Gent de Castelldefels del 12/11/2010 — La història i el llegat de la cultura safardita
Orígens i evolució del poble safardit La diferenciació històrica Els hispanojueus o jueus espanyols són aquells que van viure a la península Ibèrica fins a l'expulsió de 1492. La cultura safardí va sorgir precisament a partir de la diàspora i l'exili en diferents territoris. Convivència i tensions medievals Durant l'Edat Mitjana hi va haver una etapa de convivència notable entre cristians, musulmans i jueus. Amb el retrocés d'Al-Andalus i l'avenç dels regnes cristians, l'ambient es va anar enrarint amb decrets i tensions socials. "L'expulsió de 1492 no sorgeix com un bolet, sinó que és la culminació de tot un segle de matances iniciat el 1391." La diàspora i els assentaments Principals destinacions Nord d'Àfrica, Països Baixos i la Mediterrània Oriental van ser els tres nuclis principals d'acollida. Els safardites orientals de l'Imperi Otomà van preservar molt més la seva identitat i llengua. Els anomenats safardites occidentals als Països Baixos es van integrar ràpidament i van deixar de parlar el castellà antic. El paper dels conversos Molts jueus es van convertir en riptojueus per mantenir el seu culte amagat. Els conversos van tenir un paper clau en el finançament d'esdeveniments històrics com el viatge de Cristòfor Colom. Estat actual de la llengua i la cultura El declivi lingüístic El ladino o llengua safardita no es troba en una situació de transmissió espontània. L'impacte de la Shoah i la influència cultural francesa al segle XX van accelerar la seva pèrdua. Iniciatives de recuperació Actualment existeixen publicacions periòdiques com El Amanezer a Turquia o Los Muestros a Bèlgica. Diversos grups intenten recuperar la música i el patrimoni històric des d'una vessant acadèmica.
