Tots els episodis · 2017

1011 episodis disponibles

episodis

433-456 de 1011

Musicalia
1 de jul. del 2017
1h 4min
Musicalia del 1/7/2017 — La Història del Rock: Anàlisi dels Anys 80
La Història del Rock: Repàs de les Dècades Anteriors i Arribada als Anys 80 Aquest episodi ens porta de recorregut per l'evolució musical del rock, centrant-se especialment en la dècada dels 80, prèvia introducció dels fets més rellevants de les dècades passades. Els Orígens: Anys 50 i 60 • Anys 50: Considerats com l'època dels rebel·ls amb causa. Es recorda el naixement oficial del gènere amb figures clau com Elvis Presley, Chuck Berry i Bill Haley. • Anys 60: Coneguts sota el lema «préndete, sintonízate y élévate», van destacar per la important invasió britànica encapçalada per bandes com The Beatles i The Rolling Stones, seguida pel moviment de la psicodelia. La Transició dels Anys 70 • La dècada va començar amb dures pèrdues de grans icones com Jimi Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison. • El heavy metal, el hard rock i el glam rock van dominar la primera meitat, mentre que als suburbis de Nova York va néixer el punk com a resposta a la comercialització. L'Esplendor del Rock als Anys 80 • La dècada va arrencar amb la tràgica mort de John Lennon, però va destacar per una àmplia diversitat d'estils i subgèneres com la new wave, el post-punk, el techno i el heavy metal. • Es consoliden bandes com U2 i The Police, i sorgeixen fenòmens espanyols associats a la movida madrileña. • S'aborden subgèneres com el trash metal, el rock neoprogresivo i l'auge del rock alternatiu i l'indie. "La malaltia més greu que pot afectar és la del aburrimiento i el rock és la millor medicina i el millor antídoto. Long live rock and roll."
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h 5min
Musicalia del 1/7/2017 — La Història del Rock: Els Anys 90
Introducció als anys 90 El programa Musicalia s'endinsa en la setena part de la història del rock, analitzant una dècada que es descriu sovint entre el cel i l'infern. Els anys 90 van estar marcats per: • La implantació de noves tècniques de recording i l'ús de computadores • L'explosió del grunge amb bandes de referència a Seattle • El naixement d'un nou moviment social i musical de tall introspectiu "It's a bittersweet symphony this life..." Elfenomen Grunge i el Britpop El final dels anys 80 i principis dels 90 va veure sorgir el grunge de la mà de grups com Nirvana i Kurt Cobain, convertit en el darrer màrtir del gènere després de la seva tràgica mort el 1994. Com a resposta a aquesta corrent, a Gran Bretanya va ressorgir el Britpop amb bandes com: • Oasis • Blur • Radiohead Subgèneres i evolució del metal Durant aquesta època, el panorama musical es va diversificar enormement en múltiples branques del metal i el rock alternatiu. Black Metal i Death Metal El black metal va trobar els seus inicis en grups anteriors com Venom, però va florir als 90 amb una estètica molt marcada i la seva fusió amb elements simfònics i orquestrals. Paral·lelament, el death metal es va dividir en branques més tècniques, melòdiques i progressives. Rock de Fusión i Stoner Rock • Es va popularitzar la fusió del rock amb el rap i el funk • Va sorgir el stoner rock o rock desèrtic amb riffs greus i densos • Bandes com Rammstein van abanderar el metal industrial Anècdotes i curiositats del rock Cap al final de l'episodi, el programa repassa aspectes desconeguts i curiositats d'artistes mítics, com ara l'origen del nom de grups com ACDC, disputes legals curioses de John Fogerty i anècdotes sobre The Beatles i Pink Floyd.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h 2min
Musicalia del 1/7/2017 — La història del rock: dels 2000 al 2015 i grans èxits
Introducció a la dècada del rock (2000-2015) Aquest episodi analitza el període comprès entre els anys 2000 i 2015, batejat com la dècada de la diversitat del rock. A diferència d'èpoques anteriors on dominava un sol grup per dècada, aquesta etapa es caracteritza per una multitud de bandes que van definir el nou so del mil·lenni. Tendències principals • Retorn a la simplicitat amb el Garage Rock Revival • Eclosió del pop-punk i el post-grunge • Consolidació del metal alternatiu i la nova onada de l'indie rock "Tot va començar i ja nada fue igual que antes." Anècdotes i curiositats del rock Durant el programa s'exposen diverses històries sorprenents protagonitzades per llegendes de la música: • El riff de Satisfaction dels Rolling Stones va arribar a Keith Richards en un somni • John Lennon va ser demandat per un vers de Chuck Berry • Incident famós amb Ozzy Osbourne i un murcièlags Els discos més venuts de la història S'ofereix un repàs detallat de les obres discogràfiques més reeixides de tots els temps: • En primer lloc de rock: The Dark Side of the Moon de Pink Floyd • El fenomen global de Back in Black d'AC/DC • Clàssics imperdibles com Rumours de Fleetwood Mac i Led Zeppelin IV
Musicalia
1 de jul. del 2017
55'
Musicalia del 1/7/2017 — Les millors cançons frikis de la història de la ràdio
Introducció al friquisme musical Aquest episodi de Musicalia ens endinsa en un recull divertit i desenfadat de les cançons més frikis de la història nacional. Es repassen fenòmens virals i clàssics underground que han marcat generacions a través de l'humor i la sàtira. Fenòmens virals i paròdies • S'analitzen èxits inoblidables de grups i artistes únics. • Es destaca el paper de les xarxes socials i Internet en la difusió d'aquests temes. "Les cançons més gracioses d'Internet que tothom recorda." Per a més detalls, s'inclouen paròdies de grans èxits internacionals adaptats al context peninsular amb un toc canalla i satíric.
