Tots els episodis

24230 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

24049-24072 de 24230
  • 1997 - Àudios històrics del 15/4/1997 — Entrevista a Adolf Juncosa: Records i vida a Castelldefels - episode art
    1997 - Àudios històrics
    55'

    1997 - Àudios històrics del 15/4/1997 — Entrevista a Adolf Juncosa: Records i vida a Castelldefels

    Una trajectòria vital entre el mar i la terra L'episodi repassa la biografia d'Adolf Juncosa, un home lligat a la professió nàutica i, posteriorment, al sector de les estacions de servei a Castelldefels. La conversa explora els seus orígens a Barcelona i el seu vincle amb l'estil de vida d'aquella època. De la nàutica a la gestió local • La seva faceta com a oficial de la marina mercant, incloent experiències en bacallaners a Terranova i Groenlàndia. • La transició professional cap a la visita mèdica i, finalment, la seva llarga etapa com a encarregat en una gasolinera local. • L'anècdota vital sobre la seva cura d'urgència a un company mariner accidentat, que va marcar la seva vocació per al socorrisme. Castelldefels: De ciutat d'estiueig a nucli residencial "Jo porto quasi 40 anys vivint aquí i l'he fet meu al poble." • Adolf Juncosa analitza com Castelldefels ha mutat cap a una "ciutat dormitori" mitjançant l'estudi minuciós de dades estadístiques de vendes de combustible. • Reflexions sobre la integració dels veïns al municipi i la importància de l'estimació cap a la història i cultura local. • Comentaris sobre la meteorologia, les riades i l'impacte climàtic al Baix Llobregat. Valors i aficions • La seva passió per l'estadística, el bàsquet -destacant la seva admiració per la Penya- i el bricolatge domèstic. • La importància de l'esport i la cultura, amb una visió crítica però entusiasta sobre l'actualitat i l'evolució del teixit social.

  • 1997 - Àudios històrics del 18/3/1997 — José Domingo: Memòries d'un barber a Castelldefels - episode art
    1997 - Àudios històrics
    31'

    1997 - Àudios històrics del 18/3/1997 — José Domingo: Memòries d'un barber a Castelldefels

    Orígens i trajectòria migratòria El José Domingo ens relata les dificultats econòmiques de la seva joventut a Granada, on, amb només 16 anys, es va veure obligat a emigrar per buscar un futur millor. • El viatge cap a Castelldefels es va fer en un cotxe 1.500, on viatjaven fins a vuit persones per reduir costos. • El sacrifici personal i la duresa del treball foren la nota dominant d'una generació que va haver de construir-se la vida amb molt d'esforç. L'ofici de barber i la vida laboral Després de diversos treballs inicials al municipi (el Quijote, Resíndex), va aconseguir establir la seva pròpia perruqueria, una professió que ha exercit durant 25 anys. "El que tenim ha estat amb molt de sudor i molt de sacrifici." La dinàmica en la perruqueria • Evolució tecnològica: Ha passat de la utilització de la navalla tradicional (que requeria una gran habilitat) a estris més moderns. • Relació amb el client: La barberia tradicional es troba en un punt d'equilibri entre l'atenció professional, la gestió de les expectatives sobre el tall de cabell i el paper de confessors o moderadors en les converses diàries. • Formació: El seu fill ha continuat el llegat, tot superant els coneixements del pare gràcies a una formació especialitzada en acadèmies professionals. Perspectiva social L'entrevista subratlla com ha canviat el nostre entorn: recorda com des de la seva perruqueria abans es podia veure tot el paisatge del Castell i la Casa de la Cultura, una vista avui tancada pel nou creixement urbanístic del municipi.

  • 1997 - Àudios històrics del 4/3/1997 — Manel Julbé: L'últim llop de mar de Castelldefels - episode art
    1997 - Àudios històrics
    59'

    1997 - Àudios històrics del 4/3/1997 — Manel Julbé: L'últim llop de mar de Castelldefels

    Història de vida i el mar L'episodi presenta una entrevista amb Manel Julbé, qui s'identifica com a l'últim llop de mar de Castelldefels. Al llarg de la conversa, descriu com era la vida al Baix Llobregat a principis de segle, destacant la seva experiència com a pescador des de la infància. Les condicions de vida al segle XX • La vida a la platja es desenvolupava en barraca, sense electricitat ni aigua corrent. • La fam i la misèria eren constants, malgrat la riquesa biològica del mar. • Relata el seu pas per la guerra, on va optar per amagar-se a Can Baixeres i desertar per no participar en el conflicte. El contraband com a forma de vida Julbé detalla amb franquesa la seva etapa dedicada al contrabant, una pràctica estesa a l'època. "I com que la barca era petita, jo em vaig posar baix, baix de la barca, allà, fins a tope, que vinguessin ells." • Es transportaven productes com cafè, tabac, encenedors i recanvis de motocicletes des de Tànger. • Existia una certa connivència o pacte amb les autoritats d'aquell temps, incloent membres dels carabiners. • El treball es feia en situacions d'alt risc, navegant de nit amb l'ajuda de les estrelles com a guia principal. Canvis en l'entorn i la societat L'entrevistat reflexiona sobre la transformació de la costa i els costums locals: • Evolució urbana: La pineda va ser sembrada com a mesura de protecció contra l'erosió i, posteriorment, el municipi ha experimentat un creixement immobiliari massiu. • Cultura local: Recorda el ball de Rams en els antics sarau, els quals marcaven la vida social de la joventut en el seu temps. • Natura: Dona detalls sobre els perills del mar, com ara les picades de peixos verinosos o els temporals que, segons ell, eren molt més durs i duradors abans.

