Gent de Castelldefels
Gent de Castelldefels
Programa

Gent de Castelldefels

·345 episodis
RSS

episodis

301-312 de 345
  • 27'

    Gent de Castelldefels del 22/3/2010 — Francisco Lara: Records i Evolució de Castelldefels

    Entrevista a Francisco Lara Els inicis i l'arribada a Castelldefels • Francisco Lara repassa la seva trajectòria vital des de la seva arribada al municipi l'any 1953 procedent de Màlaga. • Recorda com era el Castelldefels de l'època, un poble petit amb tot per fer on jugava pels camps i carrers de terra. • Explica la duresa de les primeres condicions de vida i com la seva família va obrir camí a molts altres immigrants andalusos al Baix Llobregat. La creació de l'empresa Lara Cuscullana • Parla de la fundació del negoci l'any 1971 al costat del seu soci, començant des de zero amb molts riscs financers. • Destaca l'esforç i la dedicació constant, treballant sense vacances per tirar endavant l'empresa fins a convertir-la en un referent comarcal. • Assenyala el moment de la venda de l'empresa l'any 2007 coincidint amb l'inici de la crisi econòmica. "La empresa es algo como si fuera algo que has creado tú de la nada, como otro hijo más." Reflexió sobre la situació actual i la jubilació • Analitza amb preocupació la situació de la crisi econòmica i la dependència del sector turístic i de la construcció. • Actualment, gaudeix de la seva jubilació dedicant temps a la família, l'hort, les noves tecnologies i la preparació del camí de Sant Jaume. • Valora positivament el clima i l'entorn natural de la ciutat, tot i lamentar el creixement accelerat i la pèrdua de la vida de barri.

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 19/3/2010 — Entrevista a Gloria: Fotografia, Teatre i Canvis

    Introducció i Canvis a la Ciutat En aquesta edició del programa Gent de Castelldefels, la Mari José Blanco entrevista a Gloria Grima, fotògrafa i figura clau de la memòria gràfica local. • Conversa sobre l'evolució urbanística del municipi • Reflexions sobre la transformació d'antic poble a una ciutat moderna • Valoració dels espais naturals i la connexió amb la costa La Tasca de la Fotografia Gloria repassa la seva trajectòria professional al costat del seu company Ramón, gestionant un arxiu immens de negatius i adaptant-se a l'era digital. "Abans no hi havia ni ponts per creuar les vies del tren a la platja, tot ha canviat molt." • Digitalització de més d'11.000 carretes fotogràfiques • La inmediatesa i les exigències del periodisme local actual • Triada d'imatges icòniques de la Platja de Castelldefels i el Castell de Castelldefels Passió pel Teatre Més enllà de la lent fotogràfica, la convidada comparteix la seva profunda vinculació amb les arts escèniques i la interpretació. • Participació en grups de teatre amateur com Safrej i Passepartout • Experiència en la direcció d'obres teatrals • La importància de recuperar espais culturals com el Teatre Plaza Papel de la Dona i Societat Es dedica un espai final per reflexionar sobre l'evolució dels drets de les dones i la diversitat cultural. • Integració de dones de diferents orígens en el teixit associatiu • Valoració de les fites aconseguides des de les primeres comissions de gènere • El llarg camí pendent cap a la igualtat real a la societat

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 18/3/2010 — La biografia vital i viatge d'Emilio Sanz fins a Castelldefels

