1998 - Àudios històrics del 18/9/1998 — La història de l'autoescola: De Gato Negro a Castelmar

Orígens i formació professional Pepe, el protagonista d'aquesta entrevista, relata la seva trajectòria des que va arribar a Catalunya l'any 1964 des de Còrdova. Tot i començar treballant en la joieria familiar i posteriorment en la construcció, un accident laboral el va portar a descobrir la seva autèntica vocació: • Inicis a l'autoescola: S'incorpora a l'autoescola Gato Negro als 18 anys i aconsegueix ser, de forma pionera, el professor més jove d'Espanya gràcies a una habilitat psicosomàtica i un cert enginy amb les administracions d'aquella època. • Evolució del sector: Explica com el procés per obtenir el títol ha canviat radicalment, passant de proves simples a l'Escola Industrial a l'exigència actual de la DGT. L'experiència educativa i anècdotes El procés d'ensenyament En l'entrevista destaca com era l'ensenyament als primers anys a Castelldefels: "Jo estic ensenyant ara néts d'alguns que he ensenyat en aquella època." • Tècniques clàssiques: L'ús de referències visuals en el mobiliari urbà per ensenyar a aparcar. • Vehicles d'època: El record del mític Seat 600 i les dificultats de fer classes de circulació en un entorn on tot es feia de manera molt més rudimentària. • Seguretat: Pepe insisteix en la necessitat absoluta del doble comandament per garantir la seguretat tant del professor com de l'alumne, relatant una experiència traumàtica durant el servei militar amb un camió sense aquesta protecció. Reflexions sobre la conducció La paciència i els nervis: L'entrevistat opina que l'enemic principal del conductor novell no és la seva pròpia inseguretat, sinó la impaciència dels conductors veterans. Evolució social: Assenyala com l'accés de la dona a l'autoescola s'ha normalitzat, equilibrant-se amb les possibilitats laborals dels homes. Responsabilitat: Tot i ser professional, Pepe reconeix la dificultat de mantenir les actituds cíviques a la carretera i lamenta que, un cop tenen el permís, molts conductors obliden els bons hàbits apresos a l'autoescola.

1998 - Àudios històrics del 19/7/1998 — Accident greu a Castelldefels: Denúncia per negligència

Accident tràgic a la platja de Castelldefels El contingut exposa la situació legal i humana derivada d'un greu accident succeït a la platja de Castelldefels, on una persona va quedar ferida crítica després de quedar-se en coma en caure-li una porta de futbol al cap. Els fets ocorreguts el passat 19 de juliol han generat una forta indignació per la manca de seguretat en els equipaments públics. Accions legals i responsabilitats La família, representada per un equip legal, ha pres les següents mesures: Denúncia formal: S'ha presentat una denúncia contra el Departament de Serveis, Obres i Activitats del consistori i la companyia d'assegurances Catalana Occidente. Mesura cautelar: S'ha sol·licitat amb urgència la retirada immediata de totes les porteries inestables a la platja per evitar nous sinistres. Negligència institucional: Els advocats subratllen que, tot i haver presentat una instància prèvia una setmana abans al registre, l'Ajuntament no va actuar a temps. "Això és una màquina de mort, és una vergonya, pensava que vivia en un país on les coses estaven més controlades." Estat de la situació actual El col·lectiu afectat destaca que les porteries no estaven anclades, malgrat tenir els orificis preparats per a fer-ho, convertint-se en un perill real tant per a adults com per a infants. S'ha exigit a l'administració local que assumeixi les seves responsabilitats per la falta de mesures de seguretat en un espai tan concorregut del Baix Llobregat.

1998 - Àudios històrics del 7/7/1998 — L'èxit esportiu de Cristóbal al Campionat d'Espanya

En aquesta edició d'Àudios històrics, conversem amb el veterà atleta Cristóbal, veí de Castelldefels, que acaba de tornar d'una destacada participació en el Campionat d'Espanya celebrat a Ciudad Real. Durant l'entrevista realitzada a Ràdio Castelldefels, l'esportista ens relata els reptes físics d'una competició marcada per unes temperatures extremes, situades entre els 43 i 45 graus dins l'estadi. Punts clau de la trajectòria de Cristóbal: Trajectòria longeva: Cristóbal competeix oficialment des de l'any 1969, convertint-se en un dels atletes en actiu més veterans del panorama estatal. Resultats destacats: Malgrat la duresa de les proves (1.500, 5.000 i 10.000 metres), va aconseguir dues medalles de plata, contribuint activament perquè la delegació de Catalunya assolís el primer lloc en el còmput global amb 49 medalles. Preparació i esforç: L'atleta destaca el paper vital de les proves preliminars celebrades a la pista de Can Dragó per obtenir plaça en aquest campionat. Agraïments i suport institucional Cristóbal ha volgut posar en valor el suport rebut per la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat, que va cobrir les despeses de desplaçament i allotjament, així com l'ajuda fonamental del seu espònsor, Firesport, dirigit per Antonio Ruiz, que ha estat clau per posar a punt la seva cadira de rodes. "Catalunya ha quedat primera amb 49 medalles, 15 de les quals d'or, i vull sentir que he posat el meu granet de sorra." L'atleta es mostra un referent de superació i vitalitat, seguint present en l'actualitat dels esports locals del nostre municipi i participant en futures curses, com la propera cita a Pontons.

