
Entrevistes 2012 del 9/10/2012 — Entrevista a Maria Miranda sobre pressupostos i turisme
Gestió econòmica i pressupostos municipals En aquesta primera part de l'entrevista, Maria Miranda analitza la situació financera actual i els fons de rescat atorgats a Catalunya. Es valora positivament l'arribada dels fons de rescat per alleujar l'ofec econòmic de la Generalitat. Es denuncia una situació de paràlisi municipal a Castelldefels des del canvi de govern de 2011. S'assenyala que, tot i mantenir uns ingressos estables, els pressupostos actuals s'orienten cap a retallades i una austeritat excessiva. "No ens podem aturar a nivell municipal perquè les necessitats dels ciutadans continuen estant aquí." Polítiques fiscals i ordenances S'aborda també el debat sobre el deute públic i les ordenances fiscals municipals. Es compara el pagament ràpid del deute amb el fet d'ofegar l'economia familiar. Es critica que les ordenances municipals busquen més el titular mediàtic que no pas una aplicació real i efectiva. Turisme i promoció local Com a consellera de turisme al Consell Comarcal del Baix Llobregat, es posa el focus en el sector de la restauració i la gastronomia. S'esmenta la celebració de la Mostra de Cuina com a motor econòmic clau de la ciutat. Es lamenta la pèrdua d'embranzida del Consorci de Turisme de Castelldefels en comparació amb etapes anteriors. S'assenyala la importància de col·laborar estretament entre el sector públic i privat. Atractius turístics de Castelldefels Destaca la proximitat a Barcelona, qualificant la ciutat gairebé com un barri de Barcelona. Es posa en valor la Platja de Castelldefels i l'entorn natural proper al massís del Garraf. Desafecció política i crisi de confiança Cap al final de l'espai, el debat deriva cap a les dades publicades pel CIS sobre la percepció negativa dels polítics per part de la ciutadania. Es reconeix que els polítics són percebuts com el tercer problema principal per als ciutadans. Es fa una crida a la autocrítica constructiva dins de tots els partits polítics. S'apunta a la incoherència entre els programes electorals i les accions de govern posteriors com a causa principal de la pèrdua de confiança democràtica.