    Trayectòria vital i origen El programa Gent de Castelldefels rep l'invitat Emilio Sanz, que repassa la seva història personal des del seu naixement a Burgos fins a la seva arribada definitiva al municipi. • Naixement en un petit poble de Burgos anomenat Quintana Palla. • Vivències familiars durant la Guerra Civil i els posteriors trasllats laborals del seu pare per motius militars. • Estada d'estudis a Guipúscoa i posterior formació professional en arts i oficis a Burgos. Periple laboral per diferents ciutats La recerca de millors oportunitats laborals va portar a l'entrevistat a desplaçar-se per diversos punts de la geografia peninsular i internacional. • Trasllat a Bilbao a la joventut per treballar com a professional industrial. • Experiència laboral a França durant uns mesos abans de retornar a Burgos per casar-se. • Intent d'establir-se a Vitòria i les dificultats per trobar un habitatge digne. La casualitat que va canviar el destí Una trobada fortuïta al tren amb un antic conegut va ser determinant per al seu futur. "I el dia que entró a hacer la prueba... me cae la cara de vergüenza." • Viatge improvisat a Gavà per presentar-se a l'empresa La Roca sense cita prèvia. • Superació de les proves tècniques i mèdiques malgrat les traves burocràtiques. • Trasllat definitiu de la família des de Burgos fins a Catalunya l'any 1964. Establiment a Castelldefels Després de residir a Viladecans, l'invitat explica el sacrifici realitzat per aconseguir la seva pròpia llar. • Jornades laborals exhaustives combinant torns de fàbrica amb hores extres. • Construcció de la casa pròpia durant els caps de setmana. • Instal·lació definitiva a Castelldefels l'any 1983 i presentació de la seva família.

  • 26'

    Gent de Castelldefels del 16/3/2010 — Dones, empresa i conciliació laboral

    Gestió empresarial i empresa familiar L'herència i el compromís familiar • La implicació en l'empresa familiar es viu sovint des de la infància, creant una responsabilitat compartida per mantenir l'esforç de generacions anteriors. • Mantenir una empresa familiar requereix una clara vocació i una dedicació constant que sovint no entén d'horaris estrictes. Formació i adaptació als temps actuals • Els estudis superiors com la licenciatura en Administració i Direcció de Empreses aporten una visió global i estratègica, complementada amb formació contínua i màsters. • Actualment, la gestió empresarial a Catalunya exigeix un rigor elevat en matèria de normativa mediambiental, certificacions de qualitat i prevenció de riscs laborals. El paper de la dona en l'alta direcció Reptes de visibilitat i presència • Encara existeix una presència minoritària de dones en llocs de responsabilitat i en l'alta direcció d'empreses privades. • La compatibilització de les responsabilitats directives amb la vida personal continua presentant desequilibris notables en comparació amb els homes. Conciliació i optimització del temps • S'aposta fermament per la necessitat d'optimitzar el temps de reunió i de treball per poder dedicar espais de qualitat a l'àmbit familiar. • El suport incondicional de la parella i l'entorn proper resulta un pilar fonamental per poder assumir càrrecs de lideratge sense renunciar a la vida personal. "Si la persona no recolzés totes aquelles que jo empremto o que tiro endavant, és que no podria tirar-les."

  • 29'

    Gent de Castelldefels del 15/3/2010 — Entrevista a Óscar Jiménez: Venedor de l'ONCE i veí

    Entrevista a Óscar Jiménez Els inicis i l'evolució de la ciutat Óscar Jiménez repassa la seva vida a Castelldefels, municipi on ha crescut i ha vist una notable transformació demogràfica i urbanística al llarg dels anys. Recorda com jugava al carrer de petit abans de l'arribada massiva de les noves tecnologies. La feina com a venedor de l'ONCE Explica com va accedir a la seva ocupació actual gràcies a una amiga i el seu dia a dia treballant a la zona de La Pava. Detalla algunes anècdotes donant premis, com un de 72.000 euros, i les peculiaritats de la relació amb els clients i companys de gremi. "A veure, la sort no és solamente el dinero. La suerte es tener salud, tener ganas de vivir, tener amistades que te quieran y que te valoren tal y como eres." Aficions i ràdio per internet Memòria del seu pas col·laborant de jove a la ràdio local. Actualment, compagina la seva tasca laboral amb emissions de ràdio per internet a través de plataformes digitals on interacciona amb oients i posa música.