1998 - Àudios històrics del 1/7/1998 — Recorreguts de Catalunya: Castelldefels i la seva Festa Major

Descobrint Castelldefels En aquest episodi del podcast 1998 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, ens endinsem en una guia detallada sobre Castelldefels. El programa explora les tres línies paral·leles que conformen la identitat del municipi: • La Platja: Amb gairebé 7 km de longitud i una amplada mitjana de 100 metres, és un dels principals atractius turístics. Es destaca la gestió dels serveis, la neteja diària i la necessitat d'acabar el passeig marítim per modernitzar els xiringuitos. • El Nucli urbà: La zona central del municipi, amb una història marcada per la defensa contra els pirates al segle XVI. • La Muntanya: El punt que aporta el caràcter històric i geogràfic sota el castell. La Festa Major de Castelldefels La regidora Àfrica Lorente detalla els inicis de la Festa Major, posant èmfasi en l'activitat cultural i festiva: • Tradició i Espectacle: Es parla del Garigot, una representació popular sobre el drac de dos caps i la història medieval de la vila. • Programació: Una setmana plena d'activitats que inclouen el pregon del periodista Pitu Abril, correfocs, i actuacions d'orquestres com Tropicanya i el grup d'havaneres Els Llobarros. • Gastronomia i Música: Un espai per destacar el turisme gastronòmic local i la creixent oferta cultural que inclou espectacles cubans i música en directe. "Catalunya ha fet un esforç molt important per posar les platges al dia i la nostra ha continuat aquesta línia de serveis." La música i el futur Els músics Manel Orno i Lluís Ferrero comparteixen la seva experiència sobre l'ambient musical a Castelldefels i els seus futurs projectes professionals. Destquen l'alta demanda que tenen els seus espectacles i la importància de donar suport als nous talents musicals del municipi.

1998 - Àudios històrics del 1/7/1998 — Commemoració dels 20 anys de la Constitució

En aquest segment de l'arxiu sonor d'1998 - Àudios històrics, es reflexiona sobre el vigèsim aniversari de la Constitució espanyola. El contingut destaca la importància d'aquest marc de convivència com a eina fonamental per a la societat. Punts clau tractats: La Constitució es defineix com un marc inclusiu on tenen cabuda totes les expressions ciutadanes, fins i tot les crítiques. S'emfatitza el progrés assolit en termes de llibertat i justícia social durant les dues dècades posteriors a la seva aprovació. Es subratlla la importància del consens polític per a qualsevol procés de revisió del text constitucional a través del debat municipal i nacional. "La Constitució espanyola, votada de una forma majoritaria por los españoles hace veinte años, ha demostrado ser el instrumento capaz de llevarnos por el camino del progreso, de la libertad y de la justicia social." L'emissora, a través dels seus serveis de Ràdio Castelldefels, recupera aquests moments clau per mantenir viva la memòria històrica del país i fomentar la reflexió sobre el nostre sistema democràtic actual.

1998 - Àudios històrics del 1/7/1998 — Euro 98: Castelldefels, capital europea de l'autocaravaning

Trobada Internacional d'Autocaravanes a Castelldefels El municipi de Castelldefels es va convertir en l'epicentre europeu del turisme itinerant el 1998 amb l'organització de l'Euro 98, un esdeveniment que va reunir prop de 750 unitats d'autocaravanes i més de 2.000 persones. Aquest acte, presentat per Ràdio Castelldefels en el programa 1998 - Àudios històrics, subratlla la importància de l'esdeveniment com a motor de promoció turística per al Baix Llobregat. Punts clau de la trobada Participació rècord: L'organització, liderada pel Lleure Camper Club, va superar totes les expectatives inicials, havent de limitar l'entrada per motius de seguretat. Intercanvi cultural: L'esdeveniment va afavorir la trobada entre ciutadans de tot Europa, fomentant la convivència i el coneixement del territori català. Impuls local: Les autoritats municipals van valorar positivament l'impacte en el comerç i la consolidació de Castelldefels com a destinació acollidora. "Avui Castelldefels és la vostra ciutat i a partir d'ara esperem que també vosaltres escollíssiu Castelldefels com la vostra ciutat." — José Manuel Pavón, alcalde en funcions durant l'esdeveniment.