  • 1997 - Àudios històrics del 14/1/1997 — Ràdio Castelldefels: Educació i reptes des de les APAS - episode art
    1997 - Àudios històrics
    52'

    1997 - Àudios històrics del 14/1/1997 — Ràdio Castelldefels: Educació i reptes des de les APAS

    Balanç de la Coordinadora d'APAS a Castelldefels En aquest episodi de 1997 - Àudios històrics, l'expresidenta de la Coordinadora d'APAS de Castelldefels, Aurora Ollo, analitza els seus quatre anys de gestió. La conversa se centra en la lluita constant per millorar la qualitat de l'ensenyament públic al municipi i la relació amb les administracions. Els reptes de la gestió educativa • Manca de pressupost: La constant resposta de «no hi ha pressupost» per part de la Generalitat i l'Ajuntament és el principal obstacle. Els pares han hagut d'assumir funcions que correspondrien al Servei Municipal. • Borsa de llibres: Un dels èxits destacats ha estat la implementació de sistemes d'estalvi familiar, tot i que encara hi ha greus mancances de material com llibres i ordinadors. • Infraestructures: La construcció del tercer institut i la reubicació del col·legi Gaudí han requerit mobilitzacions socials intenses per corregir planificacions deficients. "Si els responsables no saben fer la seva feina, haurien d'anar-se'n a casa i deixar que d'altres ocupin el seu lloc." Aspectes crítics de l'actualitat escolar • L'Educació a la pública: Es denuncia la precarietat de recursos i l'absència d'una veritable inversió en el futur dels alumnes. • Inclusió i llengua: S'aborda la dificultat de la immersió lingüística davant la falta de professors formats i un cert rebuig cultural per part d'algunes famílies. • Formació Professional: Es critica que la FP sigui vista com una via per als alumnes que no volen fer el BUP, i es reclama una educació més pràctica i motivadora amb tallers adequats.

  • 1996 - Àudios històrics del 29/11/1996 — Romà Luera: Una vida al costat del Floquet de Neu - episode art
    1996 - Àudios històrics
    49'

    1996 - Àudios històrics del 29/11/1996 — Romà Luera: Una vida al costat del Floquet de Neu

    La vida amb en Floquet de Neu En aquesta entrevista, Romà Luera, veterinari i històric subdirector del Zoo de Barcelona, relata la seva experiència única acollint en Floquet de Neu a casa seva durant els seus primers mesos de vida. • L'origen de la cura a casa: Gràcies al precedent de la seva dona, que ja criava altres cries rebutjades al zoo (com goril·les, lleons i tigres), les autoritats van decidir que el goril·la albí seria tractat a la llar de Luera per garantir-ne la supervivència. • Comportament i desenvolupament: Luera destaca que l'animal es va comportar com un fill més, jugant amb les mascotes de la família i formant part del teixit domèstic durant 11 mesos, abans de la seva integració definitiva al parc zoològic. Reflexions sobre la professió i els zoològics El futur dels zoos Luera reflexiona sobre la utilitat dels espais zoològics i la polèmica sobre si són el lloc adequat per a la fauna salvatge. "Cada animal ha d'estar dintre el seu hàbitat." • Argumenta que el zoo ideal hauria de ser una reserva gran, tipus safari, reconeixent les limitacions dels recintes urbans com el de Barcelona. • Defensa la importància de l'atenció veterinària de qualitat i revela com el control d'hàbits alimentaris (com el pas de peix fresc a congelat per evitar paràsits) va ser crucial per a la salut dels animals com els dofins. Anecdotari personal El convidat recorda el seu vincle amb Castelldefels, municipi on s'ha establert i que descriu com un entorn privilegiat per viure a prop del mar i la natura, tot destacant l'evolució urbanística de la zona al llarg de cinquanta anys.

  • 1996 - Àudios històrics del 27/11/1996 — Entrevista a Rafael Romero: Negocis, Futbol i Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    51'

    1996 - Àudios històrics del 27/11/1996 — Entrevista a Rafael Romero: Negocis, Futbol i Castelldefels

    Trajectòria vital i consolidació professional L'entrevista explora la vida de Rafael Romero, un emprenedor establert a Castelldefels que ha sabut compaginar el seu taller d' alumini amb una forta implicació en la comunitat. • Orígens i emigració: Nascut a Villanueva de Córdoba, va arribar al Baix Llobregat a una edat primerenca, vivint de primera mà la duresa del treball al camp i l'adaptació a una nova vida a Catalunya. • Evolució laboral: Els seus inicis van ser precoços, treballant en negocis emblemàtics com la pastisseria Patuel abans de fundar el seu propi negoci, conegut popularment com Cubero, que s'ha convertit en una referència en el sector de la fusteria metàl·lica i vidrieria. El lideratge i la gestió del talent Romero descriu la seva empresa no només com un taller, sinó com una família. Destaca: • La importància de crear un bon ambient laboral, organitzant viatges amb els treballadors per fomentar la cohesió. • > "Jo els vull com si fossin fills", comenta sobre el seu equip, amb qui manté una relació basada en la confiança i la transparència. • La gestió basada en la comunicació directa i la democràcia interna per resoldre conflictes. Impuls del futbol local i identitat municipal El podcast també tracta sobre el Castelldefels de fa anys, amb records sobre inundacions històriques i la transformació urbana del municipi: • Esports locals: Com a directiu del club de futbol local, treballa per ascendre a la tercera divisió, subratllant que el suport del públic i l'afició és el motor que fa que els jugadors donin el màxim al camp. • Compromís amb la ciutat: Tot i residir en zones limítrofes, Romero manté la seva vinculació i empadronament a Castelldefels, mostrant un fort sentiment de pertinença.