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 12/3/2010 — Entrevista a María Elida: Passat, Cultura i Família

    Introducció i Orígens Aquest episodi del programa Gent de Castelldefels compta amb la participació de María Elida, una uruguaiana establerta a Catalunya des de l'any 1976. L'entrevista repassa la seva trajectòria vital, la seva arribada al municipi de Castelldefels i la seva intensa implicació en la vida cultural i associativa local. El Paper de les Àvies Avui S'obre un debat profund sobre la realitat de les àvies i avis en la societat actual: • Es diferencia entre les anomenades àvies esclaves i aquelles que mantenen una dedicació equilibrada però constant. • Es destaca la importància de fixar límits per gaudir del merescut descans després d'una vida de treball. • S'aborda la preocupació creixent de com els jubilats serveixen sovint com a sostre econòmic per a fills en situació d'atur. "Nosotros las abuelas estamos intentando ayudar en todo lo posible, pero también es cierto que nosotros tenemos derecho a nuestro descanso." Evolució dels Drets i la Societat Fent referència a la seva participació inicial en la creació d'una comissió pionera per a la dona al municipi, s'analitza com ha evolucionat la igualtat en les darreres dècades. Desigualtats i Canvis Estructurals • Bretxa salarial: S'assenyala que encara persisteixen diferències econòmiques per al mateix treball. • Tasques domèstiques: La repartició de les feines de la llar continua sent una asignatura pendent. • Concepte de família: S'accepten noves realitats com les famílies monoparentals i els matrimonis homosexuals, tot i que encara existeixen certs prejudicis socials. Arribada a Castelldefels i Evolució Urbanística María Elida recorda el seu viatge des de l'Uruguai i el seu enamorament instantani de la zona de la Platja de Castelldefels durant els primers anys de la transició democràtica. Els Dos Castelldefels • Durant els anys setanta i vuitanta existia una clara divisió entre el nucli urbà i la zona marítima. • La manca de serveis i infraestructures a la costa va obligar a organitzar moviments veïnals reivindicatius. • El turisme estranger d'època ha donat pas a un poblament resident de primera residència molt més actiu i consolidat. El Llegat Cultural de TECA L'entrevista posa un èmfasi especial en la fundació del Taller Experimental de Cultura i Arte (TECA) juntament amb Carmel Romaní. Activisme Artístic • Es descriuen actuacions espontànies a la Plaça de l'Església i a l'estació de tren. • Es fomentava la fusió de disciplines com la dansa, la música i la pintura. • Després d'anys d'activitat desbordant, actualment el projecte es manté en un segon pla mentre la protagonista prioritza la seva pau interior mitjançant retirs espirituals i la dedicació als seus net

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 11/3/2010 — El campus de l'UPC Castelldefels i la seva integració local

    Introducció i trajectòria personal En aquest episodi del programa Gent de Castelldefels a Ràdio Castelldefels, el locutor Joan Torné entrevista Miguel Valero, professor i treballador de l'UPC Castelldefels. Valero explica com va ser el seu trasllat des de Barcelona i l'Hospitalet fins a establir-se definitivament al municipi l'any 2003. • Valora molt positivament poder desplaçar-se a peu arreu de la ciutat sense necessitat de vehicle privat. • Destaca l'entorn natural proper al Massís del Garraf, especialment la zona de Cal Ganxo i les vistes cap a la silueta coneguda com la dona morta. Creació i desenvolupament de l'UPC Castelldefels S'aborda la història del campus universitari, recordant l'acte de col·locació de la primera pedra a finals dels anys noranta amb la presència de representants institucionals. "Valero destaca el potencial de creixement i la importància estratègica del campus per a la ciutat." Titulacions i àmbits d'estudi Actualment, el campus acull diverses escoles i centres de recerca d'alt nivell tecnològic: • Escola Superior d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB): centrada en l'enginyeria agrònoma i la bioenginyeria. • Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC): enfocada en telecomunicacions i enginyeria aeronàutica orientada a sistemes tecnològics. Reptes de futur i integració a la ciutat Un dels temes centrals de la conversa és el grau d'implantació i relació de la comunitat universitària amb el teixit social de Castelldefels. • Es discuteix com la ubicació física del campus, propera a la zona del Canal Olímpic de Catalunya, fa que molts estudiants arribin en tren i no transitin habitualment pel centre urbà. • Es posa èmfasi en el paper clau de centres de recerca de prestigen internacional com l'ICFO, consolidant un pol d'innovació tot i els reptes pendents en l'atracció d'empreses tecnològiques i la construcció de residències per a la comunitat acadèmica.

