Entrevistes 2010
Entrevistes 2010
Programa

Entrevistes 2010

·294 episodis
RSS

episodis

37-48 de 294
  • 13'

    Entrevistes 2010 del 17/11/2010 — El nou calendari escolar i la figura del director

    Canvis en el calendari escolar i la jornada intensiva El Departament d'Educació ha reprès el debat sobre el calendari escolar per permetre demanar la jornada intensiva si les escoles ho sol·liciten abans de finals de novembre. Aquesta mesura s'emmarca en els nous decrets d'autonomia i de direccions. Requisits de sol·licitud: El claustre i el consell escolar han d'aprovar la mesura. Compensació d'hores: S'han de justification les hores no realitzades mitjançant activitats com colònies i sortides escolares. Implicacions organitzatives: Tot i suposar una molèstia logística inicial per a les famílies i les AMPA, es considera una oportunitat per millorar l'autonomia dels centres. "Si no s'accepta la intensiva, no hi haurà colònies igualment, perquè seria el que els claustres havien decidit." La professionalització de la figura del director Un altre tema clau és el nou decret sobre la professionalització de la figura del director, que busca regular i donar ordre a les competències directives. Es valora positivament la necessitat d'una formació bàsica prèvia per als aspirants a director. S'aclarien rols pel que fa a la gestió de personal, recursos i serveis educatius del centre. El paper del director s'entén com una reorganització per posar per escrit tasques que ja s'estan duent a terme a la pràctica.

  • 3'

    Entrevistes 2010 del 15/11/2010 — Balance de la participació turística a la fira

    Valoració general de la fira Doncs aquest any, per nosaltres, la Fira ha anat molt millor que l'any passat. A més, la nostra participació ha estat 100% públic-privada, perquè ens han acompanyat tres representants del sector privat, el Vest Ouesten Mediterrani, el grup SG Apartaments i el grup Soteres. Treball intensiu: Hem treballat moltíssim a la Fira, hem tingut moltes reunions amb operadors i agències de viatges. Retorn futur: I això probablement ens aportarà un retorn en un futur. Així que estem molt contents. La importància de la marca No n'hi ha dubte que l'eslògan era Barcelona és molt més. Es refereix no només a la ciutat de Barcelona, sinó a tot l'entorn entre Castelldefels. És important estar sota la marca Barcelona. "L'eslògan era Barcelona és molt més i Castelldefels estava ubicada justament al costat de la ciutat de Barcelona." Tendències i futur La World Travel Market posa a disposició dels professionals un ventall de seminaris i conferències per estar al dia de les tendències en el sector turístic. Properament, a desembre, assistirem a la fira ABTM a Barcelona.

  • 2'

    Entrevistes 2010 del 15/11/2010 — Crònica d'incidents i esdeveniments a Castelldefels

    Resum de l'actualitat local En aquest episodi de Ràdio Castelldefels, concretament dins del programa Entrevistes 2010 a través de la freqüència 98.0 FM, es repassen els fets més destacats succeïts al municipi de Castelldefels, situat a la comarca del Baix Lloregat. Successos i tràfic S'informa d'un atropellament mortal al carrer Doctor Ferran on una veïna del municipi va perdre la vida a un pas de vianants a causa de l'enlluernament solar del conductor. Es detalla una baralla en un bar del centre durant la matinada de dissabte, amb un ferit greu evacuat a l'Hospital de Bellvitge i un detingut. "I és el més greu que hem tingut aquesta setmana, que ja és molt." Esdeveniments esportius Finalment, es destaca el pas de la cursa ecològica provinent de Barcelona que va creuar l'avinguda Constitució diumenge al matí sense incidents majors, tot i algunes retencions puntuals de trànsit.

  • 6'

    Entrevistes 2010 del 15/11/2010 — Impacte de les obres a l'aeroport i el soroll nocturn

    Problemàtica de les obres i el soroll nocturn En aquest espai radiofònic s'aborda la preocupació veïnal davant de les obres previstes a la pista de l'aeroport, que comportaran un increment significatiu del soroll nocturn per als residents de la zona. Accions i reivindicacions Reunions amb l'Ajuntament de Castelldefels i organismes competents com AENA. Petició del tancament de l'aeroport a la nit per garantir el descans. Recollida de firmes i mobilització ciutadana. "Primer posi amb seguretat els veïns. Primer resolgui la problemàtica d'un problema de salut pública, perquè no es pot estar un año sense dormir." Conseqüències per a la salut La falta de son continuada afecta greument la salut pública de les 17.000 persones afectades directament sota la vertical dels avions, provocant problemes físics i pèrdua de memòria.

