2000 - Àudios històrics

·17 episodis

RSS

episodis

1-12 de 17

31 de des. del 2000
3'
2000 - Àudios històrics del 31/12/2000 — Pla d'usos per a la restauració del Castell de Castelldefels
L'Ajuntament de Castelldefels ha iniciat un procés de col·laboració amb la Diputació de Barcelona per definir el futur del Castell de Castelldefels. Aquest projecte se centra en la restauració de l'edifici a partir d'un pla d'usos consensuat amb el teixit associatiu local. Eixos principals del projecte: Centre Cultural: Es preveu habilitar sales per a exposicions, conferències, xerrades i un taller dedicat a les arts plàstiques. Ús ciutadà: Els jardins es consolidaran com un espai d'esbarjo obert a tota la ciutadania, mantenint el seu paper com a punt de trobada per a esdeveniments ja consolidats. "El programa d'usos del castell ha estat consensuat per l'Ajuntament amb les entitats culturals i veïnals de la ciutat." Gestió i finançament: L'Ajuntament està treballant amb un equip tècnic per adequar la reforma arquitectònica a les necessitats funcionals. Actualment, el pressupost estimat per posar en marxa aquestes actuacions inicials ascendeix a 850 milions (en pessetes, segons les dades històriques del document), buscant integrar també una activitat de caire supramunicipal al recinte.
19 d’oct. del 2000
8'
2000 - Àudios històrics del 19/10/2000 — Debat polític sobre la participació ciutadana a Castelldefels
En aquest episodi de 2000 - Àudios històrics, emès per Ràdio Castelldefels, els representants dels diferents grups municipals analitzen l'estat de la participació ciutadana en la vida política local. Punts clau del debat: Instruments de participació: Es distingeix entre les mocions (que presenten els grups polítics) i les propostes o escrits de les entitats i ciutadans, establint que la via reglamentària impedeix que cada particular presenti mocions directament al ple. Augment de l'activitat: Tot i la percepció d'un increment en el volum de propostes, els participants coincideixen que això no es tradueix automàticament en una participació ciutadana més alta, sinó sovint en una dinàmica de protagonisme polític dels partits. La resposta institucional: S'assenyala com a millora la major recepció i resposta de l'Ajuntament a les demandes, un fet que, segons ERC, no passava en legislatures anteriors. "Seria bo que féssim un esforç major perquè la gent sabés que tant a nivell individual com col·lectiu hi ha unes formes de participació a l'ajuntament que convendria utilitzar més." El debat també explora la dificultat de canviar els hàbits democràtics i com és sovint més senzill mobilitzar la ciutadania davant la protesta que no pas davant la proposta constructiva.
1 de jul. del 2000
16'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Comiat històric de Ràdio Santa Maria de Castelldefels
Comiat de Ràdio Santa Maria de Castelldefels Aquest document recull l'emotiu programa de comiat de l'emissora, que fa un repàs a la trajectòria viscuda durant 14 mesos de dedicació al municipi de Castelldefels. Intervencions destacades i equips Durant la darrera emissió, es van destacar diversos rols fonamentals pel funcionament tècnic i radiofònic: Nuri Rosanes: responsable del control tècnic, clau en la logística i producció dels programes. Mari Carmen Rosanes: la jove locutora que va agrair l'oportunitat d'haver format part de l'equip. Carlos Roca: destaca tant per la seva faceta com a ràdiotècnic com per les seves intervencions davant del micròfon. Pepe Rodríguez Jr.: reconegut pel seu esforç i dedicació en l'àmbit tècnic. Reflexió del director El reverend pare Juan Suñé Soler, director de l'emissora, va tancar les emissions amb un missatge profund: "Nosotros al despedirnos lo hacemos con una llaga en el corazón. Hemos luchado, no nos arrepentimos. Hemos trabajado mucho, nos hemos sacrificado." L'emissora posa èmfasi en el fet que no es tracta d'un "fracàs", sinó d'una pausa necessària. L'objectiu és tornar en el futur amb una emissió renovada, més qualitat i una major connexió amb el teixit associatiu i els habitants de Castelldefels.