1998 - Àudios històrics del 22/6/1998 — Consells gastronòmics per a la nit de Sant Joan

En aquesta edició de ## 1998 - Àudios històrics, la col·laboradora Teresa Baret comparteix amb l'audiència de Ràdio Castelldefels una sèrie de consells pràctics i receptes senzilles per preparar un sopar de revetlla de Sant Joan sense complicacions. Propostes culinàries per a una revetlla freda La col·laboradora destaca l'avantatge de preparar plats freds amb antelació, permetent gaudir de la festa sense haver de passar tota la nit a la cuina. Les recomanacions inclouen: Pastelets de patata i roquefort: Una solució ràpida feta amb puré i massa d'hojaldre. Pollastre d'estiu: Una versió fresca amb maionesa i mostassa, perfecta per servir freda. Pa torrat amb enxoves: Un aperitiu clàssic, senzill i deliciós per compartir. Ous farcits: Una opció versàtil que evita complicacions tècniques. El secret de la tradició: La Coca de Sant Joan Segons comenta la Teresa, elaborar la coca de Sant Joan a casa és accessible per a tothom. Utilitzant ingredients bàsics com farina, sucre, oli i llimona, o bé partint de masses d'hojaldre comprades, es poden obtenir resultats excel·lents. "Jo en 15 o 20 minuts tinc una coca per, per exemple, per 8 persones feta." Consells de cuina pràctics Durant la secció, s'ofereixen trucs perquè les preparacions siguin més d'èxit: * Conserva del pa: Tapar els entrepans amb un drap humit per mantenir-los tendres. * Truites esponjoses: Afegir un raig de llet als ous batuts per obtenir millor textura. * Rebossats cruixents: Separar les clares i muntar-les a punt de neu abans d'incorporar-les.

1998 - Àudios històrics del 27/5/1998 — 10è Aniversari de l'Agermanament Castelldefels-Lormont

10è Aniversari de l'Agermanament L'episodi cobreix la celebració del desè aniversari de l'agermanament entre Castelldefels i la ciutat francesa de Lormont (l'Hormont). Durant tres dies, delegacions institucionals, grups de música i corals han compartit experiències culturals i socials en un acte que reforça els llaços europeus entre ambdues comunitats. Activitats i Intercanvi Cultural • El viatge de deu hores per carretera va servir com a espai de convivència per al grup de rock Zona Sur i la coral Sotoboche. • L'intercanvi ha estat una via per promoure música, tradicions i projectes conjunts, sent percebut com una oportunitat per aprendre sobre la cultura gascona. La Perspectiva Institucional "No s'agermanen les ciutats, s'agermanen les persones." • Els regidors de l'Ajuntament de Castelldefels van participar activament en la dinamització de l'esdeveniment, realitzant tasques de locució espontània. • Es va destacar el paper del regidor d'Acció Social de Lormont, René Lacost, qui va explicar l'enfocament progressista dels serveis socials a la seva ciutat. • L'alcalde de Lormont, Jean Trousseau, va posar èmfasi en la gestió urbana i el control de grafitis, mentre que l'alcalde de Castelldefels, Agustín Marina, va anunciar la dedicatòria d'un carrer a la ciutat francesa en honor a aquesta relació històrica.

1998 - Àudios històrics del 20/5/1998 — Acte electoral del PSC a Castelldefels

Balanç de legislatura i visió de futur L'acte destaca el desenvolupament transformador de Castelldefels durant els darrers 16 anys. Els ponents subratllen la consolidació de l'emissora local en la memòria col·lectiva i el creixement demogràfic del municipi. Actuacions i realitats locals • Urbanisme i infraestructures: S'han completat xarxes d'insuficiència bàsica, clavegueram i enllumenat en zones com La Pineda i Can Roca. • Equipaments: Construcció d'espais públics com la Plaça del Drac i el Parc de la Granota. • Comunicacions: Millora integral dels enllaços entre barris i el reforç del transport públic. Compromís electoral L'equip socialista proposa un nou cicle enfocat a l'habitatge social (modalitats d'alquiler per a joves) i la recuperació d'espais naturals. "No són paraules, són realitats." Es recorda als ciutadans la importància de la participació en el debat municipal per evitar l'abstenció el dia de les eleccions, tot valorant la trajectòria de govern enfront de la falta de propostes de l'oposició. Intervenció especial: El vaixell de la llengua En un bloc destacat, s'introdueix una acció cultural original centrada en la unitat lingüística dels Països Catalans. El projecte consisteix en un viatge marítim entre Barcelona, València, Mallorca, l'Alguer i la Catalunya Nord. L'objectiu és fomentar la normalització lingüística mitjançant ponències científiques i actuacions musicals, consolidant una vertadera universitat nòmada de la llengua.

