Un tastet d'història
Un tastet d'història
Programa

Un tastet d'història

·46 episodis
RSS

episodis

37-46 de 46
  • 1h

    Un tastet d'història del 10/4/2012 — Un tastet d'història: L'avortament i The Beatles

    Introducció a l'episodi Aquest episodi del programa Un tastet d'història aborda dos temes d'enorme transcendència social i cultural: d'una banda, l'evolució de la legislació sobre l'avortament a Espanya, i de l'altra, la trajectòria i la dissolució del mític grup The Beatles. L'evolució legislativa de l'avortament a Espanya Els precedents i la Segona República • Durant el franquisme, la pràctica de l'avortament estava totalment prohibida i penada per la llei. • El primer precedent històric de despenalització a Espanya va tenir lloc durant la Segona República, sota el ministeri de la catalana Frederica Montseny l'any 1933. • La clandestinitat va provocar greus problemes de salut pública i la mort de centenars de dones, afectant principalment les classes amb menys recursos. La Llei orgànica de 1985 • Aprovada sota el govern de Felipe González, va suposar un punt d'inflexió en despenalitzar l'avortament sota tres supòsits: - Supòsit terapèutic (risc greu per a la salut física o psíquica de la mare). - Supòsit criminològic (casos de violació). - Supòsit eugenèsic (malformacions o tarades en el fetus). "Per primer cop en la història d'Espanya... es va despenalitzar l'avortament induït en tres supòsits." La Llei orgànica de 2010 • Promulgada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va introduir el sistema de plazos. • Es va permetre la interrupció lliure de l'embaràs durant les primeres 14 setmanes. • Un dels punts més polèmics va ser la possibilitat que les joves de 16 i 17 anys poguessin avortar sense el consentiment patern obligatori en determinats casos. The Beatles: Història i dissolució Els inicis a Liverpool i Hamburg • El grup es va formar a Liverpool a finals de la dècada dels 50, inicialment sota el nom de The Quarrymen. • La formació definitiva va quedar integrada per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. • Les actuacions a Hamburg van servir com a etapa clau de maduració musical per a la banda. L'època daurada i la fi de les gires • El fenomen conegut com a Beatlemania va sacsejar el Regne Unit i els Estats Units a partir de 1963 i 1964. • L'any 1965 el grup va decidir posar punt i final a les seves gires per centrar-se en la innovació a l'estudi. • Discos com Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band van marcar un abans i un després en la història de la música pop i la psicodèlia. La separació oficial • Després d'anys de tensions internes i problemes derivats de la gestió de la companyia Apple Corps, el grup es va dissoldre oficialment el 10 d'abril de 1970. • Cadascun dels integrants va iniciar llavors reeixides carreres en solitari, deixant un llegat immortal en la música del segle XX.

  • 1h

    Un tastet d'història del 27/3/2012 — Orígens de la Guàrdia Civil i la història d'Alaska

    Orígens i evolució de la Guàrdia Civil El programa s'inicia analitzant el naixement i la trajectòria de la Guàrdia Civil, un cos fundat oficialment el 1844 sota el lideratge del segon duque d'Aumada. • Creació i filosofia: El cos va ser concebut buscant l'excel·lència per sobre de la quantitat, amb l'objectiu de protegir de manera eficaç les persones i les propietats. • Estructura i normativa: Es va regir per textos clau com la Cartilla de la Guàrdia Civil, que establia codis deontològics on l'honor és la principal divisa del Guàrdia Civil. • Fets històrics: S'aborda la seva participació en conflictes com la Guerra Civil, la seva evolució durant la dictadura i moments crítics com el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. "Serviran més i oferiran més garanties d'ordre 5.000 homes bons que 15.000 no dolents" La compravenda d'Alaska En la segona part, l'espai se centra en la història d'Alaska i el seu traspàs geopolític al segle XIX. Els precedents russos i internacionals • Exploració: Els russos van ser els primers a establir colònies permanents, dedicades principalment a la caça de nútries. • ** interessos estrangers**: Espanya i la Gran Bretanya també van tenir aspiracions sobre la zona a causa dels drets d'exploració i la posició estratègica. La compra per part dels Estats Units • Acord econòmic: El 1867, el secretari d'Estat William Seward va tancar la compra del territori per 7,2 milions de dòlars. • Desenvolupament posterior: Després de resistències inicials de l'opinió pública, la descoberta d'or i l'explotació de jaciments petrolífers van transformar completament l'economia de la regió fins a convertir-la en l'estat número 49 dels Estats Units.