  • 1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Memòries de Castelldefels: Història local i tradicions - episode art
    1996 - Àudios històrics
    55'

    1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Memòries de Castelldefels: Història local i tradicions

    La vida a Castelldefels: De les tradicions a la modernitat El podcast ofereix un recorregut nostàlgic per l'evolució de Castelldefels, des de les vivències de l'entrevistat, en Joan Julbé, fins a la transformació de les activitats quotidianes i el paisatge local. Oficis i costums desapareguts L'episodi repassa figures i professions que, amb el pas del temps, han esdevingut part de l'arxiu sonor local: • Venedor de gel: Un servei essencial per conservar el peix en una època sense electrificació domèstica generalitzada. • El drapaire i l'esmolet: Personatges que circulaven pel carrer amb reclams característics, senyal d'una economia de reaprofitament. • El paraigüero i el xatarrero: Professionals que reparaven estris domèstics, evitant la cultura de l'usar i tirar actual. El paisatge local i la transformació urbana "L'església de Santa Maria encara estava en construcció i tot el voltant era pràcticament camp obert." • La platja i la carretera: El testimoni explica com la distància de la platja ha variat i com el territori estava fragmentat per la manca d'infraestructures, amb pràctiques d'artilleria a la zona dels antics hotels. • La vida de barri: Les dinàmiques socials eren molt més reduïdes al propi barri, amb una mobilitat limitada vinculada a la bicicleta o al passeig a peu. Llegat familiar i aficions L'entrevistat, tercera generació al capdavant del conegut restaurant Casa Rita, combina la seva vida professional amb una forta vocació artística: • La Rondalla de Castelldefels: Fundada per ell mateix, va ser una formació amateur amb una trajectòria reconeguda arreu de l'Estat. • Pintura i modelisme: Una passió autodidacta per crear maquetes de vaixells i realitzar obres pictòriques amb un enfocament realista.

  • 1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Manuel García: Vida, Records i Gestió d'Espais - episode art
    1996 - Àudios històrics
    32'

    1996 - Àudios històrics del 26/11/1996 — Manuel García: Vida, Records i Gestió d'Espais

    Els inicis i l'entorn de joventut El podcast ens apropa a la figura de Manuel García, un treballador municipal vinculat a la gestió d'espais culturals i d'esdeveniments a Castelldefels. Durant la conversa, recorda amb nostàlgia la seva infància a Gavà: • La vida en un entorn on encara predominaven els camps i la natura. • L'ús de l'espai públic com a centre de jocs tradicionals, com les caniques i el palete. • L'experiència de créixer en una família nombrosa de vuit germans, destacant la unitat familiar com a pilar fonamental. Gestió professional i reptes tècnics Manuel detalla la complexitat del seu dia a dia mantenint les instal·lacions municipals actives i preparades per al públic: • Gestió de la pressió: Explica com l'organització d'esdeveniments, com els festivals de dansa, comporta nivells d'estrès elevats, especialment davant de situacions d'incertesa com les inclemències meteorològiques. • Resolució de problemes: Com a home polifacètic, ha d'actuar com a solució ràpida davant de fallades tècniques imprevistes, ja sigui en l'il·luminació o en altres infraestructures dels locals. "Jo intento que tot surti el millor possible, ja que estem de cara als ciutadans." Canvis socials i experiència personal Finalment, el programa explora la transició personal del convidat cap a la seva vida a Castelldefels després de formar la seva pròpia família: • Reflexiona sobre la transformació urbanística del Baix Llobregat i com l'evolució poblacional ha alterat la dinàmica de veïnatge, fent-la menys propera que temps enrere. • Valora positivament el seu rol com a pare de tres filles, descrivint com aquesta responsabilitat ha redefinit les seves prioritats vitals i quotidians. • Comenta la seva experiència amb el beisbol en la seva joventut, un esport amb molta tradició a la zona de Viladecans.

  • 1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Entrevista amb Rosa Romero: L'Institut Castelldefels 3 - episode art
    1996 - Àudios històrics
    31'

    1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Entrevista amb Rosa Romero: L'Institut Castelldefels 3

    Introducció i trajectòria professional En aquest episodi de 1996 - Àudios històrics, conversem amb Rosa Romero, la directora del nou Institut Castelldefels 3. L'entrevista repassa tant la seva experiència en la docència com els reptes de posar en marxa un centre educatiu des de zero. De la pintura al món acadèmic La Rosa explica la seva formació en Belles Arts, on la passió per la pintura va ser el seu motor inicial. Reconeix que la transició cap a la docència va ser una decisió pragmàtica i laboral, tot i que amb els anys s'ha convertit en una vocació plena. Reflexiona sobre les dificultats del món artístic i la importància de trobar l'equilibri entre la vida personal, professional i familiar. La posada en marxa del nou centre L'entrevista se centra en el funcionament del nou Institut Castelldefels 3, un projecte que ha generat molta expectació a Castelldefels. • Gestió de la transitorietat: Rosa detalla com han treballat amb les instal·lacions provisionals, les conegudes com a caracoles, destacant-ne la lluminositat i la qualitat malgrat la provisionalitat. • Convivència i edats: S'aborden els temors dels pares sobre l'adaptació dels alumnes d'origen de primària a la secundària, confirmant que l'ambient és positiu i l'adaptació va pel bon camí. • Procés de designació: La directora explica com la seva experiència al Josep Lluís Sert i el suport de la inspecció han estat clau per liderar aquest nou projecte del Servei Municipal d'educació. "No podem tenir confiança plena en que tot sortirà bé sense problemes, però sí que tenim un equipament que funciona amb una certa comoditat." Futur i identitat del centre El centre encara ha de definir el seu nom oficial. L'elecció es durà a terme a través del Consell Escolar durant la tardor, una participació que la directora valora molt positivament, ja que es vol implicar tota la comunitat educativa.