1998 - Àudios històrics del 30/4/1998

1998 - Àudios històrics del 2/4/1998 — Nacho Bereguistain: Gestió de la Brigada Municipal a Castelldefels

Trajectòria vital i valors personals Nacho Bereguistain ens parla de la seva curiosa història familiar, fortament vinculada entre Sant Sebastià i Barcelona. Tot i tenir orígens bascos, la seva vida s'ha desenvolupat principalment a Catalunya. • Història familiar: Va créixer en una família nombrosa de vuit germans, una experiència que va marcar la seva disciplina de joventut. • Formació i vocació: És arquitecte tècnic (aparellador) de professió, arribant a Castelldefels per dirigir les obres del pavelló de Can Roca. La gestió del manteniment urbà Com a responsable de la Brigada Municipal, Nacho ens explica els reptes d'actuar en un municipi en creixement com Castelldefels. El dia a dia de la brigada "M'agradaria no haver de fer tanta feina de forat, sinó simplement un manteniment quotidià i absolutament preventiu." • Dificultats pressupostàries: L'eficàcia del Servei Municipal depèn directament de la disponibilitat econòmica i de la burocràcia que limita l'agilitat en l'administració. • Gestió de personal: L'escassetat de recursos i la necessitat d'una plantilla més àmplia per atendre els 37.000 habitants del municipi són problemes constants. Esport i passions L'atleta i entusiasta del handball reflexiona sobre la situació actual de l'esport professional. • Lliga i estrangers: Critica com l'abundància de fitxatges estrangers als clubs de handball espanyols pot frenar el creixement dels jugadors nacionals. • Passions personals: Fora de la feina, es manté actiu amb la pràctica d'esports i amb aficions com el dibuix artístic a llapis.

1998 - Àudios històrics del 23/2/1998 — Josep Galvez: memòries d'un pioner a Castelldefels

Història de vida i adaptació El testimoni de Josep Galvez ens transporta als orígens del Castelldefels de finals dels anys 40. A través de la seva experiència personal, descobrim un mosaic de dificultats, esforç i superació: • L'arribada a la ciutat: Galvez va arribar el 1948 procedent de Múrcia, vivint en condicions extremes al barri de la Terma, on els treballadors s'auto-construïen coves i barraques per sobreviure mentre treballaven a les canteres. • Condicions laborals: El relat reflecteix una època de misèria pura on la seguretat laboral era inexistent. El treball a la fragua i a les canteres per a l'extracció de pedra per al port de Barcelona era un ofici de subsistència extremadament perillós. Del camp al sector pesquer L'evolució professional La transició de Galvez des de l'agricultura al comerç itinerant va marcar un punt d'inflexió en la seva vida i en la gestió de la seva economia familiar: "Si ho compraves a cinc i ho venies a deu, ja el doblaves. Era un sou majo i així va sorgir el tema del peix." • Venda ambulant: Inicialment, utilitzava un tricicle per vendre peix a Vistalegre i altres zones, superant la falta d'infraestructures i l'aïllament social de l'època. • Gestió familiar: Avui, el negoci s'ha consolidat com un estable pòdcast corporatiu de la família, on els fills gestionen les peixateries amb una estructura de fons comú que garanteix la continuïtat del projecte inicial. Saviesa culinària Galvez comparteix consells pràctics sobre com tractar correctament el producte fresc, subratllant que la clau de la cuina senzilla sempre és respectar la matèria primera i utilitzar tècniques adequades, sense additius innecessaris.

1998 - Àudios històrics del 17/1/1998 — Jutge de Pau a Castelldefels: Funcions i repàs vital