Musicalia
1 de jul. del 2017
54'
Musicalia del 1/7/2017 — Les cançons més versionades de la història de la música
Introducció a les versions musicals El fenomen de les versions Al llarg de la història de la música, incomptables artistes han reinterpretat temes d'altres. Algunes versions han arribat a ser més famoses que la cançó original. Aquest recull pretén explorar els temes més versionats i populars de tots els temps. "No es tracta de falta de creativitat, simplement gusta tant una cançó que per a alguns artistes és inevitable jugar amb els acordes ajenos" Grans clàssics i les seves reinterpretacions The Beatles i el rècord de Yesterday Yesterday ostenta el rècord Guinness amb més de 3.000 versions realitzades per diferents artistes. Altres temes icònics com Let It Be, Come Together, Blackbird i Hey Jude formen part de la banda sonora de diverses generacions. Altres fites de la història musical My Way: Popularitzada per Frank Sinatra, té el seu origen en el tema francès Comme d'habitude. White Christmas: El clàssic nadalenc d'Irving Berlin interpretat per Bing Crosby ha venut milions de còpies. Unchained Melody: Una composició de William Stewart amb centenars d'enregistraments, impulsada per la gran pantalla. Imagine: El famós himne de pau de John Lennon interpretat per múltiples artistes arreu del món. Rock i adaptacions inoblidables (I Can't Get No Satisfaction): El senzill dels Rolling Stones ha estat adaptat en gèneres tan variats com el jazz, la salsa o el soul. Knockin' on Heaven's Door: La mítica cançó de Bob Dylan adaptada magistralment per grups com Guns N' Roses. Garota de Ipanema: La bossa nova de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim dedicada a les platges de Rio de Janeiro. Altres grans himnes analitzats Temes emotius i contemporanis I'm a Believer: De Neil Diamond, popularitzada pels Monkees i immortalitzada a la gran pantalla. Killing Me Softly with His Song: Himne del blues basat en un poema i portat a l'èxit per Roberta Flack. Can't Take My Eyes Off You: El tema romàntic per excel·lència de Frankie Valli. Stand By Me: Un clàssic atemporal de Ben E. King. Hallelujah: La majestuosa obra de Leonard Cohen que ha estat reinterpretada en múltiples ocasions. Cloenda del programa S'han repassat altres títols imprescindibles com Cry Me a River, Johnny B. Goode, Mrs. Robinson, Georgia on My Mind, What a Wonderful World, Sympathy for the Devil, La Paloma, (Sittin' on the Dock of the Bay), A Whiter Shade of Pale i Never My Love.
Musicalia
1 de jul. del 2017
56'
Musicalia del 1/7/2017 — La història i les millors cançons dels Premis Grammy
Origen i Evolució dels Premis Grammy Els inicis de la indústria musical Els premis Grammy, originalment coneguts com a premis Gramophone, van ser creats per reconèixer els assoliments més destacats de la indústria discogràfica nord-americana. • La primera cerimònia es va celebrar el 4 de maig de 1959 per honorar els èxits de 1958. • L'emblemàtic trofeu té la forma d'un gramòfon i s'atorga per votació i no per índex de popularitat. "Els premis Grammy no es otorgen de acuerdo al índice de popularidad, como es el caso de los American Music Awards... más bien se hace por votación." Creació dels Premis Grammy Latinos Des del l'any 2000, s'organitza la versió llatina per destacar la importància de la producció musical a l'Amèrica Llatina i entre la comunitat hislana dels Estats Units. Categories Principals i Rècords Històrics Les categories de prestigi Les distincions més importants de la nit cobreixen diferents aspectes de la producció artística: • Àlbum de l'any • Enregistrament de l'any • Cançó de l'any • Millor artista revelació Fites i fets curiosos • U2 és la banda que acumula més guardons en la història. • Sir George Solti manté el rècord absolut com a director d'orquestra amb 38 guardons. • Michael Jackson va aconseguir fites històriques en una sola nit guanyant vuit premis l'any 1984.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La història i evolució musical de Pink Floyd
Els Orígens i l'Era de Sid Barrett Pink Floyd es va forjar a Cambridge l'any 1964, evolucionant des de la psicodèlia inicial cap al rock progressiu i simfònic. • Fundació de la banda: Integrada originalment per Bob Close, Sid Barrett, Richard Wright, Roger Waters i Nick Mason. • Lideratge inicial: Sid Barrett dominava la composició amb influències psicodèliques, però el seu deteriorament mental a causa de les drogues va provocar la seva sortida progressiva. • Llegat de Barrett: La banda sempre el va recordar amb afecte, dedicant-li obres mestres com Wish You Were Here o Shine On You Crazy Diamond. "Remember when you were young, you shone like the sun..." L'Època Daurada i Àlbums Conceptuals Durant els anys 70, el grup va publicar els treballs més emblemàtics de la història de la música. • The Dark Side of the Moon: Obra conceptual publicada el 1973, amb una innovació tècnica brutal als estudis d'Abbey Road sota la batuta d'Alan Parsons. • Wish You Were Here (1975): Un homenatge directe a Sid Barrett i una crítica a la industrialització de la música. • Animals (1977): Un disc fosc amb llargues cançons inspirat en Rebelión en la granja de George Orwell. • The Wall (1979): Una grandiosa òpera rock concebuda per Roger Waters que es va convertir en un fenomen global i un èxit de vendes absolut. Disolució, Batalles Legals i Etapa Final L'any 1983 es publica The Final Cut, marcat pel control absolut de Roger Waters i tensions insostenibles. • Conflictes interns: La sortida de Waters va portar a una dura batalla legal pels drets del nom del grup entre ell i David Gilmour. • Nova etapa sense Waters: Gilmour i Mason van reprendre l'activitat amb discos com A Momentary Lapse of Reason (1987) i The Division Bell (1994), comptant de nou amb Richard Wright. • Reunions i comiats: El 2005 es va produir una reunió històrica al concert Live 8. Malauradament, les morts de Sid Barrett el 2006 i de Richard Wright el 2008 van tancar definitivament les portes a futures reunions, tot i que posteriorment es va publicar l'àlbum pòstum The Endless River (2014) basat en sessions anteriors.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — L'origen i evolució del punk rock