  • 51'

    Un tastet d'història del 13/3/2012 — Tractat d'Alcasobas i la Taula Periòdica

    Introducció històrica i científica El Tractat d'Alcasobas El programa comença analitzant el Tractat d'Alcasobas, signat el 4 de setembre de l'any 1479, un acord clau que va configurar un nou escenari geopolític al sud d'Europa a finals del segle XV. • Fi de les hostilitats: Va posar punt final a la guerra de successió castellana entre els Reis Catòlics i Alfons V de Portugal. • Repartiment de l'Atlàntic: Portugal va mantenir el control sobre les seves possessions a Guinea, Madeira, les Açores i Cap Verd, mentre que a Castella se li va reconèixer la sovirania exclusiva sobre les Illes Canàries. • Terceries de Moura: Acords paral·lels que van resoldre la qüestió dinàstica amb la renúncia de Joana de Castella. "Un tractat que, sens dubte, va configurar un nou escenari geopolític al sud d'Europa a finals del segle XV." Evolució fins al Tractat de Tordesilles S'explica com aquest pacte va marcar les relacions luso-castellanes i com va influir anys més tard en les disputes territorials arran del descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom, desembocant finalment en el tractat de Tordesilles l'any 1494. La Taula Periòdica dels Elements Els orígens de la classificació química En la segona part del programa, s'aborda la presentació de la primera taula periòdica per part del químic rus Dimitri Mendeléiev el 6 de març de l'any 1869. • Classificació sistemàtica: Organitza els elements químics segons les seves propietats i característiques. • Pes atòmic: Es destaca la importància de les aportacions prèvies de John Dalton i Antoine Lavoisier. • Predicció d'elements: El gran mèrit de Mendeléiev va ser deixar caselles buides i pronosticar l'existència de futurs elements com el gal·li o el germani. Consolidació científica S'examina com la taula va evolucionar amb la integració dels gasos nobles i com les aportacions posteriors de la mecànica quàntica i el nombre atòmic van perfeccionar el model fins a l'actualitat.

  • 59'

    Un tastet d'història del 27/2/2012 — Un tastet d'història: Andalusia i Egipte

    L'andalusisme contemporani Orígens i primers passos El moviment regionalista i nacionalista a Andalusia va sorgir a la darrera part del segle XIX, com una reacció davant el centralisme imposat pel sistema liberal de Cánovas del Castillo, unit a corrents romàntics i federalistes. • Un dels primers precedents es troba a 1835 amb la formació de juntes com la Junta Suprema d'Andújar. • Durant la Primera República, Andalusia va desenvolupar un fort moviment federalista i cantonalista, destacant la Constitución de Antequera de 1883. • Intellectuals com Antonio Machado Núñez i Antonio Machado Álvarez van impulsar el regionalisme cultural andalús. El segle XX i la transició "L'ideal andaluz de Blas Infante l'any 1915 va reivindicar la personalitat única d'Andalusia." Amb l'arribada de la Segona República es van iniciar intents fallits de redactar un Estatut d'Autonomia, procés que va quedar totalment trencat per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i l'afusellament de Blas Infante. • Després de la dictadura franquista, l'4 de desembre de 1977 un milió i mig de persones van sortir al carrer demanant l'autonomia. • Finalment, el referèndum del 28 de febrer de 1980 va consolidar l'accés a l'autonomia d'Andalusia. La història colonial d'Egipte Del domini otomà al colonialisme europeu La història d'Egipte durant els darrers segles ha estat marcada per la constant presència d'interessos estrangers i potències colonials. • L'any 1517, el Caire va passar a formar part de l'Imperi Otomà sota el domini dels mamelucs i els visirs. • Napoleó Bonaparte va conquerir Egipte el 1798, obrint la porta a una forta influència de França i la Gran Bretanya. • Mehmet Ali va modernitzar l'economia i l'agricultura, introduint cultius com el cotó i iniciant la industrialització del país. El Canal de Suez i la independència "El Regne Unit es va fer amb la majoria de l'accionariat de la companyia del canal l'any 1874." La construcció del Canal de Suez, inaugurat el 1869 sota la direcció de Ferdinand de Lesseps, va intensificar les tensions geopolítiques entre francesos i britànics. • El 1882, després de sufocar la revolta del coronel Ahmed Orabi, el Regne Unit va ocupar militarment Egipte. • Egipte va assolir finalment la independència l'any 1922 sota el regnat de Fuat I, tot i que la presència militar britànica al voltant del canal va persistir.

