
Coneixements en Xarxa del 25/2/2019 — Salut, Desenvolupament Infantil i El Part
Introducció al Desenvolupament Infantil La importància de les primeres etapes • El psicòleg del desenvolupament Enrique Blay explica que les arrels de molts comportaments adults es troben en la gestació i la primera infància. • Gràcies als avenços en neurobiologia i epigenètica, avui sabem que el fetus no és un ésser inert, sinó que té una alta capacitat perceptiva i emocional des del ventre matern. "El nadó intrauterí i el nadó naixent és un ésser absolutament tan sensible com puguem ser tu o jo ara mateix." El paper de les experiències i la neuroplasticitat • La genètica actua com un plànol, però són les vivències de l'infant les que determinen quins gens s'activen. • La plasticitat neuronal del cervell permet reconfigurar i guarir possibles traumes originats durant el part o etapes prenatals a través de l'afecte i la comprensió. El Part Mamífer Respectar el procés fisiològic • Segons el doctor Michel Odent, el millor entorn per a un part és el part mamífer, caracteritzat per la tranquil·litat, la intimitat i la llum suau. • L'estrès inunda el cos de cortisol, una hormona antagonista de l'oxitocina que bloqueja el progrés natural de les contraccions. El contacte immediat • Tallar el cordó umbilical de manera prematura pot generar un estrès innecessari en el nounat. • El mètode canguro i el contacte pell amb pell des del primer segon afavoreixen la recuperació i el desenvolupament neuronal del nadó. Criança i Aliment Affectiu Necessitats emocionals del nadó • Fins als dos anys, els nens funcionen principalment sota una percepció emocional pura, sense capacitat de raonament lògic. • És fonamental proporcionar l'anomenat aliment afectiu mitjançant la lactància, el colecho i la resposta immediata al plor. "Un nadó sempre que plora és que necessita algo i ja està." Errors comuns en la criança • Mètodes basats en deixar plorar els infants de manera prolongada generen nivells d'estrès nocius per al desenvolupament cerebral. • La presència física i l'atenció de qualitat dels pares són insubstituïbles per garantir una salut psicoemocional òptima en el futur.