Introducció al moviment punk El punk rock va emergir a mitjans dels anys 70 com una actitud independent i contracultural. Aquest gènere es caracteritza per una sonoritat crua, ràpida i amb molta distorsió, rebutjant la grandiloqüència del rock simfònic. • Música simple i directa: melodies agressives, duracions curtes i cors minimalistes. • Lletres compromeses: denúncies de problemes polítics i socials, pacifisme i rebuig a les normes establertes. • Filosofia pròpia: la mentalitat del fes-ho tu mateix. "Pegó una patada a un cubo, eso es punk. Y el otro pega otra y dice, ¿es esto punk? Y el otro contesta, no, eso es seguir una moda." Els precursors i el protopunk Abans de l'explosió definitiva del gènere, diverses influències van preparar el terreny: • El garage rock dels anys 60 amb bandes com The Kings i The Who. • El moviment protopunk a finals dels 60 amb formacions clau com MC5, The Stooges i The Velvet Underground. • L'aparició de bandes internacionals pioneres com els peruans Los Saikos. Explosió i subgèneres musicals A finals dels anys 70, el gènere va explotar comercialment a Nova York i Londres gràcies a grups mítics com Ramones, Sex Pistols i The Clash. Principals derivacions Amb el pas del temps, el punk va evolucionar i ramificar-se en nombrosos subgèneres: • Hardcore punk: una evolució més ràpida, agressiva i extrema. • Pop punk: melodies més netes i un caràcter més comercial a partir dels 90. • Ska punk i Celtic punk: fusions amb estils tradicionals i reggae. • Post-punk i Gothic rock: tendències més experimentals i fosques. El punk a l'Estat espanyol A Espanya, el fenomen va arribar amb retard respecte al Regne Unit, a finals dels anys 70 coincidint amb la transició democràtica i la mort del dictador Francisco Franco. • Pioners nacionals: bandes com La Trapera del Río i Caca Deluxe. • Escenes clau: la movida madrilenya, el rock radical basc i l'hardcore barceloní. • Documentals de referència: obres com No Acepto reflecteixen la importància d'aquest moviment a casa nostra.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — Cine, BDSM i música per al sexe salvatge
Introducció al cinema i el BDSM El crític de cinema Castro Escópico analitza una llista de 20 llargmetratges on el BDSM, el fetichisme i les pràctiques sexuals no convencionals són part indispensable de l'argument. Des de clàssics moderns fins a propostes provocadores, el cinema ha explorat aquests territoris àmpliament. Pel·lícules destacades • Secretary (2002): Una comèdia singular sobre la dominació amb una notable interpretació de Maggie Gyllenhaal i James Spader. • El porter de nit (1974): L'obra de Liliana Cavani que va posar de moda l'estètica nazi per a pràctiques sado-masoquistes. • Belle de Jour (1967): El film eròtic i perturbador de Luis Buñuel protagonitzat per Catherine Deneuve. • Història d'O (1975): Considerada la bíblia del BDSM cinematogràfic. • 9 setmanes i mitja (1986): El drama romàntic amb Kim Basinger i Mickey Rourke que va popularitzar nombroses escenes icòniques. "Les pràctiques sexuals no convencionals han servit moltes vegades per generar arguments i personatges atractius." Altres títols i cinema experimental Al llarg del programa es repassen nombroses produccions que tracten la passió, la luxúria i el desig des de diferents perspectives artístiques i culturals: • Eyes Wide Shut (1999): La hipnòtica reflexió de Stanley Kubrick sobre el desig i les orgies. • Nimfòmana (2013): El desgarrador retrat de la sexualitat dirigit per Lars von Trier. • Les edats de Llum (1990): L'adaptació de Bigas Luna de la novel·la d'Almudena Grandes. • Stico (1985): Una insòlita comèdia espanyola on un catedràtic es ven com a esclau. Música per a nits de passió La segona meitat del programa se centra a oferir recomanacions musicals ideals per a maratons sexuals intenses i sexo duro. Seleccions musicals i llistes temàtiques • S'enumeren bandes essencials com Deftones, Massive Attack, Red Hot Chili Peppers o Nirvana. • Es proposen gèneres específics per a cada situació: - Ambient per a dies de pluja. - Rhythm & blues per a cotxes o habitacions d'hotel. - Hip hop per a moments de sexo sucio y ruidoso. El programa conclou amb una valoració de tres categories d'intensitat musical (marcades amb una, dues o tres equis) per ajudar els oients a trobar l'ambient sonor perfecte per a cada tipus de trobada.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia musical i la història de Status Quo