  • 57'

    Un tastet d'història del 21/2/2012 — La Florida espanyola i el Manifest Comunista

    Introducció al programa Un viatge pel passat El programa Un tastet d'història, emès a Ràdio Castelldefels, ens porta en aquesta edició del 21 de febrer de 2012 a analitzar dos esdeveniments cabdals de la història mundial: el passat espanyol de la Florida i la publicació del Manifest Comunista. • Sota la direcció de Carlos de Frutos i amb el suport tècnic de José Ramón J. Díaz, s'examina amb profunditat la repercussió d'aquests fets. • Aquest resum recull els aspectes clau tractats durant l'emissora municipal. La història de la Florida espanyola Descobriment i primeres expedicions La península de la Florida va ser descoberta oficialment per Juan Ponce de León l'any 1513, tot i que hi ha indicis que expedicions anteriors ja havien trepitjat el territori. • Ponce de León buscava la mítica font de l'eterna joventut. • Nombrosos expedicionaris com Hernández de Córdoba, Grijalva i Álvarez de Pineda van demostrar la continentalitat del territori. • El papa Lleó X va erigir la diòcesi de Santiago de la Florida el 1520. "La Florida abastava els actuals estats de la mateixa Florida, Geòrgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Tennessee, Alabama i Mississippi." Colonització, conflictes i cessió La colonització definitiva va venir de la mà de Pedro Menéndez de Avilés amb la fundació de Sant Agustí el 1565 per frenar la presència d'hugonots francesos. • Durant els segles XVII i XVIII, el territori va patir continus atacs de pirates anglesos i la pressió de les colònies veïnes. • Per mitjà del Tractat de París de 1763, Espanya va cedir la Florida a Anglaterra a canvi de la devolució de l'Havana i Manila. • Espanya va recuperar el territori durant la Guerra de la Independència dels Estats Units gràcies a Bernardo de Gálvez. • Finalment, pel Tractat Transcontinental de 1819, Espanya va vendre definitivament el territori als Estats Units per cinc milions de dòlars. El Manifest Comunista de Marx i Engels Orígens i publicació Coincidint amb el 164è aniversari de la seva publicació el 21 de febrer de 1848, el programa analitza l'obra cabdal de Karl Marx i Friedrich Engels encarregada per la Lliga dels Comunistes. • L'obra descriu com la història de la societat humana és la història de la lluita de classes. • S'hi defineixen clarament els papers antagonistes de la burgesia i el proletariat. Capítols i tendències del socialisme El manifest analitza críticament les diferents corrents socialistes de l'època abans d'apostar per la revolució proletària. • Socialisme reaccionari: Inclou el socialisme feudal i el petit-burgès, que pretenen retornar a estadis passats. • Socialisme conservador o burgès: Intenta mitigar les injustícies per preservar l'ordre social establert. • Socialisme i comunisme crític-utòpic: Doctrines de les primeres etapes del proletariat amb models de societat ideals però poc pràctics. "Proletaris de tots els països, uniu-vos!" Conclusió del manifest En el seu quart i últim capítol, el text estableix la necessitat que els comunistes donin suport als moviments revolucionaris i declaren obertament que els seus objectius només s'assoleixen derrocant per la violència tot l'ordre social existent.

