels pensaments com a ocells o mariposes, la importància de sanar el passat des de l'ara i la inexistència del fracàs.
Presentació de pròxims tallers sobre la relació amb Déu, la importància de l'entrega total i com el silenci ens porta a la pau.
Explorant el concepte de Déu
En aquest episodi del podcast Un guiño a la vida, la presentadora Cristina conversa amb la convidada Astrid Bennett per reflexionar profundament sobre la nostra relació amb Déu, un concepte sovint envoltat de tabús i ferides del passat.
El rebuig i la transformació de les paraules
Al llarg de la conversa s'analitza per què la paraula Déu sol generar rebuig o incomoditat a moltes persones:
- Al principi, sovint es substitueix per termes més abstractes com > Univers o amor incondicional.
- Existeix una memòria col·lectiva i ancestral associada al càstig, al pecat i a la culpa.
- Observar sense jutjar allò que ens remou és clau per començar a sanar aquestes creences limitants.
El camí del perdó en el present
El paper del passat en el moment actual
Un dels eixos centrals és la pràctica del perdó tal com s'entén des de la visió d'Un Curso de Milagros:
- No es pot perdonar el passat, perquè el passat es manifesta directament en el nostre present.
- Perdonar en el present significa portar a la consciència allò que ens afecta i mirar-ho amb l'inocència d'un nen.
- Sovint ens autojuquem o ens autoculpem com a un mecanisme de protecció inconscient davant de la por al judici extern.
"El perdó està en el presente. No puedes perdonar el pasado."
Confronteu les pors i el concepte de fracàs
La importància del silenci i l'escolta
Cap al final de l'espai, s'aborda la importància de parar i connectar amb la nostra veu interior:
- El concepte de fracàs és qüestionat com una il·lusió pròpia de la dualitat.
- L'entrega total i la pràctica de l'honestedat profunda permeten alliberar-nos de l'esclavitud de les nostres pròpies emocions negatives.
- La connexió amb el silenci esdevé l'eina fonamental per trobar la pau interior.