1 de jul. del 2000
6'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Cinema i medicina: entrevista a Solo Gente
En aquesta edició de 2000 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, fem un seguiment del Festival de Cinema de Medi Ambient. El certamen, tot i haver nascut a Castelldefels, se celebra actualment a la localitat veïna de Gavà amb una programació que abasta diversos llargmetratges d'àmbit social. La pel·lícula Solo Gente Durant el programa, entrevistem el director i metge de la pel·lícula argentina Solo Gente. Els punts clau tractats inclouen: La realitat hospitalària: La pel·lícula aborda les mancances dels hospitals públics a l'Argentina i les dificultats per rebre una atenció digna. La relació metge-pacient: L'obra explora la importància de conèixer l'ànima dels pacients més enllà dels coneixements teòrics i tècnics. Humanització de la medicina: Es destaca la necessitat d'acompanyar els pacients, especialment davant de malalties incurables. "No sempre es podrà curar, però sí que s'ha de saber atendre." Èxits i trajectòria El director comparteix el procés de realització, que va comportar quatre anys de treball, incloent l'elaboració del guió i la complicada tasca de finançament. La pel·lícula ha tingut un gran recorregut internacional: Premis rebuts a La Habana (millor actor, premi especial del jurat i menció especial). Venda de drets a la RAI a Trieste. Selecció en competició oficial al festival de Gavà, amb projeccions en sales com el cinema Maragall i Barna Sud.
1 de jul. del 2000
8'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Història i evolució del canvi d'hora oficial
Evolució històrica de l'hora local i oficial Abans de la unificació horària actual, cada municipi establia l'hora segons el seu propi rellotge solar o el del campanar de l'església. Aquesta falta de sincronització era habitual, i de vegades coexistien diferents referències horàries fins i tot dins d'una mateixa ciutat. La recerca de l'exactitud a Barcelona El 1883, l'Acadèmia de les Ciències va projectar un servei horari municipal per garantir l'exactitud. El rellotger Albert Ballester va intentar connectar rellotges mitjançant línies elèctriques des de la seu de la catedral. Finalment, l'any 1884, amb la construcció de l'observatori astronòmic a la torre de l'edifici de les Rambles (actual Teatre Poliorama), es va consolidar aquest servei. De l'hora local a l'hora oficial L'avenç tecnològic i les comunicacions van obligar a adoptar una hora unificada. El 1991, l'Estat espanyol va adoptar l'hora del meridià de Greenwich com a referència oficial. "A partir de l'1 de gener de 1991 feia que l'hora de Greenwich fos l'oficial de Barcelona." El canvi d'hora: origen i conseqüències La dualitat entre l'horari d'estiu i d'hivern té el seu origen en la Primera Guerra Mundial, com a mesura per estalviar carbó per a finalitats bèl·liques. Avui dia, la normativa europea regula aquests canvis per... Evitar obstacles en la lliure circulació de béns i serveis. Optimitzar el consum elèctric, suposant un estalvi significatiu en els llars. Garantir la coordinació en les comunicacions i el transport internacional. Finalment, el debat sobre el canvi d'horari continua vigent, confrontant els presumptes trastorns del son que provoca sobre la població amb els beneficis energètics i d'hàbits que alguns sectors defensen.
1 de jul. del 2000
7'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Sorteig d'habitatge públic a Castelldefels
Sorteig d'Habitatge a la Riera dels Canyars El reportatge tracta sobre el sorteig públic realitzat a la sala Margarida Xirgu per a l'adjudicació d'habitatges a la zona de la Riera dels Canyars. Aquesta iniciativa, impulsada per l'Ajuntament de Castelldefels a través de l'empresa municipal Castelldefels Projeccions, busca facilitar l'accés a l'habitatge a preus assequibles. Testimonis dels afortunats Els futurs propietaris destaquen com aquesta oportunitat canvia les seves vides: * Estabilitat personal: Moltes parelles joves veuen en aquesta promoció una oportunitat per independitzar-se. * Preu competitiu: Els beneficiaris valoren molt positivament que el preu sigui significativament inferior al del mercat lliure. * Esperança assolida: Alguns participants, després de fracassos en concursos anteriors, mostren la seva satisfacció per haver estat finalment agraciats. "És un dels actes que et permet veure les dues cares d'una promoció com aquesta: les dues cares de la il·lusió de la gent per tenir un habitatge." Declaracions institucionals El primer tinent d'alcalde d'Urbanisme, José Manuel Pavón, ha subratllat els següents aspectes: - Política d'habitatge: Es referma l'aposta municipal per oferir solucions habitacionals dins del municipi. - Creixement urbanístic: La urbanització dels Canyars està pensada per a perfils de població jove i dinàmica, mantenint un equilibri en el creixement demogràfic. - Projectes futurs: Es preveu continuar amb una segona fase de la urbanització al polígon sud i l'inici de l'edificació al polígon de Can Vinader per al primer trimestre del 2001.