  • 1h 9min

    Entrevistes 2010 del 12/11/2010 — La llengua i literatura dels jueus sefardites

    Orígens i evolució de la llengua El podcast s'endinsa en la fascinant història de la comunitat i la filologia sefardita, analitzant com els jueus expulsats de la península Ibèrica van conservar i transformar el seu idioma al llarg dels segles. Diversificació geogràfica: Després de l'expulsió, les comunitats es van assentar principalment a tres grans regions: Europa Oriental (zona dels Balcans i Turquia), el nord d'Àfrica i els Països Baixos. Conservació d'arrels medievals: En no viure la revolució del castellà clàssic, la seva llengua va mantenir la base fonològica pròpia del segle XV. Característiques lingüístiques La parla de les comunitats sefardites presenta trets distintius molt clars en comparació amb el castellà modern: Absència de la zeta i la ce, mantenint sons sonors i sords antics. Ús de metàtesis i arcaismes normatius dins del seu context. Presència de nombrosos préstecs lingüístics de l'hebreu, el turc i altres llengües segons la zona d'acollida. "La literatura sefardita no és patrimoni exclusiu dels hebreistes, sinó que ha de ser estudiada pels romanistes i hispanistes." Producció literària i declivi La creació literària va tenir un fort component religiós, especialment a partir del segle XVIII, per evitar la pèrdua de les arrels culturals. Gèneres principals: Destaca la creació de cobles paralitúrgiques, llibres d'oracions (sidur) i l'enciclopèdia Meam Loez. El cop francès: Al segle XIX, la fundació d'escoles de l'Aliança Israelita Universal va introduir el francès com a llengua de prestigi, provocant un progressiu retrocés de la llengua tradicional. Debat acadèmic: Actualment existeixen diferents escoles sobre com s'ha de fer la transcripció escrita d'aquesta llengua, optant unes per sistemes fonètics exòtics i altres per criteris més acadèmics i propers a l'ortografia castellana.

  • 57'

    Entrevistes 2010 del 12/11/2010 — Evolució, Crisi i Progrés en la Ciència

    Introducció a la Conferència Aquest episodi recull una interessant ponència i debat entorn de la divulgació científica, la relació entre la universitat i el municipi, i una profunda reflexió sobre l'evolució humana, la crisi i el progrés. Els Orígens de l'Evolució i Darwin • S'analitza la figura de Charles Darwin i la publicació de L'origen de les espècies. • Es discuteix com el concepte de selecció natural va ser sovint malinterpretat com una escala lineal de progrés. • El paper dels arbres filogenètics històrics i la visió d'Ernest Mayer i George Gaylord Simpson en la síntesi moderna. Crisi i Progrés Biològic Es debat intensament sobre si realment existeix un camí cap al progrés en l'evolució o si som simplement el resultat de l'atzar i de les grans crisis ambientals. "No cal pensar que hi ha una tendència interna, sinó que el fet que el nostre planeta sigui un planeta dinàmic, sotmès a catàstrofes, és el que ha mogut això." Principals extincions massives i la seva influència en els llinatges supervivents. El paper de la inestabilitat com a motor creatiu de la diversitat cel·lular. El Jaciment de Dmanisi S'introdueixen detalls clau sobre les excavacions a Dmanisi (Geòrgia) i la seva importància cabdal: • Troballa dels primers homínids fora d'Àfrica amb una morfologia molt arcaica. • Evidències de comportament cooperatiu i solidari en homínids de fa gairebé dos milions d'anys. • La importància de la ciència per socialitzar el coneixement i la tecnologia en el marc de la universitat i el territori.