La figura actual del Jutge de Pau El senyor Julio Pérez, jutge de pau de Castelldefels, desmitifica el rol tradicional d'aquesta figura: • Rol professional: Lluny de ser un simple mitjancer de poble, exerceix tasques similars a les d'un jutge professional, seguint directrius estrictes. • Gestió de càrrega: El jutjat gestiona volums elevats de exhorts (més de 5.500 l'any entre civils i penals), actuant per delegació d'altres jutjats d'Espanya. • Infrastructures: Valora molt positivament les noves dependències inaugurades el 1992 a la Plaça Neus Català. Trajectòria personal i adaptació al municipi El convitat repassa la seva evolució vital des del barri obrer de Sant Andreu fins a la seva arribada definitiva al Baix Llobregat fa 35 anys: • Formació i treball: Destaca la seva etapa a l'escola d'aprenents de Renfe i la seva llarga trajectòria de 28 anys a Rocalla. • El salt a la judicatura: Explica com va assumir el càrrec de manera sobrevinguda per rectitud professional i per protegir la imatge pública de l'institució després d'una crisi interna greu amb el seu antecessor. "Nosaltres no som uns castigadors. La nostra forma de pensar no és fer de castigadors, sinó al contrari, de rehabilitar la gent." Desigs i visió de futur El senyor Pérez reflexiona sobre la necessitat de millora del sistema judicial local: • Reivindicació: Defensa la necessitat de comptar amb un jutjat d'instrucció propi a Castelldefels per evitar la dependència funcional de Gavà. • Esport com a vàlvula d'escapament: Després de deixar el tennis per lesions, el ciclisme s'ha convertit en la seva afició principal per descobrir l'entorn del massís del Garraf.

1997 - Àudios històrics del 4/11/1997 — Entrevista a Ernest Cabré: Barça, Castelldefels i lideratge

En aquesta edició del programa 1997 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, l'entrevistat Ernest Cabré, president de l'Associació de Comerciants de la Platja, comparteix la seva visió personal sobre l'actualitat del Barça i el seu rol en el Teixit associatiu local. La passió pel Barça Cabré descriu la seva afició al club com un sentiment irracional. Critica durament la gestió de la directiva, especialment pel que fa a la falta d'oportunitats per a una oposició real i la dependència del conservadorisme dels socis. Destaca que, tot i la relació complexa amb el Real Madrid i l' Espanyol, el club manté una essència que el converteix en "més que un club". Lideratge i vida personal "Normalment quan un ha de prendre una decisió que afecta a un col·lectiu, hi ha situacions d'incomprensió." Cabré reflexiona sobre la dificultat de ser president i gestionar les expectatives dels associats. Valors de convivència: defensa la comunicació directa per resoldre conflictes en lloc de la crítica indirecta. Passions personals: ens parla de la seva afició a la vela i de com cerca la solitud i el silenci del mar, així com la seva visió sobre el futur de Castelldefels.

1997 - Àudios històrics del 1/11/1997 — Prèvia Unió Esportiva Castelldefels vs Caprabo

Anàlisi del partit i situació actual L'episodi se centra en el moment esportiu de la Unió Esportiva Castelldefels davant els seus propers compromisos. S'analitza l'empat recent contra el Prat i les expectatives reals del proper duel contra el Caprabo. Perspectiva dels jugadors • Jordi (Prat) i Nando (Caprabo), ambdós exjugadors del Castelldefels, opinen sobre les causes del rendiment de l'equip local. • Es destaca la manca d'agressivitat i encert golejador com a factors clau que llasten el joc tècnic del conjunt de Castelldefels. • Aguilera, jugador actual del Castelldefels, reconeix que existeix una càrrega de pressió psicològica que impedeix gaudir i materialitzar les ocasions creats durant els partits. "Salim a guanyar, però es nota la preocupació pel resultat. El nerviosisme és el problema més greu que tenim ara mateix." Reptes i expectatives • El proper enfrontament davant el Caprabo es defineix com un partit clau per retallar distàncies amb la part alta de la classificació. • S'ha volgut aprofundir en les diferències de model de joc: mentre el Castelldefels aposta per la tècnica, rivals com el Caprabo basen el seu èxit en la intensitat i la lluita constant.

1997 - Àudios històrics del 13/10/1997 — Castelldefels, el futur i l'UPC: Xerrada amb Alfons López

Evolució i futur de Castelldefels En aquesta edició del programa, conversem amb Alfons López sobre la transformació recent de Castelldefels. Durant la xerrada, es destaquen diversos punts clau sobre el desenvolupament del municipi: • L'impacte de la UPC: Es reconeix la arribada de la Universitat Politècnica com el canvi més significatiu. Tot i el pessimisme inicial sobre si s'acabaria produint, el procés ja està en marxa i promet ser un motor de desenvolupament local. • Gestió de la identitat: S'emfatitza la necessitat que la nova població estudiantil i els professors s'arrelin al municipi en lloc de tractar-lo com un simple barri de Barcelona. • Projectes pendents: Reflexionem sobre el Castell de Castelldefels i la capella romànica. Tot i la restauració parcial, la recuperació integral continua depenent de finançament extern, ja sigui via la Diputació de Barcelona o la Generalitat. Ciència, passat i present L'entrevista també explora la faceta com a arqueòleg i apassionat de l'astronomia d'Alfons López: • Observació astronòmica: Es parla de la possibilitat d'instal·lar un petit observatori a la zona de Calganxo per fomentar l'afició al cel nocturn entre els ciutadans. • Passió pel coneixement: L'entrevistat aprofundeix en la seva curiositat insaciable, que el porta a explorar des de la paleontologia fins a l'exploració espacial, amb un alt interès en el futur del planeta Mart. Compromís social amb Amnistia Internacional Finalment, es tracta la creació d'un nou grup de treball al Baix Llobregat (Llobregat Sud): "No només hem d'investigar el passat o el futur, hem de preocupar-nos seriosament pel present del que afecta els éssers humans." • L'organització, a través d'aquests grups, realitza accions directes com ara l'enviament de cartes internacionals per denunciar abusos i defensar els drets humans, mantenint un caràcter global necessari davant les injustícies mundials.