  • 28'

    Gent de Castelldefels del 10/3/2010 — Entrevista a Antonio García Hernández: Trenes i Associacionisme

    Entrevista a Antonio García Hernández Trajectòria i Professió • En Manolo Rivera i en Cristóbal Lara entrevisten Antonio García Hernández a Gent de Castelldefels, emès a Ràdio Castelldefels (98.0 FM). • S'inicia el repàs de la seva extensa trajectòria professional i vital, destacant la seva feina com a maquinista a Renfe. • Es detallen els mètodes d'accés militar al sector ferroviari i la formació tècnica rigorosa de l'època. Anècdotes i Condicions Meteorològiques "Lo peor creo yo que hay en la conducción de trenes, de maquinista, es una de las cosas perso, los arrollamientos." • Es discuteixen les experiències al capdavant de combois de cercanías i l'impacte dels temporals de neu recents a Catalunya. • S'analitzen les responsabilitats en la gestió de crisi i les infraestructures elèctriques afectades pel clima. Educació i Associacionisme • Es valora la seva etapa com a president de l'associació de veïns de Can Vinader i el seu rol actual a l'AMPA de l'escola a Torre Barona. • S'aborda el nivell educatiu dels infants, la importància de la comunitat escolar i el suport dels serveis socials locals.

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 9/3/2010 — Entrevista a Lorenzo Silva sobre la seva nova novel·la

    Entrevista a Lorenzo Silva Trajectòria literària i reconeixements • L'entrevista comença rememorant els inicis de l'escriptor Lorenzo Silva i el reconeixement obtingut amb el Premi Nadal per El alquimista impaciente. • Es destaca la importància d'aquests guardons per a autors novells o outsiders que no tenen padrins en el món literari. • L'autor parla també de la seva dilatada experiència en la literatura juvenil i infantil, un públic molt exigent amb el qual intenta connectar des de l'empatia i el record de la pròpia adolescència. La novel·la policíaca i la Guàrdia Civil • Un dels eixos centrals és la introducció de la Guàrdia Civil com a protagonistes de novel·les policíaques a Espanya, trencant amb els vells arquetips negatius. • El brigada Bevilacqua i la seva companya Chamorro representen una nova manera d'entendre la investigació, allunyada del model nord-americà i centrada en la reconstrucció acurada dels fets. • L'autor destaca el paper de la dona dins del cos i com les seves obres reflecteixen relacions professionals igualitàries i de respecte mutu. "El policía simplemente es alguien que trata de reconstruir una historia, una historia verosímil, una historia probable, que pueda ser válida en un juicio." Adaptacions cinematogràfiques • Es comenta l'adaptació al cinema d'algunes de les seves obres com La flaqueza del bolchevique. • L'autor reflexiona sobre la relació entre la literatura i el cinema, defensant que un director de cine ha de fer la seva pròpia interpretació i no simplement filmar el llibre de manera literal.

  • 27'

    Gent de Castelldefels del 8/3/2010 — Entrevista a Francisco Lara: Memòria, Negocis i Canvis

    Orígens i Arribada a Castelldefels Francisco Lara repassa la seva trajectòria vital i l'arribada al municipi l'any 1953 procedent de Màlaga. Explica les dificultats de la postguerra i com el seu pare va obrir camí buscant un futur millor a Catalunya. Recorda el Castelldefels de l'època com un poble petit de poques carrers i terrenys de cultiu. Descriu la duresa de les primeres condicions de vida i l'arribada progressiva d'altres famílies andaluses. La Joventut i la Vida Familiar L'entrevistat detalla anècdotes sobre el seu llarg festeig per carta i la creació d'una família amb quatre fills, destacant com ha vist créixer la ciutat al llarg de les dècades. "En aquells temps arrisgàrem, és veritat que era molt risc el que teníem que córrer." La Creació i Venda de Lara Cuscullana Un dels eixos centrals de la conversa és la fundació i consolidació del negoci de materials de construcció Lara Cuscullana l'any 1971. Esforç constant: Anys dedicats al treball intens sense vacances al costat del seu soci. La transició: Reflexiona sobre la decisió de vendre l'empresa a una multinacional francesa l'any 2007 i l'impacte d'aquesta decisió en el si familiar. Evolució Urbana i Visió de la Crisi Lara analitza amb nostàlgia i preocupació el creixement desmesurat de la localitat del Baix Llobregat i la situació socioeconòmica actual. Lamenta la pèrdua de la vida de barri i la transformació en una ciutat dormitori. Mostra la seva preocupació per l'atur juvenil i la dependència del sector serveis a l'economia espanyola. Finalment, comparteix com viu ara la seva jubilació dedicant temps a la família, l'hort i la preparació del Camino de Santiago.