  • 54'

    Un tastet d'història del 7/2/2012 — Un tastet d'història: Amadeu I i la pena de mort

    La figura d'Amadeu I de Saboia Orígens i arribada al tron • Amadeu I de Saboia, fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel II i tataranet de Carles III, va ser escollit per les Corts Constituents l'any 1870. • Va arribar a Espanya en un context marcat per la revolució La Gloriosa i la necessitat d'estabilització política. • > "Elegido Rey de los Españoles, el señor Duque de Aosta." Oposició i abdicació • El seu principal valador, el general Joan Prim, va ser assassinat poc abans de la seva arribada, deixant el monarca sense un suport sòlid. • Va patir el rebuig sistemàtic de carlistes, republicans, l'aristocràcia borbònica i l'Església. • L'11 de febrer del 1873, superat per la situació i per una intensa inestabilitat, va presentar la seva abdicació i va retornar a Itàlia. La pena de mort als Estats Units Marc jurídic i aplicació • Els Estats Units mantenen la pena capital sota diferents jurisdiccions: estatal, federal i militar. • La majoria d'estats inclouen la pena de mort als seus codis penals, tot i que alguns l'han abolida recentment. Delictes federals i mètodes • Els delictes federals, com la traïció a la pàtria o l'espionatge, permeten l'aplicació de la pena de mort independentment de la legislació estatal. • La injecció letal s'ha consolidat com el mètode més habitual d'execució enfront de pràctiques en desús com l'afusellament.

  • 59'

    Un tastet d'història del 31/1/2012 — La història de Renfe i el conflicte txetxè

    La història de Renfe i la xarxa ferroviària Orígens i creació • La creació de Renfe l'any 1941 va marcar una fita fonamental en la història del transport a Espanya. • El nou ens estatal va unificar les principals companyies privades d'ample ibèric després de la Guerra Civil Espanyola. • La xarxa presentava greus deficiències i un parc mòbil molt envellit a causa del conflicte bèl·lic. "La Fundació de Renfe es va produir en el context posterior a la Guerra Civil Espanyola" Modernització i plans d'actuació • El Plan Guadalhorce de 1949 va suposar una injecció econòmica vital per renovar vies i material. • Durant els anys cinquanta i seixanta es van introduir millores com els serveis Talgo i la tracció dièsel. • L'informe del Banc Mundial de 1962 va recomanar centrar esforços en la xarxa existent. La Primera Guerra Txetxena Esclat i antecedents • El 31 de gener de 1995 les tropes russes van prendre Grozni en un dels punts culminants del conflicte. • La desintegració de la Unió Soviètica va propulsar les ànsies independentistes a la regió. • El líder Jokar Dudayev va proclamar unilateralment la independència de Txetxènia. Desenvolupament de la guerra • L'exèrcit rus va subestimar la capacitat tàctica dels guerrillers locals en terreny muntanyós. • El conflicte va deixar milers de morts i una profunda crisi política per al govern de Borís Ieltsin. • L'any 1996 es va signar un alto el foc que va aturar temporalment les hostilitats.

  • 59'

    Un tastet d'història del 24/1/2012 — Història d'Espanya i Amèrica: Olivares i el Perú

    Introducció històrica El programa d'avui s'endinsa en dos moments clau del passat: la caiguda del poderós Conde Duque d'Olivares durant el segle XVII i el llarg i complex procés de la independència del Perú al segle XIX. El govern i la caiguda del Conde Duque d'Olivares Gaspar de Guzmán i Pimentel, conegut com a Conde Duque d'Olivares, va ser el privat i conseller en cap del rei Felip IV des de l'any 1621. • Ascens al poder: Gràcies a una cuidada xarxa d'influències familiars i al seu paper a la cort, va aconseguir desplaçar les anteriors faccions i convertir-se en l'home més influent de la monarquia. • Reformes internes: Va intentar modernitzar l'administració mitjançant noves juntes i va impulsar mesures econòmiques de tall mercantilista que van xocar amb la realitat financera de l'època. • La Unió d'Armes: Un projecte centralitzador que pretenia repartir les càrregues militars i econòmiques entre tots els regnes, provocant fortes tensions territorials. "Des de este momento, Perú es libre e independiente por la voluntad general de los pueblos y por la justicia de su causa que Dios defiende." La independència del Perú La segona part del programa analitza el procés d'emancipació del Perú respecte a la monarquia espanyola, culminat al segle XIX. • Precedents i rebel·lions: Des de les revoltes indígenes liderades per figures històriques fins a la influència de les idees de la Il·lustració. • El paper de San Martín i Bolívar: La intervenció de l'expedició llibertadora encapçalada per José de Sant Martín i la posterior culminació militar sota el comandament de Simón Bolívar. • Consolidació republicana: La proclamació de la independència a Lima l'any 1821 i la posterior caiguda definitiva de l'exèrcit realista. Conclusions Ambdós episodis reflecteixen les transformacions estructurals, les crisis econòmiques i les lluites pel poder que van marcar profundament el destí tant de la monarquia hispànica com dels territoris d'ultramar.