1997 - Àudios històrics del 6/10/1997 — Història de vida: Del camp andalús a la industrialització de Catalunya

Orígens i vida al camp Jesús Sánchez Pajares comparteix la seva experiència personal com a fill de camperols a Benalúa de Guadix. La seva infància va estar marcada per les dures condicions de la postguerra i l'explotació laboral en entorns on els treballadors no tenien cap propietat. • Explotació agrícola: La vida se sustentava en el sistema de terres a mitges, on els treballadors posaven la mà d'obra i els propietaris, o cacics, es quedaven amb la major part de la producció. • Reivindicació precoç: Ja des de molt jove, Jesús va mostrar un caràcter combatiu, especialment contra les jornades laborals abusives i el control dels capatassos. La migració cap a Catalunya La decisió d'emigrar cap a Catalunya al voltant dels anys 60 va ser impulsada per la necessitat de trobar estabilitat laboral davant d'un futur incert en l'agricultura tradicional. El factor motivador "Jo la primera vegada que se lo vi a mi pueblo fue para hacer mi camión en Cuba y en la nada. [...] Si el campo siempre está allí, te vienes allí, te vienes allí, te vienes a Cataluña i tal." • Xarxa de suport: L'arribada a territori català, concretament a Castelldefels, va estar facilitada per familiars i coneguts que ja havien emigrat prèviament. • Dificultats d'integració: El testimoni destaca l'absència d'infraestructures d'habitatge en aquella època, forçant condicions de vida molt precàries. Reflexions sobre el desenvolupament econòmic El convidat analitza el desequilibri entre el nord industrialitzat i el sud agrari, posant de manifest una profunda crítica a la mentalitat dels propietaris andalusos de l'època. • Models d'inversió: Mentre que a Catalunya s'apostava per reinvertir el capital, a les zones del sud faltava consciència de país i manca de visió per modernitzar i mecanitzar el sector agrícola.

1997 - Àudios històrics del 4/9/1997 — Magí Casamitjana: Radioaficionat i comunicacions espacials

La passió per la ràdio i l'experimentació El programa entrevista a Magí Casamitjana, veí de Castelldefels i apassionat radioaficionat, que destaca per la seva dedicació a l'escolta i el contacte amb emissores d'arreu del món. Aquest hobby va molt més enllà de la simple recepció: • Construcció pròpia: Magí dissenya i construeix les seves antenes, incloent-hi una instal·lació de 22 metres d'alçada per superar obstacles naturals i captar el senyal de manera òptima. • Radioaficionat com a investigador: Més que parlar per ràdio, l'activitat se centra en el desenvolupament de circuits i sistemes tècnics, validant els seus èxits mitjançant les QSL. Explorant nous horitzons: El rebot lunar i l'SETI Comunicació via satèl·lit natural Magí explica la tècnica del rebot lunar (EME), que consisteix a utilitzar la Lluna com a mirall passiu per fer rebotar (reflexió) senyals radiofònics cap a altres punts de la Terra. "La Lluna es mira com un mirall, és un mirall, on s'envien senyals d'unes freqüències determinades i la Lluna les rebota." Cerca de vida intel·ligent El convidat és membre de projectes enfocats a la ràdio-astronomia i a la cerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI). Comenta els reptes tècnics d'identificar senyals artificials enmig del soroll còsmic i la complexitat de mantenir un seguiment continu amb recursos limitats. Reptes, desinformació i futur El diàleg també aprofundeix en aspectes més personals i socials: • Aïllament vs. Comunicació: Tot i ser una tasca solitària en molts moments, la ràdio li permet una connexió estreta amb científics i aficionats d'altres països. • Gestió de l'arxiu: Magí explica la dificultat d'organitzar tota la informació i els enregistraments obtinguts, sovint guardats de forma dispersa, malgrat la seva importància científica. • El futur de les telecomunicacions: Reflexiona sobre com les tecnologies actuals són només l'inici d'avenços que encara no podem ni imaginar.

