1996 - Àudios històrics
1996 - Àudios històrics
Programa

1996 - Àudios històrics

·41 episodis
RSS

episodis

37-41 de 41
  • 1996 - Àudios històrics del 9/2/1996 — Anàlisi política i electoral: Esquerra Republicana - episode art
    20'

    1996 - Àudios històrics del 9/2/1996 — Anàlisi política i electoral: Esquerra Republicana

    En aquesta edició d'un programa de ràdio històric, s'entrevista a Maria Àngels d'Esquerra Republicana per analitzar el panorama preelectoral. El focus principal és la crítica a l'estratègia de CiU i la defensa d'un projecte polític coherent. Punts clau tractats: Crítica al "vot útil": La convidada rebutja l'ús electoralista del concepte de vot útil, defensant que cada sufragi és vàlid i conscient. Qualifica d'indecent que determinades formacions menyspreïn el vot a altres partits a territoris com Girona, Tarragona o Lleida. Confrontació política: Se subratlla l'actitud bel·ligerant de Convergència, acusada de perdre el monopoli de la representació catalana i tenir una reacció histèrica davant la pèrdua de votants cap al PP. Declaracions polèmiques: Es reflexiona sobre el llenguatge utilitzat durant la campanya, especialment les paraules de José María Aznar sobre els GAL, una frivolització que la convidada considera molt bruta i fruit d'un subconscient que delata la seva proximitat amb la dreta extrema. Projecte de ruptura: Es reitera que el compromís d'Esquerra Republicana és amb un estat propi i una societat republicana, mantenint la fermesa de no donar suport al PP sota cap circumstància. "Nosaltres presentem un projecte de ruptura, i com a rupturistes penso que ja és prou agosarat el projecte." L'espai, emès en el context d'una campanya electoral, posa de manifest la importància de la coherència en el programa i la necessitat d'oferir als ciutadans una alternativa real i socialment compromesa.

  • 1996 - Àudios històrics del 1/2/1996 — Trajectòria vital i professional de Lluís Felip Jorcano - episode art
    54'

    1996 - Àudios històrics del 1/2/1996 — Trajectòria vital i professional de Lluís Felip Jorcano

    Orígens i formació Lluís Felip Jorcano repassa la seva infància a Barcelona, concretament a l'Eixample, descrivint un ambient marcat per la vida als carrers i l'escola religiosa on va estudiar. • Es destaca la importància de la seva àvia, qui va ser una figura clau en l'economia familiar. • Reflexiona sobre la seva manca d'arrels catalanes profundes en aquell moment i com va viure la seva joventut al barri de l'Eixample abans de traslladar-se a l'Hospitalet. Vincles amb Castelldefels El periodista descriu com la seva família va arribar a Castelldefels als anys 50, en la zona de Marisol, convertint el municipi en la seva destinació d'estiu durant molts anys. "Platja i Castelldefels eren una mateixa cosa." • Explica les dinàmiques dels estius joves i com va viure la transformació de la zona de ser un espai on els estiuejants es retiraven a les torres cap a la integració com a resident permanent. Carrera periodística a Ràdio Castelldefels Lluís Felip Jorcano detalla el seu pas per la ràdio local i com, des de la seva formació, ha estat un testimoni directe de l'actualitat del municipi. • Es recorda l'impacte de certes informacions, com la cobertura d'una notícia sobre la sida als anys 80, que va ser pionera i controvertida en aquell moment. • L'esport, amb especial menció al tenis i al club de futbol Europa, ha estat una constant en la seva vida com a aficionat. Visions de futur El convidat expressa la seva il·lusió pel projecte del campus universitari a la ciutat, veient-lo com una oportunitat clau per a les futures generacions de Castelldefels i per a la seva pròpia família.

  • 1996 - Àudios històrics del 30/1/1996 — Recorregut històric per Castelldefels amb Emili Rovira - episode art
    48'

    1996 - Àudios històrics del 30/1/1996 — Recorregut històric per Castelldefels amb Emili Rovira

    Orígens i evolució de Castelldefels El programa explora el passat de Castelldefels a través de la vivència d'Emili Rovira, un restaurador local que narra els canvis del municipi des de la postguerra fins a l'actualitat. • Transició agrícola: El convidat recorda una època marcada pels garrofers, la vinya i l'absència d'infraestructures modernes. La vida al barri de la Pineda era aïllada i rural. • Desenvolupament urbà: El canvi cap a un espai més consolidat, amb la millora de comunicacions i el creixement desordenat de la zona residencial. La vida al restaurant i el turisme L'entrevista detalla l'origen del negoci familiar, pioner en l'ús de maquinària importada dels Estats Units per a la cocció de pollastres rostits. "L'idioma internacional de les mans era la nostra manera de comunicar-nos amb els turistes que venien a l'estiu." Reptes de la restauració • Dedicació absoluta: Rovira subratlla la duresa del sector, on la feina no té horaris fixos. • Turisme estacional: La rellevància dels estiuejants estrangers en l'economia local i com, segons el convidat, Castelldefels no va saber aprofitar el seu potencial turístic de manera sostenible. Reflexions sobre el present i futur El debat s'orienta cap a la transformació social i el teixit associatiu local. • Seguretat i identitat: L'enyorança per aquella època on la seguretat era un valor implícit i el veïnat es coneixia entre si. • Associacionisme: El paper d'Emili Rovira com a vicepresident de la Unió de Botiguers en la lluita per defensar el comerç local contra les grans superfícies. • Visions de futur: La necessitat de posar en valor patrimoni com el castell i aprofitar la dualitat entre mar i muntanya.