Orígens i formació de la banda Els inicis com a Spectres • Francis Rossi i Alan Lancaster van fundar un grup anomenat Spectres l'any 1962 a Londres. • Van començar a tocar versions de grups de moda com The Shadows i The Tornados en el circuit de pubs. • Més tard, la formació va patir diversos canvis de nom, passant per Traffic i Traffic Jump, fins a adoptar definitivament el nom de Status Quo el 1967. L'èxit dels setanta i la consolidació • El llançament de l'àlbum Piledriver el 1973 va suposar un punt d'inflexió comercial tot i les crítiques inicials. • L'estil va evolucionar cap a un rock purament boogie i enèrgic, amb una imatge molt característica basada en texans i botes. • Discos com Quo i On the Level van catapultar la banda a la cima de les llistes d'èxits britàniques. Canvis de formació i maduresa artística Crisis i tensions als vuitanta • Els problemes derivats del consum de drogues i les friccions internes van provocar la marxa del bateria John Coughlan. • Malgrat els conflictes, la banda va continuar publicant treballs d'alt impacte comercial i adaptant pinzellades de la New Wave o el pop rock. • El senzill In the Army Now es va convertir en tot un èxit a nivell europeu i fins i tot en un himne juvenil a la Unió Soviètica. Llegat i rècords històrics "La banda més longeva de la història del rock. Rock and roll esencial, que sobrevuela y sobrevive a modas y tendencias." • Status Quo ostenta rècords impressionants com ser el grup que més vegades ha actuat al Wembley Arena de Londres. • La seva trajectòria abasta més de cinc dècades, superant els 100 milions de còpies venudes arreu del món. • La pèrdua del guitarrista Rick Parfit el 2016 va marcar profundament la història recent del grup, però el seu llegat musical roman indestructible.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — Biografies de The Police i Sting
La trajectòria de The Police Els inicis de la banda • El grup es va formar l'any 1977 a Londres per Sting, Stuart Copeland i inicialment Henry Padovani, ràpidament substituït per Andy Summers. • El seu estil musical combinava elements de rock, reggae i jazz dins de l'escena new wave. • El seu primer gran disc va ser Outlandos d'Amour (1978), que incloïa èxits com Roxanne. L'èxit massiu i la separació • Discos posteriors com Reggatta de Blanc i Zenyatta Mondatta van consolidar la seva fama internacional. • L'àlbum Synchronicity (1983) va representar el punt àlgid de la seva carrera amb l'himne Every Breath You Take. "The Police va entrar a la llegenda del rock al convocar a unes 70.000 persones al Shea Stadium." • Les tensions internes van portar a la dissolució de la banda l'any 1984 sense un comunicat oficial. La carrera en solitari de Sting Èxits dels anys 85 i 90 • El 1985 va debutar en solitari amb el disc The Dream of the Blue Turtles, envoltant-se de reconeguts músics de jazz. • L'àlbum Nothing Like The Sun va incloure cançons dedicades a causes socials i humanitàries. • Al llarg dels anys noranta va publicar treballs exitosos com Brand New Day, guanyant múltiples premis Grammy. Compromís social i llegat • Juntament amb la seva parella va fundar la Rainforest Foundation per protegir els boscos i donar suport a moviments ecologistes. • A més de la música, ha participat en nombroses produccions cinematogràfiques i ha venut milions de discos a tot el món.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia definitiva i el llegat històric de The Beatles
Introducció als anys daurats i les gires Aquesta segona part de la biografia rocopop de The Beatles s'endinsa en l'època de maduresa i complexitat del grup. Malgrat la Beatlemania i el reconeixement de la reina com a membres de l'imperi britànic, la realitat de les gires era esgotadora i plena de tensions. Èxits internacionals i pressió mediàtica constant. Concerts històrics com el del Shea Stadium davant de milers de persones. Polèmiques als Estats Units arran de les declaracions de John Lennon sobre la religió. Els projectes personals i el descens de les gires Davant de la impossibilitat de mantenir un ritme tan frenètic, els membres van començar a explorar camins individuals: John Lennon va participar en pel·lícules i projectes d'avantguarda amb Yoko Ono. Paul McCartney va compondre bandes sonores i produir altres artistes. George Harrison va viatjar a l'Índia per estudiar el sitar amb Ravi Shankar. Ringo Starr es va bolcar en la seva vida familiar i projectes cinematogràfics. "The Beatles ja són més famosos que Jesucristo." Revolució musical i psicodèlia Amb l'arribada d'obres mestres com Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i Abbey Road, la banda va redefinir el concepte de l'àlbum musical. Es va passar de simples reculls d'èxits a conceptes artístics integrals. La fundació d'Apple i el final del grup La creació de l'imperi Apple havia de ser un impuls col·laboratiu, però va acabar accentuant les diferències internes. Després de la tràgica mort del mànager Brian Epstein, les tensions van augmentar fins que Paul McCartney va anunciar oficialment la separació l'any 1970. El disc pòstum Let It Be i l'emblemàtica actuació al terrat. El reconeixement global com a el grup més influent de la història de la música. Comparacions i rivalitats cordials amb altres icones com els Rolling Stones i Mike Jagger.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia de The Beatles (Part 1)
Els Orígens i Formació Els primers passos • En els anys 50, la cultura popular britànica estava fortament americanitzada, i els joves van créixer com a americans imaginaris sota la influència de la postguerra. • El 1955, John Lennon va formar el grup Quarrymen amb companys d'escola, influïts pel pop i el folk de l'època. • Paul McCartney es va incorporar al grup el 1957 després de ser presentat en una festa, aportant el seu talent musical i una gran destresa amb la guitarra. "No solo ya del mejor grupo de la historia, sino de todo un acontecimiento universal." La consolidació de la formació • A principis de 1958 es va unir George Harrison, aportant un caràcter reflexiu i tranquil a la banda. • Després de diverses provisionalitats, el 1960 van adoptar definitivament el nom de The Beatles. • L'any 1960 van viure la seva primera experiència internacional amb una sèrie d'actuacions a Hamburgo, on van guanyar experiència i van definir la seva imatge. L'Arribada de l'Èxit i la Beatlemania El paper clau de Brian Epstein • El 1961, Brian Epstein es va convertir en el mànager del grup, transformant la seva imatge i professionalitzant la seva carrera. • Malgrat ser rebutjats per diversos segells discogràfics, Epstein va aconseguir una prova amb la filial de EMI, sota la supervisió del productor George Martin. El canvi de bateria i l'explosió musical • Després de descartar a Pete Best, Ringo Starr va entrar com a bateria oficial el 1962. • Amb la publicació de temes emblemàtics com Love Me Do i Please Please Me, el grup va assolir el número u a les llistes d'èxits britàniques. • A finals de 1963 es va desfermar el fenomen de la Beatlemania, preparant el terreny per a la seva futura expansió internacional als Estats Units.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia i la trajectòria musical del grup The Bee Gees