  • 29'

    Gent de Castelldefels del 5/3/2010 — Entrevista a Mapi Clemente a Gent de Castelldefels

    Entrevista a Mapi Clemente Presentació i reptes actuals El programa de Gent de Castelldefels comença una nova etapa els divendres amb Mari José Blanco. La primera invitada és Mapi Clemente, antropòloga social i cultural, educadora i tècnica de joventut a l'Ajuntament de Castelldefels. • Es debateix sobre la complexitat de compaginar la vida familiar, professional i personal en l'actualitat. • Es reflexiona sobre la sensació constant de no tenir prou hores al dia i la pressió del concepte de superwoman. La joventut i la societat actual S'analitza el comportament dels joves actuals, molt lligat al present i a la immediatesa tecnològica. "Els joves conceben la realitat d'una forma diferent, viuen al present, el dia a dia." • S'està elaborant un pla local de joventut a la ciutat per donar resposta a les necessitats reals detectades mitjançant enquestes. • Es destaca la importància vital que els joves se sentin escoltats per les administracions públiques per reduir la distància participativa. Vivències personals i teatre • Es repassa l'arribada de Mapi a Castelldefels procedent de Madrid l'any 1987, recordant els canvis urbanístics i el creixement demogràfic de la ciutat. • Es posa en valor el seu pas pel món associatiu i cultural, essent una de les fundadores de l'entitat teatral Teatro Paranoia. • Es tanca l'entrevista parlant de la importància del teatre com a eina educativa i escollint la música de Joaquín Sabina com a banda sonora final.

  • 30'

    Gent de Castelldefels del 4/3/2010 — Experiències i vivències a Castelldefels amb Alfredo

    Orígens i arribada a Castelldefels La decisió de residència • Alfredo explica com va conèixer Castelldefels a mitjans dels anys setanta. • Es buscava una segona residència a una distància prudencial de Barcelona que permetés la combinació entre descans estival i la vida laboral. • Un dels aspectes més valorats des del primer moment va ser la tipologia urbanística, caracteritzada per edificis de poca alçada. El pas a resident permanent • Després de molts anys combinant caps de setmana i estius, l'empadronament definitiu com a ciutadà va arribar l'any 2005. • Malgrat els desplaçaments diaris i les retencions a la carretera, s'acceptava la rutina amb tranquil·litat. "És de les decisions més encertades que he pres a la vida." Aprenentatge i activisme cultural L'estudi del català • Després de la jubilació, una de les grans motivacions personals va ser aprendre a escriure correctament en català. • Malgrat les dificultats gramaticals inicials i la sensació de ser l'avi de la classe, l'experiència al Casal de Cultura ha estat summament enriquidora. Aules universitàries per a la gent gran • La participació activa en aquest projecte d'extensió universitària fomenta la cohesió social i l'adquisició de coneixements continus. • El percentatge d'assistència i implicació de la ciutadania supera les expectatives inicials. Racons preferits i visió de futur El Massís del Garraf i Cal Ganxo • Un dels llocs més emblemàtics per a passejar i gaudir de les vistes panoràmiques. • Des d'allà s'entén perfectament la barrera geogràfica i la configuració del territori. Reflexions com a alcalde • Si tingués responsabilitats de govern municipal, la prioritat absoluta seria generar llocs de treball locals per evitar l'èxode diari cap a la gran ciutat.