  • 1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Anna Carné: Premsa Rosa, Política i Actualitat - episode art
    1996 - Àudios històrics
    51'

    1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Anna Carné: Premsa Rosa, Política i Actualitat

    La influència de la premsa rosa L'entrevista analitza el fenomen actual de la premsa del cor a Espanya, explorant diferents punts de vista: • La Boda Real: Anna Carné comenta que la resposta de la ciutadania de Barcelona va ser molt positiva, destacant que la gent cerca tranquil·litat. • Rol dels paparazzi: Es discuteix la tasca dels informadors gràfics, reconeixent-la com una sort de professió, tot i que crítica els muntatges i l'actitud d'alguns personatges públics que busquen l'atenció mediàtica. • Revistes del cor: Es menciona el prestigi de publicacions com ¡Hola!, tot i la preferència de l'entrevistada per Lecturas per la seva proximitat. Joan Manuel Serrat: Més que un ídol Una connexió personal L'artista és descrit per l'Anna com el seu "amor platònic". Es tracta la seva figura des d'una perspectiva íntima: • La seva trajectòria des de la Nova Cançó fins a l'actualitat. • Humilitat i sensibilitat: Destaca que, malgrat l'enorme èxit, l'artista ha sabut mantenir-se fidel a si mateix. • Les crítiques rebudes pel seu compromís lingüístic i polític són vistes per l'Anna com una mostra de la seva autenticitat. Reflexions sobre el panorama polític "Una retirada a temps bona d'una persona que ha fet una tasca, sempre se li recorda d'aquesta manera." • Felipe González: Es comenta la seva sortida de la primera línia política, valorant-la com un acte lògic i madur. • Unitat de les Esquerres: Anna Carné es mostra favorable a la unió de les forces progressistes per obtenir més força, i valora positivament figures com Cristina Almeida per la seva gran claredat política. • Canvi de govern: S'analitza la percepció del gir polític cap al Partit Popular, notant una major presència i influència d'institucions com l'Església en l'actualitat.

  • 1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Teatre escolar a l'emissora: Els canals marxians - episode art
    1996 - Àudios històrics
    22'

    1996 - Àudios històrics del 1/7/1996 — Teatre escolar a l'emissora: Els canals marxians

    En aquesta edició especial del programa 1996 - Àudios històrics, l'equip de Ràdio Castelldefels es desplaça fins al col·legi Can Roca. L'objectiu és oferir una retransmissió en directe d'una obra de teatre titulada "Els canals marxians", representada per alumnes de 6è B. L'obra de teatre La trama, inventada pels mateixos alumnes a partir d'un conte, tracta sobre: * Uns marcians que arriben a la Terra. * El segrest d'una televisió per evitar un càstig dels seus pares. * Un desenllaç final on els extraterrestres es converteixen en amics de la família gràcies a l'ús de tranquil·litzants. Debat i crítica Després de la funció, el conductor del programa recull les opinions dels companys de classe i dels alumnes, que actuen com a crítics improvisats. S'analitzen aspectes tècnics i narratius de l'obra, com ara: "És metafísic. Jo no m'he enterat de res." Es parla sobre la metodologia de creació, l'elecció dels personatges i la curiositat del públic sobre futurs projectes teatrals, incloent una menció a una altra obra titulada "El encuentro de un misterio". El programa conclou amb la reflexió dels professionals sobre la dificultat de transmetre una obra visual a través d'un mitjà purament sonor com és la ràdio, tot i l'entusiasme demostrat pels participants.

  • 1996 - Àudios històrics del 21/6/1996 — Ofici i Vida de José Luis García: L'art del Sabater - episode art
    1996 - Àudios històrics
    54'

    1996 - Àudios històrics del 21/6/1996 — Ofici i Vida de José Luis García: L'art del Sabater

    L'ofici del sabater a Castelldefels El José Luis, un sabater artesà establert al Baix Llobregat, defensa un model de treball artesanal que prioritza la comoditat i la durabilitat del calçat per sobre de la producció ràpida. A través d'una filosofia pròpia, ha aconseguit mantenir uns preus estables durant anys gràcies a la optimització de les seves tècniques artesanals. La relació amb el client • Fidelització: Molts clients busquen el sabater no només per una reparació urgent, sinó per mantenir la qualitat de les seves sabates. • Honestedat: Una peça fonamental de la seva feina és informar el client quan una reparació no val la pena econòmicament o quan el calçat no té solució, guanyant així la confiança de la gent. • Garantia de qualitat: El José Luis afirma que la seva tècnica és tan específica que pot reconèixer les seves reparacions anys després, oferint una garantia real de confort. "Jo en el meu treball no puc treballar de pressa corrent i no puc estar 12 hores treballant cada dia. Puc fer-ho una temporada, però no puc estar-hi." Trajectòria vital i experiències La història personal del José Luis és la d'un esperit lliure amb una joventut marcada per l'aventura i la precarietat. Des de la seva estada a la mili a les Canàries, fins a la vida itinerant fent temporades agrícoles pel país, la seva vida va canviar radicalment en assentar-se a Castelldefels en ser pare. Projectes de futur El José Luis no es veu com un empresari tradicional de grans produccions, sinó com un artesà que vol compartir coneixement. Entre les seves idees destaca: • Docència: Ha dissenyat projectes per ensenyar l'ofici a col·lectius amb dificultats (com persones amb capacitats diferents o persones en risc d'exclusió), reivindicant que és un treball agraït i senzill d'aprendre amb les eines adequades. • Autonomia: Somia algun dia retirar-se al camp, mantenint una vida tranquil·la lluny de la pressió del taller petit que ara regenta al carrer on treballa.