1 de jul. del 2000
3'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Poesia i consells per a l'Alzheimer a Castelldefels
En aquest episodi de 2000 - Àudios històrics, emès a Ràdio Castelldefels, es presenta un contingut centrat en la vitalitat de la gent gran i el suport a les persones afectades per l'Alzheimer. Homenatge a Tomás Valverdú L'espai destaca la figura del senyor Tomás Valverdú, un veí de Castelldefels guardonat amb un premi de poesia i reconegut per la seva vitalitat i activitat física. "Quan s'arriba a la bellesa, bo i tulit pel pes dels anys, rememores la infantesa, els plaers i els desenganys, que són molts més que alegries" El convidat recita el seu poema La bellesa, una reflexió sobre el pas del temps, la solitud i la recerca de la pau a la vellesa. Es subratlla la importància de valorar els petits moments i la companyia com a antídot contra l'amargor de la solitud. Suport a l'Alzheimer A la segona part del programa, s'ofereixen consells pràctics per a familiars de persones amb Alzheimer, emfatitzant la necessitat de: * Fomentar l'autonomia del pacient dins les seves possibilitats. * Recordar sempre que, malgrat que el seu comportament pugui ser infantil, es tracta d'una persona adulta. * Recórrer a l'Associació de Familiars del Seimer de Castelldefels, situada al Centre Cultural Frederic Montpou, com a recurs de suport dins del teixit associatiu local.
1 de jul. del 2000
3'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Joies de variscita: El llegat neolític al Museu de Gavà
La unió entre prehistòria i joieria contemporània El Museu de Gavà ha impulsat una iniciativa cultural innovadora encarregant una segona col·lecció de joies contemporànies que utilitzen com a element principal la variscita. Aquest mineral emblemàtic, extret històricament del jaciment neolític local, es converteix en el protagonista d'un projecte dissenyat pel professional Obram Vázquez. Reptes tècnics i recerca La selecció d'un dissenyador especialitzat ha estat un procés rigorós per part de la institució. Tot i el seu valor estètic, la manipulació de la variscita comporta dificultats tècniques significatives: És un mineral summament fràgil que es trenca fàcilment durant el procés de tall. No té la resistència d'altres pedres com la turquesa, tot i compartir una tonalitat verda similar. Actualment, no té un ús comercial en el sector de la joieria, fet que converteix aquesta iniciativa en una peça singular de patrimoni ornamental. "La gràcia d'aquesta col·lecció és que utilitza la variscita, la mateixa pedra verda que les comunitats neolítiques que vivien en el territori van extreure del subsol i van fabricar-ne també joies." Novetats audiovisuals en l'exposició Paral·lelament al llançament de la col·lecció, el museu ha inaugurat un treball audiovisual immersiu que serveix com a introducció a l'exposició permanent. Aquest element utiliza efectes sonors i projeccions per explicar l'evolució del paisatge des de l'època prehistòrica fins a l'actualitat, oferint una experiència educativa completa per a tots els visitants.
1 de jul. del 2000
7'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Fusió industrial entre Quintela i Viticino
Els 2000 - Àudios històrics ens apropen al reportatge sobre la fusió estratègica entre l'empresa de components elèctrics Quintela i la companyia italiana Viticino. Aquest esdeveniment ha marcat la transformació del taller local de la zona cap a una nova dimensió multinacional. Punts clau de la fusió Consolidació estratègica: La integració permet a ambdues empreses mantenir les seves marques fortes, operant sota el nom Vitichino Quintela per preservar l'actiu comercial. Impacte econòmic: La facturació global de Viticino arriba als 75.000 milions de pessetes en mig any, demostrant la potència del grup. Capital humà: Tot i les grans xifres empresarials, es destaca la importància vital dels treballadors. A Castelldefels, l'ampliació de la fàbrica garanteix l'ocupació per a 260 persones. "No hi ha res, ni empresa, ni administració que funcioni si darrere al final no hi ha una persona que està disposada cada dia a fer la seva jornada de treball." Reflexions sobre el teixit industrial El conseller d'Indústria, Antoni Sovira, present a l'acte, va fer una defensa de la competitivitat basada en el treball ben fet, especialment en un context globalitzat on el país manca de recursos naturals però aposta per l'excel·lència operativa.