  • 5'

    Entrevistes 2010 del 12/11/2010 — Setmana de la Ciència i la Tecnologia a Castelldefels

    Introducció a la Cultura Científica i Tecnològica En aquest episodi s'aborda la importància cabdal de disposar d'una sòlida cultura científica i tecnològica a la societat actual. Vivim en un entorn on la tecnologia i la ciència marquen el ritme del benestar i el progrés, convertint-se en eines indispensables per evitar caure en el parany de la desinformació o els mites. Biodiversitat i Desenvolupament Local Durant la inauguració de les jornades, s'ha posat el focus en diferents aspectes clau: La necessitat de fomentar la recerca i la innovació. La celebració de l'any internacional de la diversitat biològica. La importància de conservar espais naturals propis del municipi, com ara el Massís del Garraf i la zona de la Platja de Castelldefels. "Si una persona no té una mínima cultura científica i tecnològica, és una persona propícia a ser víctima de molta gent que el vol enredar, de les noves religions, de les velles religions, dels mites..." Novetats de l'Edició Aquesta edició destaca per haver unit en un sol esdeveniment les tradicionals jornades de ciència i les de noves tecnologies, entenent que formen part d'una mateixa realitat enfocada al futur.

  • 5'

    Entrevistes 2010 del 11/11/2010 — Renovació del distintiu de qualitat turística a la platja

    Renovació de la Q de Qualitat Turística En aquest episodi de Ràdio Castelldefels, s'aborda la recent renovació del distintiu de qualitat turística a la Platja de Castelldefels per part del Ministeri de Turisme i l'Institut de Qualitat Turística Espanyola (ICTE). Intervenció de la regidora El programa compta amb la participació de Maria del Mar Latorre, regidora de Governació i Via Pública de l'Ajuntament de Castelldefels, qui detalla els aspectes clau d'aquest reconeixement: Es va aconseguir per primera vegada l'any 2007. Requereix un esforç continuat i la superació d'auditories trimestrals. Es valoren serveis essencials com la seguretat, el medi ambient i els xiringuitos. "El poder conseguirlo es el trabajo de un año o dos años de esfuerzo, pero luego el mantenerlo pues son auditorías prácticamente que se pasan cada tres meses." Altres reconeixements importants Durant l'entrevista també es destaca l'obtenció d'altres guardons rellevants per a la ciutat, com ara: El distintiu SICTED. La bandera blana per a tota la platja. La implicació de diferents àrees del consistori i de l'Àrea Metropolitana en la neteja i manteniment.

  • 24'

    Entrevistes 2010 del 10/11/2010 — Setmana de la Ciència 2010 i Drets Humans

    La Setmana de la Ciència i de les Noves Tecnologies Presentació i detalls de la programació • El municipi es prepara per celebrar una nova edició de la Setmana de la Ciència, amb prop de quaranta activitats organitzades conjuntament entre el consistori i la universitat local. • L'inici oficial tindrà lloc al recinte universitari amb una ponència inaugural centrada en el procés d'hominització i l'evolució humana a càrrec d'un reconegut paleontòleg. • S'han programat tallers pràctics sobre la prehistòria local, activitats relacionades amb la biodiversitat, xerrades sobre astronomia i la visita a l'observatori astronòmic. Aspectes pràctics i participació • La majoria de les propostes són de caire gratuït, tot i que algunes requereixen una inscripció prèvia obligatòria a causa de l'aforament limitat dels espais com ara el planetari inflable. • Es recorda a la ciutadania que pot consultar tota la informació detallada a través del portal web municipal o contactar directament amb els organitzadors. Actualitat internacional i Drets Humans Els fets al Sàhara Occidental "Hi ha hagut un ús de la desproporcionada de la força per part de la gent de l'autoritat." • S'analitza el recent desallotjament del campament saharaui i les dificultats d'accés informatiu a la zona a causa de la política d'obscurantisme de les autoritats marroquines. • Es qüestiona la posició del govern espanyol davant la vulneració sistemàtica dels drets humans en aquest territori. Declaracions polèmiques i responsabilitats polítiques • Es comenten les recents memòries i declaracions de líders internacionals i estatals sobre decisions controvertides al voltant de conflictes armats i actuacions al marge de la legalitat vigent. • Es posa de manifest la necessitat que la classe política comprengui i apliqui els estàndards internacionals de drets humans sense excepcions ni justificacions basades en raons d'estat.