  • 1996 - Àudios històrics del 22/1/1996 — Nico: Infància, futbol i compromís social a Castelldefels - episode art
    32'

    1996 - Àudios històrics del 22/1/1996 — Nico: Infància, futbol i compromís social a Castelldefels

    Orígens i identitat a Vistalegre L'entrevista se centra en la figura de Fernando Cerpa, conegut popularment com a Nico, un referent local de Castelldefels. Durant la conversa, revela detalls sobre la seva formació: • Va créixer al barri de Vistalegre, un entorn que en les dècades dels 60 i 70 va ser el punt de trobada per a moltes famílies migrades d'Andalusia. • El Nico recorda amb nostàlgia les tardes de joc al carrer, en una època on l'asfalt encara era una assignatura pendent i el futbol era la seva passió principal. Trajectòria esportiva i formació El futbol ha estat el motor de la seva vida, des dels seus inicis al carrer fins a l'etapa als clubs locals i la prova amb el RCD Espanyol: • Destaca la importància de la il·lusió per sobre dels mitjans materials limitats que tenien llavors. • Actualment, Nico s'ha bolcat en la pedagogia a través de la Escola de Futbol, on transmet valors esportius i tècnics a les noves generacions, intentant professionalitzar el planter que tant li hagués agradat tenir de jove. Compromís social i educatiu De la seva professió com a membre de la Policia Local, destaca la transició cap a un departament molt especial per a ell: "M'he trobat amb molts professionals de l'ensenyament i m'han repetit en moltes ocasions que m'he equivocat de professió. I jo potser li donaré una mica la raó." • La seva tasca en l'Educació Vial li permet mantenir un contacte constant amb els infants, un vessant on se sent plenament realitzat. • La seva trajectòria reflecteix un profund sentiment de pertinença al seu barri i un compromís indestructible amb el teixit associatiu i la formació dels joves des de la base.

  • 1996 - Àudios històrics del 12/1/1996 — Converses sobre vocació, vida parroquial i actualitat - episode art
    1h 6min

    1996 - Àudios històrics del 12/1/1996 — Converses sobre vocació, vida parroquial i actualitat

    Orígens familiars i infantesa El convidat repassa la seva història personal, marcada per una família nombrosa (vuit germans) i el desplaçament constant durant la seva joventut entre Súria, l'Hospitalet i Cabrera de Mar. Recorda com va viure la Guerra Civil Espanyola des de la tranquil·litat de Cabrera i quina va ser la influència dels Escolapis en la seva formació. La vocació sacerdotal • El convidat explica que la seva vocació no va ser immediata, sinó el fruit d'un procés reflexiu profund impulsat per un cristianisme viscut a casa. • Destaca la figura del pare com a mentor, qui el va animar a estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona abans d'entrar al seminari als 24 anys, amb l'objectiu de tenir una formació sòlida i una via alternativa si la vocació fallava. Trajectòria pastoral i compromís Al llarg dels seus 40 anys de sacerdoci, ha exercit diverses funcions: • Va començar com a vicari a poblacions costaneres com Calafell i Llevaneres, vivint sovint en situacions d'incertesa administrativa. • La seva consolidació va arribar amb la capellania al col·legi major de Sant Jordi i, posteriorment, com a rector a la parròquia de Santa Teresa de Jesús a Horta durant més de 20 anys. • Reflexiona sobre la naturalesa del seu treball: destaca que, a diferència d'un horari d'oficina, la vida pastoral exigeix una disponibilitat total davant la resolució de conflictes humans, econòmics i espirituals. Hobbies i perspectives "Déu perdona sempre, la naturalesa no ho fa mai." Amb aquesta cita, el convidat justifica la importància de mantenir un dia de descans setmanal a la muntanya. Es defineix com un apassionat del món dels bolets (micologia), activitat que considera una necessitat biològica per contrarestar la seva vida sedentària. Finalment, l'entrevista toca temes d'actualitat, incloent-hi la preocupació per la situació política al País Basc i la lluita contra el terrorisme.