  • 55'

    Un tastet d'història del 17/1/2012 — Un tastet d'història: De la mili al Tractat de Versalles

    La fi de la mili i el seu llegat social El programa comença analitzant el final del servei militar obligatori a Espanya, recordant l'impacte que va tenir durant dècades en les famílies i la societat de l'època. Impacte socioeconòmic: La marxa dels joves suposava una notable disminució dels ingressos familiars, especialment en l'Espanya rural i de postguerra. Funció formadora: Per a molts, la mili va ser una oportunitat per aprendre a llegir i escriure, treure's el carnet de conduir o adquirir oficis tècnics. "El servei militar va ser molt positiu i va ensenyar moltes coses a molta gent durant molts anys." Orígens de les lleves i quintes S'examina l'evolució històrica dels sistemes de reemplaçament militar a Europa i Espanya, des dels exèrcits professionals de l'Edat Moderna fins a la instauració del servei militar universal al segle XIX basat en el model prussià. Les conseqüències del Tractat de Versalles La segona part de l'episodi se centra en el Tractat de Versalles de 1919 i el seu paper com a punt final teòric de la Primera Guerra Mundial. Condicions draconianes: Alemanya va patir pèrdues territorials, desmilitarització i dures sancions econòmiques que van enfonsar el país. Reconfiguració d'Europa: Van sorgir nous estats i es van redibuixar les fronteres continentals. "El tractat de Versalles va ser un tractat bastant malparit des del primer moment." El camí cap a un nou conflicte El sentiment de revenja i la crisi econòmica derivades del tractat van crear el polvorí sociopolític que, anys més tarde, facilitaria l'ascens del totalitarisme i l'inici de la Segona Guerra Mundial.

  • 28'

    Un tastet d'història del 20/1/2010 — La Revolució Islàmica i l'Iran de Khomeini

    La Revolució Islàmica a l'Iran El present episodi aborda un dels esdeveniments geopolítics més determinants del segle XX: la caiguda del règim imperial i el sorgiment de la república islàmica senhada pel lideratge de Ruhollah Khomeini. Els Orígens i el Context Històric • El 20 de gener de 1981 va marcar la fi de la famosa crisi dels ostatges a l'Iran, quan van ser alliberats els darrers ciutadans nord-americans retinguts durant 444 dies. • La figura central d'aquest procés va ser l'Ayatollah Khomeini, clergue xiïta nascut l'any 1900 a Homein, descendent indirecte del profeta Mahoma. • El moviment revolucionari va aconseguir derrocar la monarquia del darrer xà de l'Iran, Mohammed Reza Pahlavi, l'any 1979. "En una societat musulmana, tota la legislació ha de basar-se en la xaria, la llei islàmica." — Khomeini Doctrina i Govern de la República Islàmica • La visió política de Khomeini defensava fermament que l'estat no havia de ser una monarquia, sinó una república islàmica guiada per autoritats religioses. • Es va implantar un sistema on el dirigent suprem exercia una autoritat absoluta sota l'estricte compliment de la xaria. • El règim va promoure una societat allunyada tant del bloc occidental com del soviètic, cercant l'autosuficiència i combatent l'elitisme econòmic. Conseqüències Internacionals i Llegat • La tensió amb els Estats Units i les ambicions territorials de Saddam Hussein van desembocar en la llarga guerra entre l'Iran i l'Iraq durant la dècada dels vuitanta. • La mort de Khomeini el 1989 va anar acompanyada d'una gran commoció popular i un fervor massiu durant els seus funerals a Teheran.