  • 6'

    Entrevistes 2010 del 10/11/2010 — La crisi de les farmacies i els retards en pagaments

    Situació actual de les farmàcies a Castelldefels La gran majoria de farmàcies de Castelldefels s'han sumat a la iniciativa de protesta encenent les creus dels establiments durant la nit. Aquesta acció busca visibilitzar la greu situació econòmica que travessa el sector al Baix Llobregat. Problemes de viabilitat i ingressos El 70% dels ingressos de les farmàcies depèn de les receptes de la Seguritat Social. L'incompliment dels convenis per part de l'administració ha elevat el termini de pagament fins als 100 o 105 dies. Aquesta situació genera una gran incertesa financera per fer front a pagaments de proveïdors, personal i lloguers. "El problema que tenim és la incertesa del futur." Perspectives de futur i mesures Tot i que hi ha un compromís de la conselleria per cobrir els pagaments dels propers tres mesos (agost, setembre i octubre), el futur de les factures de novembre i desembre continua sent una incògnita total a partir del mes de febrer.

  • 3'

    Entrevistes 2010 del 10/11/2010 — Solidaritat i diàleg amb el poble saharaui

    Apor­ta­ci­ons i Re­co­nei­xe­ment del Con­flic­te En aquest episo­di del pro­grama Entrevistes 2010, emit­it a tra­vés de Ràdio Castelldefels, s'aborda la situ­ació del poble saharaui des d'una pers­pec­tiva de soli­dar­i­tat i demanant vies de diàleg i pau. Punts Clau Tractats Suport històric: Es des­taca elacom­pa­nya­ment de molts anys en els pro­ces­sos de pau i cerca d'auto­de­ter­mi­nació. Sen­ti­ment de ciu­tat: Exis­teix un vincle pròxim amb el patiment dels més vul­ne­ra­bles. Infor­mes objec­tius: Es recla­ma infor­mació veraç de drets humans a tra­vés d'enti­tats com Amnistia Inter­na­ci­o­nal. "No es per­din vides i que les dues parts puguin seure i man­te­nir el diàleg." Conclusió i Futur de les Con­ver­ses Final­ment, es valora la importància que Nacions Uni­des no ajorni les con­ver­ses i s'insta a evi­tar qual­sevol tipus de violència tout en com­pre­nent la cris­pa­ció social.

  • 5'

    Entrevistes 2010 del 9/11/2010 — Servei d'ocupació per a persones amb discapacitat

    Inclusió laboral al Baix Llobregat El servei de suport a la inserció laboral de Castelldefels porta funcionant aproximadament uns cinc anys a través d'una presència fixa a la Guaita, el servei de promoció econòmica de l' Ajuntament de Castelldefels . Aquest recurs ofereix cobertura a totes les persones amb discapacitat de la comarca del Baix Llobregat. Requisits i volum de la borsa Per poder accedir a aquesta borsa de feina, cal complir determinats criteris establerts: Tenir acreditat un grau de discapacitat del 33% o més. Disposar d'una incapacitat total tramitada des de la Seguretat Social. "L'any podrien entrar, estan entrant aproximadament, t'ho dic sense números concrets, potser l'any 2009 vam entrar unes 40-50 persones." La borsa activa a tota la comarca compta amb aproximadament 1.300 persones que manifesten una voluntat ferma de trobar una feina. El procés s'inicia amb una derivació a la Guaita, l'aportació de la documentació pertinent i una entrevista inicial d'orientació. Sensibilització i avantatges per a les empreses La figura del prospector d'empreses és clau per sensibilitzar el teixit empresarial i aconseguir el màxim d'ofertes. Actualment, el nivell d'inserció és igual o fins i tot superior al d'altres col·lectius considerats normalitzats. Compliment normatiu: Les empreses de més de 50 treballadors han de complir la llei LISMI reservant un 2% de la plantilla. Foment de l'ocupació: Existeixen contractes específics beneficiosos per a l'empresa. Capacitat professional: Es treballa perquè s'entengui que una persona amb discapacitat és un treballador plenament competent.