Els inicis i l'etapa a Austràlia Els germans Barry, Robin i Maurice Gibb van iniciar la seva carrera musical a Anglaterra abans de traslladar-se a Austràlia a finals dels anys 50. Allà van començar a actuar com a nens prodigi i van aconseguir els seus primers èxits discogràfics sota el nom de The Bee Gees. • Primers passos: Actuacions en cinemes i ràdios locals. • Contracte discogràfic: Signatura amb Festival Records a Sydney. • Influència dels Beatles: Inspiració directa per tornar a Europa i buscar el triomf a Londres. El salt a la fama internacional A finals dels anys 60, el grup va fitxar per NEMS i va publicar balades melancòliques que els van portar a liderar les llistes europeues. "The joke was on me." L'explosió de la disco music als 70 Amb l'ajuda del productor Arif Mardin, la banda va reinventar el seu so a mitjans dels anys 70, adoptant el Rhythm & Blues i incorporant les inconfusibles veus en falset. Main Course: Disc clau en la transició estilística. Saturday Night Fever: La banda sonora d'aquesta pel·lícula protagonitzada per John Travolta es va convertir en un fenomen global i en un dels discos més venuts de tots els temps. Anys posteriors i llegenda Durant les dècades següents, els integrants van compaginar projectes en solitari amb grans àlbums d'estudi i gires mundials multitudinàries, fins a la dissolució definitiva de la formació a causa de les tràgiques pèrdues familiars.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia i el llegat de la llegendària banda The Doors
Orígens i formació de la banda Els inicis a Los Angeles • La formació de la llegendària banda nord-americana The Doors es remunta al juliol de 1965 a Los Angeles, Califòrnia, sota la batuta de membres que estudiaven cinematografia a la universitat de UCLA. • El projecte va néixer quan Jim Morrison va ensenyar els seus poemes a Ray Manzarek, decidint posar-hi música per crear un grup d'estil psicodèlic. • Després de la incorporació de Robby Krieger a la guitarra i John Densmore a la bateria, el quartet va començar a actuar en locals nocturns i clubs de la ciutat. "Break on through to the other side" El salt a la fama • Les primeres actuacions van ser complicades econòmicament, però l'any 1966 van aconseguir un contracte discogràfic amb Elektra Records gràcies a la recomanació d'Arthur Lee. • El seu disc debut homònim de 1967 va incloure èxits inoblidables com Light My Fire, convertint la banda en un referent mundial. Discografia i evolució musical Àlbums emblemàtics • Strange Days (1967): Segon àlbum amb una càrrega de missatge social més profund i temes destacats com People Are Strange. • Waiting for the Sun (1968): Primer àlbum a arribar al número u de les llistes americanes, malgrat les tensions internes i problemes amb l'alcohol. • Morrison Hotel (1970): Un retorn als orígens del blues i el rhythm and blues. • L.A. Woman (1971): El darrer disc amb Jim Morrison en vida, caracteritzat per sonoritats blues i una gravació molt tensa. La figura de Jim Morrison i el seu llegat Excentricitats i declivi • La personalitat salvatge i les interpretacions xamanístiques de Jim Morrison van convertir-lo en una icona sexual i musical de la seva generació. • Els problemes amb les drogues, l'alcohol i diversos incidents en concerts, com el de Miami on va ser detingut, van marcar els darrers anys de la seva carrera. Mort i llegat etern • Jim Morrison va traslladar-se a París per centrar-se en la literatura, on va morir tràgicament el 3 de juliol de 1971 a l'edat de 27 anys. • Malgrat la mort del seu líder i els intents posteriors de continuïtat, The Doors van deixar un llegat musical imprescindible i etern en la història del rock.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — Biografia i trajectòria de The Kinks
Orígens i Inicis de The Kinks Els primers passos • El grup va ser format pels germans Ray Davies i Dave Davies a començaments dels anys 60 a Muswell Hill (Londres). • Inicialment coneguts com a The Ravens, abans d'adoptar el nom definitiu de la banda. • El repertori inicial combinava sonoritats de blues, Rhythm & Blues i tendències pop. "The Kinks va ser una de les bandes més importants que van aparèixer en la invasió britànica dels anys 60." - Diego González Èxits i Consolidació als Anys 60 La consagració musical • El senzill You Really Got Me va catapultar el grup al número un al Regne Unit i al top 10 als Estats Units. • L'ús d'un so de guitarra distorsionat va marcar un precedent clau per al desenvolupament del hard rock i el punk. • L'any 1965 van patir un veto de quatre anys per part de la Federació Americana de Músics a causa de tensions i comportaments imprevisibles durant la seva gira. Evolució Conceptual i Anys Posteriors Maduresa i llegat • Ray Davies va destacar pel seu enfocament satíric i costumista de la societat anglesa en àlbums conceptuals com The Village Green Preservation Society. • Malgrat la davallada comercial al Regne Unit durant els anys 70 i 80, van trobar un gran suport al públic nord-americà amb treballs com Sleepwalker. • La influència de la banda s'estén a generacions posteriors, deixant petjada en moviments com el Britpop i el garatge rock.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h 1min