1 de jul. del 2000
8'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Joves de Castelldefels i la Carta dels Drets Europeus
Aquest episodi de 2000 - Àudios històrics recull una iniciativa pionera impulsada per Ràdio Castelldefels i els ajuntaments de Castelldefels, Cornellà i Sant Joan d'Espí per promoure la participació juvenil en la definició dels drets fonamentals de la Unió Europea. Objectius del projecte Implicació directa: Es busca que els joves participin a títol individual, allunyant-se del rol d'entitats o associacions com a únics dinamitzadors. Coneixement institucional: Els municipis del Baix Llobregat han apostat per la formació per tal que els joves descobreixin de prop el funcionament de les institucions europees. Visió de futur: La redacció d'una carta de drets que vagi més enllà dels aspectes purament econòmics de la Unió Monetària. Debats clau La regidora P. Abascal subratlla la importància de debatre conceptes vitals com: "Parlar de ciutadania en quant al naixement o bé en quant a una ciutadania de residència." Els representants municipals critiquen la manca de suport de les administracions autonòmiques i estatals, les quals no han dotat el projecte de la importància que requereix, deixant als ajuntaments la responsabilitat de finançament i impuls estratègic.
1 de jul. del 2000
7'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Nous cinemes a Viladecans amb Antoni Llorenç
En aquest fragment de l'emissió, entrevistem Antoni Llorenç, figura clau de Lauren Films, sobre la inauguració dels nous cinemes a Viladecans. L'entrevista aborda des de la infraestructura fins a la visió comercial del sector. Aspectes rellevants: Tecnologia i infraestructures: Les instal·lacions compten amb tecnologia d'avantguarda i una inversió milionària en equips de so. A més, es destaca la necessitat de comptar amb aparcaments per garantir la viabilitat del projecte. El futur digital: Llorenç mostra un cert escepticisme sobre la immediatesa del cinema digital pur, tot i reconèixer que és un camí natural per a certs gèneres. El model de negoci: S'analitza la importància de les crispetes com a element fonamental per rendibilitzar els cinemes, ja que el repartiment dels beneficis de l'entrada està molt limitat per als exhibitores. Cinema i llengua: S'aborda la polèmica sobre les projeccions en català, defensant una postura pragmàtica on el cinema es perfila com una teràpia de desconnexió per a l'espectador, més enllà de les ideologies. "El cinema té una gran virtut, que si t'agrada, te passes dues hores pipes i no te'n recordes ni de la dona, ni del sogre, ni de les lletres que tens de pagar."
1 de jul. del 2000
5'
2000 - Àudios històrics del 1/7/2000 — Calidoscopi: Integració i Oci Inclusiu
En aquesta edició de 2000 - Àudios històrics, exploren la tasca essencial de l'associació Calidoscopi a Castelldefels, un col·lectiu dedicat a la promoció de l'autonomia i la inclusió social de persones amb discapacitat psíquica i salut mental. Objectius i Dinàmiques de l'Associació L'entitat utilitza el temps de lleure com a eina principal per fomentar la interacció i el creixement personal dels seus usuaris. El projecte compta amb un equip multidisciplinari format per pedagogs i mestres, que dissenyen activitats adaptades a les necessitats de totes les edats. Es posa un èmfasi especial en superar l'aïllament digital i social, motivant els participants a trencar amb la seducció de les pantalles i activitats solitàries. "Treballem amb l'objectiu d'integrar aquestes persones en la societat mitjançant el temps de lleure, entenent que és un temps més dinàmic on es poden treballar aspectes complexos." Reptes d'Integració i Socialització La motivació és un factor clau; moltes persones del col·lectiu necessiten suport professional per fer el pas cap a la participació activa en el teixit associatiu local. L'entitat aprofita els recursos comunitaris i les festes del municipi per descentralitzar els seus espais d'oci, facilitant que les persones descobreixin el seu entorn immediat. L'escull més gran que assenyalen els professionals és la dificultat per establir nexes interpersonals, una barrera que el grup intenta diluir fomentant la sortida a l'espai públic i la connexió entre iguals.