  • 1996 - Àudios històrics del 9/6/1996 — Testimoni d'Engema: de Guinea Equatorial a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    14'

    1996 - Àudios històrics del 9/6/1996 — Testimoni d'Engema: de Guinea Equatorial a Castelldefels

    En aquesta edició del programa 1996 - Àudios històrics de Ràdio Castelldefels, conversem amb l'Engema, professor de religió a l'Institut Mediterrània de Castelldefels, qui ens ofereix un relat captivador sobre les seves arrels a Guinea Equatorial i el seu posterior camí cap a la península. Els orígens africans L'Engema ens descriu la vida en la seva comunitat d'origen, un petit poblat de menys de 50 habitants anomenat Ndumulu Esengi. L'existència s'articulava al voltant d'una agricultura de subsistència fortament marcada pels rols tradicionals: * L'home s'encarregava de la tala, la caça i la pesca. * La dona gestionava la sembra i el manteniment dels conreus de nyam, cacauet i cafè. Una infància entre missions El convidat narra la seva experiència en un orfenat gestionat per monges, una etapa que ell defineix com un privilegi en comparació amb l'entorn exterior, ja que tenia garantida l'alimentació i l'accés a l'educació sota l'empar d'una missió catòlica. "La meva vida gira en torn de la missió catòlica... al voltant de les missions s'organitza la vida de la gent." El futur de la llengua i la geopolítica La conversa evoluciona cap a una reflexió crítica sobre el llegat del colonialisme i l'estat actual de Guinea Equatorial. L'Engema destaca: * La lluita d'influències entre França, els Estats Units i Espanya per controlar els recursos, com el petroli. * La situació del castellà, que es veu amenaçat per l'auge del francès i, potencialment, de l'anglès, emulant el que ha passat en altres regions. * La necessitat de posar en valor les llengües pròpies del continent africà per sobre de les imposicions colonials.

  • 1996 - Àudios històrics del 3/6/1996 — Entrevista a Rafael Collell: Ofici, esport i ciutat - episode art
    1996 - Àudios històrics
    20'

    1996 - Àudios històrics del 3/6/1996 — Entrevista a Rafael Collell: Ofici, esport i ciutat

    En aquesta edició de 1996 - Àudios històrics, emesa a través de la Ràdio Castelldefels, conversem amb Rafael Collell. L'entrevista aborda diferents facetes de la seva vida, des de la seva passió per l'esport fins a la seva experiència professional com a òptic i el seu vincle amb Castelldefels. Passió per l'esport El convidat es declara un gran seguidor del futbol, especialment del futbol base, destacant la qualitat tècnica dels equips juvenils per sobre del professionalisme d'elit. Mostra un gran interès per una àmplia varietat de disciplines, incloent-hi el tennis, el ciclisme i el bàsquet. "Per mi el ciclisme és un dels esports més complerts i més sacrificats per l'esportista." L'ofici i la relació amb el client Collell reflexiona sobre la importància de combinar la tecnologia amb el valor humà del professional. Defensa el tracte directe amb el públic com la part més gratificant de la seva feina, subratllant la necessitat de mantenir una actitud empàtica davant les reclamacions. S'esmenten anècdotes curioses sobre les confusions habituals a l'establiment, com la demanda d'articles que no són propis d'una òptica. Visió de futur i convivència a la ciutat L'entrevistat aposta per un model de ciutat més integrador, proposant la creació de més casals per a la gent gran i espais d'esbarjo intergeneracionals. Expressa el seu interès pel món de la pintura com a hobby a desenvolupar en el futur.

  • 1996 - Àudios històrics del 21/5/1996 — Francesc Lara: Memòries de Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    50'

    1996 - Àudios històrics del 21/5/1996 — Francesc Lara: Memòries de Castelldefels

    Orígens i immigració El programa explora la història vital de Francesc Lara, des de la seva arribada a Castelldefels procedent de Màlaga als 8 anys. • Es relata el viatge migratori: un trajecte de tres dies i tres nits en tren, marcat per la precarietat de la postguerra. • El procés d'integració a Catalunya va ser progressiu, enfrontant-se a vegades a les barreres lingüístiques i als prejudicis socials de l'època. Trajectòria professional i l'esperit de lluita L'entrevistat detalla la seva faceta com a treballador i posterior empresari, rememorant els seus inicis en la indústria del cinema en una època de censura cinematogràfica: • TreBALL al Cine Montecarlo i Cine Catalunya, projectant pel·lícules sota controls estrictes. • La creació del seu propi negoci d'instal·lacions (fontaneria i electricitat), basat en una visió de diversificació i esperit de superació. Castelldefels: Evolució i canvis Es discuteix la transformació del municipi del Baix Llobregat: "De 4.000 a 40.000 habitants, el poble s'ha convertit en una ciutat." • Pèrdua de turisme estranger: S'analitza com el perfil del visitant ha canviat comparat amb el model clàssic europeu de temps enrere. • Dèficit industrial: L'entrevistat assenyala la falta d'indústria local, fet que obliga bona part de la població a desplaçar-se constantment a Barcelona. • Records urbanístics: Esment especial a les dunes de la platja, llocs emblemàtics de la infància ara transformats per l'especulació urbanística.