Musicalia del 1/7/2017 — Pet Shop Boys: La Biografia Definitiva al Pop
Els Orígens i els Primers Èxits La Formació del Duo El programa Musicalia de Ràdio Castelldefels celebra el seu episodi número 150 dedicant un extens recorregut biogràfic als Pet Shop Boys. Format per Neil Tennant i Chris Lowe a principis dels anys 80, aquest reeixit tàndem britànic va aconseguir combinar amb excel·lència el favor de la crítica i del gran públic. • Es van conèixer en una botiga de discos l'agost de 1981. • El nom del grup prové d'uns amics que treballaven en una botiga de mascotes. • El seu àlbum debut, Please (1986), va incloure el cèlebre senzill West End Girls. L'Època Dourada dels 80 Durant la resta de la dècada, el grup va encadenar una successió impressionant de llançaments a l'altura de les grans llegendes del pop electrònic mundial. "Ironistes, postmodernes, s'han encobert sempre darrere d'un vel melòdic i romàntic." • El llançament de temes tan emblemàtics com It's a Sin. • La versió electrònica de Always on My Mind per Nadal de 1987. • Gires internacionals que van portar la seva sofisticada posada en escena per tot el planeta. Evolució Musical i Col·laboracions Experimentació i Maduresa Durant els anys 90 i la primera dècada dels 2000, el duet va alternar moments d'introspecció amb treballs discogràfics orientats clarament a les pistes de ball. • L'àlbum Bilingual i el retorn al pop eufòric amb Very. • Experimentació amb instruments orgànics a l'àlbum Release. • El reconeixement de la crítica al llarg de més de tres dècades de trajectòria in întrerupta. El So Berlinès i els Anys Recent En una etapa més recent, la seva residència parcial a Berlín ha marcat el so de projectes discogràfics molt aclamats. • La creació del disc Super inspirat en la vida nocturna de la capital alemanya. • Col·laboracions extenses amb artistes d'allò més divers com Madonna, David Bowie o Lady Gaga. • El reconeixement del Llibre Guinness dels Rècords com el duo més reeixit de la història de la música pop.
Musicalia
1 de jul. del 2017
58'
Musicalia del 1/7/2017 — La història de The Who: Llegendes del Rock
Orígens i formació de la banda • Els inicis de la formació es remunten a la dècada dels 60 amb la unió de talentosos músics a Londres. • El grup va passar per diversos noms abans de consolidar-se definitivament com a The Who l'any 1964. • La formació clàssica va comptar amb figures tan emblemàtiques com Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwistle i Keith Moon. "Cap altre grup ha portat el rock tan lluny." L'explosió en directe i el moviment mod • L'estil inicial de la banda estava profundament marcat per un enèrgic rhythm and blues i la subcultura mod. • Un dels segells d'identitat més coneguts va ser la destrucció d'instruments damunt l'escenari, convertint-se en un espectacle visual inoblidable. • La publicació de senzills com My Generation els va catapultar com a autèntics himnes generacionals. Les obres mestres i les òperes rock • Amb l'àlbum Tommy (1969), el grup va revolucionar el panorama musical amb el concepte de l'òpera rock. • Més endavant, van publicar treballs tan recordats com Who's Next (1971) i Quadrophenia (1973). • La seva capacitat d'innovació va incloure l'ús pioner de sintetitzadors i estructures musicals complexes. Llegat i influència cultural • La mort del bateria Keith Moon el 1978 va marcar un punt d'inflexió profund per a la banda. • El seu llegat musical es considera l'enllaç clau entre el rock psicodèlic i el naixement del punk rock. • Han venut més de 100 milions de discos i continuen sent reconeguts dins de la santíssima trinitat del rock britànic.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia musical de U2
Orígens i primers anys (1976-1981) La formació de la mítica banda irlandesa es remunta a l'any 1976 a Dublín, quan Larry Mullen va penjar un anunci a l'escola per crear un grup de música. Aviat s'hi van unir Adam Clayton, Bono i els germans The Edge i Dick, configurant finalment el quartet definitiu. • 1979: Edició del seu primer EP U2 3 amb temes destacats com Out of Control. • 1980: Llançament del seu àlbum debut Boy, produït per Steve Lillywhite, que va incloure èxits com I Will Follow. • 1981: Publicació del segon disc October, amb un èxit moderat però consolidant la presència internacional del grup. Consolidació i èxit mundial (1983-1990) Amb l'arribada de la dècada dels vuitanta, el grup va assolir la categoria d'estrella global gràcies a treballs discogràfics memorables i lletres amb un fort compromís polític i social. • 1983: Publicació de l'àlbum War, que inclou himnes generacionals com Sunday Bloody Sunday i New Year's Day. • 1984: Llançament de The Unforgettable Fire, sota la producció de Brian Eno i Daniel Lanois, amb el reconegut homenatge a Martin Luther King, Pride (In the Name of Love). • 1987: Arribada de la seva obra mestra The Joshua Tree, aconseguint el número u absolut als Estats Units amb temes com With or Without You i I Still Haven't Found What I'm Looking For. "One man come here to justify..." - Un fragment clau de la seva discografia més compromesa. Reinvenció i experimentació (1991-2000) Durant els anys noranta, la banda va decidir explorar nous territoris sonors, incorporant influències electròniques i sonoritats industrials. • 1991: Publicació del revolucionari Achtung Baby, destacant cançons com Mysterious Ways i la balada universal One. • 1993: Llançament de Zooropa, amb un enfocament marcat pel tecno i el dance. • 1997: Arribada del disc Pop, seguit pel recopilatori The Best of 1980-1990 l'any següent. La maduresa i la gira monumental (2000-2015) En el nou mil·lenni, U2 va retornar als seus orígens rockers i va batre rècords històrics d'assistència i grandiositat en directe. • 2000: Retorn triomfal amb All That You Can't Leave Behind i el guardonat senzill Beautiful Day. • 2004: Estrena de How to Dismantle an Atomic Bomb, que va arrasar als premis Grammy amb èxits com Vertigo. • 2009: Inici de la gira mundial U2 360°, destacant pel seu immens escenari en forma d'araña i el concert inaugural al Camp Nou. • 2014: Llançament sorpresa a través de plataformes digitals de Songs of Innocence.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — Música, cinema i erotisme