1997 - Àudios històrics del 13/8/1997 — Festa Major 1997 a Castelldefels: Activitats i novetats

La programació de la Festa Major 1997 En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, l'emissora Ràdio Castelldefels conversa amb la regidora de festes, África Lorente, per repassar els actes destacats de la celebració municipal a Castelldefels. Actes principals i novetats tècniques • Pregó i espectacles: El tret de sortida l'ofereix la pregonera Irma, esportista olímpica, seguit d'una notable selecció d'actuacions musicals. • Focs artificials: Se celebren des del Castell, una ubicació consolidada per garantir la seguretat en comparació amb l'antiga ubicació a la plaça de l'Església. • Matinades diabòliques: Una proposta trencadora programada a les 3 de la matinada, on els tambors i la percussió prometen mantenir despert el centre de la ciutat. • Homenatge a Elvis: Una iniciativa original gestada per Ràdio Castelldefels i la regidoria de Joventut per commemorar els 20 anys de la mort del rei del rock amb grups locals. "Hem d'aprofitar el que tenim. I jo crec que l'aprofitem molt bé entre l'Agrupació de Cultura Popular, la Tropicanya i els grups locals." Esports i participació ciutadana El programa subratlla la importància de la gratuïtat de tots els esdeveniments, enfocant la festa com un espai de convivència oberta a tothom. Es destaquen: • Activitats esportives: Tornejos de petanca, futbol amb la Unió Esportiva Castelldefels i el club Vista Alegre, a més de vòlei platja. • Cultura i art: Visites al Torreó Mediterrà per gaudir d'exposicions de pintura i gravat. • Difusió digital: Per primera vegada, el programa es pot consultar a través del web oficial de l'ajuntament, modernitzant l'accés a la informació per als ciutadans.

1997 - Àudios històrics del 1/7/1997 — Història del Texà: Orígens i Evolució Tèxtil

Orígens dels teixits i la història del texà En aquesta edició de 1997 - Àudios històrics, comptem amb la presència de Rosa Maria Martín Ros, directora del Museu Tèxtil i de la Indumentària. La conversa se centra en desmitificar l'origen de la roba texana, sovint atribuïda erròniament als Estats Units. De Gènova al món • El teixit texà, conegut com a denim, té els seus orígens reals al segle XVI i XVII a Gènova i Nimes. • Inicialment, era una roba de treball barata, feta amb una barreja de lli i cotó i tenyida amb anyil. • La connexió americana arriba als anys 50, quan el cinema i la moda dels Estats Units popularitzen el texà a Europa, retornant-nos un producte d'origen europeu. "És un teixit europeu que ha tornat." El paper dels museus i la conservació El museu actua com a espai de preservació d'una història rica i oculta: • El museu gestiona al voltant de 17.000 peces, sent la punta de l'iceberg del que realment tenen a les reserves. • Destaquen peces excepcionals com el conjunt litúrgic de Sant Valeri del segle XIII, una obra d'art de la seda hispano-àrab. • La gestió d'exposicions temporals permet mostrar al públic la riquesa del fons, especialment aquelles vinculades a la indumentària popular, sovint difícil de conservar. Innovació en fibres i futur La tertúlia també aborda l'evolució dels teixits moderns: • La licra i altres fibres elàstiques han revolucionat la comoditat en el vestir des de mitjans del segle XX. • Es destaca la importància de barrejar fibres naturals i sintètiques per aconseguir el compromís ideal entre comoditat, facilitat de planxa i caiguda estètica. • La investigació actual a Catalunya, amb instituts a Sabadell i Terrassa, permet anàlisis físiques avançades que ajuden a la preservació i comprensió del teixit.

1997 - Àudios històrics del 1/7/1997 — Entrevista exclusiva amb el meteoròleg Tomàs Molina

En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, emès a Ràdio Castelldefels, conversem amb el reconegut físic i home del temps Tomàs Molina. Durant l'entrevista, Molina desgrana els secrets de la metodologia meteorològica moderna i el funcionament de la televisió. Punts clau: Evolució tècnica: L'ús de superordinadors i sistemes de satèl·lits ha canviat radicalment l'art de predir el temps en comparació amb l'època de les prediccions basades en l'observació directa o intuïció. La realitat del croma: Molins revela que treballar davant d'un croma televisiu és un procés tècnic on els presentadors no veuen els mapes, sinó que es guien gràcies a l'experiència. Responsabilitat pública: Es discuteix la pressió social que implica ser un referent públic, la importància de les dades numèriques en la prevenció d'incendis i l'impacte de la meteorologia en sectors decisius com l'hostaleria o el món militar. Projectes de futur: L'expert destaca el potencial de Catalunya com a centre de referència internacional en l'ensenyament i la pràctica de la meteorologia, apostant per la creació de postgraus especialitzats. "Nosaltres el que fem és utilitzar superordinadors per fer corremodels que ens fan fotografies de l'aire, de com estarà l'aire els pròxims dies." L'entrevista conclou amb una nota personal sobre com la popularitat televisiva converteix el meteoròleg en una figura sempre exposada, fins i tot fora dels estudis de gravació.