  • 1996 - Àudios històrics del 17/5/1996 — Anna Carné: Records, vida i compromís a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    54'

    1996 - Àudios històrics del 17/5/1996 — Anna Carné: Records, vida i compromís a Castelldefels

    Una vida entre Castelldefels i Barcelona L'episodi explora la trajectòria vital d'Anna Carné, des dels seus inicis vinculats a la restauració a la platja de Castelldefels fins a la seva tasca actual en el Servei Municipal de serveis socials a Vista Alegre. Infància i formació • Anna va créixer en un entorn de l'època de la postguerra, marcada per l'internat a Barcelona i els viatges familiars a la costa vallesana. • Va viure l'etapa del servei social obligatori, descrivint-lo com una experiència de transformació que, tot i ser una imposició, li va permetre adquirir habilitats pràctiques. L'ambient social i cultural "Sempre he intentat trobar la part positiva de les coses." Es detallen les tertúlies al Zodiaco de Barcelona, un espai de resistència i debat municipal clandestí on va conviure amb l'ambient universitari i d'esquerres. Es recorda l'època en què Castelldefels era el destí per excel·lència dels "domingueros" i l'efecte del boom del turisme, amb les primeres discoteques com el Don Quixote. Anna destaca com el seu caràcter, sempre proper i lluitador, la va portar a ser una dona avançada al seu temps, desafiant convencions socials i fins i tot rebent multes per vestir casualment al poble. Compromís amb el futur • Actualment, Anna manté un fort lligam amb el teixit associatiu de Castelldefels, defensant la millora dels serveis públics per a joves i infants i l'exigència d'un compromís actiu per part de la ciutadania.

  • 1996 - Àudios històrics del 17/5/1996 — Entrevista a José Blancat: El ciclisme a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    51'

    1996 - Àudios històrics del 17/5/1996 — Entrevista a José Blancat: El ciclisme a Castelldefels

    Orígens i trajectòria professional • José Blancat, president del Club Ciclista de Castelldefels, repassa els seus inicis des que va arribar a Castelldefels als 10 anys provinent de Còrdova. • Repassa la seva evolució professional en el món de les arts gràfiques, recordant l'ofici de cajista (composició manual amb lletres de plom) i com la tecnologia va transformar el sector. El món del ciclisme local Gestió d'un club esportiu • L'època daurada i la recuperació: Blancat explica com va agafar el relleu del club fa dos anys amb gairebé cap soci i com, gràcies a un equip de directiva, han aconseguit revitalitzar l'entitat fins a la situació actual. • Esport base i competició: El club aposta per una escola de joves ciclistes, formant el planter des de la categoria de cadet. Aspectes tècnics i curiositats • La seguretat: Es debat la perillositat dels circuits urbans vs. les carreres en ruta, defensant la necessitat de millorar les infraestructures. • Estètica i rendiment: Per què els ciclistes es depilen les cames? Blancat aclareix que és una barreja d'estètica, facilitat en curacions d'accidents i un lleuger avantatge aerodinàmic. • Material: La importància de la inversió en el ciclisme i com el bon material és una ajuda, però sense l'esforç humà no hi ha resultats. "No és que et cansis menys, sinó que et vas desgastant menys, i el cap de fila es va reservant." Futur i projectes de ciutat • Infraestructures: Es posa sobre la taula la necessitat d'un carril bicicleta que connecti el nucli urbà amb la platja per millorar la mobilitat local. • Agenda: Promoció de la nova fira del club al pavelló de Can Roca (al costat de la Biblioteca RFJ i la Plaça Neus Català), una cita oberta a tothom per conèixer les activitats i la història de l'entitat.

  • 1996 - Àudios històrics del 6/5/1996 — Anàlisi polític: Els pactes de legislatura i el paper de CiU - episode art
    1996 - Àudios històrics
    49'

    1996 - Àudios històrics del 6/5/1996 — Anàlisi polític: Els pactes de legislatura i el paper de CiU

    Els pactes de legislatura entre CiU i el Partit Popular L'episodi aborda la recent situació política estatal després de les eleccions legislatives i els pactes aconseguits per Convergència i Unió (CiU) amb el Partit Popular. La convidada, Fabiola Roig, explica com s'ha viscut el procés des de la base del partit a Castelldefels. La visita del president Jordi Pujol a Castelldefels • El president Jordi Pujol va participar en un sopar distès amb la militància local. • L'acte va ser una iniciativa organitzativa per compartir el resultat de les negociacions, demostrant la integració de les bases en el debat polític. • Roig destaca la capacitat de Pujol per liderar el discurs malgrat les tensions electorals. Filosofia política: "Ser la clau" "El nostre programa es basa en ser clau, i això vol dir influir en la política de govern o que aquell govern no ens està bé." • Es detallen els conceptes de plantar cara i decidir, pilars del nacionalisme català a l'hora de negociar amb Madrid. • S'analitza la diferència entre pactes d'àmbit administratiu (diners, finançament) i els d'àmbit ideològic (llengua, cultura). • El pacte no inclou explícitament la normalització lingüística perquè, per a CiU, és una línia vermella intocable. Perspectives i futur del govern espanyol • Es discuteix la formació d'un govern jove i les expectatives davant la possible superació dels tics històrics negatius de la dreta espanyola. • Roig subratlla la importància de l'autogestió i la fiscalització constant dels acords pactats per assegurar que el Partit Popular compleixi els compromisos adquirits.