La relació entre música i sexe La connexió entre les melodies i l'atracció física ha estat objecte d'estudi i representació artística durant dècades. Des de grans obres clàssiques fins a èxits moderns, el so actua com un potent catalitzador del desig. Influència psicològica i física • Estudis recents demostren que moltes persones troben determinades melodies més estimulants que el propi tacte. • Les veus ronques i els ritmes lents afavoreixen la relaxació i la desconnexió prèvia a la intimitat. • La sabiesa popular ja intuïa que la música amansa les feres i facilita l'obertura emocional. "Donem color als encontres i tenim una gran capacitat d'evocació per transportar-nos a escenaris més plassenters." Bandes sonores inoblidables El cinema ha explotat magistralment aquest recurs per intensificar l'erotisme de les escenes. Pel·lícules emblemàtiques han definit autèntics himnes per al romance. • Bolero de Maurice Ravel: Clàssic associat a la seducció des de la pel·lícula 10, La dona perfecta. • Sexual Healing de Marvin Gaye: Considerat un dels temes soul més explícits i preferits per entrar en ambient. • Take My Breath Away: La balada de Top Gun que captura l'essència de la respiració compartida. • Je t'aime... moi non plus: L'obra mestra de Serge Gainsbourg i Jane Birkin marcada per la sensualitat i la polèmica. Altres gèneres i preferències Tot i que no existeix un únic estil vàlid per a tothom, gèneres com el jazz, el blues, la bossa nova o el chill out tenen un paper destacat en la creació d'espais d'intimitat i passió.
Musicalia
1 de jul. del 2017
1h 1min
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia de Rod Stewart a Musicalia
Orígens i primers passos Naixement i joventut • Nascut a Londres el 10 de gener de 1945, fill d'una família d'origen escocès. • La seva gran passió inicial era el fútbol, arribant a jugar a les categories inferiors del Brentford. Els inicis musicals • Comença a tocar la guitarra i a recórrer Europa fins que s'inicia en els clubs de rhythm and blues de Londres. • Descobert pel llegendari Long John Baldry al metro de Londres, comença a destacar com a vocalista. Bandes clau i carrera en solitario Pas per formacions històriques • Forma part de grups com els Jeff Beck Group i posteriorment s'incorpora a The Faces al costat de Ron Wood. • La vida d'excessos amb la banda contrasta amb el desenvolupament de la seva brillant etapa creativa. Èxit com a solista "I don't wanna talk about it" • S'atura en la seva carrera amb l'èxit mundial del senzill Maggie Mae i l'àlbum Every Picture Tells a Story l'any 1971. • Es converteix en un autèntic referent del rock, pop rock i white soul amb vendes milionàries. Vida personal i maduresa artística Relacions i excesos • La seva biografia recull nombrosos matrimonis, aventures amoroses amb supermodels i una vida de rock 'n' roll. • Anècdotes memorables amb figures com Elton John i la publicació de la seva autobiografia. Consolidació i reconeixements • Superació d'un càncer de gorga i continuïtat en el món de la música amb projectes com el Great American Song Book. • Guardonat com a Cavaller de l'Ordre del Imperio Británico l'any 2016 per la seva contribució a la música.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — La biografia biografia biografia rogopop de The Cure
Introducció a la trajectòria de The Cure Els inicis de la banda • El grup té els seus inicis a finals dels anys 70 a Anglaterra, sorgint de formacions prèvies com The Obelix, Malice i Easy Cure. • La formació definitiva sota el nom de The Cure es consolida amb Robert Smith com a líder indiscutible i vocalista principal, marcant una nova etapa musical influïda inicialment pel post-punk. L'evolució musical i la trilogia fosca Del punk al rock gòtic • Durant la primera meitat dels anys 80, la banda publica treballs tan emblemàtics com Seventeen Seconds i Faith, caracteritzats per un profund nihilisme musical. • El punt àlgid d'aquest sonoritats fosques arriba amb l'àlbum Pornography de 1982, situant el grup com a referent absolut del moviment siniestres o gòtic a Europa. Transició cap al pop i èxits comercials • Després d'un moment de crisi interna, la banda sorprèn amb senzills de caràcter més jovial i electrònic com Let's Go to Bed i The Walk. • L'àlbum The Head on the Door (1985) i posteriorment el reconegut Disintegration (1989) catapulten definitivamene el grup cap a l'èxit massiu internacional, amb temes històrics com Love Song i Fascination Street. "The Cure són com una bocanada de aire fresco suburbano en el circuito contaminado de pubs y clubs de la capital." Anys posteriors i llegenda musical Anys noranta i el nou mil·lenni • En la dècada dels noranta publiquen treballs de gran repercussió com Wish, que inclou l'èxit mundial Friday I'm in Love. • Cap a l'any 2000, recuperen la seva essència més profunda amb l'àlbum Bloodflowers, tancant la seva famosa trilogia fosca. Llegència i influència cultural • Amb més de 30 milions de discos venuts al llarg de la seva carrera, The Cure ha deixat una petjada imborrable en el rock alternatiu. • La figura de Robert Smith s'ha consolidat com un autèntic mite i referent cultural gràcies a la seva estètica inconfusible i el seu geni creatiu.