1997 - Àudios històrics del 26/6/1997 — Indies Ràdio: Del Rock Gòtic al Tecno-Pop

Exploració musical a Indies Ràdio En aquest episodi, el programa realitza un recorregut eclèctic per diferents gèneres musicals, des dels ritmes funk dels anys 70 fins a la influència del tecno-pop. De Sly and the Family Stone a Pizzicato Five • El programa analitza la relació entre el llegendari Dance to the Music i la relectura feta pel grup japonès Pizzicato Five. • Es destaca la importància de la imatge i l'estètica en la construcció d'un producte musical exitós al llarg de les dècades. Figures icòniques i influències • Gary Glitter és presentat com una figura clau del glam rock, servint de pont cap a propostes musicals més futuristes. • S'examina la figura de Gary Numan i el seu llegat fonamental en la música electrònica i el tecno-pop. "Les modes tenen girs estranys, però no n'hi ha cap tan estrany com el cas de Gary Numan." Paisatges sonors sinistres i post-punk • El programa se submergeix en el rock gòtic amb bandes referencials com Bauhaus i Parálisis Permanente. • Es discuteix la importància de la movida madrilenya com a context creatiu per a bandes que van definir una època. • Es tanquen les propostes amb la força del pop alternatiu de grups com Superchunk, contrastant amb el so més fosc de Love and Rockets.

1997 - Àudios històrics del 6/5/1997 — Memòria viva: Juan Pedro Domingo i la seva història

Una vida de treball i superació En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, coneixem la figura de Juan Pedro Domingo Rodríguez, un testimoni viu del canvi social i laborals al segle XX. A través d'una entrevista íntima i entranyable, Juan Pedro ens relata el seu periple vital des de la seva infància a Galera (Granada) fins a la seva arribada i arrelament a Castelldefels. Els orígens i la duresa del camp • La seva infància va estar marcada per la manca d'escolarització, ja que el teixit associatiu familiar i les necessitats bàsiques l'obligaven a treballar des de ben petit al camp. • Ens descriu amb cruesa la duresa dels jornals, on cobrava deu pesetes de sol a sol, en unes condicions gairebé de subsistència. • Reflexiona sobre el període de la guerra i les revisions militars, esdeveniments que van marcar profundament la seva joventut. L'arribada a Castelldefels i el nou model de vida • El seu trasllat a Castelldefels cap al 1960, inicialment de vacances per veure el seu fill, va esdevenir un canvi permanent gràcies a una oportunitat laboral imprevista en els apartaments de la zona. • Recorda la seva etapa treballant en les propietats associades al productor Iquino, on va exercir funcions de manteniment i custòdia en un entorn sovint ple de contrastos socials. "No he tingut la desgràcia de caure malalt ni res. A menys si hagués estat un temps al llit... fixa't la classe de persona que seria." Reflexions vitals i aficions • Juan Pedro ens parla de la seva estreta relació amb la seva difunta dona i la nostàlgia que sent, un vincle que es remunta a la seva infantesa al poble. • Actualment, dedica gran part del seu temps a gaudir de la seva petita perdició: la cura d'una perdiz, que li serveix d'animació i distracció en la seva etapa de jubilació, allunyat ja de la duresa del treball físic que va omplir la seva trajectòria.

1997 - Àudios històrics del 21/4/1997 — Gastronomia i consells culinaris a Ràdio Castelldefels

Gastronomia, poemes i trucs a la cuina En aquest episodi del programa 1997 - Àudios històrics, els locutors comparteixen una estona distesa combinant la poesia amb consells pràctics de cuina. Els temes principals són: Consells pràctics: S'expliquen trucs per evitar que el peix s'enganxi a la planxa (usant rodanxes de llimona), com conservar el bacallà fresc o el secret per bullir ous sense que es trenquin gràcies al vinagre. Trucs d'aprofitament: Com mantenir les patates un cop pelades o com millorar els pèsols amb un toc de menta. Recepta destacada: Un pollastre ràpid elaborat amb alls aixafats, tomàquet, conyac i anís per aconseguir una salseta deliciosa en menys de 20 minuts. "No menja més els ulls que la boca i la presentació és la principal." L'emissió posa en valor la importància de la presentació en els plats i la connexió entre els productes de proximitat i el teixit associatiu del municipi. El programa es tanca amb un toc d'humor mitjançant una paròdia culinària.