  • 1996 - Àudios històrics del 15/4/1996 — Trajectòria i records a Ràdio Santa Maria - episode art
    1996 - Àudios històrics
    15'

    1996 - Àudios històrics del 15/4/1996 — Trajectòria i records a Ràdio Santa Maria

    En aquesta conversa, l'entrevistada repassa la seva llarga trajectòria professional a l'Ajuntament de Castelldefels i rememora els seus inicis en el món de la comunicació. El relat permet fer un viatge al passat, connectant l'experiència en l'administració pública amb el teixit associatiu i mediàtic de la ciutat. Punts destacats de la conversa Evolució laboral: L'entrevistada reflexiona sobre el canvi de paradigma en el treball públic, allunyant-se del clixé del funcionari i destacant la importància de l'adaptació constant i la vocació de servei. Ràdio Santa Maria de Castelldefels: Es recorda amb nostàlgia aquesta emissora local, on participava com a locutora en programes com "Entre Mujeres". Visió urbana: Es tracta el creixement urbanístic de Castelldefels i la preocupació per la pèrdua d'espais naturals davant la massificació. Vida activa: La convidada posa èmfasi en la importància de mantenir-se activa, recordant la seva faceta com a excursionista i la seva passió per la lectura. "Jo recordo que teníem un programa que es deia Entre Mujeres. I llavors era un recull de notícies, fèiem receptes de cuina o jo què sé..." La conversa conclou amb un repàs sobre la identitat del municipi, el paper del Baix Llobregat i com l'entorn de Castelldefels ha condicionat tant el seu estil de vida com la seva perspectiva sobre el futur de la ciutat.

  • 1996 - Àudios històrics del 11/4/1996 — Entrevista política amb Jordi Miralles - episode art
    1996 - Àudios històrics
    15'

    1996 - Àudios històrics del 11/4/1996 — Entrevista política amb Jordi Miralles

    Entrevista a Jordi Miralles En aquesta edició de 1996 - Àudios històrics, hem conversat amb Jordi Miralles sobre la seva trajectòria, la seva visió de la política i el seu compromís amb l'esquerra transformadora. A través de la Ràdio Castelldefels, hem conegut la faceta més personal i íntima d'un dels líders emergents del comunisme català en aquell moment. Aspectes personals i motivacions Jordi Miralles, amb 33 anys, ens detalla el seu estil de vida com a polític: Sacrifici personal: Reconeix que l'activitat política condiciona la seva vida privada, comportant dificultats per mantenir relacions estables a causa dels viatges i la pressió del càrrec. Aficions: Destaca la lectura, l'esport (especialment el ciclisme per rodalies del Baix Llobregat) i gaudir de temps solitari a casa per realitzar tasques quotidianes. Vocació frustrada: Expressa el desig de dedicar-se a la historiografia, una passió que canalitza escrivint treballs curts sobre fets històrics, com el 60è aniversari del Front Popular. Visió política i el projecte de les esquerres El convidat reflexiona sobre el paper del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) en el panorama actual: "L'objectiu és posar al dia una proposta de transformació amb voluntat d'incorporar gent, amb voluntat de fer d'aquesta societat més justa, més igualitària." Modernització: Destaca la necessitat d'actualitzar el socialisme i el comunisme, allunyant-se de simbologies rígides i centrant-se en l'equilibri social, ecològic i la radicalitat democràtica. Unitat d'esquerres: Defensa la col·laboració amb altres forces com Iniciativa per Catalunya i el treball actiu en moviments com Comissions Obreres de Catalunya. L'entrevista conclou remarcant que el seu projecte a Castelldefels no busca cadires, sinó implementar un programa de govern compartit que respongui a les necessitats reals de la ciutadania.

  • 1996 - Àudios històrics del 10/4/1996 — Goitia Garamendi: Solidaritat, Fe i Vida a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    50'

    1996 - Àudios històrics del 10/4/1996 — Goitia Garamendi: Solidaritat, Fe i Vida a Castelldefels

    Orígens i trajectòria personal L'entrevista se centra en la figura de Goitia Garamendi, una dona d'origen basc establerta a Castelldefels durant els darrers 19 anys. Durant la xerrada, repassa la seva història personal: • El seu naixement a Portugalete, un entorn industrial al marge esquerre del riu Nervión, molt diferenciat de les zones residencials properes. • La seva experiència vital al País Basc, incloent-hi una breu estada en un convent i el seu compromís amb moviments juvenils i religiosos de l'època. • El desplaçament a Catalunya a causa de la crisi industrial al País Basc i la seva adaptació a una nova societat. Compromís social i activisme La conversa posa un èmfasi especial en la seva faceta de col·laboradora activa en el teixit associatiu local a través de diversos projectes: • Solidaritat internacional: La relació amb el moviment ecumènic de Tessé i el projecte de suport al Zaire mitjançant el grup Castelldefels Casando. • Voluntariat local: L'esforç per organitzar un servei d'atenció a la infància i el seguiment personalitzat a persones en situació de vulnerabilitat. "Jo crec que si un és just és caritatiu. Ara, pot ser un caritatiu i no ser just, i això sí que és greu." Una visió sobre la justícia social Goitia defensa una Església progressista, allunyada del nacionalisme i enfocada en la defensa dels drets de les persones. Critica la burocràcia i fa una crida a una major justícia social municipal, destacant que, tot i ser un municipi solidari, encara hi ha necessitats reals per cobrir a Castelldefels. Expressa la importància del suport familiar per poder tirar endavant projectes de voluntariat tan exigents.