Musicalia
1 de jul. del 2017
55'
Musicalia del 1/7/2017 — Història de la Música: Nacionalisme i Romanticisme
Introducció al Romanticisme i Nacionalisme El programa d'avui s'endinsa en la segona part del recorregut dedicat al nacionalisme i el romanticisme dins de la història de la música. Es tracta d'una època de grans transformacions culturals, tecnològiques i socials. Les dones en la música Fins al segle XX, el paper de les dones en el món de la música va estar molt limitat per les convencions socials i les càrregues domèstiques. Malgrat tot, van emergir algunes figures cabdals: • Clara Schumann: Pianista i compositora destacada que va continuar la seva carrera i gires durant el seu matrimoni amb Robert Schumann. • Fanny Mendelssohn: Coneguda per les seves brillants obres de cambra com el seu trió amb piano. • Ethel Smyth: Compositora reconeguda per la seva energia i obres orquestrals. "Per a les dones amb ambició musical, els obstacles per arribar a tenir èxit eren inmensos." La música domèstica i la revolució industrial Durant el segle XIX, el creixement de la classe mitjana va portar la música directament a les llars. Els avenços industrials van abaratir i compactar els instruments, facilitant l'auge de la música de cambra i el paper de figures com Stephen Foster, considerat el pare de la música estatunidenca. Mestres del Romanticisme Johannes Brahms Johannes Brahms va representar la culminació de l'herència musical alemanya, combinant el romanticisme amb la tradició clàssica. Al llarg de la seva vida va compondre obres mestres com el Rèquiem alemany i quatre simfonies monumentals. El vals vienès i la família Strauss El vals va conquerir Viena a mitjans del segle XIX, convertint-se en un fenomen de masses malgrat les crítiques inicials sobre la seva moralitat. • Johann Strauss II: Conegut com el rei del vals, va immortalitzar obres com El Danubi Blau i nombroses polques i operetes. • Josef Strauss: Germà i col·laborador clau en la direcció de l'orquestra familiar. El Nacionalisme Musical Les guerres i l'agitació política del segle XIX van despertar un profund interès per la identitat nacional a través de la música. El poema sinfònic Aquest gènere es va erigir com el vehicle perfecte per a l'expressió nacionalista, destacant compositors com Jan Sibelius amb la seva obra Finlandia. El flamenc Amb arrels complexes que barregen influències gitana, jueva i morisca, el flamenc es va consolidar com l'expressió de l'ànima andalusa, elevat a la categoria d'art universal per figures com Paco de Lucía i reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Inmaterial. Els cinc russos El grup conegut com Els Cinc pretenia crear una escola de composició autèntica russa, allunyada dels cànons occidentals tradicionals, amb integrants com Modest Mússorgski i Nikolai Rimski-Kórsakov, sota la influència crítica de Vladímir Stàsov. Piotr Ilitx Txaikovski El mestre rus va reflectir el seu desassossec i sensibilitat en una obra immensa que abasta des del simfonisme fins als ballets més cèlebres de la història, com El llac dels cisnes i El Trencanous.
Musicalia
1 de jul. del 2017
59'
Musicalia del 1/7/2017 — Música i sexe: com influeixen els estils musicals en la intimitat
La influència de la música en les relacions íntimes Estudis sobre música i sexe • Segons un estudi de la Universitat de Londres liderat pel psicòleg musical Daniel Muxpens, més del 40% de les persones afirmen escoltar música durant les relacions sexuals. • Escoltar música durant la intimitat estimula tant la creativitat com el tacte, provocant en el cervell efectes similars als de certes drogues o l'alcohol. "El tipus de música preferit determina com es reacciona en el sexe." Efectes dels diferents gèneres musicals Heavy Metal i Rock • El heavy metal s'associa a un sexe intens, incrementant la secreció de testosterona en els homes i generant un desig enèrgic. • Després de l'orgasme, s'alliberen estrògens que passen a una situació molt més tranquil·la. • L'ús del rock clàssic o el rock dur ajuda a oblidar els problemes quotidians i millora l'estat d'ànim de la parella. Reggaetón, Pop i Música Disco • Malgrat ser conegut com el ritme de la festa, el reggaetón pot disminuir la capacitat cerebral a curt termini segons algunes observacions. • El pop i la música electrònica fomenten la diversió i la alegria, amb efectes comparables al consum de dolços o llaminadures. Música Clàssica, Blues i Jazz • La música clàssica és ideal per a un sexe pausat, durador i relaxant, sent molt recomanable per a pràctiques com el sexe tàntric. • El blues i el jazz creen un ambient càlid i sensual que afavoreix la connexió emocional entre els amants. El fenomen dels orgasmes de pell El concepte de Frisson • Investigacions publicades a Frontiers in Psychology parlen de l'orgasme de pell o frisson (escaldofell). • Les expectatives truncades en la teoria musical generen canvis armònics que estimulen el sistema nerviós i alliberen dopamina. • El coneixement previ d'una cançó no redueix la sensació, sinó que l'amplifica en saber quin moment s'aproxima.