  • 1996 - Àudios històrics del 3/4/1996 — Entrevista a Marco Pérez: Associacionisme i joventut a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    1h 2min

    1996 - Àudios històrics del 3/4/1996 — Entrevista a Marco Pérez: Associacionisme i joventut a Castelldefels

    Una trajectòria vital marcada pel compromís L'entrevista a Marco Pérez ens apropa la figura d'un jove extremadament actiu i compromès amb la realitat del seu entorn. Al llarg de la conversa, s'explora el seu periple vital, que inclou una infància marcada per l'estada a Itàlia i el posterior retorn a Castelldefels, un municipi que considera casa seva. Inquietuds juvenils i associacionisme Activisme local: El convidat refusa definir-se sota una única etiqueta, destacant la seva faceta com a monitor i membre de juntes directives en entitats com Okazaki. El paper del jovent: Defensa la necessitat de fomentar l'associacionisme per combatre l'apatia i la manca de participació ciutadana als barris. Objeció de consciència: Reflexiona sobre la seva decisió de dur a terme una tasca social alternativa en lloc de realitzar el servei militar, entenent-ho com una opció útil per a la ciutadania. "No et consideres un educador perquè no vols incidir sobre els valors dels infants sense tenir la preparació adequada, sinó un agent social que observa i acompanya." Visió de futur i crítica constructiva Canvis urbans: Analitza l'evolució de Castelldefels, distingint clarament la dinàmica de barris com Vista Alegre, al qual atorga una identitat pròpia i més cohesionada. L'educació en el lleure: Critica la professionalització mal entesa i subratlla la importància d'apropar recursos reals als joves, més enllà dels centres educatius tradicionals. Inconformisme: Es defineix com una persona altament inconformista, que prefereix canviar de projecte abans que limitar-se a una rutina que ja no li aporta un repte intel·lectual o personal.

  • 1996 - Àudios històrics del 2/4/1996 — Perfil de Pedro Palacios: Castelldefels, tributs i records - episode art
    1996 - Àudios històrics
    48'

    1996 - Àudios històrics del 2/4/1996 — Perfil de Pedro Palacios: Castelldefels, tributs i records

    Orígens i evolució de Castelldefels En aquesta entrevista, Pedro Palacios repassa la seva trajectòria personal, des de la seva arribada a Castelldefels durant la infància fins a la seva situació actual. • Memòria local: Es recorden les històriques inundacions a la zona de la plaça Pau Casals i el carrer Pompeu Fabra, així com l'evolució urbanística del municipi. • Canvi de model: La transició d'un poble on tothom es coneixia a la realitat actual de creixement demogràfic i certa pèrdua d'identitat. La gestió tributària i l'administració Com a funcionari del Servei Municipal de gestió tributària, Palacios reflexiona sobre la complexitat de la seva feina: • Tecnologia: L'impacte positiu de la informàtica per agilitzar tràmits i auditar el cens d'impostos. • Relació amb el contribuent: La dificultat d'aplicar la llei estretament quan s'enfronta a situacions personals complicades i la importància de la confidencialitat en el tractament de dades. "L'has de fer al peu de la lletra. Si no, comences a fer injustícies." Reflexions sobre la convivència i el futur La conversa aborda temes de consciència ciutadana i identitat col·lectiva: • Civisme: La crítica a la falta de neteja urbana i la problemàtica de l'excés de gossos sense control responsable. • Arrelament: La importància que els nous residents se sentin part del municipi per conservar el teixit associatiu i la qualitat de vida del Baix Llobregat. • Formació continua: La tenacitat de Palacios compaginant la feina amb estudis superiors per progressar en la seva carrera professional.

  • 1996 - Àudios històrics del 28/3/1996 — Manuela Lorenzo: L'emigració, l'esport i la vida a Castelldefels - episode art
    1996 - Àudios històrics
    31'

    1996 - Àudios històrics del 28/3/1996 — Manuela Lorenzo: L'emigració, l'esport i la vida a Castelldefels

    Orígens i trajectòria vital L'episodi explora la vida de Manuela Lorenzo, una gallega que, després d'una infància a Galícia i una llarga estada d'18 anys a l'Uruguai, va decidir emigrar a Castelldefels cercant noves oportunitats i llibertats. La seva història és el testimoni d'una generació que va viure l'anomenat esperit gallec de superació: • Identitat i arrels: Manuela manté fermament la seva herència gallega, tot i haver-se integrat completament en la societat catalana. • Context històric: Relata l'impacte de la dictadura a l'Uruguai i com el context polític va marcar la seva joventut i les seves aspiracions professionals. • El salt a Catalunya: Juntament amb el seu marit, Ernesto, van viure l'aventura de deixar el seu país amb una maleta per intentar establir-se a Europa, arribant a Castelldefels gairebé per casualitat gràcies a uns amics. L'arribada a Castelldefels i l'Esport Municipal La segona part de l'entrevista se centra en la seva entrada al món laboral local a finals dels anys 70: • Inicis professionals: Tot i començar cuidant nens, aviat va aconseguir un lloc al Servei Municipal d'esports. • Evolució de l'esport local: Manuela descriu els inicis de l'educació física a les escoles i la professionalització de les activitats extraescolars. • Gestió esportiva: Després d'anys de docència directa amb els alumnes, la convidada va derivar cap a tasques de gestió de la informació i coordinació esportiva, sempre amb l'objectiu de fomentar l'esport de base a Castelldefels. "Jo crec que les arrels són molt importants... tot això a mi m'ha enriquit. No he perdut les meves arrels, però puc surtir-me de tot el que tenen altres cultures." Reflexions sobre la vocació Manuela confessa que el seu vessant preferit sempre ha estat la docència, i tot i que avui dia dedica gran part del temps a tasques de gestió, l'essència d'ensenyar continua sent la seva passió personal i la raó per la qual es va formar al INEF.